Llibre-valencià-5-·-1r-trimestre.pdf 3b3p27

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes i adequats. ɘLlig, identifica, entén i resumeix textos literaris i no literaris. 4.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant les normes de cortesia. ɘUtilitza correctament la llengua per a contar una experiència.

Suggeriments metodològics

4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis i exposicions orals sobre temes pròxims a la seua experiència. ɘExplica oralment experiències i expressa sentiments i opinions.

Per a començar… ens situem 1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i el requadre Que important que és... la cooperació! per tal d’anticipar els temes que abordarem els pròxims dies i iniciarem una conversa perquè puguen aportar les seues experiències: la importància de coŀlaborar amb altres persones, el valor de la convivència i la cooperació. Possibles qüestions: Recordes algun cas en què hages agraït que un company de classe t’ajudara? I algun cas en què hages ajudat algú de casa? 2. Llegirem les preguntes inicials de Parlem abans de llegir. Aquestes preguntes activen els coneixements previs dels alumnes sobre l’ajuda i la cooperació. Animarem els alumnes a exposar les seues opinions i vivències i insistirem en la importància d’escoltar els altres i de respectar el que diuen.

En el desenvolupament… 3. Observarem l’escena iŀlustrada i el títol i ens fixarem bé en tots els detalls per a recollir-ne el màxim d’informació. Podem plantejar qüestions com ara: On es troba

28

Unitat 1

asseguda la xiqueta? Com són les columnes que es veuen en el dibuix? És un lloc antic o modern? Com van vestits els personatges? 4. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el paràgraf introductori de la lectura. Com deu viure la xiqueta enmig de les ruïnes d’un amfiteatre? Com la podríem ajudar a fer que tinga una vida millor? 5. Preguntarem als alumnes si coneixen alguna història que parle d’algun xiquet que visca sol, sense una família que se n’ocupe. Podem parlar, per exemple, del cas de Mowgli, d’El llibre de la selva. , 6. Abans de llegir presentarem la lectura animada i els preguntarem: Què penseu que ocorre en aquesta història? Els alumnes generaran unes expectatives que més endavant podran confirmar o rebutjar. . Els 7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 1 alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura Junts millor. Quan acaben, es poden formular algunes preguntes de comprensió: Et sembla que aquestes ruïnes són un bon lloc per a viure-hi? Com es deu sentir Momo ara que té algú que es preocupa per ella?

Solucions

8. Després de la lectura, els preguntarem si tenen dificultats per comprendre el significat d’alguna paraula que no aparega en els requadres del marge. Si altres companys en coneixen el significat, els animarem a ajudar-los a resoldre els dubtes dels companys. Algunes d’aquestes paraules poden ser assentiment (38), rovellat (67), cau (71), amfiteatre (80). 9. Demanarem als alumnes que localitzen en la lectura les dues paraules del requadre Para atenció: és i nàixer. Els preguntarem si són paraules que acostumen a escriure bé o els resulten difícils. 10. Els demanarem també que es fixen com s’indiquen les intervencions dels diferents personatges, amb els guions de diàleg.

Per a acabar… 11. Demanarem als alumnes que expliquen quin és el principal valor que ens ensenya la lectura i si és necessari per a la convivència.

1

Resposta model: Per l’expressió de la cara i dels gestos dels dos personatges, sembla que parlen d’alguna cosa que té a veure amb un d’ells o que els interessa molt.

2

Resposta lliure: Amb aquesta pregunta podem iniciar un intercanvi d’experiències personals que estimule els alumnes a valorar els comportaments solidaris.

3

Resposta lliure: Demanarem als alumnes que s’imaginen una situació real, que no ha de ser dramàtica, com ara que se n’ha anat la llum o l’aigua, se’ls ha trencat alguna cosa, no poden tancar una finestra o una aixeta...

Proposta d’activitat per a casa. Lectura del text, per a poder preparar la lectura grupal de la sessió següent, fer una reflexió més profunda i anotar aquells aspectes en què puguen tindre dubtes.

Aprenentatge cooperatiu En pàgines successives es proposaran algunes activitats amb estructures cooperatives diferents. Abans de començar a practicar-les, és imprescindible generar un bon clima a l’aula i un sentiment de cohesió en els equips. Per a aconseguir-ho es recomana treballar algunes de les dinàmiques que es proposen en la guia d’Aprenentatge cooperatiu (pàgines 37-50).

Programa de competència lectora Animació a la lectura. Entre tots (presentació animada). Lectura i comprensió. Entre tots (lectura inicial, pàgina 9).

Unitat 1

29

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes i adequats. ɘLlig, identifica, entén i resumeix textos literaris i no literaris. 3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘContinua la lectura inicial en un entorn virtual. 4.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant les normes de cortesia. ɘ Utilitza correctament la llengua per a contar una experiència.


4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis i exposicions orals sobre temes pròxims a la seua experiència. ɘExplica oralment experiències i expressa sentiments i opinions.

Per a començar… escoltem 1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura individual a casa haja pogut suscitar. . Tor2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 1 narem a escoltar atentament l’àudio de la lectura Entre tots.

En el desenvolupament… 3. Practiquem junts. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per torns. Ens pararem en les línies 10, 30 i 56 per tal de plantejar algunes preguntes: ɘ En la línia 10: Com pot ser que una xiqueta no sàpia quan va nàixer? ɘ En la línia 31: Per la manera com parla l’home, creus que Momo entén que vol ajudar-la? ɘ En la línia 57: Per què Momo vol quedar-se en un lloc així en lloc d’anar a casa dels veïns? 4. Comentarem el significat de les paraules dels requadres de Vocabulari i els demanarem que inventen una oració a partir de cada una d’aquestes paraules per tal

30

Unitat 1

de comprovar que n’han comprés bé el significat. 5. Practiquem junts. Els proposarem que resumisquen la narració en tres oracions a partir de la resposta a aquestes tres preguntes: Com comença tot? Què a després? Com acaba el fragment? Anotarem en la pissarra les oracions que entre tots decidim que s’ajusten més a l’argument del text. 6. Els animarem a imaginar com pot continuar la història a partir de la situació que han llegit en aquest fragment. 7. Escriurem en la pissarra algunes oracions clau de la lectura sense algunes de les paraules que les componen. Demanarem als alumnes que completen les oracions, si és possible sense mirar el text. Exemples: ɘ Que no tens cap familiar amb qui anar? ɘ Et semblaria ve que avisàrem la policia que ets ací? ɘ Les dones li van portar un llit de ferro amb quatre ornaments florals. ɘ I així és com va començar l’amistat entre la xicoteta Momo i la gent de la rodalia.

NotEs

8. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’activitat Descobreix i llig en smSabadigital.com. També podem portar el llibre a classe, perquè el vegen físicament i puguen llegir-ne algun fragment. 9. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta la informació sobre l’autor que apareix en el requadre del marge de la pàgina 11. Tot seguit els preguntarem: D’on és aquest autor? Com es diuen les obres més conegudes que ha escrit? Comentarem que hi ha pellícules de les dues obres més conegudes de Michael Ende. Els animarem a buscar més informació sobre l’autor. Aprofitarem per a comentar que, gràcies a les traduccions, podem llegir les històries que han creat escriptors que parlen altres llengües i que en altres llocs també poden llegir les històries escrites en la nostra llengua.

Per a acabar… 10. Practiquem junts. Animarem els alumnes a expressar la seua opinió sobre el text que acaben de llegir en una conversa coŀlectiva. Es poden plantejar algunes preguntes per motivar-los: Què és el que més t’ha agra-

dat d’aquesta història? Què et sembla el personatge de l’home que parla amb Momo? Què li hauries proposat tu a algú com Momo? 11. Reflexionem. A partir de la situació de la protagonista, comentarem que tots necessitem una família o algú que es preocupe per nosaltres, i que viure bé no vol dir només tindre moltes comoditats, sinó tindre l’afecte dels altres. 12. Podem plantejar-nos un repte: ser una classe en què tothom es preocupa per tothom. És a dir, tothom està atent al que poden necessitar els altres i tothom sap que pot comptar amb el dels altres. Els animarem a comprometre’s a mantindre aquesta actitud durant tot un dia i després valorarem amb ells com s’han sentit, si ha millorat l’ambient de la classe…

Programa d’ortografia Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb ideogrames per a apegar en el mural interactiu. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Unitat 1

31

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit del text, la intenció de l’autor i les idees principals i secundàries. ɘLlig, identifica i entén textos literaris i no literaris. 3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘLlig sobre altres cultures en Investiga en la web. 4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis i exposicions orals sobre temes pròxims a la seua experiència. ɘUtilitza correctament la llengua per a contar una experiència.

1

1

Cent dos. Perquè no entén el significat dels números.

2

a) Un vell fuster. b) Les dones. c) L’obrer. Resposta model: Un vell fuster li va fer una tauleta i dues cadires amb les fustes d’un parell de caixes. Les dones li van portar un llit de ferro amb quatre ornaments florals. L’obrer li va pintar a la paret un magnífic quadre de flors.

3

b) Els veïns troben Momo i s’adonen que no té ningú que se n’ocupe. c) Entre tots decideixen buscar la manera de fer que Momo visca més còmodament. a) Tots se senten tan feliços que ho celebren amb una xicoteta festa.

4

Resposta model: No es coneixen, perquè li pregunten coses que se solen saber d’alguna persona coneguda: el nom, l’edat, si té família...

5

Pescat al vol: sentit per casualitat. Del dret i del revés: de totes les maneres possibles.

6

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes reconeixen la importància de coŀlaborar per a obtindre millors resultats. Resposta lliure: Comprovarem que l’alumne ha entés els fets essencials que narra el text.

7

8

Resposta lliure: Aquesta activitat serveix per a saber si l’alumne pot organitzar i interpretar la informació, i si sap fer un ús adequat de les tecnologies.


Solucions

Per a començar… recordem 1. Preguntarem si recorden qui és el protagonista de la lectura, quin problema té i com es resol.

En el desenvolupament… 1 . Escoltarem 2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 2 aquest fragment de la lectura (línies 1 a 12) per a fer l’activitat 4.

3. Treball individual. Farem en smSagadigital.com l’activitat 8, que és una activitat guiada d’investigació per Internet. Podem fer preguntes com: Has visitat algunes ruïnes? On? De quina època eren?

Per a acabar… 4. Reflexionem. Val la pena conservar les restes que ens han arribat del at? Per què?

Programa de competència lectora Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del quadern Entrenament en estratègies de lectura eficaç. Avaluació de la comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de comprensió lectora: text 1 (nivell bàsic) i text 2 (nivell estàndard).

32

Unitat 1

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 4.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant les normes de cortesia. 4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis i exposicions orals sobre temes pròxims a la seua experiència. ɘUtilitza correctament la llengua per a contar una experiència. 5.2. Segueix l’ordre lògic de l’estructura textual en la producció de textos orals. ɘ Explica oralment experiències i expressa sentiments i opinions.

Solucions 2

Per a començar… expliquem experiències 1. Els demanarem que ens expliquen la seua millor experiència durant les vacances. Corregirem les narracions fent incidència en qüestions com la vocalització o la coherència verbal. Tractarem que no sols expliquen fets, sinó també les seues emocions.

1

Resposta model: Hi ha xiquets fent jardineria, una carrera d’orientació, altres escalant i acampant prop d’una muntanya.

2

Resposta lliure: Ens fixarem si cap dels dos coneix les paraules i els hem de d’ajudar i si collaboren correctament entre ells.

3

a) Escalada i carrera d’orientació. Els ha agradat, tot i que en algun moment Lluís diu que ha at por. b) Primer parlen dels tallers que ja han fet i al final, dels que volen fer l’endemà.

4

Resposta lliure: Hi ha diverses respostes possibles, comprovarem que parlen dels tallers del campament seguint els consells de la nota.

5

L’època de la imatge és l’estiu. Resposta lliure: Ens fixarem en la capacitat de posar en pràctica els consells per contar experiències de la unitat: relat ordenat, opinió de l’alumne, ús del vocabulari adequat…

Transcripció: pista 3 Manel: Ha sigut molt emocionant, hi ha hagut un moment que estava sol en el bosc i només tenia la brúixola!

En el desenvolupament…

Monitor: Sí?

2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària 2 i Expressió oral, pista 3 .

Lluís: I no has tingut por?

3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i vocabulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!

Material de per a l’aula Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Per a acabar… 4. Reflexionem. Els alumnes debatran si podem aprendre dels relats de les experiències dels altres sense haver de viure-les nosaltres.

Manel: Un poquet sí, però ràpidament m’he orientat i he acabat la carrera. Ha sigut una gran experiència. Monitor: I tu, Lluís, has fet escalada, no? Lluís: Sí, i m’ho he at molt bé! En algun moment he tingut un poc de vertigen i el cor m’anava a cent per hora! Monitor: És que quan un es veu tan alt, eh! Bé, i demà què feu? Manel: Jo crec que aniré perquè m’ensenyen a fer pastissos. Lluís: Vinga, jo també i així anem junts! Unitat 1

33

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit del text, la intenció de l’autor i les idees principals i secundàries. ɘIdentifica la intenció d’un text. 6.1. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu del diari i del diari de viatge. ɘ Pensa i redacta una pàgina de diari personal. 6.2. Distribueix la informació seguint l’ordre de l’estructura textual. ɘElabora un diari de viatge.


Solucions 1

a) Resposta model: Un xiquet la primera nit d’un campament. b) Resposta model: en un principi estava nerviós i al final, content i expectant. Parla de l’arribada al campament i de les activitats del primer dia. c) Resposta lliure: comprovarem que la resposta s’adequa al context (un xiquet que escriu un diari mentre està de campament).

2

Mai oblidaré el dia de hui. Demà tinc natació i m’abelleix molt.

3

Resposta lliure: Ens fixarem que l’alumne descriu les sensacions pròpies del primer dia de curs i si ho fa d’acord amb els consells que hem treballat en aquest apartat.

Per a començar… ens situem 1. Prepararem una entrada de diari en què expressem el que vam viure la sessió anterior amb aquest grup. Ho farem des de la nostra perspectiva de mestres. Els la llegirem i els preguntarem si ells van viure la sessió com nosaltres o tenen altres sensacions. Guiarem la reflexió cap a la possibilitat de viure un mateix fet de diferents maneres i com això es pot expressar per escrit.

En el desenvolupament… 2. Preguntarem si coneixen algun llibre que siga el diari d’algun personatge. Si hi ha algun alumne que n’ha llegit algun, demanarem que explique a la resta com sabem que és un diari. 3. Llegirem algun fragment d’alguna obra literària escrita en forma de diari o de dietari i en acabat en comentarem les característiques. Alguns exemples: ɘ El diari d’Anna Frank, Anna Frank, Debolsillo. ɘ Diari de Greg, Jeff Kinney, Estrella Polar.

34

Unitat 1

ɘ Mai contenta: el Diari de l’Aurora, Marie Desplechin, Editorial Cruïlla. ɘ El diari lila de la Carlota, Gemma Lienas, Editorial Empúries. ɘ El diari secret d’Adrian Mole, Sue Townsend, Estrella Polar. 4. Preguntarem si algun alumne ha fet algun diari d’algun viatge amb la família. Si és així, ho explicarà a la resta de la classe. Si volem llegir-los algun diari de viatge o bitàcola en <www.e-sm.net/sblv5ep01> en trobarem molts exemples. 5. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a facilitar l’assimilació de les diferents parts i característiques del diari . 6. Practiquem junts. Just abans de començar l’activitat 5, demanarem als alumnes que facen 4 grups. Hauran de pensar en un viatge interessant que haja fet algun d’ells i ens presentaran oralment el que podria ser una entrada del diari d’aquest viatge. El fragment ha de ser completat pels diferents membres del grup de manera coŀlaborativa, seguint les indicacions de la teoria sobre

Solucions

el diari d’aquesta unitat. Ens servirà per a corregir i exemplificar oralment abans que comencen amb l’activitat escrita.

Per a acabar… 7. Reflexionem. Ara que ja coneixen una mica els diaris, els podem preguntar quin és, al seu parer, l’element més important d’aquest model textual: la narració de fets o l’expressió d’emocions i sentiments.

4

a) S’escriu des de Lió. b) Resposta model: No, perquè explica que ha arribat amb avió per visitar la ciutat i que es queda en un hotel.

5

a) a-2. És un diari personal. b) b-1. És un diari de viatges. Resposta lliure: Cada alumne triarà el diari que més li agrade. Ens fixarem que el text que escriuen respon tant al dibuix com a les característiques del tipus de diari que hi correspon.

6

Resposta lliure: Recordarem als alumnes que seguisquen els os (planifica, escriu i revisa) i estarem atents als temps verbals utilitzats així com a la presència o no de valoracions personals sobre els fets viscuts.

7

Resposta lliure: Comprovarem que el text respon a la descripció de la situació d’aquell moment feta en el fragment de la lectura de Momo i si es respecten les característiques d’un diari de viatges.

Aprenentatge personalitzat

(Tasques assignables en Sabadigital) Per a aprofundir

Document d’Ampliació Activitats interactives

Per a preparar l’examen

Document de Repàs Activitats interactives

8. Proposarem als alumnes fer entre tots un diari de la classe. Poden continuar el que hem llegit nosaltres com a mestres a l’inici de la sessió. Haurien de participar-hi tots els alumnes. Setmanalment hi haurà un encarregat de redactar el diari de la classe segons la seua experiència i llegir-lo a l’hora de tutoria o a la classe de llengua. Proposta d’activitat per a casa. Demanarem que cada alumne escriga un diari personal durant una setmana, amb l’ajuda d’algun familiar.

Unitat 1

35

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 8.1. Utilitza amb autonomia progressiva diferents diccionaris per a resoldre dubtes sobre el significat del vocabulari utilitzat en el procés d’interpretació, elaboració i revisió de textos. ɘInterpreta la informació del diccionari. ɘUtilitza amb destresa i eficàcia el diccionari. ɘDefineix paraules seguint el model dels diccionaris.

Solucions Resposta model: Fer alguna cosa entre tots.


Resposta model: Pregunte a algú, la busque en el diccionari. 1

v. intr. [LC] Prendre part amb altres en una obra feta en comú. Cooperar en una empresa. a) Té una accepció. b) És un verb, perquè l’abreviatura que precedeix l’entrada és una v.

2

Fràgil: adj. Que es trenca fàcilment. Desmuntar: v. Separar les peces que formen una cosa. Rondalla: s. Conte fabulós.

3

Festes: festa. Divertides: divertit. Sap: saber. Pobra: pobre.

4

En aquesta activitat, hem de tindre en compte el diccionari que consulte cada alumne. Seguint el diccionari Caramull inicial, tenim xiquet: 1 accepció; escriure: 3 accepcions; llapis: 3 accepcions; taronja: 2 accepcions.

5

Resposta lliure: Ens fixarem que busquen adequadament les paraules en el diccionari i que les copien sense cometre errades. Els ajudarem a fer les definicions inventades.

Per a començar… comparem diccionaris

Per a acabar…

1. Repartirem els diversos tipus de diccionaris que tinguem a la biblioteca d’aula (de definicions, de sinònims, visuals, bilingües…) i en comentarem les característiques.

5. Practiquem junts. Proposarem el joc La Fórmula 1 de les paraules. Dividirem la classe en quatre grups i farem una carrera de relleus de buscar paraules en el diccionari. Guanyarà l’equip que aconseguisca més paraules en el mateix temps.

En el desenvolupament… 2. En l’activitat 1, buscarem junts en el diccionari la paraula cooperar i recordarem els os que cal seguir: a) Mirar si la paraula està en el gènere i nombre adequats per a buscar-la i si és un infinitiu. b) Fer la cerca seguint l’ordre alfabètic tant per la primera lletra com per les següents. c) Llegir totes les accepcions i reconéixer la que s’adeqüe al context. 3. Cada alumne triarà una paraula que li agrade i els demanarem que, en una cartolina, en copien la definició del diccionari i n’adjunten una foto o un dibuix. Penjarem les paraules a l’aula. 4. Els proposarem entrar en smSabadigital.com per a practicar els continguts de vocabulari amb el joc interactiu.

36

Unitat 1

6. Reflexionem. Recordem els diferents tipus de diccionaris que hem vist al començament de la sessió i discutim quin és el més apropiat per a consultar definicions.


(Tasques assignables en Sabadigital) Per a comprendre i reforçar

Document de Reforç Activitats interactives

Per a aprofundir




Estàndards d’aprenentatge i descriptors 9.1. Reflexiona sobre la correspondència entre el text i el gest en discursos orals. ɘIdentifica què és comunicació verbal i que no ho és. 10.11. Identifica els elements que intervenen en un acte comunicatiu. ɘReconeix els elements de la comunicació. 11.1. Diferencia entre llenguatge, llengua i llengua oficial i expressa la valoració i el respecte per la varietat lingüística i pels seus parlants. ɘConeix i valora el caràcter plurilingüe i el caràcter de llengua oficial del valencià. 12.1. Reconeix la realitat lingüística espanyola. ɘConeix i valora el plurilingüisme d’Espanya.

Solucions Resposta model: Un senyal d’assentiment és un gest d’afirmació que es fa abaixant lleugerament el cap. Resposta model: En aquest cas, volen dir el mateix. En altres contextos, un senyal d’assentiment podria voler dir que s’està d’acord amb alguna cosa.

Per a començar… ens situem 1. Enunciarem preguntes per a introduir la secció: Saps què vol dir comunicar-se? Com et comuniques? Només et comuniques amb paraules? Els animals es comuniquen?

En el desenvolupament… 2. Explicarem que la comunicació no és exclusiva de les persones; la diferència és que les persones es poden comunicar amb paraules, mentre que els animals no. 3. Per a poder treballar millor l’activitat 1, incidirem en el fet que comunicar-se no vol dir només transmetre informacions sobre fets, sinó també informacions sobre els sentiments i les emocions. Per exemple, un xiquet que plora ens transmet alguna cosa li fa mal.

Aprendre a pensar L’activitat 1 es pot treballar amb l’estratègia Roda lògica. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar. 4. Afegirem que la major part de la comunicació entre persones és no verbal: amb gestos i amb to de la veu.

1

a) És no verbal perquè no utilitza paraules, sinó un xiulit. b) És verbal perquè utilitza paraules.

2

a) (Galícia): Bos días!; b), c) (País Basc, Navar– ra): Egun on!; d), e), f) (Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana): Bon dia!

5. Podem completar les definicions dels elements de la comunicació. 6. El missatge és la “informació” que es transmet: una ordre, una notícia, una emoció... El codi és la forma que té el missatge, la manera com es transmet. Per exemple, el missatge “estic trist” es pot transmetre amb aquestes mateixes paraules o mitjançant una expressió de la cara trista o amb plors. Recalcarem que, si el codi és verbal (és a dir, utilitza paraules), la comunicació serà verbal; en canvi, si el codi és no verbal (no utilitza paraules, com en el cas de la cara trista o dels plors), la comunicació serà no verbal. El canal és el “lloc” per on circula el missatge: l’aire quan parlem, les ones telefòniques quan parlem pel mòbil, Internet quan enviem un correu electrònic...

Per a acabar… 7. Reflexionem. Preguntarem qui és l’emissor i qui el receptor en una conversa. Els farem reflexionar sobre els actes comunicatius en què receptor i emissor acostumen a intercanviar-se.

Unitat 1

37

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 13.1. Estructura els textos en paràgrafs. ɘUtilitza paràgrafs per a estructurar un text. 14.1. Reconeix els connectors bàsics necessaris que donen cohesió a un enunciat. ɘIdentifica paràgrafs, enunciats i els connectors bàsics i els distingeix en un text.


Solucions 3

Resposta model: a) Missatge: cal posar les cadires damunt de les taules i baixar les persianes quan acaben les classes. Idees dels paràgrafs: 1r) Cada alumne ha de pujar la seua cadira; 2n) l’encarregat ha d’abaixar les persianes. b) Missatge: La invitació a l’obertura d’una fruiteria. Idees dels paràgrafs: 1r) nom de la botiga; 2n) data d’inauguració; 3r) els productes venuts; 4t) la invitació a anar-hi.

4

Verbs: fem, trobaràs, vine. Signes de puntuació: !, dos punts i a part, ! a) El primer. b) L’oració Vine! c) L’emissor és el botiguer anunciant i el receptor és la persona que llig l’anunci, els possibles clients. d) El valencià. e) Un anunci publicitari imprés en paper.

5

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes fan dos paràgrafs i hi inclouen els signes indicats.

Per a començar… aclarim conceptes 1. Per a relacionar aquesta pàgina amb la següent explicarem que, quan ens comuniquem mitjançant una llengua, utilitzem textos, tant si són orals com escrits. Després explicarem que un text és el conjunt de paraules que usem per a transmetre una o diverses idees. Un text pot ser molt curt (una sola paraula) o molt llarg (una conferència, una noveŀla...).

En el desenvolupament… 2. Explicarem que els textos escrits es divideixen, com a mínim, en paràgrafs, separats per un punt i apart. El text sencer expressa una idea global, mentre que cada un dels paràgrafs que componen el text explica una idea més concreta. 3. Especificarem que un paràgraf pot estar format per una sola oració o per més d’una. A més, de vegades, un paràgraf pot estar format per un enunciat sense verb: per exemple, la salutació d’una carta (Estimada besàvia...). Podem fer en la pissarra un esquema com aquest:

38

Unitat 1

Paràgraf Pot estar format per

un enunciat sense verb: Hola!

una sola oració: Vés amb compte!

diverses oracions: Vaig anar al parc. Quan hi tornava, em vaig trobar amb Lluís.

4. Explicarem que darrere dels signes d’interrogació o d’exclamació no es posa punt. 5. Treball individual. Demanarem als alumnes que tornen a la lectura de la unitat, concretament a la pàgina 11, i diguen quants paràgrafs hi ha des de la línia 58 fins al final (línia 83). 6. Treball individual. En el primer paràgraf d’aquest mateix fragment (línies 58 a 62) els direm que localitzen els connectors que hi troben: i, perquè, al final, ja que.

Solucions

7. Els preguntarem si en aquest fragment hi ha alguna paraula que s’use per a evitar repeticions: Ho (què fer amb Momo), ells (els veïns), allí (en les ruïnes), tots (els veïns), la (Momo), ho (cuidar-la). 8. Demanarem als alumnes que tornen a l’activitat 1 de la pàgina 17 i que convertisquen l’acte de comunicació a) en verbal i l’acte b) en no verbal. 9. Els preguntarem si es podrien canviar els connectors de l’activitat 7 per altres paraules. Per exemple: no obstant això / però, primerament / en primer lloc, a més / alhora, tot seguit / després, finalment / per últim.

Aprendre a pensar Les activitats 8 i 9 es poden treballar amb l’estratègia Mapa conceptual. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Per a acabar…

6

Resposta lliure: Vigilarem que completen el primer paràgraf i n’escriuen dos més. Emissor: Un dels xiquets. Receptor: El “diari” (el mateix emissor). Missatge: La informació sobre les activitats que ha fet en el dia i els sentiments que li han provocat. Codi: el valencià. Canal: El paper, el diari.

7

No obstant això, primerament, a més, tot seguit, finalment.

8

ells: pares.-la: festa. ’l: pastís.

9

Resposta lliure: Vigilarem que utilitzen els connectors adequadament.

da les persones van intercanviar algunes mirades, sospiraren i van assentir. Després, hauran de justificar si s’hi fa referència a un acte de comunicació verbal o no verbal i quin és el codi utilitzat. Es podrien expressar els mateixos missatges amb paraules? 11. Proposarem missatges que hauran d’expressar mitjançant llenguatge gestual o amb sorolls, música o taraŀlejant, com ara: Vine ací, Silenci, Espera, Magnífic!, No m’ho crec!




Per a aprofundir




10. Reflexionem. Proposarem als alumnes que lligen les línies de la lectura 46 i 47 (pàgina 10): Una altra vegaUnitat 1

39

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 15.1. Coneix com separar per síŀlabes i les normes d’accentuació, i ho aplica en les produccions escrites. ɘAplica l’ortografia en textos aliens i propis. 16.1. Classifica les paraules segons el nombre de síŀlabes i diferencia entre tòniques i àtones. ɘClassifica paraules segons el nombre de síl·labes. ɘIdentifica la síl·laba tònica i les àtones. 17.1. Sap distingir entre l’accent gràfic agut i el greu i quan es fan servir. ɘIdentifica l’accent agut i el greu. 18.1. Practica la separació siŀlàbica i l’accentuació de les paraules en l’entorn virtual. ɘPractica amb activitats interactives.

Solucions La paraula no no es pot dividir més. A-cí té 2 síŀlabes. Es-tar: en té 2. Es-to-na en té 3. Senzi-lla-ment: en té 4.


Sonen amb més força: ci, tar, to, ment. 1

Resposta model: Monosíŀlabes: llum, mar i sal. Bisíŀlabes: crema i sostre. Trisíŀlabes: pebrera. Tetrasíŀlabes: ordinador, esternudar i telefonar.

2

Síŀlabes àtones: pa (de pa-ret), pa i lla (de pare-lla), com i pas (de com-pas-sar). Fotografies: a) palla, b) compàs, c) pa.

Per a començar… fem palmes 1. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el text inicial. Després, demanarem a diferents alumnes que lligen en veu alta les paraules destacades picant de mans cada vegada que facen un colp de veu. Els preguntarem si recorden quin nom reben aquests colps de veu. 2. Recordarem que una síŀlaba està sempre formada, almenys, per una vocal: a-cí. Demanarem, tot seguit, que busquen en el text inicial altres síŀlabes formades per una sola vocal (i, u-na, a, a-cord).

En el desenvolupament… 3. Explicarem que també podem trobar paraules amb 5 síŀlabes o fins i tot més, però que les més freqüents són les de dues i tres síŀlabes. 4. Aclarirem que les paraules polisíŀlabes tenen una sola síŀlaba tònica, mentre que la resta de síŀlabes són àtones. 5. En l’activitat 3, demanarem que busquen paraules amb e i o obertes i tancades sense accent gràfic: mel,

40

Unitat 1

peu (obertes), fer, pedra (tancades); poc (oberta), torna (tancada). 1 .Es6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 4 coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activitat 4.

Per a acabar… 7. Reflexionem. Reflexionarem sobre els casos en què, canviant de lloc l’accent, canvia el significat de la paraula, com en fàbrica/fabrica/fabricà o en mitjà, que es pot transformar en mitja, que és el femení de mig o també una peça de roba.

Aprendre a pensar El suggeriment didàctic 7 es pot treballar amb l’estratègia Què aprenc, per a què. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar. 8. Recordarem als alumnes que, per a dictar, han de vocalitzar i indicar els signes de puntuació quan corresponga.

Solucions

1

3

Paraula del primer grup: mur-mu-rà. Paraula del segon grup: mag-ní-fic.

4

Habitació, allò, només.

5

La xiqueta de l’escena a) està pronunciant la síllaba -ó de la paraula habitació. La de l’escena b) està dient la síŀlaba -ci de la mateixa paraula (habitació). El xiquet de l’escena c) està dient la síŀlaba –llò de la paraula allò.

6

Paraules bisíŀlabes: cosí, anglés, una, francés, després, àrab, ara, viatjat.

7

Comprovarem que tots els alumnes corregeixen el dictat d’algun company.

8

Resposta model:

Paraules

Monosíl·labes

sap, vol, temps

Bisíl·labes

ara, costar, sense

Trisíl·labes

escola, treballa, moviments

2

9. Suggerirem als alumnes que revisen el dictat i que reen les paraules bisíŀlabes que han encerclat. 10. Per al fitxer ortogràfic, demanarem que escriguen en el quadern una paraula de cada dictat que siga monosíllaba, bisíŀlaba, trisíŀlaba i tetrasíŀlaba. Per exemple, en l’activitat 6: el, cosí, escola, idiomes; i en l’activitat 7: no, costar, moviments, sensació. També que escriguen totes les paraules amb o oberta (escola, pot) i amb e oberta (acadèmia). 11. Taller d’ortografia. Activitat 7: CD Educació literària i 2 Expressió oral, pista 5 . Escoltarem atentament l’àudio i els alumnes escriuran el dictat. 12. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat en smSabadigital.com. 13. A través del nostre entorn de Sabadigital, proposarem als alumnes treballar els continguts de l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats interactius: lletreig directe i atenció visual .

Programa d’ortografia Taller d’ortografia. Dictats per a compartir, fitxer ortogràfic. Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig directe i atenció visual. Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.




Per a aprofundir




Unitat 1

41

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 20.1. Identifica un text narratiu i el diferencia d’altres gèneres. ɘReconeix una rondalla com a text literari.


21.1. Elabora, amb sentit estètic i creativitat, una rondalla. ɘEscriu una rondalla.

42

Per a començar… coneixem el text 1. Demanarem als alumnes que es fixen en el títol d’aquest apartat. Els proposarem que aporten algun exemple de text literari i de no literari. Per a ajudar-los, podem suggerir diversos textos: una notícia del diari, un poema, una recepta per a fer macedònia, una llegenda...

En el desenvolupament… 2. Llegirem el requadre sobre l’autor del text. Els demanarem si els agraden les rondalles i els suggerirem que busquen en Internet informació sobre aquest autor, per tal que vegen que va destacar també en altres àmbits.

la va contar. 5. Direm algunes oracions relacionades amb la rondalla perquè els alumnes reconeguen els errors que contenen: ɘ Açò va anar i era un mas on vivia un matrimoni molt jove sense fills... ɘ Es dedicaven a la cria d’ovelles. ɘ Un dia d’hivern va eixir la velleta a donar-los uns grapats de dacsa. ɘ Hi havia una mig pollastre, ben enmig del tropell que formaven els altres.

. Es3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 6 coltarem atentament el text de la rondalla i després faran la lectura en veu alta de manera encadenada. Cada alumne llegirà fins al punt següent.

6. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que diguen el títol d’algunes rondalles que coneguen perquè a casa els les han explicades o perquè les han llegides en algun altre moment. En farem un recull i identificarem quines són les més conegudes per a tota la classe. Els podem animar a explicar-ne breument l’argument.

4. Preguntarem als alumnes si havien llegit o els havien explicat mai la rondalla del mig pollastre. En acabar la lectura els demanarem si era la mateixa versió i qui els

7. Després de fer l’activitat 2, i proveïts d’un metre, mesurarem un espai de 750 cm2 perquè el visualitzen. Comentarem amb els alumnes per què són necessàries

Unitat 1

Solucions 1

a) gallines blanques i negres. b) descomunals gramàntols. c) estovades lloques.

2

a) L’espai que han de tindre les gàbies. d) Com han de situar-se les gàbies.

3

Açò va anar i era... a) Resposta model: Començaments: Açò va anar i era, Açò era i no era, Fa molts i molts anys, Hi havia una vegada.... Acabaments: Rondalla explicada, rondalla acabada, I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat, Conte, contat, conte acabat i el gat se n’ha envolat, I van viure feliços molts i molts anys, I el que no ho vulga creure que ho vaja a veure... b) Resposta model: És un text literari, perquè explica una història donant importància a la manera com es diu i transmet emocions i sensacions

4

La rondalla pretén que el lector s’imagine el mas on s’esdevé la història. El text Normes per a la cria de gallines pretén que el lector sàpia exactament com ha de ser una granja de gallines.

5

aquesta mena de normes per a garantir el benestar animal.

Per a acabar… 8. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si els sembla que el llenguatge i la manera de dir les coses en els textos literaris és molt o poc diferent de la dels textos no literaris.

Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes han seguit els os correctes per a escriure la continuació de la rondalla. És a dir, que primer han planificat el que volen escriure, que ho han escrit i que finalment l’han revisat. Posarem una atenció especial en la revisió de la bona presentació del text.



Document d’Ampliació



9. Triarem algunes de les continuacions de les rondalles que han escrit els alumnes, mirant que siguen tan diferents com siga possible. Les llegirem a classe i comentarem si presenten les característiques pròpies d’un text literari. 10. Suggerirem als alumnes que lligen més rondalles d’Enric Valor en smSabadigital.com.

Programa de competència lectora Lectura i comprensió. La rondalla del mig pollastre.

Unitat 1

43

Solucions Emissor ➝ Qui transmet el missatge. Receptor ➝ Qui rep el missatge. Missatge ➝ Allò que es comunica. Codi ➝ Sistema de signes utilitzat per a transmetre el missatge. Canal ➝ Mitjà a través del qual es transmet el missatge.

1

2

Monosíl·labes

1 síl·laba

Bisíl·labes

2 síl·labes

Trisíl·labes

3 síl·labes

Tetrasíl·labes

4 síl·labes

Tipus de paraules

3

Entrada: apareixen/es recullen, alfabèticament. Llengua: paraules, regles. Paràgraf: text, oracions, connectors. Síŀlaba tònica: es pronuncia, força.

4

a) En valencià. b) El receptor és el xiquet que era a la platja i ha trobat el missatge. L’emissor és qui ha escrit el missatge, segurament un nàufrag. c) El canal és la botella que ha viatjat pel mar i el paper en què està escrit el missatge.

5

Resposta model: bonic: adj.; sempre: adv.

6

for-matge, format-ge; car-regar, carre-gar; alliçonar, alli-çonar, alliço-nar; a-companyar, acom-panyar, acompa-nyar; dot-zena, dotzena; es-quelet, esque-let; can-ceŀlar, cancel-lar. a) Els dígrafs són: tg, rr, ll, ny, tz, qu, ŀl.


b) Trisíŀlabes: formatge, carregar, dotzena, esquelet, canceŀlar. Tetrasíŀlabes: alliçonar, acompanyar.

Per a començar… ens preparem 1. Els recordarem que han de fer les activitats seguint l’ordre del llibre. Començar per l’apartat d’Organitza’t les idees els ajudarà a resoldre correctament la resta d’activitats.

En el desenvolupament… 2. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de les activitats 1 i 2 en la llibreta han de calcular l’espai que els ocuparà per a poder distribuir adequadament la informació. 3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació de smSabadigital.com per a acabar d’assimilar els continguts de la unitat.

Per a acabar… 4. Els recordarem que abans d’acabar han de revisar les respostes.

44

Unitat 1




Per a aprofundir




Per a avaluar

Document d’Avaluació unitat 1 Activitats interactives

Solucions

Per a començar… reem amb el text 1. Abans de fer l’activitat 1 de Rea el que ja saps suggerirem que observen la fotografia. Els preguntarem de quin tipus de menjar es tracta i si es menja amb coberts.


1

Es parla del Japó.

2

Sí, se sent sorprés. El que més el sorprén és que els japonesos, quan mengen fideus soba, fan soroll per a indicar que els agraden molt.

3

Resposta model: En el diari de viatges es recullen els successos que en dia rere dia, indicant-ne la data exacta, mentre que en aquest article no es diu en quina data es va descobrir el costum relacionat amb els soba. A més, també es reflexiona, en general, sobre els costums japonesos.

4

Afirmacions verdaderes: a), d). Afirmacions corregides: b) Els costums japonesos són molt diferents dels nostres. c) La finalitat del text és explicar que els japonesos tenen costums molt diferents dels nostres i destacar-ne un en particular. e) El costum que més sorprén l’autor és que mengen soba fent soroll.

5

Espagueti, espantós, estar.

6

Bisíŀlaba: es-tar. Trisíŀlaba: es-pan-tós. Tetrasíŀlaba: es-pa-gue-ti.

7

a) sorprén, b) sinònim, c) difícil, d) satisfacció, e) país, f) però.

8

Amb accent greu: entrà, fantàstic, història, però. Amb accent agut: Sílvia, aprés, Alícia, aparegué, país, magnífic, misteriós, visqué, també, és, només, té, és, algú.

9

Resposta lliure: Comprovarem que escriuen un text, narratiu o poètic, però que incloga elements relacionats amb les sensacions i les emocions.

tat en smSabadigital.com. 4. Reflexionem. Els demanarem que exposen les dificultats que hagen tingut per a fer les activitats de repàs.

Continguts relacionats ɘ El diari de viatges

1. Els demanarem que es fixen en els altres aspectes gràfics del text: com es diu la revista?, on s’ha publicat?, quan s’ha publicat?

ɘ El diccionari

. Es2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 7 coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en els ideogrames.

ɘ La separació siŀlàbica

Programa d’ortografia Ortografia visual. Dictat Para atenció.

Per a acabar…

ɘ Els elements de la comunicació ɘ Text, paràgraf i enunciat ɘ Accent agut i accent greu ɘ Text literari i no literari


(Tasques assignables en Sabadigital) Per a avaluar

Document d’Avaluació unitat 1

3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a completar l’assimilació dels continguts de la uniUnitat 1

45

Estàndards d’aprenentatge 2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit del text, la intenció de l’autor i les idees principals i secundàries. 4.2. Exposa opinions amb coherència en coŀloquis i exposicions orals sobre temes pròxims a la seua experiència. 5.2. Segueix l’ordre lògic de l’estructura textual en la producció de textos orals. 6.1. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu del diari i del diari de viatge. 7.1. Organitza la informació mitjançant esquemes o llistes a partir de l’escolta activa i comunica conclusions. 8.1. Utilitza amb una autonomia progressiva diferents diccionaris. 10.1. Identifica els elements que intervenen en un acte comunicatiu. 16.1. Classifica les paraules segons el nombre de síŀlabes i diferencia entre tòniques i àtones. 17.1. Sap distingir entre l’accent gràfic agut i el greu i quan es fan servir. 19.1. Usa eines informàtiques per a un autoconeixement i una avaluació.

2

Resposta model: Consisteix a repartir llibres per als habitants dels camps de refugiats sahrauís.

3

Resposta model: El bubisher és un ocell que anuncia pluges i pastures abundants. El bibliobús Bubisher porta iŀlusió en forma de llibres.

4

Bibliobús: té una accepció. Vehicle arreglat interiorment amb prestatgeries de llibres que fa servei de biblioteca o llibreria ambulant.

5

Resposta model: El Sàhara és un desert que es troba al continent africà.

6

Els llibres provenen de donacions d’institucions, associacions, editorials i particulars.

7

El text és no literari, perquè aporta informació i no parla de sentiments ni d’emocions. Importa més el contingut que la forma. Monosíŀlabes: un, molt, del. Bisíŀlabes: ocell. Trisíŀlabes: xicotet, Sàhara.

8

46

9

Paraules amb o accentuada: curiós i iŀlusió. L’accent és agut i la vocal es pronuncia tancada.

10

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes s’ajusten a l’estructura del diari de viatges i que en el contingut es fa referència al bibliobús.

Unitat 1


Solucions

Per a començar… aprenem a ser solidaris 1. Recordarem el títol de la unitat i parlarem de la paraula solidaritat. Preguntarem si saben què és una ONG i quina funció fan. Els proposarem que pregunten a casa si hi ha alguna ONG a la localitat i que investiguen a què es dedica. Podem portar fullets, cartells, etc. de diverses ONG i penjar-los al tauler de l’aula.

En el desenvolupament… 2. Parlarem de l’estructura de la notícia, recordant el que coneixen d’altres cursos: titular, entradeta i cos. 3. Comentarem el text de la notícia a partir d’aquestes preguntes: Què et sembla la iniciativa del Bubisher? Quins llibres donaries per a Bubisher? 4. En l’activitat 5 proposarem que consulten els atles que tinguem a l’aula o que busquen la informació en un buscador d’Internet. 5. Practiquem junts. En l’activitat 1 d’Una experiència inoblidable!, comentarem entre tots els punts per on haurem de ar per arribar al campament. 6. En la Tasca final, aprofitarem que estem en la primera unitat per a establir unes pautes de convivència per al curs.

Solucions 1

Resposta lliure: Comprovarem que tots els alumnes segueixen les indicacions del mapa i són capaços d’interpretar-les.

2

Riu: corrent natural d’aigua que va a parar al mar o a un altre lloc.

3

b) De nord a sud.

4

Paraula bisíŀlaba: camí.

5

car-retera, carre-tera, carrete-ra.

6

El mapa és un acte de comunicació verbal perquè usa les paraules, a més dels dibuixos.

7

Resposta model: Emissor: el monitor; receptor: els xiquets que van de campament; missatge: on està situat el campament en relació amb el poble.

8

Resposta lliure: Procurarem que hi haja dues intervencions de xiquets que hagen anat de campament perquè conten l’experiència als companys. A més, mirarem que hi intervinga algun xiquet que no hi haja anat perquè explique què li agradaria fer. En els dos casos, mirarem que les intervencions responguen al que hem treballat en la pàgina 13. Com a opció, podem oferir la possibilitat d’explicar l’experiència de manera escrita i que la lligen en veu alta. D’aquesta manera podrem comprovar les diferències entre l’escrit i l’oral.

Tasca final Resposta model: comprovarem que els alumnes segueixen tots els os per a fer aquesta tasca. 7. Els alumnes han de fer la Tasca final a l’aula i en una única sessió. Han de ser conscients que no podran fer-la si no han assimilat els continguts de la unitat.

Per a acabar…

La finalitat és que els alumnes cooperen entre ells, que aprenguen a conviure els uns amb els altres, ja que aran moltes hores junts a classe. Cal recordar que el valor fonamental d’aquesta unitat és la cooperació.

8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.


(Tasques assignables en Sabadigital) Treball en equip

Volem conviure

Unitat 1

47

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’estructura textual. ɘLlig un text expositiu i respon a les preguntes relacionades.


4.1. Organitza la informació seguint l’ordre lògic de l’estructura textual i utilitza adequadament temps verbals, enllaços i marcadors textuals. ɘUtilitza correctament la llengua per a opinar sobre actituds cíviques a partir de normes.

Per a començar… observem l’entorn 1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i el requadre Que important que és... el reciclatge! per tal d’anticipar els temes que abordarem els pròxims dies. 2. Llegirem les preguntes inicials de Parlem abans de llegir. Aquestes preguntes ens serviran per a saber quins coneixements previs tenen els alumnes sobre el reciclatge, l’estalvi de recursos naturals i la protecció de la natura.

En el desenvolupament… 3. Observarem el dibuix i ens fixarem en els detalls. Descriurem el dibuix amb el màxim nombre de detalls possible: Què fa aquest xiquet? De quin color és el contenidor on llança envasos? Quin tipus d’envasos deposita al contenidor? Tots els contenidors són iguals? Per a què serveixen els altres contenidors que es veuen en el dibuix? 4. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el paràgraf introductori previ a la lectura i formularem pregun-

54

Unitat 2

tes com ara: Com cal separar els residus a casa? A ta casa, qui acostuma a portar el vidre al contenidor? Com podríem convéncer els amics i veïns perquè separen els residus i així ajuden a reciclar? 5. Preguntarem als alumnes qui els ha explicat com han de fer servir els diversos tipus de contenidors. i 6. Abans de llegir presentarem la lectura animada els farem la pregunta: Què creieu que ocorrerà el text que llegirem? Els alumnes generaran unes expectatives que més endavant podran confirmar o rebutjar. . Els 7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 8 alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura. Quan acaben, podem formular algunes preguntes de comprensió: Per què diu el text que és senzill reciclar el vidre? Les copes es poden llançar al contenidor verd? Hem de llançar els envasos amb el tap al contenidor verd? 8. Després de la lectura, els preguntarem si tenen dificultats per a comprendre el significat d’alguna paraula que no estiga explicada en els requadres del marge. Si altres companys en coneixen el significat, els

Solucions 1

Resposta model: El xiquet del dibuix està reciclant, llança alguns envasos i altres objectes de vidre al contenidor de color verd.

2

El contenidor verd és per al vidre, el groc és per als envasos de plàstic, el blau és per al paper i el marró és per als residus orgànics. Els colors ens ajuden a distingir els contenidors amb facilitat.

3

Resposta lliure: Demanarem als alumnes que expliquen si a l’escola llancen el paper separadament, si miren de no fer servir paper d’alumini, si al menjador o la cuina (si n’hi ha) separen els residus.

4

Resposta lliure: Animarem els alumnes a explicar les seues experiències, i en el cas que no reciclen, els proposarem que miren de començar a fer-ho. Hem de fer-los veure la importància de reciclar i motivar-los perquè ho facen.

animarem a ajudar-los a resoldre els dubtes dels companys.

Per a acabar… 9. Després de la lectura, els preguntarem si ara entenen millor què han de fer per a reciclar bé el vidre i si els ha animat a intentar reciclar més els residus que generen a casa. Proposta d’activitats per a casa. Proposarem als alumnes que busquen en Internet les normes d’ús dels diferents contenidors, amb l’ajuda d’algun familiar, i que ho comenten a casa. També podem suggerir que facen fotos de les icones que solen haver-hi en els contenidors i que les porten a classe per a parlar-ne.

Programa de competència lectora Animació a la lectura. Reciclem el vidre, cuidem el planeta (presentació animada). Lectura i comprensió. Reciclem el vidre, cuidem el planeta (lectura inicial, pàgina 29).

Unitat 2

55

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’estructura textual. ɘLlig un text expositiu i respon a les preguntes relacionades.


3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘAprén més sobre el reciclatge en l’àmbit de l’escola.

Per a començar… 1. Per a recordar el contingut de la lectura podem proposar que n’inventen un altre títol. Cada alumne en pensarà un i els apuntarem en la pissarra. Després debatrem quin és el més adient per al text i per què.

En el desenvolupament… 2. Proposarem als alumnes una lectura grupal i en veu alta del text. Llegirem paràgraf per paràgraf el text principal, i assignarem cada paràgraf a un alumne diferent. Després farem el mateix amb els textos dels requadres, també punt per punt. 3. Aprofitarem per a indicar que quan trobem el signe de puntuació dels dos punts fem una pausa en la lectura, un poc més llarga que la que fem quan trobem una coma. 4. Abans de llegir el requadre Sabies que si recicles els envasos de vidre... és convenient preparar la lectura de les xifres i, sobretot, del percentatge: 20 %. 5. Mentre fem la lectura en veu alta ens detindrem en les línies 1, 10 i 50 per tal de plantejar algunes preguntes:

56

Unitat 2

ɘ En la línia 10: Realment és senzill trobar un racó a casa per a guardar els envasos de vidre fins que els portem al contenidor verd? ɘ En la línia 1: Quins exemples de peces de ceràmica i porcellana podem trobar a casa? ɘ En la línia 50: Quin tipus de pots i flascons de vidre tenim a casa? 6. Comentarem amb els alumnes el significat de les paraules dels requadres de Vocabulari. Altres paraules que poden resultar complexes són abocador, watt o fusió. També els preguntarem si desconeixen alguna paraula més del text que no aparega en el requadre de Vocabulari. Si és així, intentarem explicar-la entre tots. 7. Els animarem a rellegir el requadre Sabies que si recicles els envasos de vidre... i els farem veure que el fet de reciclar un envàs de vidre multiplicat per tots els xiquets i les xiquetes de la classe realment pot tindre un efecte. 8. Analitzarem les dades estadístiques i els percentatges que hi apareixen comparant-les amb magnituds que puguen entendre millor. Per exemple, els podem

NotEs

preguntar quant faria de llarg una filera de 3.000 botelles (una botella de litre fa 8 cm aproximadament de diàmetre; per tant, 240 metres) i comparar-la amb la longitud d’algun element de l’escola (la llargària del pati, per exemple). 9. Ens fixarem en el requadre de la pàgina 31 La regla de les tres R i cridarem l’atenció dels alumnes sobre els senyals que acompanyen cada un dels punts de la llista: per a indicar el que és correcte llançar al contenidor verd, i per a indicar el que no s’hi ha de llançar. 10. Seleccionarem algunes oracions clau de la lectura i les escriurem en la pissarra amb les paraules que les componen desordenades i demanarem als alumnes que reescriguen les oracions situant les paraules en l’ordre correcte. Els companys de classe indicaran si l’oració està ben reescrita. Els podem animar perquè trien ells mateixos altres oracions del text per a fer el mateix. 11. Els recordarem que poden continuar la lectura fent l’activitat Descobreix i llig (pàgina 31) en smSabadigital.com, on trobaran altres textos relacionats amb el reciclatge.

Per a acabar… 12. Reflexionem. Animarem els alumnes a expressar oralment la seua opinió sobre l’apartat La regla de les tres R i els animarem a concretar cada una de les tres accions: ɘ Reduir: no malbaratar l’aigua (tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents, no estar massa estona a la dutxa...). ɘ Reutilitzar: aprofitar els envasos per a fer pots per als llapis, fer elements decoratius amb cartons i taps reciclats... ɘ Reciclar: portar els residus al punt net o llançar-los al contenidor adequat.


Unitat 2

57

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’estructura textual. ɘLlig un text expositiu i respon a les preguntes relacionades. 2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit del text i la intenció de l’autor. ɘIdentifica textos expositius. 3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘAprén més sobre el reciclatge en l’àmbit de l’escola.

1


Solucions 1

c) Als carrers.

2

La botella blava i el pot sense el tap.

3

Si reciclem el vidre ajudem a reduir el consum d’energia, estalviar en matèries primeres i disminuir els residus i la contaminació de l’aire.

4

Resposta model: Són els que usem habitualment: botelles, pots de vidre de conserves...

5

Resposta model: a) Podem reciclar el plàstic, el paper o el cartó. b) Respectar tots els éssers vius, no tirar fem pel carrer, no malbaratar l’aigua...

6

Resposta lliure: Comprovarem que trien un eslògan clar i motivador i que el disseny és atractiu.

7

Resposta lliure: Aquesta activitat permet veure com l’alumne organitza, interpreta i utilitza la informació que ha obtingut fent servir les TIC.

Per a començar… preguntem 1. Si és necessari, tornarem a escoltar atentament l’àudio de la lectura. CD Educació literària i Expressió oral, pista 8.

En el desenvolupament… 2. En l’activitat 2 apareix un flascó amb comptagotes d’un medicament, que no es pot depositar als contenidors normals de vidre. Els explicarem que les medecines caducades i els seus envasos s’han de depositar en uns contenidors especials que hi ha a les farmàcies. 1 . Escol3. CD Educació literària i Expressió oral pista 9 tarem atentament un fragment de la lectura (des de la línia 35 fins a 44) per a fer l’activitat 3.

Per a acabar… 4. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen en smSabadigital.com l’activitat proposada en la pàgina 32, en la qual se’ls demana que busquen informació sobre el treball artesanal del vidre. Has vist alguna vegada com es fa el vidre de manera artesa-

58

Unitat 2

nal? Sembla una tasca fàcil o més aviat complicada i delicada? 5. Reflexionem. Farem reflexionar els alumnes sobre la importància de reciclar correctament per a cuidar el planeta.

Programa de competència lectora Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del quadern Entrenament en estratègies de lectura eficaç. Avaluació de comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de comprensió lectora: text 2 (nivell bàsic) i text 4 (nivell estàndard).

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 4.2. Transmet les idees amb claredat, coherència i correcció. ɘExplica i comprén normes.

Solucions 1

Tots són jocs de taula. Resposta lliure.

2

Juguen al parxís. Resposta model: El parxís és un joc que es juga amb un dau i quatre fitxes del mateix color per cada jugador. Guanya el jugador que porta totes les fitxes des de l’eixida fins a la casa.

3

a) Juguen als escacs. És un joc de taula. b) Hi ha un jugador que no sap les regles del joc. Vol moure el cavall. c) Resposta lliure.

4

a) Futbol. b) Bàsquet. c) Tenis de taula o pingpong. Resposta lliure: Ens fixarem si utilitzen les paraules del requadre Més paraules i si segueixen els consells de la nota.

5

a) Resposta lliure: Ens fixarem que responen proposant un nom per al videojoc i per al protagonista, que defineixen correctament quin n’és l’objectiu i quants jugadors són possibles.

2

b) Resposta lliure: Valorarem una exposició ordenada de les normes. c) Resposta model: No, hauríem d’expressarles amb un llenguatge més neutre i amb paraules que puga entendre qualsevol persona.

Transcripció: pista 10 Xiqueta: Vinga, que et toca!

Per a començar… imaginem 1. Quan entrem a l’aula, plantejarem alguna situació que trenque alguna de les normes de la classe. Els preguntarem per què s’han de respectar les normes. Durant el debat farem aparéixer la paraula norma diverses vegades i parlarem de la necessitat d’ordenar i organitzar el comportament en espais compartits com una aula.

En el desenvolupament… 2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3 d’Expressió oral. CD Edu2 cació literària i Expressió oral, pista 10 . 3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i vocabulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!


Xiquet: No, no em toca a mi, que m’has eliminat una fitxa i ara tornes a tirar tu. Xiqueta: T’estàs equivocant de joc! En aquest cada vegada li toca fer un moviment a un. Xiquet: D’acord, d’acord! Ja vaig! Xiqueta: El cavall no pot moure’s en línia recta. Veus? Has de fer dos moviments en un sentit i un en perpendicular. Com si fóra una ele. A més, pots ar per damunt de qualsevol altra fitxa, com si la botares. Xiquet: I puc fer aquests moviments amb les altres fitxes? Xiqueta: No! Només es pot fer amb aquesta. Cada peça pot fer uns moviments. Pensava que sabies jugar… Vols que t’explique totes les normes? Xiquet: No. Mira! Les dames estan lliures i sí que sé jugar. Anem!

Per a acabar… 4. Reflexionem. Podem demanar als alumnes que determinen una nova norma de la classe. Unitat 2

59

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 5.1. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu segons el text instructiu, i s’ajusta al tema i al destinatari. ɘIdentifica, comprén i analitza textos de la vida quotidiana, com el reglament. 5.3. Redacta els textos utilitzant la terminologia específica del tema ɘRedacta normes i reglaments.

Solucions Sí, als contenidors hi ha uns adhesius que ens expliquen què pots llançar en cada un i quan ho pots fer. 1

a) L’equip directiu de l’escola Les Salines. Perquè ho posa al principi del document, davall del títol. b) Tots els alumnes i treballadors de l’escola.


c) Intentar reduir la quantitat de residus que genera l’escola i organitzar la manera de fer-ho. 2

a-4, b-1, c-3.

3

Les normes que podrien aparéixer en el reglament de l’aula d’una escola són: la a), la c) i la e).

Per a començar… ens coneixem 1. Entrarem a l’aula i, una vegada estiguen els alumnes en silenci, sense dir res més, ens posarem a llegir un fragment de reglament. Preferentment d’un dels videojocs que ells mateixos han inventat en l’apartat d’Expressió oral. Si això no és possible podem llegir un fragment del reglament de bàsquet (el podem consultar en <www.e-sm.net/sblv5ep02> ). Incitarem els alumnes a endevinar què llegim. Per a poder relacionar més directament el que llegim amb el reglament del reciclatge de residus, podem preguntar-los si, a més dels de videojocs i els esports, ells compleixen altres normatives o reglaments. Enllaçarem el concepte de les normes treballat en l’Expressió oral amb el del reglament que tot just comencem.

potenciar el treball de les estructures necessàries per a escriure un reglament, així es pot treballar l’empatia (per a comprendre les normes dels altres i valorar quines coses són importants per a uns i per als altres no). 3. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a reforçar l’assimilació de les característiques del reglament . 4. Practiquem junts. Per grups, demanarem als alumnes que busquen per l’escola cartells que indiquen normes bàsiques del centre. Hauran de recopilar-les, classificar-les (neteja, ordre, seguretat, etc.) i exposar-les a classe. 5. Taller d’escriptura, activitat 8. La web de la Federació de Pilota Valenciana, <www.e-sm.net/sblv5ep03> , ofereix el reglament de moltes modalitats de pilota.

En el desenvolupament… 2. Podem demanar-los que escriguen quatre normes bàsiques del que seria el reglament de la seua casa ideal. Una vegada els tinguen escrits, els podem intercanviar entre els alumnes, comparar-los i reflexionar sobre les semblances i les diferències dels reglaments. A més de

60

Unitat 2

Aprenentatge cooperatiu L’activitat Escriu les teues pròpies normes, de la pàg. 35, es pot fer aplicant l’estructura cooperativa Escriptura per parelles. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

Solucions 4

Resposta model: 1) Cal respectar sempre el torn de paraula i esperar el nostre torn per a parlar. 2) Cal ajudar els companys sempre que ho necessiten i sense interrompre la classe.

5

L’opció b) i d) són normes. Resposta model: Les podríem trobar en un reglament de futbol sala o d’handbol.

6

Resposta lliure: Ens fixarem que les normes que introdueixen siguen coherents amb la resta de normes i amb les dues situacions (el reglament del bàsquet i el de l’ús dels casals de joventut).

7

Resposta model: Totes les deixalles s’han de llançar a les papereres dels parcs. Els animals han d’anar sempre lligats. S’han de respectar les flors, les plantes i els arbres del parc. No es pot caminar per damunt de la gespa. Les bicicletes han de circular pel carril bici i els ciclistes amb el casc.

8

Resposta lliure: Haurem de comprovar que els alumnes segueixen tots els os que marca l’exercici.

9

Resposta model: Nova normativa per al reciclatge de vidre a l’edifici. Estimats veïns, per a millorar la recollida del vidre i el seu reciclatge us convide a seguir els punts següents: 1. Baixeu tot el vidre que tingueu al depòsit que hi ha al magatzem de l’edifici. 2. Dilluns i dimecres, de 20 h a 21 h, el servei de recollida estarà en actiu. 3. Recordeu separar-ne els taps.

Per a acabar… 6. Reflexionem. Escriurem en la pissarra una recepta de cuina i els demanarem si això és un reglament. Reflexionarem al voltant de la diferència entre una recepta i un reglament i la necessitat o no de seguir al peu de la lletra cada un dels consells d’una recepta i els d’un reglament. Per què uns sí i d’altres no cal? És una bona manera d’adonar-nos si els conceptes s’han assolit o si, per contra, cal tornar a treballar-los més endavant.

4. Abans de baixar el vidre, mireu de reutilitzar-lo. Moltes gràcies, (signatura de l’alumne)






Unitat 2

61

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 6.1. Coneix, reconeix i usa sinònims i antònims. ɘConeix sinònims i antònims i els usa adequadament.

Solucions Polit, impoŀlut i net. Ho fa perquè vol donar molta importància a aquesta afirmació. Resposta model: endreçat, pulcre. Contrari: brut. 1

Goig-plaer, immensa-gran, vila-poble.

2

Resposta model: L’equip es veia molt conjuntat i pareixia que podia véncer el partit. El públic cada minut estava més relaxat.

3

Resposta model: L’equip es veia molt desorganitzat i pareixia que podia perdre el partit. El públic cada minut estava més nerviós.

4

Resposta model: b) pujar, escalar: baixar c) gran, enorme: menut d) tacat, brut: immaculat

5

Resposta model: Sembla un poble antic i tranquil, molt agradable i silenciós. Xicotet i apartat, fins al punt d’estar un poc incomunicat.


Resposta model: Majoritàriament haguera utilitzat just les contràries: modern, sorollós, estressant i gran. Però potser també agradable, segons el gust de cada un.

Per a començar… juguem amb les paraules 1. Intentarem captar l’atenció dels alumnes amb algun joc de paraules basat en els sinònims. Per exemple, bevem aigua d’una botella i després els diem: Com creieu que estava l’aigua, freda o gelada? Boníssima o exquisida? Els farem escollir entre alguna de les dues opcions possibles en cada cas.

5. Els proposarem entrar en smSabadigital.com per a practicar els sinònims i els antònims amb el joc interactiu.


6. Reflexionem. Incidirem sobre la importància de conéixer més antònims i sinònims per a enriquir el vocabulari, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

2. Després de fer l’activitat 3, preguntarem si ha canviat molt el significat del text. Hem de fer-los veure que afegint dues lletres a una paraula podem crear-ne l’antònim i canviar per complet el significat d’un text. 3. Els posarem per parelles i els repartirem una llista amb diferents verbs. Cada parella haurà de trobar un sinònim i un antònim per a cada un. Per exemple: agafar, agradar, alçar, entrar, escriure, estimar, parlar, treball, unir. 4. Practiquem junts. Ens asseurem tots en rogle, però mantenint les parelles del suggeriment 3. Cada vegada es posarà una parella enmig del rogle. Aquesta parella dirà una paraula perquè la resta del rogle diga un

62

sinònim i un antònim. Si cap company els en diu es quedaran enmig del rogle. Guanyarà la parella que més torns aconseguisca quedar-se enmig.

Unitat 2

Per a acabar…




Per a aprofundir




Estàndards d’aprenentatge i descriptors 7.1. Reconeix les diferents classes de substantius (comuns i propis, comptables i incomptables, concrets i abstractes, individuals i coŀlectius) ɘEscriu substantius diversos a partir d’imatges.

Solucions Contenidors serveix per a anomenar coses. Població, per a anomenar persones. Nostre no serveix per a indicar ni persones ni coses. 1

Resposta model. a) Piscina, xiqueta, globus, tenda, jardí. Sentiment: diversió (o alegria). b) Home, motxilla, arbre, cel, bosc. Sentiment: calma.

Per a començar… observem 1. Preguntarem sobre el dibuix que acompanya el text inicial: Què hi ha dibuixat? És una cosa o una persona? N’hi ha un o més d’un? 2. Tractarem que sàpien reconéixer els substantius i destriar-los de les altres categories gramaticals.

En el desenvolupament… 3. Aclarirem que nom i substantiu són paraules sinònimes. Aprofitarem ara que acabem d’estudiar la sinonímia en l’apartat anterior. 4. En l’activitat 1, classificarem entre tots, en la pissarra, els substantius que vegen en la fotografia segons que anomenen persones, animals, plantes, llocs, objectes o sentiments. 5. Quan expliquem les classes de substantius, deixarem clar que són excloents. És a dir, un substantiu o és comú o és propi i, en cas que siga comú, si és concret no pot ser abstracte, si és individual no pot ser coŀlectiu, i si és comptable no pot ser no comptable.

6. Explicarem que el nom propi identifica una persona, un lloc, un animal... en concret i el diferencia de la resta de la seua mateixa categoria. 7. Farem en la pissarra un esquema diferent dels substantius i hi coŀlocarem els substantius del quadre de teoria: Propis: València, Josep Comuns

C

xiquet

√

A

I √

C

C

N

√

En les columnes de la dreta, cal escriure les parelles de subclasses a què poden pertànyer els substantius comuns, si és possible amb colors diferents: concret o abstracte, individual o coŀlectiu, comptable o no comptable.

Per a acabar 8. Reflexionem. Els farem reflexionar sobre la funció dels noms propis. Què aria si tots els alumnes de la classe tingueren el mateix nom?

Unitat 2

63

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 7.1. Reconeix les diferents classes de substantius (comuns i propis, comptables i incomptables, concrets i abstractes, individuals i coŀlectius). ɘClassifica els substantius segons la tipologia. 8.1. Coneix i aplica les diferents possibilitats de formació del gènere i el nombre en els substantius. ɘAplica les regles de formació del substantiu segons el gènere i el nombre.

Solucions 2

Concrets: coŀlegi, ciutat, equip, company. Resposta model: aire, farina. Abstractes: plaer, dolor, esforç, alegria. Resposta model: cansament, iŀlusió.

3

Anirem a la platja de Cullera. […] és també el nom d’un poble. Substantius: mare, excursió, mapa, platja, Cullera, cullera, Martina, nom, poble. Resposta model: Martina s’estranya perquè confon el substantiu propi Cullera amb el substantiu comú cullera.

4

Resposta model: una consteŀlació està formada per diverses estreles. Un banc és un grup gran de peixos. Un bosc es compon de molts arbres. Una vaixella és el conjunt d’estris que utilitzem per a servir el menjar.

5

a) Quatre botelles d’aigua. c) Un castell d’arena.

6

Reina, afegint -na. Cambrera, afegint -a. Vaca, amb una paraula diferent.


b) Dos gots de llet.

Per a començar… recordem 1. Recordarem com s’anomenen les dues característiques que poden tindre els substantius: el gènere i el nombre, i les relacionarem amb els exemples vistos en la sessió anterior.

En el desenvolupament… 2. Recordarem que els noms propis s’escriuen sempre amb majúscula inicial. 3. Quan expliquem el nombre dels substantius, tornarem a l’activitat 4 i demanarem als alumnes que escriguen els substantius del requadre en plural. Després, aclarirem que els substantius coŀlectius també tenen nombre i, per tant, poden estar en singular i plural. Especificarem que allò que els diferencia dels noms individuals és que, fins i tot quan estan en singular, designen un conjunt de coses. 4. En l’activitat 7, explicarem que, quan afegim -os a un nom acabat en -s, hem d’escriure -ss- si la esse sona sorda (cabàs, cabassos) i -s- si sona sonora (ús, usos). 5. Taller de gramàtica. Recomanarem als alumnes que, per a analitzar un substantiu, seguisquen l’ordre proposat en aquest taller: en primer lloc, s’han de preguntar si és comú o propi. En cas que siga propi, l’anàlisi ja està acabada.

64

Unitat 2

Solucions 7

Afegint -s: semàfors. Afegint -ns: avions. Afegint -os: gossos. (Caldrà explicar que, de vegades, la -s del masculí es dobla i es transforma en ss, amb so sord.) Canviant -s per -es: botelles.

8

a) Amic, amiga, amics, amigues. b) Metge, metgessa, metges, metgesses. c) Sociòleg, sociòloga, sociòlegs, sociòlogues. d) Llop, lloba, llops, llobes.

9

Resposta model: alegria, paciència, tristor…

10

Vidre és un substantiu comú, individual, concret i no comptable, de gènere masculí i nombre singular. (Vidre és no comptable perquè ens referim a vidre com a substància o matèria, com, per exemple, quan parlem d’una porta de vidre). Cristalleries és un substantiu comú, col·lectiu (perquè es refereix al conjunt d’objectes de vidre que utilitzem per a parar taula), concret i comptable, de gènere femení i nombre plural. Pitxers és un substantiu comú, individual, concret i comptable, de gènere masculí i nombre plural. Esforç és un substantiu comú, individual, abstracte i no comptable, de gènere masculí i nombre singular.

Els recomanarem que facen un esquema en el quadern per a no oblidar-se de cap d’aquestes classes: Individual o coŀlectiu SUBSTANTIUS COMUNS

Concret o abstracte Comptable o no comptable

6. També els recordarem que, per a esbrinar el gènere i el nombre d’un substantiu, podem posar-hi davant aquests articles: un (masculí singular), uns (masculí plural), una (femení singular), unes (femení plural).

Aprendre a pensar L’activitat 10 (Taller de gramàtica) es pot treballar amb l’estratègia de pensament Check-list. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Per a acabar…

litzar. Quan ho haja fet, dirà també un substantiu i el següent l’analitzarà. 8. Reflexionem. Bé durant el desenvolupament del suggeriment anterior, en el moment que algun alumne analitze un substantiu coŀlectiu o bé en acabar l’activitat, els farem veure que a cada substantiu coŀlectiu li’n correspon un d’individual, però no al revés.




Per a aprofundir




7. Practiquem junts. Cada alumne, per torns, dirà un substantiu i el següent de la llista o el del costat l’haurà d’anaUnitat 2

65

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 10.1. Coneix les normes ortogràfiques referides a la identificació dels diftongs i els hiats. ɘReconeix diftongs i hiats i separa correctament les paraules que en contenen. 10.2. Aplica les normes ortogràfiques sobre els diftongs i els hiats en les seues produccions escrites. ɘEscriu paraules amb diftongs i hiats. 11.1. Practica la separació sil·làbica i l’accentuació de les paraules en l’entorn virtual. ɘPractica amb activitats interactives relacionades amb els diftongs i els hiats.

Solucions Es pronuncien separats. Es pronuncien juntes. 1

Qualsevol, paraigües, espai. Els recordarem que perquè hi haja diftong s’han de pronunciar les dues vocals.

2

aus, ous, caiman, perdiu.

3

a) Cuina. b) Vidriola. c) Pingüí. Tenen diftong cuina i pingüí. Resposta model: És perillós que els xiquets menuts s’acosten a la cuina. El pingüí és una au que nada molt de pressa.


4

Vint-i-qua-tre, po-dreu, cin-quan-ta, mateix, preu.

Per a començar… recordem 1. Activarem els coneixements previs dels alumnes fentlos preguntes com aquestes: Quantes vocals es necessiten com a mínim per a formar una síŀlaba? Què creieu que a quan dues vocals apareixen una rere l’altra: s’uneixen en la mateixa síŀlaba o se separen en síŀlabes diferents? Els demanarem que intenten justificar amb exemples les seues afirmacions.

En el desenvolupament… 2. Llegirem el text inicial en veu alta i contestarem les preguntes. Tot seguit, el llegirem de nou remarcant la separació de les vocals destacades. 3. Després d’explicar els hiats, insistirem en la importància de l’ordre de les vocals per a saber si ens trobem davant d’un diftong o d’un hiat: si la i o la u van davant de a, e, o, és hiat; si la i o la u van darrere, és diftong. 4. Copiarem en la pissarra el requadre següent i demanarem als alumnes que el completen per parelles amb un exemple de cada diftong.

66

Unitat 2

DIFTONGS ai Vocal seguida de i

ei oi

caiman

au Vocal seguida de u

ui

cacau

eu ou iu

Després, posarem en comú totes les respostes. 5. A continuació, copiarem aquest altre esquema en la pissarra i els demanarem que el completen amb tres exemples de cada tipus. Hiats

i + a, e, o:

u + a, e, o:

1 . Es6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 11 coltarem atentament l’àudio i els alumnes escriuran el dictat.

Solucions a) quo-ti-di-à (4 síŀlabes), sa-bi-es (3), es-pai (2), ra-ó (2), vi-dri-ers (3), ciu-tats (2).

5

b) Els diftongs són: quo, pai, ciu. Els hiats són: di-à, bi-es, ra-ó, dri-ers. 1

6

Resposta model: Noms amb diftong: cuina, taula i aigüera (taulellets, quadre). Noms amb hiat: paella, fotografia i cua (de cabell).

7

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes utilitzen les sis paraules que havien localitzat en l’activitat 6 i que les separaren bé a final de línia, quan siga necessari. Els recordarem que el text ha de tindre un sentit global; per exemple, poden descriure l’escena del dibuix.

8

Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes fan l’exercici per parelles i que canvien el rol quan arriben a la meitat del dictat. Intentarem que la persona que dicta pronuncie correctament i faça totes les pauses ben marcades perquè l’altre copie bé el text.

9

Resposta lliure: Ens assegurarem que l’àudio s’escolta perfectament i que els alumnes copien fins que sona el senyal. En aquest moment hauran d’intercanviar el quadern amb el seu company.

10

Resposta model:

2

Amb diftong: reina, cau, servei, feinejar. Amb hiat: societats, família, client, residien.

7. En el Taller d’ortografia, aplicarem la dinàmica Dictats a mitges. Per això, recordarem als alumnes la importància d’una bona pronúncia i caŀligrafia per a dictar bé i facilitar la correcció del text. Després, els suggerirem que revisen bé el dictat i, si els cal, les definicions de diftong i hiat.

Per a acabar… 8. Reflexionem. En valencià la i seguida de a, o i e, no fa diftong; per tant, paraules com ara València, direcció o científic no tenen cap diftong. 9. Taller d’ortografia. Activitat 9: CD Educació literària i 2 Expressió oral, pista 12 . Escoltarem atentament l’àudio i els alumnes escriuran el dictat.

amb diferents dinàmiques de dictats interactius. En aquesta unitat treballarem el de lletreig invers i el d’atenció visual .

Programa d’ortografia Taller d’ortografia. Dictats a mitges, fitxer ortogràfic. Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indirecte i atenció visual. Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.


(Tasques assignables en Sabadigital)

10. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat en smSabadigital.com.

Per a comprendre i reforçar


11. Per a fer el fitxer ortogràfic, els suggerirem que escriguen paraules que porten accent gràfic i paraules que no en porten.

Per a aprofundir




12. A través del nostre entorn de Sabadigial, proposarem als alumnes treballar els continguts de l’ortografia

Unitat 2

67

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 13.1. Identifica l’estructura d’un text poètic i el diferencia d’un de narratiu. ɘReconeix poemes i els distingeix dels textos en prosa. 13.2. Llig un text, en prosa o en vers, i n’entén el significat. ɘEntén el contingut d’un poema i d’un conte. 14.1. Escriu, amb sentit estètic i creativitat, un poema de manera pautada a partir d’un conte. ɘTransforma un text narratiu en un poema.


14.2. Selecciona digitalment lectures relacionades en prosa o en vers. ɘLlig més textos de l’autor en Sabadigital

Per a començar… diferenciem prosa i poesia 1. Llegirem el títol d’aquest apartat: La prosa i el vers. Demanarem als alumnes que expliquen amb les seues paraules quines diferències hi ha entre aquests dos tipus de text. 2. Proposarem als alumnes que fullegen el llibre de llengua per a localitzar-hi altres exemples de textos en vers.

En el desenvolupament… 3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 13 . Escoltarem atentament els textos per a fer les activitats de la pàgina 43. 4. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per torns. Comprovarem que fan una lectura expressiva del poema i que en reprodueixen el ritme. 5. Demanarem als alumnes que es fixen en el final dels versos del poema per tal de localitzar-hi les paraules que rimen. 6. Aportarem diverses paraules i demanarem als alumnes que diguen si podrien servir per a acabar un vers

68

Unitat 2

del poema que acaben de llegir: cançó, moment, doctora, invents, lila, director, refila i musical. Els haurem de recordar la importància de la rima en un gènere com la poesia. 7. Demanarem als alumnes que allarguen el poema “Crida de l’orquestra” i que escriguen, almenys, un parell de versos. 8. Suggerirem als alumnes que transformen el poema “Crida de l’orquestra” en un text en prosa i que en comenten les diferències. 9. Preguntarem als alumnes si recorden algun poema o algun fragment d’un poema i si serien capaços de recitar-lo. 10. Llegirem el requadre sobre l’autor dels textos. Els proposarem que busquen el títol d’algun dels poemes i contes que ha escrit aquest autor en smSabadigital.com. 11. Demanarem als alumnes que imiten, mitjançant les onomatopeies més adequades, el so de diferents instruments. També els podem demanar que al mateix temps facen algun moviment aŀlusiu al que fa el músic quan fa sonar l’instrument.

Solucions 1

Festiu, alegre.

2

Resposta model: El dibuix b és el que presenta els instruments amb un aspecte més rialler i entusiasta, que lliga més amb el to del poema.

3

Afirmacions certes: a) El director va ser molt ben rebut pel públic. c) Quan va donar l’entrada, tots els instruments van començar a sonar alhora. Afirmació corregida: b) Es va preparar per a començar el concert sempre amb una ganyota seriosa.

4

Resposta model: a) És un poema. Està format per versos, amb molta sonoritat i rima. b) Les paraules instruments i seients perquè rimen.

5

Està format per paràgrafs. En té dos.

6

a) Tenim ganes de barrila: V. b) Es va posar bé la perruca de músic: P. c) Tota l’orquestra en pes va arrencar: P. d) Som la flor dels instruments!: V.

7

Per a acabar… 12. Practiquem junts. Organitzarem una lectura grupal dels poemes que han compost en l’activitat 7 (Imagina i recita) i els comentarem entre tots. 13. Reflexionem. Preguntarem als alumnes quines dificultats han tingut en fer l’activitat 7 (Imagina i recita) i si escriure poesia els resulta més fàcil o més senzill que escriure prosa.

Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes han seguit els os correctes per a escriure el poema basat en el fragment narratiu. És a dir, que de primer han planificat el que volen escriure, que l’han escrit amb l’estructura en versos adequada i que finalment l’han revisat. Posarem una atenció especial en la revisió de la bona presentació del text.


(Tasques assignables en Sabadigital) Per a preparar l’examen


Aprendre a pensar L’activitat 7 (Imagina i recita) es pot treballar amb l’estratègia de pensament Compara i contrasta. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Programa de competència lectora Lectura i comprensió. “Crida de l’orquestra” i “Un concert desconcertant”.

Unitat 2

69

Solucions Resposta model: Substantius propis: Vicent.

1

Substantius comuns: – individuals / col·lectius: arbre / bosc – concrets / abstractes: llàgrima / tristor – comptables / no comptables: got / aigua 2

Resposta model: Substantiu

Gènere

Masculí

Femení

ɘ Masculí + -a ɘ Masculí + -na, -essa ɘ Una altra paraula

Nombre

Singular

Plural

ɘ Masculí sing. + –s o –ns

ɘ Masculí sing. acabat en –s, –ç –x + –os

ɘ Canviant la –a del

3

Diftong: És la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en la mateixa síŀlaba. Hiat: És la unió de dues vocals que es pronuncien separades i s’escriuen juntes. Sinònims: Són paraules que tenen el mateix significat.

4

Resposta model: Substantiu no comptable: És el que anomena éssers o objectes que no es poden comptar. Antònim: Paraula que significa el contrari. Substantiu abstracte: El que anomena sentiments o idees que no es poden percebre amb els sentits. Substantiu coŀlectiu: És el que, en singular, anomena diversos elements.

5

a) pena ➝ tristesa. b) ocasió ➝ oportunitat. c) baixar ➝ descendir. d) inici ➝ començament.

6

Resposta model: Substantiu abstracte: consum. Substantiu no comptable: energia. Paraules amb hiat: reduïx, estalvia, matèries, contaminació. En smSabadigital.com els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els substantius de manera lúdica.

7

8

Pere: propi (masculí, singular). Vent: comú, concret, individual, no comptable, de gènere masculí i nombre singular. Llàstima: comú, abstracte, individual, no comptable, femení, singular. Arbres: comú, concret, individual, comptable, masculí, plural. Fullatge: comú, concret, coŀlectiu, no comptable, masculí, singular.

70

Unitat 2


femení sing. per –es

1. Els recordarem que han de fer les activitats seguint l’ordre del llibre. Començar per l’apartat Organitza’t les idees els ajudarà a resoldre correctament la resta d’activitats. 2. Podran practicar i aprendre més sobre els substantius amb l’activitat 7 en smSabadigital.com. 3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació dels continguts de la unitat en smSabadigital.com.




Per a aprofundir




Per a avaluar


Solucions 2

Correcció de les afirmacions falses: a) El recital està organitzat per antics alumnes de l’escola Lluís Vives. b) L’activitat està dirigida a xiquets i xiquetes menors de 14 anys. c) La intenció dels organitzadors és que tots els xiquets gaudisquen de la literatura tant com ells.

Per a començar… reem amb el text

3

Anar, art, assistir. Sinònims: anar i assistir.

4

di-jous, ma-tei-xa, quarts, pas-si-ó, gau-disquen, po-e-mes, bi-bli-o-te-ca.

5

a) Eixam. b) La vaixella. c) Els ramats.

6

Resposta model: Emissor: El redactor de l’agenda cultural. Missatge: Dijous a la vesprada se celebrarà a la biblioteca municipal un recital literari gratuït per a xiquets. Codi: El valencià. Receptor: Els lectors de l’agenda cultural. Canal: El paper (canal escrit).

7

Paraules amb hiat: Dia, aria, faena, diríem, existiria, podria, hiats.

8

Resposta model: Recitaran contes i poemes, que són textos literaris, ja que transmeten emocions i sensacions d’una manera elaborada.

8

Resposta lliure: Comprovarem que treballen per parelles respectant el torn de paraula i intercanviant-se els rols. Els recordarem que han de construir oracions senzilles i que poden emprar expressions com: “és obligatori…”, “és necessari…”, “està prohibit…”, etc.

Continguts relacionats

1. Preguntarem als alumnes si saben quin tipus d’informació es dóna en l’agenda cultural d’un diari.

ɘ L’ordre alfabètic en el diccionari (unitat 1)


ɘ Els substantius coŀlectius (unitat 2)

. Es2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 14 coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en els ideogrames.

ɘ Els elements de la comunicació (unitat 1)

ɘ La síŀlaba (unitat 1)

ɘ Els hiats (unitat 2) ɘ El text literari i no literari (unitat 1) ɘ Les normes i el reglament (unitat 2)


Per a acabar



Document d’Avaluació unitats 1-2

3. Enumerarem entre tots els continguts d’aquesta unitat que hem treballat en aquests repàs: sinonímia, diftongs, hiats i substantius.

Unitat 2

71

Estàndards d’aprenentatge 5.3. Redacta els textos utilitzant la terminologia específica del tema. 6.1. Coneix, reconeix i usa sinònims i antònims. 7.1. Reconeix les diferents classes de substantius (comuns i propis, comptables i incomptables, concrets i abstractes, individuals i coŀlectius). 8.1. Coneix i aplica les diferents possibilitats de formació del gènere i el nombre en els substantius. 10.1. Coneix les normes ortogràfiques referides a la identificació dels diftongs i els hiats. 12.2. Valora el seu rol en la tasca final. 14.1. Escriu, amb sentit estètic i creativitat, un poema de manera pautada a partir d’un conte.

Solucions 2

Resposta model: Es dediquen a estudiar i cuidar les plantes i els animals del territori, i paren una atenció especial als ocells aquàtics. A més, ofereixen visites a escoles per a ensenyar els xiquets a cuidar i respectar la natura.

3

En aquesta web podem trobar les informacions b i c.

4

Desconeixement: coneixement. Maltractar: recuperar, respectar. Lletjos: bonics.

5

Fau-na, és una paraula amb diftong.

6

Re-cu-pe-ra-ci-ó, co-néi-xer.

7

a) Centre és un substantiu comptable i de gènere masculí. b) En aquest text sí que apareixen substantius propis: La gavina voladora. c) Coneixement és un substantiu comú, individual, abstracte i no comptable. d) El substantiu visites està en plural i és de gènere femení. e) Llibertat és un substantiu abstracte.

8

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes redacten un objectiu i cinc normes per al reglament. A més, comprovarem que les regles s’adeqüen al centre i als seus propòsits.


Domèstics: silvestres.

Per a començar… compartim experiències 1. Preguntarem als alumnes si han visitat algun centre com el que hi ha en l’activitat 1 i els demanarem que ens expliquen la seua experiència. També els podem demanar que busquen per Internet algun centre paregut a la Comunitat Valenciana. Se’n pot trobar informació en <www.e-sm.net/sblv5ep04> .

En el desenvolupament… 2. Explicarem que, encara que no apareguen explícitament en la imatge, el telèfon i com arribar-hi apareixen en les pestanyes corresponents: “On som” i “e”. Després de fer l’activitat 3 comentarem amb els alumnes per què unes informacions han d’aparéixer en la pàgina web i d’altres no: Què guanyen posant-hi el número de telèfon del centre? I l’adreça? Per què no és important l’adreça personal dels treballadors? Creieu que podrien millorar la web afegint-hi alguna informació més? 3. Per a preparar les activitats d’Endevina les normes, recordarem les característiques i la finalitat d’un reglament. 4. Després de fer l’activitat 1 comentarem que de vegades les regles apareixen mitjançant símbols. Els podem preguntar quina de les dues maneres de presentar regles és millor i per què.

72

Unitat 2

Solucions 1

Resposta model: Entenc que al parc no es pot arrancar cap planta, que no s’hi pot fer foc, que no s’hi pot acampar i que no s’hi pot fer fem.

2

Resposta model: Pense que un parc natural és un espai de terreny obert on tenen cabuda diferents arbres, plantes...

3

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes escriuen dues normes més per al reglament i que són coherents. També comprovarem que els símbols que creen reflecteixen el que diuen les normes que s’han inventat. Alguns exemples de normes: porteu els gossos lligats, no feu sorolls estridents, no circuleu amb vehicles de motor…

4

Són sinònimes.

5

Hi ha 6 substantius. Subratllats de roig: Serra d’Irta. Subratllats de blau: normes, natura, fotos i petjades. La norma, la foto i la petjada.

6

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes continuen escrivint les normes en vers i els recordarem la importància de la rima en la poesia.

Tasca final Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes creen un Decàleg de la Terra seguint tots els os de l’exercici. La finalitat és que els alumnes redacten un reglament i demostren que han aprés tècniques per a cuidar el nostre planeta.

5. Alguns dels parcs naturals valencians a què fa referència l’activitat 2 són: les gorges del Cabriol, les llacunes de la Mata-Torrevella, l’Albufera… Més informació en <www.e-sm.net/sblv5ep05> . 6. Per a la Tasca final, demanarem que formen grups de quatre i que un dels membres s’encarregue de dur una cartolina de color.



Si cuidàrem la terra

7. Els alumnes han de fer la Tasca final a l’aula i en una única sessió. Han de ser conscients que no podran portar-la a terme si no han assimilat els continguts de la unitat.

Aprendre a pensar El pas 1 de la Tasca final es pot treballar amb l’estratègia de pensament Pluja d’idees.

Per a acabar… 8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital. com. Unitat 2

73

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’estructura textual. ɘLlig textos literaris per a identificar-ne l’estructura.


4.1. Mostra comprensió i adaptació a la situació comunicativa que se li planteja. ɘExplica oralment experiències i expressa sentiments i opinions de l’àmbit personal.

Per a començar… ens situem 1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i el requadre “Que important que és... la relació amb els altres!” i iniciarem una conversa sobre la relació amb la gent que estimem que viu lluny de nosaltres, com ens comuniquem, amb quina freqüència, etc. per anticipar de què parlarem al llarg de la unitat. Possibles qüestions: De qui pot ser que reba notícies la xiqueta que apareix en el dibuix? Com ens sentim quan rebem notícies d’alguna persona que es troba lluny?

4. Abans de llegir proposarem una pregunta: Què creieu que ocorre en aquesta història? Els alumnes generaran unes expectatives que més endavant podran comparar.

2. Llegirem les preguntes inicials de Parlem abans de llegir. Aquestes preguntes activen els coneixements previs dels alumnes sobre el tema de les relacions personals. Han d’expressar les seues opinions i experiències.

5. Presentarem la lectura animada Notícies llunyanes

En el desenvolupament… 3. Observarem el dibuix i ens fixarem en els detalls. Descriurem el dibuix amb el màxim nombre de detalls possibles: Qui hi ha darrere de les finestres? Quins animals hi podem veure? Quina època de l’any deu ser? Preguntarem sobre quin creuen que és el tema de la

80

lectura tenint-ne en compte el títol i l’anàlisi del dibuix.

Unitat 3

Relacionant el títol de la unitat, el títol de la lectura i el primer paràgraf, preguntarem als alumnes com creuen que ens poden arribar les notícies, per provocar que parlen de la carta, el correu electrònic... Preguntarem si coneixen algun altre llibre en què els personatges reben correspondència o n’envien. .

. Els 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 15 alumnes escoltaran atentament una primera vegada l’àudio de la lectura Notícies llunyanes. Es poden formular preguntes generals de comprensió com: Has rebut alguna vegada un telegrama? I una carta? Quina relació de parentiu tenen Meritxell i Robert? Què fa un arqueòleg? 7. Després de la lectura, preguntarem si hi ha alguna paraula que no entenen, a més de les que apareixen en els requadres. Els demanarem que la busquen en el

Solucions 1

Resposta model: Sembla que li agrada que ploga. Per l’expressió de la cara sembla que està contenta.

2

Resposta lliure: Intentarem que els alumnes potencien la imaginació i la interpretació a partir de la imatge principal i que hi basen la seua resposta.

e

Resposta lliure: Aquesta pregunta servirà per a iniciar un diàleg a classe amb les diferents activitats que fa cada un.

4

Resposta lliure: Animarem els alumnes a expressar les opinions i els sentiments al voltant de la relació que tenim amb els altres.

diccionari i que la posen en comú amb la resta de la classe. Algunes de les paraules que potser no entendran són: mitologia, inflexible, contradictòries, temporada, frunzir.

Per a acabar… 8. Comentarem amb els alumnes que el llibre es troba ple d’aventures, i així fomentarem l’interés per continuar la lectura. 9. Com que en el fragment apareix la localització d’Egipte, també els podem preguntar si coneixen aquest país i els seus monuments més característics.

Programa de competència lectora Animació a la lectura. Notícies llunyanes (presentació animada). Lectura i comprensió. Notícies llunyanes (lectura inicial, pàgina 49).

Unitat 3

81

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’estructura textual. ɘLlig textos literaris per a identificar-ne l’estructura. 3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documentar-se, ampliar informació o ampliar la lectura.


4.1. Mostra comprensió i adaptació a la situació comunicativa que se li planteja. ɘExplica oralment experiències i expressa sentiments i opinions de l’àmbit personal.

Per a començar… escoltem . 1. CD Educació literària i Expressió oral, pista 15 Tornarem a escoltar atentament l’àudio de la lectura Notícies llunyanes. 2. Després d’aquesta lectura i de la comprensió del text els podem proposar que inventen un altre títol per a la lectura. Cada alumne en pensarà un i els anirem apuntant en la pissarra. Després debatrem quina proposta pensem que és la més apropiada per al text i per què.

En el desenvolupament… 3. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per torns per a donar-los pautes per a una lectura correcta. 4. Practiquem junts. Mentre fem la lectura grupal en veu alta ens detindrem en les línies 13, 30 i 53 per tal de plantejar algunes preguntes: ɘ En la línia 14: Què deu pensar Meritxell mentre mira com cau la pluja al jardí de sa casa?

ɘ En la línia 30: Per què no s’afanya Meritxell a obrir la porta? S’imagina que és algú que li porta notícies? ɘ En la línia 54: Quines sensacions contradictòries pot sentir Meritxell després de llegir el telegrama de son pare? Realment costa d’entendre un missatge amb tan poques paraules? 5. Escriurem en la pissarra les paraules del requadre Para atenció de manera que hi falten diverses lletres i demanarem a algun dels alumnes que les completen correctament. També podem fer unes oracions breus amb aquestes paraules. 6. Proposarem als alumnes que dramatitzen l’escena en què el carter pica a la porta mentre Meritxell somia desperta fins al moment en què, després de signar el comprovant i rebre el telegrama, el carter se’n va i la xiqueta llig el telegrama de son pare. 7. Comentarem que el llibre es troba ple d’aventures, i així fomentarem l’interés per continuar la lectura. També podem portar el llibre a classe, perquè el vegen físicament. Els recordarem que poden continuar la lectura en

82

Unitat 3

NotEs

smSabadigital.com amb l’activitat Descobreix i llig (pàgina 51). 8. Llegirem la informació sobre l’autor d’aquest text i plantejarem algunes preguntes: D’on és l’autor? Ha escrit més llibres? Els animarem a buscar-hi més informació. Comentarem amb els alumnes que aquest autor no sols escriu noveŀles que tenen lloc a Egipte, sinó que també en té de nòrdiques i de xineses. Aprofitarem aquesta informació per a traure un mapa del món i localitzar-hi aquests llocs i parlar un poc sobre com s’imaginen les aventures en aquests països.

personal: a casa, amb els veïns, amb els companys de classe... i els demanarem que parlen sobre aquest tema.


Per a acabar… 9. Animarem els alumnes a expressar oralment la seua opinió sobre el text. Què és el que més t’ha agradat? I el que menys? Per què? Quin personatge t’ha cridat més l’atenció, Meritxell o el seu pare Robert? Hauran de parlar respectant els torns i les opinions dels altres. 10. Reflexionem. Comentarem amb els alumnes que les persones tenim la necessitat de conviure amb altres persones. Gràcies a aquesta convivència tots ens enriquim. Els preguntarem com és la convivència en la seua vida Unitat 3

83

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 4.1. Mostra comprensió i adaptació a la situació comunicativa que se li planteja. ɘExplica oralment experiències i expressa sentiments i opinions de l’àmbit personal.

Solucions 1

Es diu Meritxell. Línia 9. Fa cinqué. Línia 10.

2

L’home impacient i antipàtic: el carter. La germana del pare de Meritxell: Mercé. Línia 51. El xic alt, company de classe de Meritxell: Joel. Línia 21.


El pare de Meritxell: Robert Bas. Línia 45. 3

Resposta model: a) Meritxell mira com plou darrere de la finestra de sa casa. b) Un carter molt antipàtic pica a la porta i li dóna un telegrama. c) L’envia son pare per dir-li que encara tardarà uns dies a tornar d’Egipte.

4

Resposta lliure: L’alumne ha de pronunciar les paraules proposades adequadament.

5

Diu que són garrepes. Vol dir que fan servir molt poques paraules.

6

Resposta model: Té una relació més propera amb son pare. El carter és un desconegut per a ella i no es comporta amb ella amb amabilitat.

7

Resposta lliure: Comprovarem que l’alumne ha entés el concepte de telegrama (curt i concís) i que fa l’escrit correctament.

8

Resposta lliure: L’activitat serveix per a saber si l’alumne fa un ús adequat de les tecnologies.

1

Per a començar… preguntem 1. Comprovarem que recorden els noms dels personatges que apareixen en la lectura i les relacions que els uneixen.

En el desenvolupament… 1 . Es2. CD Educació literària i Expressió oral pista 16 coltarem aquest fragment de la lectura (línies 14 i 18) per a fer l’activitat 4.

3. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen en smSabadigital.com l’activitat 8 proposada en la pàgina 52, en la qual se’ls demana que busquen informació sobre el servei de correus i els edificis on es troba situat aquest servei a la Comunitat Valenciana. També els podem preguntar: Sols enviar cartes? I sols rebre’n? Has vist el carter repartint les cartes? Saps on es troba l’oficina de correus del lloc on vius? Has vist l’oficina de correus de València, Castelló o Alacant?

Per a acabar… 4. Posarem en comú les respostes de l’activitat anterior, resoldrem dubtes i els farem reflexionar sobre la importàn-

84

Unitat 3

cia de familiaritzar-se amb el servei de correus en moltes activitats quotidianes. 5. Reflexionem. Com que el valor d’aquesta unitat és la importància de les relacions personals, aprofitarem per a fer un sociograma de la classe i treballar les diferents interdependències i lideratges així com les dinàmiques relacionals. A qui li contaries un secret? Qui saps que sempre t’ajudarà? I amb qui treballes millor? 6. Farem una làmina amb els resultats més positius del suggeriment anterior, la penjarem a la classe i la mostrarem a final de curs perquè vegen els avanços que s’hagen pogut donar.


Estàndards d’aprenentatge i descriptors 5.1. Organitza i planifica el discurs adequant-se a la situació de comunicació i a les diferents necessitats comunicatives i utilitzant els recursos lingüístics adequats. ɘEntén, assimila i posa en pràctica les maneres de demanar informació

Solucions 1

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes formulen oracions interrogatives relacionades amb la soŀlicitud d’informació.

2

Resposta lliure: Comprovarem que la definició és adequada.

3

a) Resposta model: Parla amb la dona que hi ha al taulell d’informació. Vol enviar una carta a un amic. b) Resposta model: Sí, perquè li diu que ha d’anar al taulell d’enviaments. c) Resposta model: No, perquè li parla de vosté i no en sap el nom.

4

Resposta lliure: Comprovarem que les parelles respecten el torn de paraula i mantenen una interacció adequada.

5

a) Resposta lliure: Ens fixarem que responen a alguna de les activitats que hi ha en el requadre (iniciació esportiva, futbol sala, handbol, atletisme, bàsquet o ball modern). Les explicacions han de seguir les pautes donades en la nota i imitar la situació de l’àudio que han escoltat. Ens assegurarem que canvien de papers i que respecten el rol de tots. b) Resposta lliure: Ens fixarem que segueixen les pautes donades en la nota i que imiten la situació de l’àudio que han escoltat. Ens assegurarem que canvien de papers i que respecten el rol de tots.

2

Per a començar… imaginem 1. Els direm que ens expliquen en quines situacions demanen informació i si ho fan igual que si la demanaren a algun familiar o amic.

En el desenvolupament… 2. Per a treballar l’activitat 2, convé que portem a classe material relacionat amb correus: una cartes, segells, postals… 3. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i 2 Expressió oral, pista 17 . 4. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i vocabulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!


Per a acabar… 5. Reflexionem. Comentarem com ha evolucionat la manera de comunicar-se amb els altres per escrit , de manera formal (per a demanar informació) o informal (web, xats, correu electrònic...).

Transcripció. Pista 17 Xiqueta: Bon dia! Pot vosté ajudar-me? Dona: Bon dia! Clar que sí, què és el que necessites? Xiqueta: Vull enviar aquesta carta al meu amic Josep que viu a Gandia. A quin taulell m’he d’adreçar? Dona: Per a franquejar la carta i enviar-la al seu destinatari, has d’anar al taulell d’enviaments. El meu company t’atendrà. Xiqueta: Moltes gràcies per la seua ajuda! Adéu. Dona: De res! Adéu!

Unitat 3

85

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.3. Llig i comprén cartes. ɘLlig una carta. 7.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida quotidiana: diaris, cartes, correus electrònics, etc. imitant-ne models. ɘUtilitza habilitats lingüístiques per a crear textos narratius i textos que serveixen a l’alumne per a comunicar-se, com la carta, el telegrama i el correu electrònic.

Solucions 1

a) L’envia Andrea des de Vinaròs. b) Josep. Són amics, es veuen durant les vacances.

2

a) Per contar-li que ha començat les classes. b) Per quedar per Nadal.

3

a) Carta a. Destinatari: Paula; remitent: Núria. Carta b. Destinatari: subscriptor de la revista; remitent: Ernest Borràs, director comercial de la revista.


b) Resposta lliure: Les respostes han d’evidenciar el diferent grau de formalitat de les dues cartes (especialment l’ús del vosté en la segona i del tu en la primera), el tipus de relació entre el remitent i el destinatari i el vocabulari que s’hi utilitza.

Per a començar… ens coneixem 1. Aprofitarem la pregunta inicial (Alguna vegada has rebut notícies llunyanes com Meritxell? Com et van arribar?) i farem un intercanvi amb els alumnes sobre les seues experiències personals. 2. Per a poder introduir amb exemples personals de cada alumne el treball d’escriptura de cartes i correus electrònics, els demanarem que porten una carta o postal que hagen rebut a casa. Farem que cada un llija la seua i que busquen quines coses hi ha en comú amb les de la resta de companys.

En el desenvolupament… 3. Podem fer l’activitat Aprén paraules per a treballar les diferents parts de la carta . 4. Treball individual. Practicarem el joc del remitent invisible. Cada alumne haurà d’escriure una carta o un correu electrònic a un company que parle dels aspectes positius del receptor de la carta. Ens assegurarem que tots els alumnes tinguen algú que els escriga. Si volem, podem deixar una bústia al fons de la classe

86

Unitat 3

perquè cada alumne hi deposite la seua carta. Amb aquesta activitat es potencien les relacions personals positives mentre practiquen l’escriptura d’aquest tipus de text. 5. Cada alumne llegirà en veu alta la carta que li ha escrit el company i en farem una valoració.

Per a acabar… 6. Farem veure als alumnes la importància de fer un bon ús d’Internet i de seguir les recomanacions dels adults per a utilitzar la xarxa de manera segura. Cal explicar-los que han de ser els pares els qui han de permetre la comunicació per aquesta via. Aprofitarem per a fer un debat a classe sobre l’ús que els alumnes fan de la xarxa, per a què l’usen i per què els agrada. 7. Reflexionem. Iniciarem un diàleg a classe per a parlar sobre la modalitat que utilitzen per a comunicar-se, tant pel mòbil com per Internet, i la llengua que hi utilitzen: abreviatures, emoticones, imatges... Els preguntarem si els agrada escriure cartes i per què, i quina utilitat hi troben.

Solucions 4

Resposta lliure: La carta ha de ser formal, ha de deixar clar el destinatari i el remitent i ha de mantindre a cada moment el tracte de vosté.

5

Resposta lliure: Ens fixarem que el text continua amb el mateix grau d’informalitat, que utilitza alguna emoticona i que el contingut està relacionat.

6

a) Un correu electrònic. Resposta model: Perquè la carta no arribaria al destinatari tan ràpidament. b) Una carta. Resposta model: Perquè per correu electrònic no es poden enviar felicitacions en paper.

7

Resposta lliure: És especialment important que l’alumne respecte els consells de planificar, escriure i revisar. Posarem un èmfasi especial en la revisió de la carta i en la presència de tots els elements.

8

Resposta lliure: Ha de quedar ben clar que els alumnes es posen en el paper del pare i adapten tant el contingut com la manera d’expressar-se als que són propis del correu electrònic.

8. Penjarem a l’aula un mural amb tots els escrits fets pels alumnes com a resultat de l’activitat 8. Abans de penjar-lo, comprovarem que tots els textos estan escrits correctament i seguint les pautes adequades. Proposta d’activitats per a casa. Demanarem que cada alumne escriga un correu electrònic al seu esportista preferit. Proposarem que demanen l’ajuda d’algun familiar que els ajude a buscar l’adreça electrònica en la pàgina web personal de cada esportista o de l’equip a què pertany. El missatge hauria de combinar l’estil informal d’algú a qui, encara que no es conega personalment, s’ira i el respecte personal. Proposarem que escriguen el correu en coŀlaboració amb un memebre de la família.

Unitat 3

87

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 11.1. Reconeix i utilitza paraules polisèmiques en les activitats proposades ɘIdentifica i utilitza diferents significats de paraules polisèmiques. 12.1. Dedueix, segons el context, diferents accepcions de paraules polisèmiques. ɘAplica nous significats polisèmics.

Solucions Meritxell parla del joc de cartes.


En les cartes que enviem per correu. 1

Significat 3: Allò que penja de forma semblant a la cua d’un animal.

2

c) Ma mare treballa al banc del poble.

3

La paraula rosa té molts significats: ‘flor’, ‘color’, ‘crispetes’, ‘rosa dels vents’, ‘rubèola’. Resposta model: Hui he menjat roses dolces que m’ha donat ma mare al cinema.

4

Paraules polisèmiques: serra, gat, ratolí. Resposta model: Tot feia indicar que el nostre amic el ratolí acabaria a la panxa del gat. Però de sobte una serra que s’havia deixat el fuster damunt la cadira va caure sobre el gat i de l’ensurt va escapar corrents. Al final es va oblidar de la gana i del ratolí que no va poder caçar.

Per a començar… posem un exemple

Per a acabar…

1. Per a captar l’atenció escriurem una oració utilitzant

5. Reflexionem. Podem demanar-los que pensen més

alguna paraula polisèmica: Si el meu equip mou fitxa i em fitxa espere que em facen una fitxa molt alta.

2. Els preguntarem què hi veuen d’estrany i proposa-

rem que definisquen la paraula fitxa. Poden fer-ho per grups, consensuant una definició entre els membres del grup i després llegint-la a la classe.

En el desenvolupament… 3. Practiquem junts. Els direm que copien els diver-

sos significats d’una paraula polisèmica que troben en el diccionari (banc, clau, paper, portal…).

4. Els proposarem que practiquen les paraules polisèmi-

ques en smSabadigital.com amb el joc interactiu.

Aprendre a pensar Les paraules polisèmiques es poden treballar amb l’estratègia de pensament Què sabia, què sé. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

88

Unitat 3

paraules polisèmiques que utilitzem normalment i que facen un cartell que puguem penjar a l’aula amb els significats de les paraules que més els agraden i que les iŀlustren adequadament.




Per a aprofundir




Estàndards d’aprenentatge i descriptors 13.1. Coneix i reconeix els determinants i les diferents classes d’aquests: articles, demostratius i possessius. ɘReconeix i usa els diferents determinants en funció de la situació comunicativa exigida. 14.1. Coordina els diferents tipus de determinants en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. ɘTreballa la concordança entre els determinants i els substantius.

Solucions Aquell acompanya gatet; el acompanya vidre; les seues acompanya urpes. Totes les paraules acompanyades són substantius.

Per a començar… 1. Farem preguntes per activar els coneixements previs de l’alumnat: Què és un determinant? Quines classes de determinants recordes? Creus que un article és un tipus de determinant? Quina paraula va darrere d’un determinant?

En el desenvolupament… 2. Quan expliquem la teoria dels determinants, remarcarem que sempre tenen el mateix gènere i el mateix nombre que els substantius que acompanyen. Per tant, el determinant ens descobreix quin gènere i quin nombre té un substantiu. Per exemple, calor és un substantiu femení perquè diem la calor. 3. Especificarem la classificació dels

1

El país; l’interés; la zona; uns paratges; les coses. Art. det.: el, l’, la, les; art. indet.: uns.

2

La gosseta negra va visitar el jardí de la casa de l’albereda. Resposta model: En la primera oració es parla per primera vegada d’una gosseta i d’un jardí d’una casa que ni l’emissor ni el receptor coneixien abans. En la segona oració es parla d’una gosseta, d’un jardí i d’una casa concrets, ja coneguts per l’emissor i el receptor.

3

Resposta model: b) La taula és de fusta. c) Tinc uns bolígrafs de colors diferents. d) Mon pare utilitza l’ordinador portàtil per a treballar.

articles segons l’esquema següent: Articles

Determinats

Indeterminats

el (l’)

la (l’)

un

una

els

les

uns

unes

4. Recordarem que davant de so vocàlic (o siga, davant de vocal o de h seguida de vocal) l’article determinat s’apostrofa (l’) i té una forma única per als dos gèneres: l’avi (masculí), l’àvia (femení).

5. Explicarem que les formes simples dels demostratius (este, esta, eixe, eixa) són pròpies de la llengua oral i, en concret, de les converses de tipus familiar, entre amics, etc.

Per a acabar… 6. Treball individual. Proposarem als alumnes fer un text breu on han d’aparéixer quatre articles determinats i quatre d’indeterminats. 7. Reflexionem. Destacarem la importància d’usar correctament els determinants perquè els nostres textos tinguen sentit i siguen coherents.

Unitat 3

89

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 13.1. Coneix i reconeix els determinants i les diferents classes d’aquests: articles, demostratius i possessius. ɘReconeix i usa els diferents determinants en funció de la situació comunicativa exigida. 14.1. Coordina els diferents tipus de determinants en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. ɘTreballa la concordança entre els determinants i els substantius.


Solucions 4

Demostratius: aquest, aquell, aquell. Canvis de nombre: d’aquests estius; aquells pobles; aquells dies. Quan canviem el nombre del substantiu, hem de canviar també el nombre del demostratiu.

5

Demostratius: este, eixa, aquell, eixe, aquell, estos. S’hi usen les formes simples (excepte en el cas dels demostratius de llunyania, ja que només hi ha les formes reforçades) perquè es tracta d’una conversa oral i de to familiar.

6

Resposta lliure: Ens fixarem que els alumnes compleixen els requisits de l’activitat i els recordarem que els articles poden ser determinats o indeterminats. Els avisarem que no poden barrejar les formes reforçades i les formes simples dels demostratius, han de fixar-se com està escrit l’inici del diàleg i continuar-lo igual.

Per a començar… recordem 1. Plantejarem als alumnes unes preguntes introductòries a la matèria: Què ens indiquen els demostratius? Quants tipus de demostratius hi ha? Quantes formes presenten? Quina uses més? 2. Farem el mateix per a l’apartat dels possessius, amb unes preguntes introductòries: Què ens indiquen els possessius? Per a què els fem servir? Coneixes les formes curtes dels possessius? Quines són? Quan creus que les podem usar i quan no?

En el desenvolupament… 3. Demanarem als alumnes que facen oracions en què utilitzen els demostratius. Hauran d’emprar-ne dels tres tipus tenint en compte objectes o elements de la classe. Per exemple: Aquestes taules són verdes, aqueixa porta està oberta, aquell llum està apagat.

90

5. Després poden practicar l’expressió oral llegint el text en veu alta però amb els possessius en singular canviats al plural. 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 18 . Escoltarem atentament l’àudio per a localitzar-hi els demostratius. 7. En el Taller de gramàtica indicarem als alumnes que sempre han de seguir els mateixos os per a analitzar els determinants i no oblidar cap element.

Aprendre a pensar L’activitat 8, Taller de gramàtica, es pot treballar amb l’estratègia de pensament Mapa conceptual. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Haurem de fixar-nos que no barregen les formes reforçades i les formes simples dels demostratius.

8. Treball individual. Proposarem als alumnes que inventen unes oracions amb la forma curta dels possessius i que després les refacen però amb la forma llarga.

4. Plantejarem fer una activitat d’expressió escrita en la qual faran un text utilitzant possessius en singular.

9. Treball individual. Dictarem el text següent als alumnes i els demanarem que en subratllen els possessius.

Unitat 3

Solucions Lluís m’ha enviat aquesta carta amb una foto de sa casa d’Alacant. Aquest home és son pare i aquella dona que rega les plantes és sa mare.

7

Per què no et fas una foto davant de ta casa i li l’envies tu també? el seu: és un determinant possessiu, masculí i singular (també és de tercera persona i d’un posseïdor); les: és un article determinat, femení i plural; uns: és un article indeterminat, masculí i plural; aquest: és un determinant demostratiu, masculí i singular.

8

Ens fixarem que hagen seguit l’ordre adequat de l’anàlisi.

Transcripció. Pista 18 Filla: Mare, pots ajudar-me a fer este exercici? Mare: És clar que sí. Espera que agafe eixa cadira i m’assec al teu costat. M’acostes aquell bolígraf? Filla: Serà millor que agafes eixe blau, que aquell no funciona bé. Quan acabem estos exercicis, fem juntes el sopar, vols? Mare: Em sembla una idea fantàstica!

Després, l’han de reescriure de manera que, en comptes de parlar una xiqueta sola, les que parlen siguen dues xiquetes bessones. Tinc deu anys i visc amb els meus pares. A mon pare li diuen sc i a ma mare, Margarida. Sempre tinc ordenada la meua habitació. Com a premi, aniré a ar les vacances d’estiu amb les meues cosines.

Per a acabar… 10. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que diguen en veu alta un determinant que acompanye un substantiu. Un altre alumne haurà d’analitzar el demostratiu.




Per a aprofundir




11. Reflexionem. Insistirem en la importància que té fer la concordança entre el determinant amb el corresponent substantiu per a fer un ús correcte de la llengua.

Unitat 3

91

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 15.1. Destria les paraules atenent la classificació segons la síŀlaba tònica. ɘConeix i identifica la tipologia de les paraules segons la síŀlaba tònica. 16.1. Accentua correctament a partir de l’aplicació de les normes ortogràfiques. ɘTreballa l’accentuació a partir de l’assimilació de les normes ortogràfiques. 17.1. Practica l’accentuació amb eines TIC. ɘTreballa l’accentuació a partir de l’assimilació de les normes ortogràfiques.

Solucions Fa-mós (l’última síŀlaba), ar-que-ò-leg (la penúltima), A-mè-ri-ca (l’antepenúltima).


Amèrica es transformaria en l’adjectiu (el gentilici) americà. 1

Resposta model: Paraules agudes que s’accentuen: acabades en vocal: ratolí, germà; en vocal + s: compàs, compromís; en –én, –ín: aprén, Berlín. Paraules agudes que no s’accentuen: retolador, algun.

2

a) camió: aguda acabada en vocal; b) telèfon: plana acabada en -on; c) roda: plana acabada en vocal; d) segell: aguda que acaba en una consonant que no és –s, ni en –én ni –ín.

Per a començar… siŀlabegem 1. Després de llegir en veu alta el text inicial, pronunciarem les paraules destacades separant-les clarament en síllabes (podem picar de mans per a remarcar cada síŀlaba). 2. Els demanarem que recorden què és la síŀlaba tònica d’una paraula i si n’hi pot haver més d’una. Han de diferenciar clarament entre síŀlaba tònica i síŀlaba àtona.

En el desenvolupament… 3. Després de fer l’activitat 1, escriurem en la pissarra compren i comprén, i demanarem als alumnes que les lligen i que n’expliquen el significat. Els preguntarem quina de les dues paraules és aguda (comprén) i els avançarem que l’altra (compren) és plana. Tot seguit, llegirem el quadre de teoria sobre les paraules planes. 4. Explicarem que les paraules planes s’accentuen quan no ho fan les agudes. 5. Recordarem als alumnes que les vocals -ia- formen un hiat, és a dir, se separen en dues síŀlabes, com en farmà-ci-a. Per tant, paraules com farmàcia i història porten accent gràfic perquè són esdrúixoles.

92

Unitat 3

6. Proporcionarem als alumnes més exemples de paraules agudes, planes i esdrúixoles, incloent-hi paraules en què poden produir-se interferències amb el castellà: Agudes: avió, avions, canteu, cantareu, heroi, futbol. Planes: tenia, poesia, intèrfon, cantàveu, dormíeu. Esdrúixoles: història, memòria, adolescència. 1 . Es7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 19 coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activitat 4.

Per a acabar… 8. Taller d’ortografia. Activitat 6: CD Educació literària i 2 Expressió oral, pista 20 . Escoltarem atentament l’àudio i els alumnes escriuran el dictat. 9. En aquesta dinàmica, Dictats per a tu, suggerirem als alumnes que revisen amb calma el dictat, una vegada acabat, i que revisen també, si els cal, les normes d’accentuació. 10. Reflexionem. En l’activitat 7, reflexionarem sobre per què les formes verbals llegia i omplia no porten accent gràfic (perquè són planes acabades en vocal).

Solucions 3

Estàvem: plana. Éreu: plana. Jardí: aguda. Àvia: esdrúixola. Responíeu: plana. Mòbil: plana. Càmera: esdrúixola. Tornarà: aguda.

4

Es-trè-pit: plana acabada en consonant distinta de –n o –s. Su-per-fí-ci-es: esdrúixola (les esdrúixoles s’accentuen sempre). Gran-dàs: aguda acabada en vocal + s. Teu-la-dí: aguda acabada en vocal. An-ti-pà-tic: plana acabada en consonant distinta de –n o –s. Tà-pi-a: esdrúixola (s’accentuen sempre).

5

Fabrica: ‘fa’. És la tercera persona del verb fabricar. No porta accent gràfic perquè és plana acabada en vocal. Fàbrica: ‘edifici on es fabrica alguna cosa’. Porta accent gràfic perquè és esdrúixola. Fabricà: ‘va fer’. És la tercera persona del at simple del verb fabricar. Porta accent gràfic perquè és aguda acabada en vocal.

6

Resposta lliure: Ens assegurarem que l’alumne separe en síŀlabes les paraules amb diftongs o hiats.

7

Observarem que han accentuat bé totes les paraules. Ànec, monòton i minúscul: s’accentuen perquè són planes acabades en consonant distinta de –én, –ín o –s. Allò i rajolí: porten accent gràfic perquè són agudes acabades en vocal.

8

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes reescriuen correctament les paraules de les dues activitats anteriors.

1

2

11. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat en smSabadigital.com. Per a fer-ho, els suggerirem que escriguen paraules que porten accent gràfic i paraules que no en porten. 12. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats interactius. En aquesta unitat podran treballar el de lletreig directe i el d’atenció visual .




Per a aprofundir




Programa d’ortografia Taller d’ortografia. Dictats per a tu, fitxer ortogràfic. Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig directe i atenció visual. Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.

Unitat 3

93

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, i s’adequa al format i a l’estructura textual. ɘLlig textos literaris per a identificar-ne l’estructura. 1.2. Llig textos narratius de literatura infantil i actual. ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documentar-se, ampliar informació o ampliar la lectura.

1

9.1. Escriu un conte a partir d’unes directrius i d’un text previ contextual. ɘElabora un conte a partir d’una història prèvia. 19.1. Identifica l’estructura d’un text narratiu. ɘReconeix i escriu les parts d’un text narratiu: plantejament, nus i desenllaç.


20.1.Selecciona més lectures de l’autora proposada. ɘLocalitza més textos de l’autora en Sabadigital.

Per a començar… coneixem el text 1. Demanarem als alumnes que es fixen en el text que es presenta com a model. Els plantejarem les preguntes següents sobre la disposició formal del text: Quants paràgrafs té? Quantes intervencions dels personatges en forma de diàleg conté? 2. Recordarem als alumnes altres històries de dracs que coneguen, seguint aquest guió: Com començava la història? Què ava després? Com acabava tot?

En el desenvolupament… 3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 21 coltarem atentament el text.

1

. Es-

4. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per torns. 5. Comprovarem que coneixen el significat d’aquestes paraules que apareixen en el text: prevenció, vanitós. 6. Demanarem a algun alumne que explique com es juga a conillets a amagar, joc que apareix en les línies 11 i 12 del text.

94

Unitat 3

7. Llegirem el requadre sobre l’autora del text. Els proposarem que busquen el títol d’algun dels llibres que ha escrit i preguntarem si algun alumne n’ha llegit algun. 8. Suggerirem als alumnes que lligen més històries de Mercé Viana en smSabadigital.com. 2 . Es9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 22 coltarem atentament el text per a fer l’activitat 5 de la pàgina 63.

10. Seleccionarem alguns dels contes que han escrit els alumnes en l’activitat 6 i prepararem una sessió de contacontes a classe. L’autor o l’autora del conte l’haurà d’explicar a la resta de la classe, parant molta atenció a l’entonació, als gestos... També pot ambientar la sessió amb algun dibuix en la pissarra, en alguna cartolina o amb una presentació de diapositives projectada en la pissarra digital així com música apropiada de fons.

Solucions

2

Aprenentatge cooperatiu L’activitat 6 (Imagina i escriu), es pot fer amb l’estructura 1-2-4. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

Per a acabar… 11. Practiquem junts. Proposarem als alumnes un joc per a escriure històries coŀlectivament. En grups de quatre, cada un tindrà un full de paper on començarà a escriure el plantejament d’un conte. Haurà de situar l’acció en un escenari i presentar-ne els protagonistes. Una vegada fet això, cada grup arà el seu full a un altre grup i continuarà la història, ara redactant-ne el nus. Quan hagen acabat, tornaran a ar el full a un altre grup perquè invente el desenllaç del relat que li ha arribat. 12. Practiquem junts. Organitzarem una lectura grupal d’aquestes històries. Cada grup s’organitzarà per a llegir en veu alta la història que ha resultat de l’activitat anterior. 13. Reflexionem. Després d’haver llegir el conte, podem

1

a) Un dels xiquets que escriu la història. És un xiquet castany, sembla molt treballador. b) Un dels dracs. És de color verd i té l’esquena i la cua plenes de punxes. Té unes dents grosses i dues aletes menudes a l’esquena. c) Una xiqueta que també escriu la història del drac. d) L’altre drac. És de color marró i roig i té unes dents molt grans. Sembla fort i ferotge, però té bon caràcter.

2

b) Perquè veuen els dracs.

3

Es diu com acaben els fets: línies 21-24. Es conta el que a als personatges: línies 5-20. Es diu on i quan a la història i quins són els personatges: línies 1-4.

4

a) La introducció de la història va de la línia 1 a la línia 4. b) El nus de la història el podem llegir de la línia 5 a la línia 20. c) El desenllaç de la història va de la línia 21 a la línia 24.

5

a) de bona soca vol dir autèntics, sans, genuïns... b) A la introducció.

6

Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes han seguit els os correctes per a escriure el conte. És a dir, que de primer han planificat el que volen escriure, que l’han escrit i que finalment l’han revisat. Posarem una atenció especial en la revisió de les paraules accentuades i en l’estructura de la narració, amb introducció, nus i desenllaç.

plantejar als alumnes que expressen la seua opinió argumentada a través de preguntes com ara: T’ha agradat el conte? Què canviaries? Com imagines que s’acabarà? També els podem demanar que reflexionen sobre el procés de comprensió del text.

Aprendre a pensar El suggeriment 13, es pot treballar amb l’estratègia de pensament Guia de la metacomprensió. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Programa de competència lectora Lectura i comprensió. El conte del drac.




Unitat 3

95

1

Resposta model: Determinats: el, la, l’, els, les; indeterminats: un, una, uns, unes; possessius: el meu, els teus, la nostra...; demostratius: aquest, estos, eixos, aquelles...

2

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes fan correctament l’esquema, de manera clara i ordenada, i hi coloquen totes les normes d’accentuació.

3

Paraules polisèmiques: són paraules que tenen més d’un significat. Determinants: són paraules que acompanyen els substantius per a concretar-ne el significat. Paraules planes: són les que tenen la penúltima síŀlaba tònica. Paraules esdrúixoles: són les que tenen l’antepenúltima síŀlaba tònica.

4

Paraules agudes: són les que tenen l’última síllaba tònica. Determinants possessius: són els que indiquen possessió o pertinença. Determinants demostratius: són els que indiquen la distància que hi ha entre la persona que parla i l’objecte o ésser a què es refereix.

5

Aquells: és un determinant demostratiu, masculí i plural. Mon: és un determinant possessiu, masculí i singular. Una: és un article indeterminat, femení i singular. L’: és un article determinat, femení i singular.

6

Els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els determinants de manera lúdica en smSabadigital.com.

7

Resposta model: Palma (línia 4): 1. Fulla de palmera. 2. Signe de victòria. 3. Palmell de la mà. Escala (línia 15): 1. Sèrie de graons que permet pujar i baixar d’un nivell a un altre. 2. En el trinquet, graderia. 3. Línia graduada dividida en parts iguals o desiguals que s’empra per a prendre mides. 4. Proporció entre les dimensions de les parts d’un plànol, un mapa, etc. Altres paraules polisèmiques de la lectura: plomes, gatet, plantes.

8

Ahir visitàrem els avis. Ahir estudiàrem junts. Quedàrem al parc ahir. Les paraules destacades són formes verbals que canvien de futur a at perquè canvia també l’expressió de temps (demà ➝ ahir).

96

Unitat 3


Solucions

1. Abans de començar les activitats 1 i 2, recordarem que, per a fer un esquema, prèviament s’ha de planificar l’espai que ocuparà. 2. Podran practicar i aprendre més sobre els determinants amb l’activitat 6 en smSabadigital.com. 3. Els recordarem que han de revisar les respostes. 4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a completar l’assimilació dels continguts en smSabadigital.com.




Per a aprofundir




Per a avaluar


Solucions 1

Resposta lliure: Ens assegurarem que l’alumne fa una lectura correcta en veu alta d’aquest fragment. Pararem una atenció especial a les pauses.

2

L’emissor és Joana Ribes. Deu correspondre al dibuix a) perquè en el text diu que li agrada jugar amb el seu gos en eixir d’escola.

3

b) se senten estimats.

4

domèstic, amic, equilibrada.

5

com-pa-nyi-a: no porta accent gràfic perquè és plana acabada en vocal. pe-rò: porta accent gràfic perquè és aguda acabada en vocal. a-limen-ta-ci-ó: porta accent gràfic perquè és aguda acabada en vocal. créi-xer: porta accent gràfic perquè és plana acabada en r.

6

a) aquests consells. b) els animals. c) el teu animal.

7

Paraules planes: magnífic, visites, ara, pròxim, tema, plantes, porcellana, comarca, difícil, nostres.

8

El blog està en prosa. Ho sabem perquè no té versos i les línies són llargues. A més, no hi ha rima.

9

Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes recorden l’estructura del reglament i el temps verbal que s’hi ha d’usar.

Per a començar… llegim imatges

Per a acabar...

1. Demanarem que observen la fotografia i els preguntarem si tenen animals i quins són els avantatges i inconvenients de tindre’n.

4. Reflexionem. Els demanarem que exposen les dificultats que hagen tingut per a fer les activitats de repàs.

En el desenvolupament... 2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 23 . Escoltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en els ideogrames.

Programa d’ortografia Ortografia visual. Dictat Para atenció. 3. Proposarem als alumnes que reflexionen sobre la responsabilitat de tindre animals a casa.

Aprendre a pensar

Continguts relacionats ɘ La comunicació (unitat 1) ɘ Els antònims (unitat 2) ɘ Les normes d’accentuació (unitat 3) ɘ Els determinants (unitat 3) ɘ Text en prosa i en vers (unitat 2) ɘ El reglament (unitat 2)



Document d’Avaluació unitats 1-3

El suggeriment 9 es pot treballar amb l’estratègia de pensament Conseqüències i resultats. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Unitat 3

97

Estàndards d’aprenentatge 2.1. En destaca les idees principals, les secundàries i les paraules clau i localitza informació que dóna resposta a preguntes plantejades. 7.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida quotidiana: diaris, cartes, correus electrònics, etc. imitant-ne models. 10.1. Elabora un mural conjunt amb els com-panys per tal de conéixer-se millor i treballar aspectes de llengua. 11.1. Reconeix i utilitza paraules polisèmiques en les activitats proposades. 13.1. Coneix i reconeix els determinants i les diferents classes d’aquests. 14.1. Coordina els diferents tipus de determinants en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. 16.1. Accentua correctament a partir de l’aplicació de les normes ortogràfiques. 18.2.Valora el seu rol en la tasca final. 19.1. Identifica l’estructura d’un text narratiu.

2

El Museu Arqueològic i d’Història i el Palmerar. Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes expliquen adequadament la seua tria.

3

època: és esdrúixola i les esdrúixoles s’accentuen totes; història: ia no forma diftong i, per tant, és esdrúixola i s’accentua.

4

Oració verdadera: b). Oracions falses a) i c). La Dama d’Elx no va ser descoberta pels romans, sinó per un llaurador, el 1897. Actualment es pot veure al Museu Nacional d’Arqueologia a Madrid. La paraula plantes apareix en el text en la línia 7 del paràgraf central. El significat que correspon al text és: organisme que viu agafat a la terra, sense moviment propi, i que s’alimenta de les substàncies que hi ha al sòl.

5

98

6

Resposta model: la, una, aquest, el seu.

7

Resposta model: La: article determinat, femení i singular. Una: article indeterminat, femení, singular. Aquest: determinant demostratiu, masculí i singular. El seu: determinant possessiu, masculí i singular.

8

El Palmerar. Resposta model: Es tracta d’un paratge amb més de 200.000 palmeres.

9

Resposta lliure: Comprovarem que s’ajusten a l’estructura del correu electrònic i que redacten els textos en un nivell de llengua formal.

Unitat 3


Solucions

Per a començar… compartim experiències 1. Demanarem als alumnes que porten fullets turístics que tinguen a casa de llocs que hagen visitat en família i els penjarem al tauler de l’aula. Nosaltres també en portarem algun per poder-los comentar. 2. Preguntarem als alumnes si han fet algun viatge o alguna excursió amb amics i familiars i que expliquen com s’hi sentiren. Aprofitarem els fullets que han dut perquè els comenten.

En el desenvolupament… 3. Aprofitant els fullets turístics que hem portat a classe, parlarem del fullet informatiu, tant de l’estructura com de la funció. 4. Explicarem la singularitat del Palmerar d’Elx i la importància ecològica, històrica, cultural i econòmica d’aquest indret. En trobarem més informació en <www.e-sm.net/sblv5ep06> . 5. En l’activitat 5 recordarem, si cal, com han de buscar una paraula en el diccionari: en aquest cas en singular. 6. Recordarem les formes de comunicació a distància i els demanarem que facen una llista dels avantatges i els inconvenients d’escriure un correu electrònic o una carta per a demanar informació.

Solucions 2

Resposta lliure: Comprovarem que escriuen un text narratiu amb introducció, nus i desenllaç. Comentarem la possibilitat que incloguen el diàleg entre els personatges.

3

Resposta lliure: Revisarem que les paraules que han triat segueixen les normes d’accentuació i que les expliquen correctament.

4

Resposta model: Marta s’adreça a la persona del taulell en un nivell de llengua formal. —Bon dia. Voldria demanar informació sobre els horaris i les exposicions que hi ha al museu.

5

Resposta model: Visita interessant al museu.

Tasca final Resposta model: Comprovarem que els alumnes segueixen tots els os per a fer aquesta tasca. La finalitat és que es coneguen més i millor. Cal recordar que el valor fonamental d’aquesta unitat són les relacions personals.

7. Els alumnes llegiran en veu alta el correu que han escrit en l’activitat 9. Els companys diran els aspectes positius del text i els que es poden millorar. Recordarem també les peculiaritats del correu electrònic, els destinataris, l’assumpte o tema, la possibilitat d’afegir-hi adjunts… 8. Per a fer l’activitat 2 de Visita un museu, recordarem el que hem treballat en la pàgina 53 sobre què hem de fer per a demanar informació.

Per a acabar… 12. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.



Per favor, em pot dir…?

9. Els demanarem que expliquen com se senten quan reben la visita d’amics o familiars que viuen lluny, quines activitats fan amb ells, si adopten el paper de guies per visitar la ciutat, etc. 10. Abans de fer la Tasca final, demanarem als alumnes que es distribuïsquen en grups de quatre membres i que un d’ells s’encarregue de dur a classe una cartolina de color. 11. Recordarem als alumnes han de fer la Tasca final a l’aula i en una única sessió. Farem que siguen conscients que no podran fer-la si abans no han assimilat els continguts de la unitat.

Unitat 3

99


Per a començar… ens situem 1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat per tal d’anticipar el tema que tractarem els pròxims dies: les restes que ens han arribat d’èpoques antigues. 2. Per mitjà d’una conversa coŀlectiva els animarem a compartir experiències: si han visitat ruïnes, si n’hi ha a la ciutat o en algun lloc proper... 3. Llegirem les preguntes de Parlem abans de llegir, per tal d’activar els coneixements previs.

6. També els podem posar en la pissarra un cronograma amb les principals etapes de la nostra història perquè se situen en el temps.

Etapa romana

Edat mitjana: visigots, àrabs, conquista Edat cristiana moderna

Edat contemp.

Unitat 4

Fa 200 anys

Fa 500 anys

4. Llegirem el títol de la lectura i avançarem hipòtesis sobre el contingut del text. Podem fer preguntes com ara: Com penses que són les restes que s’han conservat de l’època romana? L’època romana se situa fa desenes, centenars o fins i tot algun miler d’anys? Per què deuen voler visitar les restes d’una ciutat romana els protagonistes d’aquesta lectura?

Fa 1500 anys


5. Si volem oferir-los imatges de restes romanes podem accedir a la pàgina web de l’Ajuntament de Sagunt, <www.e-sm.net/sblv5ep07>, que conté una aplica-

106

ció interactiva amb imatges de les principals restes arqueològiques.

Fa 2200 anys


6.1. Participa en converses, practicant l’escolta activa i respectant els torns de paraula. ɘParla sobre el patrimoni i les cultures antigues.

7. Observarem la iŀlustració de la pàgina 68 i plantejarem als alumnes preguntes com aquestes: Quina edat deuen tindre els xiquets i les xiquetes que apareixen a la dreta? Qui deu ser el xic que els acompanya? Què porta aquest xic a la mà? En quin estat es troben les restes

Solucions 1

Visiten les ruïnes, perquè el títol de la lectura i el full que porta un dels personatges parlen de Lucentum, l’antiga ciutat romana.

2

Resposta lliure: Els animarem a compartir tota la informació que recorden d’alguna visita a unes ruïnes antigues.

3

Resposta lliure: Insistirem en la importància de valorar el treball de totes les persones, de ser educats amb els qui treballen en e amb el públic. Comentarem que una visita guiada ens pot permetre conéixer moltes coses i que a més ens facilita que fem preguntes.

que volen visitar? Com és el paisatge que envolta les restes romanes?

puguen visitar actualment a la Comunitat Valenciana: Sagunt, Llíria, València…

8. Demanarem a un alumne que llija en veu alta el paràgraf introductori de la lectura. On era Lucentum? Per què visitar les restes d’una ciutat pot ajudar a entendre com vivia la gent d’aquell temps?

13. Comentarem amb els alumnes en què consisteix la faena dels guies turístics i la dels arqueòlegs. Podem explicar-los que l’arqueologia és una ciència molt complexa i interdisciplinària, ja que combina coneixements històrics, geològics, geogràfics, econòmics, biològics…

9. Preguntarem als alumnes si coneixen a quina ciutat actual correspon el nucli romà de Lucentum. Els podem presentar a la pissarra les lletres desordenades del nom d’Alacant perquè les ordenen i descobrisquen que es tracta d’aquesta ciutat. 10. Presentarem la lectura animada: Lucentum, ciutat romana . . Els 11. CD Educació literària i Expressió oral, pista 24 alumnes escoltaran atentament una primera vegada l’àudio de la lectura Lucentum, ciutat romana.

Per a acabar… 12. Després de la lectura, els proposarem que busquen informació sobre altres restes de l’època romana que es

Proposta d’activitats per a casa. Proposarem als alumnes que, amb l’ajuda d’algun familiar, busquen informació sobre Lucentum, l’antiga Alacant, i que porten fotografies de com era la ciutat. Demanarem, a més, que preparen la lectura.

Programa de competència lectora Animació a la lectura. Lucentum, ciutat romana (presentació animada). Lectura i comprensió. Lucentum, ciutat romana (lectura inicial, pàgina 69).

Unitat 4

107



3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documentar-se, ampliar informació o ampliar la lectura.

Per a començar… ens activem 1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura individual a casa haja pogut suscitar. 2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 24 . Tornarem a escoltar atentament l’àudio de la lectura Entre tots.

En el desenvolupament… 3. Abans de fer la lectura grupal podem remarcar la pronúncia d’algunes paraules: jaciment arqueològic (línia 1), duia (línia 29), satisfeien (línia 35), veient (línia 29). 4. Practicarem l’entonació d’algunes oracions de la lectura que porten signes d’exclamació i d’interrogació: Com bevien? I tant! Això una ciutat? És important que comprenguen què cal transmetre en cada cas, com ho fem quan parlem. 5. Practiquem junts. Proposarem als alumnes una lectura grupal i en veu alta del text. En primer lloc, identificarem qui parla en cada intervenció dialogada i també els fragments que corresponen al narrador. Tot seguit repartirem els personatges entre diversos alumnes.

108

Unitat 4

6. Mentre fem la lectura grupal i en veu alta, ens detindrem en les línies 15, 40 i 59 per fer algunes preguntes: ɘ En la línia 15: Per què diu el guia que veure les ruïnes des de dalt els ajudarà a comprendre millor com era la ciutat romana? ɘ En la línia 40: Es pensaven que una ciutat d’una època tan antiga tenia tants serveis? ɘ En la línia 59: Com se sap que el guia gaudeix amb el treball que fa? 7. Després de la lectura, es poden formular algunes preguntes de comprensió del text, com ara: Sense l’ajuda del guia haurien aprés tantes coses sobre Lucentum? Quin dels xiquets fa més preguntes? El guia sospita que busquen alguna cosa entre les ruïnes? Qui troba el sobre amagat? On era exactament? Què fa quan el troba? 8. Comentarem amb els alumnes les dificultats ortogràfiques de les paraules de Para atenció. Els preguntarem si els sembla que acostumen a escriure bé aquestes paraules i on podrien equivocar-se més fàcilment.

NotEs

9. Els animarem a rear el text per localitzar-hi els noms de llocs i de persona. Recordarem que aquests noms sempre s’escriuen amb la primera lletra en majúscula. 10. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’activitat Descobreix i llig (pàgina 71) en smSabadigital.com. 11. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta la informació sobre l’autor que apareix en el requadre del marge de la pàgina 71 i plantejarem algunes preguntes: Com es veu que realment li interessa l’època romana? Quina mena de llibre és la Guia didàctica de la ciutat romana de Lucentum? Els animarem a ampliar les dades sobre aquest autor buscant-hi informació en Internet. Podem demanar que responguen aquestes preguntes: Quin any va nàixer? A què es dedica, a part d’escriure llibres? Quin és el títol d’alguna de les seues obres? 12. Proposarem una activitat de comunicació no verbal: han de representar com dóna a entendre Joan als seus companys que ha trobat el sobre. Ho han de fer sense paraules ni sorolls, i amb el mínim de gestos possibles.

Per a acabar… 13. Reflexionem. Preguntarem si han entés la importància de conservar el patrimoni que ens han deixat els nostres avantats. Els animarem a interessar-se pel patrimoni que tenen més a prop, a la seua localitat o comarca. Suggerirem que facen un cronograma per visualitzar els fets més rellevants de la seua història.

Aprendre a pensar El suggeriment 13 es pot treballar amb l’estratègia de pensament Cronograma. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.


Unitat 4

109

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.2. Llig textos narratius de literatura universal adaptats i d’autors actuals. ɘComprén i fa el resum d’un text narratiu. 3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar informació i seleccionar lectures personals. ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documentar-se, ampliar informació o ampliar la lectura. 6.1. Participa en converses, practicant l’escolta activa i respectant els torns de paraula. ɘParla sobre el patrimoni i les cultures antigues. 7.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida quotidiana: cartes, correus electrònics, etc., i n’imita els models. ɘUtilitza habilitats lingüístiques per a entendre i produir una notícia o alguna de les seues parts.

1

1

Afirmacions verdaderes: a), c). Afirmacions que cal corregir: b) Lucentum tenia port. d) Els aljubs eren depòsits d’aigua.

2

a) termes, b) aljubs, c) tossal

3

El resum més complet correspon a l’opció a), perquè és el que recull la informació essencial. L’opció b) es fixa només en una part de la lectura.

4

Hi troba un sobre. Resposta lliure: El fragment de text no dóna cap pista sobre el que conté aquest sobre, de manera que els alumnes tenen llibertat per a imaginar.

5

Resposta lliure: Els ajudarem a tindre una idea positiva del coneixement de la història, tant de la propera com de la llunyana.

6

Resposta lliure: Insistirem en dues característiques del titular: ha de ser breu i ha de resumir la idea central del reportatge.

7

Resposta lliure: L’alumne ha de recollir i organitzar la informació obtinguda amb ajuda de les TIC.


Solucions

Per a començar… recordem 1. Recordarem els aspectes generals de la lectura: una colla de xiquets visita unes ruïnes romanes acompanyats d’un guia.

En el desenvolupament… 1 . Escoltarem 2. CD Educació literària i Expressió oral pista 25 aquest fragment de la lectura (línies 64 a 72) per a fer l’activitat 4.

3. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen en smSabadigital.com l’activitat 7.

Per a acabar… 4. Reflexionem. En quins aspectes essencials ha canviat la nostra forma de vida respecte de la dels romans?


110

Unitat 4

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 4.1. Comprén una situació comunicativa a partir d’una imatge o un àudio relacionats amb els mitjans de comunicació. ɘEntén, assimila i posa en pràctica com contar una notícia.

Solucions 1

València. Resposta model: està contant allò que més destaca de la nova exposició.

2

Resposta lliure: Ens assegurarem que els alumnes fan ús de les paraules del requadre Més paraules i que el contingut és el correcte.

3

a) Resposta model: Explicaren que l’exposició serà sobre el modernisme valencià, que forma part d’un circuit turístic Europeu i que la visitarà molta gent. Primer ens informen sobre què és l’exposició i després sobre la quantitat de gent que esperen. b) ràpidament. Resposta model: Perquè té poc de temps per a explicar la notícia.

4

Resposta lliure: Hem de parar especial atenció que la notícia continga la informació de la nota.

5

Resposta lliure: Mirarem que les respostes respecten les característiques pròpies de la notícia.

6

Resposta lliure: Hui s’ha inaugurat la nova biblioteca de l’escola. Tots han volgut participar d’aquest moment i els alumnes han rebut amb gran satisfacció el moment en què la directora del centre ha tallat la cinta, amb la qual ha donat per inaugurada la biblioteca. Amb més de 800 llibres, dobla la capacitat de la biblioteca anterior. Esperem que els alumnes la utilitzen!

2

Per a començar… expliquem 1. Els demanarem que expliquen l’última novetat del poble o barri.

En el desenvolupament… 2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i Ex2 pressió oral, pista 26 . 3. Escoltarem un programa informatiu de ràdio en podcast, per exemple Alzira Ràdio <www.e-sm.net/sblv5ep08> . Els direm que locuten una notícia com ho fan en la ràdio i que busquen una sintonia. 4. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i vocabulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!


Per a acabar…

Transcripció. Pista 26 València, una ciutat modernista. Bon dia, aquest matí a l’Estació del Nord s’ha inaugurat l’exposició “El modernisme valencià”. És una mostra que explica la importància del patrimoni modernista de la ciutat de València. La inauguració de l’exposició ha coincidit amb l’inici de la Ruta Modernista Europea, un circuit turístic que enllaça les principals ciutats europees amb mostres importants d’art modernista. Hem parlat amb el comissari de l’exposició i ens ha dit que s’espera la visita cada any de més de 50.000 turistes interessats en l’estudi del patrimoni i l’aportació a l’art europeu feta des de les nostres terres. Anna Sants, des de l’Estació del Nord de València.

5. Reflexionem. Els alumnes reflexionaran sobre la importància de conéixer les notícies del nostre entorn i sobre el fet de disposar de mitjans de comunicació en valencià. Unitat 4

111

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.3. Llig textos publicitaris i periodístics. ɘLlig una notícia. 8.1. Escriu, de manera pautada, una notícia. ɘUtilitza habilitats lingüístiques per a entendre i produir una notícia o alguna de les seues parts.

Solucions Resposta model: no, perquè no haurien descobert quin interés tenen. 1

a) Roger Felip. Les Comarques. b) Resposta model: què: descoberta de les restes d’una torre àrab. Per què: és notícia per la seua importància històrica. Quan: 22 de desembre. On: al Desert de les Palmes. Com: mentre ejaven amb bici per la muntanya.

2

Descobriment d’un sarcòfag. ➝ Troben un sarcòfag en perfecte estat, tot i estar soterrat davall de tones de pedres. Desxifren un codi milionari. ➝ El codi de la caixa forta del Banc Central va ser desxifrat gràcies a la pedra Rosetta.


Detinguda una banda d’antiquaris. ➝ Els detinguts portaven més de tres mil euros en efectiu i cinc pedres egípcies de gran valor.

112

Per a començar… resumim 1. Fotocopiarem (eliminant el titular) una notícia breu de la secció de cultura del butlletí d’informació municipal de la nostra localitat. Demanarem que resumisquen la notícia en una frase, com més curta, millor. Triarem la millor frase i demanarem que la copien dalt de la notícia que els hem donat i amb lletres ben visibles, així ens servirà per a introduir les diferents seccions d’una notícia, començant pel titular.

5. Demanarem a dos alumnes que escenifiquen una situació concreta que puga ar a la localitat on viuen. La resta dels alumnes hauran d’escriure una notícia breu d’aquell fet. Llegirem unes quantes notícies i posarem especial força en les diferents versions d’un mateix fet. Finalment, demanarem als dos actors que expliquen el que realment volien representar i mirarem si correspon amb alguna de les notícies creades pels companys.

3. Podem demanar-los que retallen la notícia en tres parts: titular, entradeta i cos. Després mesclarem totes les parts, les repartirem per grups i hauran de tornar a unir-les.

6. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que cerquen per Internet noticiaris redactats i enregistrats per xiquets i xiquetes i dirigits a públic infantil. (En podeu trobar al web d’infoK <www.e-sm.net/sblv5ep09>) . Després de veure uns quants exemples, parant atenció als detalls i a la manera de presentar la informació, demanarem als alumnes que, per grups, siguen ells mateixos els que redacten una notícia per ser llegida i enregistrada en el format d’un noticiari infantil.

4. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a reforçar l’aprenentatge de les parts i les característiques la notícia .

7. Abans de fer l’activitat 4, els explicarem que l’entradeta ha de completar i ampliar la informació que dóna el titular, no repetir-la.

En el desenvolupament… 2. Portarem a classe notícies retallades d’algun diari o revista, les repartirem per grups i els demanarem que n’assenyalen les diferents parts.

Unitat 4

Solucions 3

L’estrela de l’Albufera CF visita el Museu Arqueològic. Resposta lliure: Andreu afirma que és la primera vegada que visita un museu i assegura que repetirà.

4

Resposta model: Diari: Les Comarques Títular: Solidaris amb el patrimoni Entradeta: Alumnes de la nostra ciutat recapten diners per a una ONG dedicada a la preservació del patrimoni mediterrani. Signatura: Natxo Martí.

5

Resposta model: Titular: Capturada una banda d’atracadors de bancs Entradeta: Ahir la policia va detindre els lladres al polígon industrial de Quart en una operació secreta. Cos: Després de mesos d’investigacions, per fi ahir la policia va detindre la banda que havia estat atracant diversos bancs de la comarca. L’operació es va fer al polígon industrial de Quart i hi van participar cinc cotxes patrulla i un helicòpter. Els lladres van ser detinguts mentre preparaven el material per a atracar un altre banc a Torrent. Els sospitosos van ser detectats gràcies a la coŀlaboració ciutadana i ja han at a disposició judicial.

8. A l’hora de fer l’activitat 5, cal insistir en la importància d’enllaçar les idees amb coherència i cohesió, utilitzant els connectors apropiats.

Per a acabar… 9. Reflexionem. Ara que ja coneixen un poc més els diaris, els podem preguntar quin és al seu parer l’aspecte més dificultós de la faena d’un periodista: aconseguir informació interessant o redactar les notícies. Podem demanar-los que reflexionen sobre la seua experiència i les dificultats que han tingut a l’hora de fer l’activitat 6 i la resta d’activitats de redacció de notícies.

6

Resposta lliure: Aquest exercici et múltiples respostes. Hem de comprovar que tots els alumnes segueixen les indicacions, responen les preguntes bàsiques de tota notícia (què, qui, quan, on, com i per què) i saben estructurar-la (titular, entradeta i cos).

7

Resposta lliure: A més que siguen fidels al text periodístic, valorarem especialment la capacitat dels nostres alumnes d’imaginar una troballa arqueològica interessant que siga coherent amb el context de la lectura.






Unitat 4

113

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 11.1. Reconeix, utilitza i diferencia paraules homòfones segons el context. ɘIdentifica i utilitza diferents significats de paraules homòfones.

Solucions Sí, sonen igual. Resposta model: sí, per exemple: net i nét. 1

Sella: Seient per a seure còmodament damunt d’un cavall. Cella: Conjunt de pèls que hi ha damunt dels ulls. Cec: Privat del sentit de la vista. Sec: Mancat d’humitat, d’aigua; sense suc.

2

signe, cigne, sent, cent.

3

a) ós-os. b) món-mon. c) mà-ma.

4

sol-sòl, falç-fals.

5

Resposta model: La qualitat de les verdures està relacionada amb els components del sòl. A Noruega es en mesos sense veure el sol. Per segar blat el millor és una falç ben esmolada.


S’ha demostrat que el diamant més car del món era fals.

Per a començar… juguem amb les paraules 1. Començarem a fer un dictat de parelles de paraules

homòfones. Fomentarem que hi haja equivocacions i dubtes entre els alumnes per poder captar més la seua atenció.

En el desenvolupament… 2. Podem demanar-los que utilitzen el diccionari per a

buscar tots els significats de les paraules homòfones que han anat treballant. Així revisarem l’ús del diccionari i fixarem millor la diferència entre els significats de les distintes paraules homòfones.

3. Els proposarem que practiquen les paraules homòfo-

nes amb el joc interactiu en smSabadigital.com.

Per a acabar… 4. Demanarem als alumnes que, per grups, s’inven-

ten paraules homòfones i les definisquen amb un dibuix. Repartirem els dibuixos i les paraules per separat. Cada grup haurà d’intentar relacionar les

114

Unitat 4

paraules i les definicions visuals que han creat els altres grups. 5. Reflexionem. Demanarem als alumnes que trien tres

parelles de paraules homòfones i que les comparen.

Aprendre a pensar El suggeriment 5 es pot treballar amb l’estratègia de pensament comparar i contrastar. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.




Per a aprofundir




Estàndards d’aprenentatge i descriptors 13.1. Coneix i utilitza els diferents determinants quantificadors. ɘReconeix i utilitza els diferents determinants en funció de la situació comunicativa exigida.

Solucions Són determinants. Seua és un determinant possessiu i indica pertinença. Este és un determinant demostratiu i indica distància. Sí. Molts i tots indiquen quantitats.

Per a començar… 1. Demanarem als alumnes que lligen el títol de la secció de gramàtica i que expliquen tot el que ja saben sobre els determinants. Per a fer-ho, els orientarem amb preguntes com aquestes: Quines paraules acompanyen els determinants? Tenen gènere i nombre? Amb qui concorden? Quines tres classes de determinants vam estudiar en la unitat anterior?

En el desenvolupament… 2. Perquè tinguen una visió global dels determinants quantificadors, aclarirem que els tres tipus expressen quawntitats, però de maneres diferents: a) Els numerals: expressen la quantitat a través de nombres

1

Dues, tercer. Cinc, primers. Segona, quatre. Numerals cardinals: dues, cinc, quatre. Ordinals: tercer, primers, segona.

2

Des d’ací es poden veure set vehicles. Quatre participants ja han creuat la meta. El primer cotxe és de color negre, el segon cotxe és blau. La tercera classificada condueix un cotxe roig i el quart vehicle és groc. El conductor que obtindrà la primera posició és un pilot veterà.

puga, escriurem els numerals en masculí i femení:

exactes (nombres tal qual o posicions en una sèrie): tres, quatre, segon, dotzé... b) Els quantitatius: expressen la quantitat de manera inexacta i global: poc, molt, massa, prou, més, menys... c) Els indefinits: expressen la quantitat de manera imprecisa: tot, algun, cert... Afegirem també que els determinants indefinits poden expressar imprecisions que no tinguen a veure amb la quantitat: mateix, altre. 3. Farem entre tots un quadre amb els nombres cardinals, escrits amb xifres i amb lletres, de l’1 al 20 i, al costat, escriurem l’ordinal corresponent. Sempre que es

Cardinal

Ordinal

1

u, una

primer, primera

2

dos, dues

segon, segona

3

tres

tercer, tercera

4

quatre

quart, quarta

Per a acabar… 4. Reflexionem. Farem que reflexionen sobre els usos de quantitatius cardinals i ordinals. Quin tipus de quantitatiu s’utilitza en una operació matemàtica (suma, resta, etc.)? Quin s’utilitza en una classificació?

Unitat 4

115

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 13.1. Coneix i utilitza els diferents determinants quantificadors. ɘReconeix i utilitza els diferents determinants en funció de la situació comunicativa exigida. 14.1. Concorda en gènere i nombre, si cal, els diferents tipus de determinants quantificadors amb el substantiu que acompanyen. ɘTreballa la concordança entre els determinants i els substantius.

Solucions 3

Prou temps, més temps. Massa sal, menys sal. Molt d’espai. Pocs metres.

4

Resposta model: —També necessitem més pintura groga. —En canvi, tenim massa gots d’aigua! En total hi ha sis gots. —Tenim bastants llapis de colors. En total, set llapis. —Sabeu què faré? Com que tenim molta aigua i pintura verda, demanaré a un altre grup que ens les canvien per un pinzell i dos gots de pintura groga. Resposta model: Numerals: sis, set, un, dos. Quantitatius: més, massa, bastants, molta.

6

Resposta model: El mateix gust, els mateixos gustos, la mateixa idea, les mateixes idees. L’altre dia, els altres dies, l’altra setmana, les altres setmanes. Algun amic, alguns amics, alguna amiga, algunes amigues.


5

Per a començar… aclarim conceptes 1. Explicarem que moltes vegades, per a referir-nos a una quantitat en conjunt, no diem dades exactes, sinó que fem una valoració aproximada de la quantitat. Per exemple, els organitzadors d’un partit de futbol tal vegada sàpien quants espectadors hi ha de manera exacta... Però, si els alumnes volgueren explicar a un amic quanta gent hi ha, com fo farien? (Orientarem els alumnes per tal que diguen els determinants molta, poca, bastant...).

En el desenvolupament… 2. Acotarem entre tots, de manera oral, el significat dels determinants molt, bastant, poc, massa, prou, més, menys. Després, demanarem als alumnes que copien un esquema com aquest:

+

poc prou (quantitat suficient)

116

Unitat 4

bastant

molt massa (quantitat excessiva)

Solucions 7

Resposta model: Un altre dia que vingues aprendràs altres coses, però amb alguns consells et convertiràs en un bon llaurador.

8

Cardinals: dos. Ordinals: segon, primer. Quantitatius: molta, poca, menys. Indefinits: tots, alguna, cert.

9

El primer és un determinant possessiu, masculí i singular; massa: és un determinant quantitatiu invariable pel que fa al gènere i al nombre; certs: és un determinant indefinit, masculí, plural; tota: és un determinant indefinit, femení, singular. Ens fixarem que hagen seguit l’ordre adequat de l’anàlisi.

3. Farem, en la pissarra, un esquema que reunisca tots els determinants, i demanarem als alumnes que el completen amb dos exemples de cada classe (i sempre determinant + substantiu). Determinants Articles

Determinats

Demostratius

Indeterminats

Possessius Quantificadors

Per a acabar… 4. Reflexionem. Demanarem als alumnes que tornen a l’activitat 3 de la pàgina 78 i que copien de nou les oracions en el quadern substituint les paraules temps, sal i metres per hores, bajoques i amplada, respectivament. Tot seguit, haurem d’explicar els canvis de gènere i nombre que hauran hagut de fer en els determinants.




Ordinals

Per a aprofundir


Cardinals



Numerals

Quantitatius Indefinits

Unitat 4

117

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 16.1. Coneix i utilitza les normes ortogràfiques referides a l’ús de la dièresi i l’accent. ɘConeix i aplica les normes d’accentuació relatives a la dièresi i a l’accentuació.

Solucions Sí que sona. Resposta model: Perquè se sent el so i perquè gràficament està marcada amb dos puntets (la dièresi). Resposta model: Perquè la i sona separadament de la a, en una síŀlaba diferent (és a dir, formant un hiat). 1

Resposta model: Lingüista, paraigüer. / Guàrdia, quota. / Raqueta, àguila.

2

ei-na / ve-ï-na; ai-re / a-gra-ï-ment; lla-üt / au-to-pis-ta; beu-re / pe-ü-lla. Bisíŀlabes: eina, aire, llaüt, beure. Trisíŀlabes: veïna, peülla. Tetrasíŀlabes: agraïment, autopista.

Suggeriments Suggerimentsmetodològics metodològics

3

a) peücs, b) beina, c) ruïnes.

Per a començar… recordem 1. Recordarem les normes dels diftongs i hiats amb preguntes com: Què a quan qualsevol vocal (a, e, i, o, u) va seguida d’una i o una u? (Es forma un diftong.) Què a en el cas contrari, quan són la i o la u les que van seguides d’una a, una e o una o? (Es forma un hiat.) 2. Demanarem a algun alumne que diga en quin curs estem: cinqué. Després, direm a un altre que l’escriga a la pissarra. Sona la u que hem escrit? Si volguérem que sonara, com en qüestió, com ho marcaríem per escrit?

En el desenvolupament… 3. Suggerirem que facen l’activitat 1 per parelles, aplicant una estructura cooperativa.

Aprenentatge cooperatiu L’activitat 1 de la pàg. 80 es pot fer aplicant l’estructura cooperativa Escriptura per parelles. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

118

Unitat 4

4. Després de fer l’activitat 3, els demanarem que pronuncien en veu alta els substantius beina i veïna (aparegut en l’activitat 2) perquè comproven que la pronuncia és diferent. 5. Abans de l’activitat 4, aclarirem que la dièresi només s’utilitza quan, segons les normes generals d’accentuació, no es pot posar accent gràfic. 6. Taller d’ortografia. En aquesta unitat aplicarem la dinàmica de Dictats per a compartir. Recordarem als alumnes la importància d’una pronúncia adequada. . Es7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 27 coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activitat 8. Advertirem els alumnes que han de parar atenció als diftongs i als hiats. 8. Dictarem als alumnes aquestes paraules: llengua, lingüista, aigua, aigüera, cruïlla, cuixa, reixa, creïlla. Després, intercanviaran el quadern amb el company per a corregir-se mútuament el dictat de paraules. Finalment, ho corregirem en la pissarra.

Solucions

9. Demanarem als alumnes que copien en el quadern un quadre com aquest i que el completen.

qua

güe qüe

güi qüi

Exemples: guant, paraigüer, lingüística, aiguós; quaranta, aqüeducte, aqüifer, quotidià. 10. Animarem els alumnes a treballar els continguts de l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats interactius en smSabadigital.com. En aquesta unitat podrem treballar amb el de lletreig indirecte i amb el d’atenció visual .

Per a acabar... 11. Reflexionem. Els alumnes reflexionaran sobre les dues funcions de la dièresi: assenyalar que la u es pronuncia i marcar un hiat.

4

llen-gua, llen-gües; e-gua, e-gües; pi-ra-gua, pi-ra-gües; ro-í, ro-ïns; ve-í, ve-ïns.

5

—M’agradaria menjar raïm. —Agafa’l tu mateixa. Està a la cuina, al costat de l’aigüera, perquè l’acabe de llavar

6 4

País: ‘porta accent perquè és una paraula bisíllaba aguda acabada en vocal + s. Llengües: porta dièresi per a indicar que la u del grup gue sona. Suïssa: porta dièresi per a marcar que la u i la i formen un hiat. Qüestió: porta dièresi per a marcar que la u sona (i porta accent en la o perquè és una paraula aguda acabada en vocal). Suís: porta accent perquè és una paraula bisíllaba aguda acabada en vocal + s.

7

Quan, paraigua, paraigüer, aigua, qüestió.

8

Dictat.

9

Ra-ül, a-gra-ït, pa-rai-güer, qües-ti-ó; ra-ïms.

Programa d’ortografia

guo quo

Peücs: porta dièresi per a marcar que les vocals eu, que van seguides, es pronuncien en síŀlabes separades, formant un hiat (si no hi haguera la dièresi, haurien de pronunciar-se juntes en un diftong). Beina: no porta dièresi perquè les vocals ei, que van seguides, es pronuncien juntes formant un diftong. Ruïnes: porta dièresi per a marcar que les vocals ui, que van seguides, es pronuncien en síŀlabes separades, formant un hiat.

12. Proposarem als alumnes que completen el fitxer ortogràfic d’aquesta unitat en smSabadigital.com.

Sona la u (formant un diftong amb una altra vocal) gua

3

Taller d’ortografia. Dictats per a compartir, fitxer ortogràfic. Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indirecte i atenció visual. Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.




Per a aprofundir




Unitat 4

119

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 9.1. Escriu una història a partir d’unes indicacions prèvies per a contextualitzar-la. ɘElabora un conte a partir d’una història prèvia. 19.1. Identifica els elements d’un text narratiu. ɘReconeix i escriu sobre els diferents elements d’un text literari: narrador, personatges, lloc, temps...


20.1. Aprén més sobre la lectura proposada. ɘLlig més textos de l’autor en Sabadigital.

Per a començar… coneixem el text 1. Llegirem el títol d’aquest apartat: els elements de la narració. Aportarem altres paraules que acostumem a fer servir per a referir-nos a un text narratiu: conte, relat, història. 2. Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre l’autor del text. Els preguntarem si n’havien sentit a parlar alguna vegada i els explicarem que Tirant lo Blanc és una obra fonamental de la literatura europea del final de l’edat mitjana i una de les primeres noveŀles modernes.

En el desenvolupament… Llegirem el text de manera coŀlectiva, assignant cada paràgraf a un alumne diferent. Començarem nosaltres la lectura del pirmer paràgraf, a fi que servisca com a model de lectura expressiva, amb una bona entonació i un ritme adequat. 3. Escoltarem atentament el fragment del text de Joanot Martorell. CD Educació literària i Expressió oral, pista 28 .

120

Unitat 4

4. Llegirem el requadre sobre l’autor del text. Els demanarem si han llegit alguna versió de l’obra o si n’han vist alguna representaciói teatral. Comentarem què saben sobre aquesta noveŀla i per què pensen que és tan important en la nostra literatura. 5. Demanarem als alumnes que responguen les preguntes per tal de situar els elements de la narració que apunta el requadre: A quins personatges els a el que explica el text? En quin marc a? Quins personatges hi apareixen? 6. Suggerirem als alumnes que facen l’activitat proposada en Descobreix i llig, pàgina 82, en smSabadigital. com. 7. Proposarem als alumnes que inventen diferents títols per a aquest fragment. Entre tots, triaran el que troben més adequat. 8. Practiquem junts. Proposarem una activitat de creació coŀlectiva d’un conte, de manera oral. Treballarem els elements de la narració del text que acabem de llegir. El mestre donarà el plantejament inicial, a l’estil del que es fa en l’apartat Imagina i escriu. Aleshores, triarà

Solucions 1

Al port de Rodes. Hi arriba amb vaixell.

2

Se li acut de ar pel mig de les embarcacions, perquè els genovesos no pensarien que alguna nau que no fóra de les seues s’atreviria a acostar-s’hi tant.

3

Perquè els porta menjar, que els feia molta falta.

4

b) De com Tirant esquiva les naus que assetgen Rodes i porta aliments als assetjats.

5

Tirant lo Blanc. És qui s’anomena més vegades. Són personatges secundaris els mariners, els genovesos, els assetjats.

6

Resposta model: a) La nau de Tirant va ar entre les dels genovesos. b) Els assetjats van rebre Tirant amb molta alegria. c) Van aconsellar Tirant quin vent li aniria millor. Ordre: c), a), b).

7 8 9

un alumne perquè explique el que sembla que li pot ar al protagonista de la història. Tot seguit a la paraula a un altre company, que explicarà què pot ar tot seguit. I així fins que es considere que la història pot acabar.

Aprenentatge cooperatiu L’activitat 8, de la pàg. 83 es pot fer aplicant l’estructura

Resposta lliure: Han de destacar que els vaixells durien motor, potser fins i tot hi hauria submarins. Resposta lliure: Cal assegurar que han seguit els os per a escriure una narració a partir de la situació que es planteja com a punt de partida. Els recordarem la informació que ha de donar cada part de la narració: plantejament, nus i desenllaç. Insistirem que el millor és fer un esquema previ i després redactar la història.






cooperativa Full giratori. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

Per a acabar... 9. Reflexionem. Demanarem que descriguen com s’imaginen que és Tirant lo Blanc a partir de la història que s’explica en aquesta narració. Els podem guiar amb preguntes: És valent o més bé covard? Sembla llest o un poc despistat? És lleial o traïdor?...

Programa de competència lectora Lectura i comprensió. El setge de Rodes.

Unitat 4

121

Solucions Determinants quantificadors:

1

- numerals: cardinals: un, dos, tres; ordinals: primer, segon, tercer - quantitatius: poc, molt, més - indefinits: algun, cap, altre 2

Resposta model: Usem la dièresi per a…

ɘ Indicar que sona la u dels grups güe, güi, qüe, qüi.

ɘ Indicar que a, e, i, o, u se-

guides de i, u no formen diftong, sinó hiat: ra-ïm, pe-üc.*

122

3

Determinants quantificadors: (···) Poden ser numerals, quantitatius i indefinits. Paraules homòfones: són paraules que sonen igual..

4

Pingüí: per a senyalar que sona la u del grup güi. Freqüent: per a senyalar que sona la u del grup qüe. Proïsme: per a indicar que les vocals o-i formen un hiat i no un diftong.

5

a) Perquè Calp (nom propi del poble) i calb (adjectiu que significa ‘sense cabells’) sonen igual; la -p i -b finals no es distingeixen. b) S’anomenen paraules homòfones.

6

Numeral cardinal: deu. Numerals quantitatius: gens (gens difícil), molt (molt a prop), poc (poc més de) són quantitatius, però ací no fan de determinants, sinó d’adverbis.

7

Els alumnes podran practicar el que han aprés sobre els determinants quantificadors de manera lúdica en smSabadigital.com.

8

Dèsset: numeral cardinal, de gènere i nombre invariable. ➝ disseté. Vint: numeral cardinal, de gènere i nombre invariable. ➝ vinté. Tretzé: numeral ordinal, de gènere masculí i nombre singular. ➝ tretze. Vint-i-quatre: numeral cardinal, de gènere i nombre invariable. ➝ vint-iquatré. Trenta-cinquenes: numeral ordinal, de gènere femení i nombre plural. ➝ trenta-cinc. Catorze: numeral cardinal, de gènere i nombre invariable. ➝ catorzé.

Unitat 4


* Si pot posar-se accent gràfic, posarem l’accent i no la dièresi: pa-ís.

Per a començar… ens preparem 1. Abans de fer les activitats 1 i 2, recordarem que, com a pas previ a l’elaboració d’un esquema, s’ha de planificar l’espai que ocuparà. 2. Podran practicar i aprendre més sobre els determinants quantificadors amb l’activitat 7 en smSabadigital.com. 3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a completar l’assimilació dels continguts en smSabadigital.com.




Per a aprofundir




Per a avaluar


Solucions

Per a començar… identifiquem imatges

1

Resposta lliure: Comprovarem que el titular triat sintetitza l’assumpte de la notícia.

2

En La veu d’Alacant. El dimarts 5 de setembre.

3

Afirmacions corregides. a) Els bombers van acudir a rescatar el gat perquè una veïna els va telefonar. b) L’edifici on estava el gat era un edifici històric en restauració. d) El gat pujà a la plataforma, segurament, quan encara estava a terra i després els obrers la van elevar.

4

a) Gat. b) Cos.

5

Té quatre paràgrafs. Resposta model. 1. Els bombers de Benidorm van rescatar un gat atrapat en un edifici en obres. 2. Una veïna va alertar els bombers en sentir crits procedents de la façana d’un edifici. 3. Els crits pertanyien a un gat atrapat en una plataforma elevadora. 4. Segurament s’hi va amagar quan la plataforma encara no estava elevada.

6

Hi ha personatges: el gat és el protagonista, mentre que els bombers i la veïna són personatges secundaris. També apareixen els elements “lloc” (Benidorm) i “temps” (dimarts 5 de setembre, a la nit). D’altra banda, podríem considerar que el periodista és el narrador de la notícia.

7

Resposta lliure. Recordarem als alumnes que han d’utilitzar l’estructura típica del diari personal, és a dir, un encapçalament amb la data dels fets i una salutació inicial dirigint-se al diari.

8

Egües. Peülles. Peücs. Eqüestre.

Continguts relacionats

1. Els preguntarem si saben què és una bastida.

ɘ Estructura de la notícia (unitat 4)

En el desenvolupament...

ɘ Les paraules polisèmiques (unitat 3)

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 29 . Escoltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para atenció, amb algunes paraules dels ideogrames.

ɘ El paràgraf (unitat 1)


Per a acabar... 3. Els demanarem que exposen les dificultats que hagen tingut per a fer les activitats.

ɘ Les classes de substantius (unitat 2) ɘ El diari personal (unitat 1) ɘ Text literari i no literari (unitat 1) ɘ Els elements de la narració (unitat 4)



Document d’Avaluació 1r trimestre

Aprendre a pensar El suggeriment 3 es pot treballar amb l’estratègia de pensament Diari de pensar. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Unitat 4

123

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.3. Llig textos publicitaris i periodístics. 4.1. Comprén una situació comunicativa a partir d’una imatge o un àudio relacionats amb els mitjans de comunicació. 6.1. Participa en converses, practicant l’escolta activa i respectant els torns de paraula. 8.1. Escriu, de manera pautada, una notícia. 10.1. Elabora un mural conjunt amb els companys per tal de conéixer millor el patrimoni cultural valencià. 11.1. Reconeix, utilitza i diferencia paraules homòfones segons el context. 13.1. Coneix i utilitza els diferents determinants quantificadors. 16.1. Coneix i utilitza les normes ortogràfiques referides a l’ús de la dièresi i l’accent. 18.2. Valora el seu rol en la tasca final. 19.1. Identifica els elements d’un text narratiu.

2

Oracions verdaderes: b), d). Resposta model: a) L’exposició sobre els monuments valencians és permanent, està sempre. c) Totes les activitats són per a tots els públics, excepte una que és per a xiquets de 6 a 12 anys.

3

Resposta lliure: Vigilarem especialment que utilitzen el vocabulari aprés.

4

gratuïta. La i porta dièresi per a indicar que fa hiat amb la u.

5

mes, més.

6

Numerals cardinals: u, trenta-u, cinc, vint-i-u, deu, tretze, vint-i-sis, trenta, deu, dotze, quinze, sis. Numerals ordinals: Primer.

7

Resposta model: No és una narració perquè no s’hi explica cap història que li e a un personatge.

8

Resposta lliure: Comprovarem que la notícia conté totes les parts que li són pròpies i la informació essencial.

Suggeriments didàctics

Solucions

Per a començar… compartim experiències 1. Portarem a classe un fullet sobre el patrimoni local perquè els alumnes comproven que tots tenim un patrimoni cultural en el nostre entorn que hem de conéixer, conservar i valorar.

En el desenvolupament… 2. Demanarem a algun alumne que llija el text del fullet. Ens assegurarem que llig correctament les dates i les hores. Haurem d’explicar què és “El mes de les lletres valencianes” i podem preparar l’audició d’alguna peça musical tradicional. 3. Preguntarem si coneixen algun paisatge valencià que podria estar en aquesta exposició (l’Albufera, el carrascar d’Alcoi, l’illa de Tabarca...) 4. Escoltarem atentament el fragment la notícia de ràdio. CD Educació literària i Expressió oral, pista 30 .

Per a acabar… 5. Quan facen la Tasca final, hem de procurar que busquen monuments de totes les zones. 6. Entre el patrimoni valencià també s’hi inclouen elements immate-

124

Unitat 4

Solucions 2

A l’època clàssica, entre el segle II aC i el segle I dC de l’antiga Roma.

3

Què ha at? S’ha concedit un premi. A qui? A quatre arqueòlegs. Per què? Pel treball arqueològic en un poblat romà. On? A Alzira. Com? Fent excavacions. Quan? Els últims mesos.

4

Resposta lliure: Comprovarem que hi resumeixen la notícia adequadament.

5

Resposta lliure: Comprovarem que hi amplien la notícia adequadament i que fan servir els determinants indicats.

6

Resposta model: Per a indicar que fa hiat amb la vocal precedent.

7

Resposta model: Vol dir que no ha fracassat, que ha sigut un èxit. a) Falç. b) Resposta lliure.

8

Resposta lliure: Comprovarem que la narració té tots els elements necessaris.

Tasca final Resposta model: Comprovarem que segueixen tots els os per a fer aquesta tasca. La finalitat és que coneguen millor el nostre patrimoni.

Transcripció. Pista 30

rials com el Misteri d’Elx. En <www.e-sm.net/sblv5ep10 > trobarem material sonor que podem escoltar perquè el coneguen. 7. Practiquem junts. Una vegada tinguem el mural, podem suggerir-los que organitzen una ruta per a visitar els monuments indicant les distàncies i el temps que caldria invertir en el trajecte.

Quatre arqueòlegs de la Universitat d’Alacant reben un premi a la investigació pel treball desenvolupat en un poblat romà al terme municipal d’Alzira, molt prop de les ruïnes de la Muntanya Assolada. Els estudis que han fet durant els últims mesos no han sigut en fals i han portat aquest grup de científics a iniciar-hi les excavacions. Això els ha permés descobrir aquest poblat, que sembla que data de l’època clàssica. Els veïns dels pobles propers han declarat estar emocionats amb aquest nou descobriment sobre el seu patrimoni històric.

8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.



De ruta pel nostre patrimoni.

Unitat 4

125

Continguts relacionats ► La comunicació (unitat 1): activitat 1 ► Classes de substantius (unitat 2): activitat 2 ► El nombre dels substantius (unitat 2): activitat 3 ► La carta i el correu electrònic (unitat 3): activitat 4 ► Els diftongs i els hiats (unitat 2): activitat 5 ► Els determinants (unitat 3): activitat 6 ► Els determinants quantificadors (unitat 4): activitat 8 ► La síŀlaba i l’accent gràfic (unitat 1): activitat 7 ► La dièresi (unitat 4): activitat 9 ► Els elements de la narració (unitat 4): activitat 10

1

a) es produeix comunicació no verbal.

2

c) comú, abstracte, individual, no comptable.

3

a) canviant a per es.

4

b) arriben de manera immediata al destinatari.

5

a) té dos diftongs.

6

c) hi ha un article determinat, un d’indeterminat i un possessiu.

7

c) és esdrúixola.

8

c) és un quantitatiu invariable, encara que ací se sol considerar un adverbi.

9

c) per marcar que la e i la i formen un hiat.

10

c) la protagonitza un cavaller molt famós.


Solucions

1. Abans de fer el test, els podem recordar els continguts estudiats durant el trimestre, sobretot els de les qüestions que hi apareixen. 2. Abans de començar, els advertirem als alumnes que han de llegir atentament l’enunciat i assegurar-se que l’han entés, i els explicarem que han de copiar en la llibreta la resposta correcta i que només n’hi ha una de correcta per pregunta. 3. Abans d’acabar la prova els recordarem que han de revisar acuradament les respostes. 4. Treballem junts. Per parelles i una vegada hagen acabat de contestar les preguntes del llibre de l’alumne, els podem proposar que elaboren quatre preguntes més també de tipus test sobre qel que han treballat al llarg del trimestre. Després, les intercanviaran amb una altra parella de companys perquè les contesten. 5. També podem proposar preguntes noves noves sobre els continguts que no apareixen en el test del llibre de l’alumne.Per exemple: massa i maça són paraules: a) sinònimes. b) antònimes. c) homòfones.

126

Comprova el que has aprés

Continguts relacionats ► El substantiu (unitat 2): Obri els ulls ► Els sinònims i els antònims (unitat 2): Mots encreuats ► El diccionari (unitat 1): Mots encreuats ► Els determinants (unitat 3): Mots encreuats ► La síŀlaba i l’accent gràfic (unitat 1): Mots encreuats ► Les paraules homòfones (unitat 4): Mots encreuats ► La dièresi (unitat 4): Mots encreuats ► Els determinants quantificadors (unitat 4): Mots encreuats

Solucions Obri els ulls b) Nil i mòmia. c) Noms propis: Nil, Tutankamon, Cleòpatra i Àfrica. Noms comuns: faraons, mòmia, piràmides, esfinx, antiguitat i escriba. Substantiu abstracte: antiguitat. Mots encreuats H: 1) Sa, te. o. 2) Diccionari. 3) I, au, t, que. 4) Esta, uev. 5) Re, eixe. 6) Eco, f, isod. 7) S, agut, e. 8) I, f, c, l, ss. 9) Nau, bé, oe. 10) Homòfones. V: 1) Dièresi, h. 2) Sí, sec, no. 3) Acat, o, fam. 4) Cua, uo. 5) I, efac, f. 6) Tot, i, g., bo. 7) En, xiulen. 8) Aquest, e. 9) Orue, i, sos. 10) Iev, desé. El reglament ha d’incloure: a) un objectiu i unes normes. b) lloc i data, emocions i sentiments, i experiències. c) una salutació, el cos i el comiat. Són textos literaris: a) un reglament i un anunci publicitari. b) una rondalla i un poema. c) un correu electrònic i una notícia. 6. En acabar el test convé corregir-lo entre tota la classe i raonar entre tots les respostes. 7. Per reforçar les activitats d’Obri els ulls podem demanar-los que tornen a mirar la llista durant vint segons i després que escriguen totes les paraules que recorden.

Racó de lectura

►Guia didàctica amb informació i propostes d’activitats individuals i de grup. També s’hi inclou l’accés a les primeres pàgines de L’herència pirata . ►Fitxes digitals per als alumnes, amb activitats de comprensió lectora i un taller d’escriptura, que trobaran en smSabadigital.com.

Programa de competència lectora Animació a la lectura. L’herència pirata.



Document d’Avaluació 1r trimestre

8. Per a treballar el llibre en el quadern d’Animació a la lectura disposem de: ►Tècniques per a gaudir llegint i dinàmiques per a crear un Club de lectura.

Comprova el que has aprés

127

Llibre-valencià-5-·-1r-trimestre.pdf 3b3p27

Overview 3e4r5l

More details w3441

More Documents from "ahmed" 2v5j2w

A Study And Survey Of Ofdm Versus Cofdm 4n6p4y

6l6m1j

6l6m1j

Ade-422-423-424-workshop-manual-abby.pdf 6o6s1p

Bw75h 4i6m42

Material Caterpillar D8r Bulldozer Transmission Power Train Hydraulic System Components Diagrams 1l3y28