Català 3r Eso 3l64k

831025 _ 0001-0005.qxd

21/3/07

09:18

Página 1

Llengua catalana i literatura 3 ESO El llibre Llengua catalana i literatura per a 3r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut: Antoni Brosa Sàdaba Joan Bustos Prados Montserrat Corrius Coll Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmartí Generès Ramon Martínez Bargalló Carme Vilà Comajoan ASSESSORAMENT

Lluís Payrató Giménez EDICIÓ

Montse Santos Gómez DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Pere Macià Arqué

Grup Promotor Santillana

831025 _ 0001-0005.qxd

21/3/07

09:18

Página 2

En el CD que acompanya el llibre, t’ajudaré a descobrir l’assassí del rei.

BENVINGUTS al llibre de Llengua catalana i literatura de Grup Promotor. He dit llibre? Perdó, no ho he dit bé... Volia dir portal, una mena de lloc web. Si només es tractés d’un llibre, no seria un material del segle XXI i per al segle XXI, és a dir, un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement. Els temps canvien, i els llibres de text també. Què té de diferent, doncs, aquest llibre?

➽ Hi trobaràs tots els recursos i la informació necessària per saber comunicar-te millor.

➽ Si t’agraden els blogs, o t’agrada escriure històries, poemes... en el llibre trobaràs oportunitats per fer-ho i tècniques per saber-ne.

➽ Fins i tot, si t’agraden els jocs d’ordinador, també en trobaràs per practicar, jugant, el que estàs aprenent (en el CD que acompanya el llibre). Tot això i més forma part d’aquest material que hem fet per a tu. Però, com s’estructura i què hi ha a cada unitat? El llibre conté 10 unitats, de la 0 a la 9. Cada unitat està dividida en dos blocs, mentre que el tercer bloc només apareix en algunes unitats: : Dimensió comunicativa es relatius Inclou tots els aspect tès en sentit a l’ús de la llengua en xió sobre ampli, i també la refle de la llengua. aspectes més formals

Dimensió estètica i literària: Treballem el llenguatge literari a partir dels textos i dels gèneres.

Dimensió social i cultu ral: Reflexionem sobre les varietats de la lle ngua i diversos aspectes sociolingüístics.

Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perquè avaluïs tu mateix si has assimilat els principals contingus del tema, i podràs practicar una mica més amb activitats complementàries. I al final farem un repàs dels conceptes clau i un joc d’entreteniment per acabar la unitat amb bon peu. En el llibre també s’hi fan servir unes icones:

2

Indica que has de fer l’activitat oralment, moltes vegades per parelles o en grup.

Indica que en aquesta activitat treballaràs el verb.

Indica que hauràs d’utilitzar l’ordinador, especialment per fer alguna cerca a Internet.

Indica que en aquesta activitat s’avaluen les competències bàsiques.

Indica que en aquesta activitat practicaràs l’ús dels pronoms.

831025 _ 0001-0005.qxd

21/3/07

09:18

Página 3

ESQUEMA DE LA UNITAT DIMENSIÓ COMUNICATIVA Llengua i comunicació DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

4

Camp semàntic

Expressió oral i escrita

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

11

En evolució constant

grans Totes les ciutats han estat petites ament abans, i segur també van molt abans i encara ser poblets, van ser abans molt ts... boscos, o deser el futur I potser en grans algunes ciutats ser pobles tornaran a s petits, i algun rtiran poblets es conve en ciutats o es despoblaran i la vegetació El nostre les envairà... al llarg entorn canvia Com era del temps... cent el lloc on vivim ? Com anys enrere a cent serà d’aquí anys?

La notícia

DIMENSIÓ COMUN ICATIVA

OBTENIR INFOR MACI

Ó

1. Explica el significat de les paraules següents: • reverberar • calitja • batibull • bisó • erm • astorat • pispa ït el dia • ribot constru • retrunyir • enclusa desvaga tramtde via fèrria quan• pel ia rever• menar ar l’enginyer decandir-se res. La prader • exclam queviu i • capir guerxo va • eines nt!», de • esvanir-se «Anem endava ple de gent, carbó, muntanya •coberta esbucar • purrialla el segon tren n ó s’alçava l’alta 2. Substitueix bisons de la prada mirave abans va arribar del sol, a l’horitz a la llum groga es i els les expressionsnaixien la destacaades berava en silenci Els gossos salvatg per l’opció que l’erm, com de calitja blava. mig Es • va bell et d’una sembli més correcta l al aixecar de bell nou, ribot xerrica boscos enmig : treball i el batibul que era de fusta llauna. El primeri tot el enclusa i dealtra una s’engegava el va esdevenir de vegada primera astorats com cendra i de paper pedra. retronava, la de carbó i de ambeta molta tret d’escop bellesa llauna, i l’endemà terra verda taques da, el primer casa feta de unanou terra espanta xiamés encara de pedra. Els va en aquella martell. Aparei i ben aviat també ràpids cops de La noves, • de ciutat mateixa s’amansia i esdringava sota , contrad si bé va aexperim dia n’hi havia entarnts, allunyats, la i altres, i cada carnisseries i horrors n mantenintsempre que una de fusta, de conreus verdeja de tota mena... bisons s’anave plenes els i cies de es superfí que a través gossos salvatg era onejaven encara s’obrien pas ja a la primav , les carreteres s i cobertspotser devenia fèrtil,

• COMPRENDRE

• teulada • golfes • façana • amà • balcó • xemeneia • rampa

1 L’enfocament objectiu, és a dir, neutral. Per tant, és in§

compatible amb l’ús de la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i amb l’expressió de l’opinió per part del periodista.

• Què ha at? • A qui ha at? • Quan ha at?

claustre

• On ha at? • Com ha at? • Per què ha at?

14 12

7 6

1 2

10 4

penell

gàrgola

volta

• La .......... de la façana principal té forma de drac. • El .......... girava amb la força del vent. • Aquells pilars conformen una .......... cilíndrica, també anomenada de mig punt. • Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.

La majoria de notícies podrien quedar una mica coixes sense aquestes dades, però també és cert que, segons quina sigui la notícia, alguna de les preguntes pot quedar sense resposta. En canvi, en altres notícies també es poden contestar les preguntes quant o per a què.

Estic una mica neguitosa. La Maria, la tutora, ha comentat, com qui no vol la cosa, que vol ar amb els meus pares. Ostres, no! Si el curs acaba de començar! Pots comptar: La seva filla tal i tal… Si ja me les conec jo, aquestes notes! Ja no he pogut estar pendent de l’explicació. Per això, quan s’ha acabat la classe, m’he aixecat i he anat a demanar-li directament.

Estructura de la notícia Per facilitar la comprensió de la notícia i, sobretot, per captar l’atenció del receptor, la informació se sol disposar en un ordre d’importància descendent, com si les notícies formessin una piràmide invertida. Les notícies, especialment si són llargues, contenen:

de pagès, estable a la rodalia s’hi alçaven cases 3. Busca en el i de govern, i el banc; primer paràgra Van venir rada, i l’edific l’erm. f del joves. més text tres paraules enllestida i inaugu de les següent feines mesos ts, pre- que pertanyin al camp es, amb prou s: L’estació va quedar iants i advoca semàntic s ciutats german A van venir comerc es, dos diaris. van créixer diverse s i ciutadans, natura itats religiossoroll comun tot el món, pageso de dors jove ciutat. Un eina treballa una escola, tres industrialització benestar a la s, es va fundar 4. Localitz a unelgran primer paràgra associació antialva arribaren ,Despré dicadors i mestre f una petroli algunes de ems, s escriu magatz paraule aquests mots trobar pous ciutats s relacionades amb de les o express l’oest es van lladres, uns grans tència la vista i l’oïda. ions i explica havia pispes,5. sa. La compe hi quina ja bavare vaga, la tard, ria sensaci a ó et produeixen. cervese cronològicame electoral fins any més c, unaOrdena nt aquestes vinyete , costurer parisen res, des del discurs guir vi francès cohòlica, un s, que mostre Ja no mancava es podia aconse n com van succeir ava el ritme. ballarins i sta. A la ciutat els fets: veïnes acceler ació espiriti Els cantants, A fins a l’associ s, caviar rus. des del cinema , teixits angleso les seves gires. s, embotits italians a la ciutat durant en la fundació B arengs noruec havien pres part categoria ja venien . Els homes que ció que ja conmúsics de segona va arribar la cultura ritat. Creixia una nova genera també primer ent el it I lentam i popula hi havia retruny n de respecte El temps que celebrat de la ciutat gaudie at, s’hi havia pàtria antiga. una assassin com primer enllà siderava la ciutat esdevingut el quedava molt , que s’hi havia el primer diari, cop de martell havia imprès religiós, s’hi el primer ofici . veïnes i en capital ja era història adora de les ciutats en el at, s i honoconvertit en domin i alegres, s’alçaven serioso La ciutat s’havia coberta amples i.CEn carrers a praderia era d’un gran territor i esglésies. L’antig i bancs, teatres fèrries. oficials D línies rables edificis ada per vint es, pobles, i travess de camps, fàbriqu

13 8

• escala • claraboia • soterrani • graó • barana • celobert • columna

왌 26. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb una d’aquestes paraules:

2 Han de respondre unes preguntes bàsiques: §

c i m t s

3

5

왌 25. 쐌왌 Relaciona cada part de l’edifici amb el seu nom:

La tutora vol ar amb els pares

Les notícies tenen dues característiques:

L

La ciutat

9

Interpretem correctament el que ens diuen

En el llenguatge col·loquial, una notícia és la coneixença que tenim d’un fet que ha at recentment, bé perquè l’hem presenciat personalment o bé per algun altre mitjà. En el terreny dels mitjans de comunicació, la notícia és un genère periodístic informatiu que relata un fet d’actualitat que es considera d’interès per al públic atesa la seva importància o curiositat, segons els casos.

• El titular, que encapçala el text de la notícia i expressa el més important. Com més curt sigui,

més impacte sol tenir la notícia. El titular pot anar seguit d’un o diversos subtítols, en què es destaqui algun aspecte interessant de la notícia.

• L’entrada, que amplia la informació del titu-

왌 27. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa les amb una paraula derivada de la que tens entre parèntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

–Què vols dir ara, amb ar amb els meus pares? –he deixat anar, ara m’adono que un pèl seriosa. La Maria m’ha mirat amb posat de no entendre-ho massa i després ha somrigut. –Doncs ni més ni menys que això, Sònia. He de començar a entrevistar-me amb els pares de tothom i ets la primera de la llista. Tens l’agenda a mà? –Així no a res?

• No pot pintar les parets perquè encara no les han .......... (guix). • Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina. • El carrer que porta a la catedral està .......... (pedra). • No poden avançar la feina perquè s’ha espatllat la .......... (formigó). • Encara han de .......... (quitrà) els carrers. 왌 28. 쐌쐌 Aparella cada element arquitectònic amb la seva definició:

™™™™™ capitell

cúpula

cornisa

rosassa

왌 29. 쐌쐌 Escriu el nom de cada una d’aquestes construccions:

왌 24. 쐌왌 Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situació descrita és habitual i responeu aquestes preguntes:

ció. De vegades, inclou els antecedents de la notícia pròpiament dita per poder-la comprendre millor. En el cas de notícies escrites, hi pot haver titolets per dividir el text.

absis

• Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la façana d’algunes esglésies. • Element arquitectònic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una façana. • Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna. • Estructura semiesfèrica que cobreix una part de la nau d’algunes esglésies. • Part d’una església que s’obre normalment al fons de la nau central.

lar amb aspectes essencials de la notícia. Apareix en les notícies llargues, com a primer paràgraf del text i, en els mitjans escrits, sovint va destacada gràficament.

• El cos, que conté tots els detalls de la informa-

El vocabulari dels edificis i les construccions

Llegir i comprendre

1

• Com reacciona, la Sònia, davant de la sol·licitud d’entrevista de la tutora? Per què? • Creieu que hi ha hagut un malentès? • Creieu que la situació de comunicació hauria pogut ser d’una altra manera,

2

7

3 5

perquè tot estigués més clar des del primer moment?

Aquests elements es diferencien molt clarament en les notícies escrites, com pots apreciar en l’exemple que tens a la pàgina següent. En els mitjans orals, la distribució de la informació es pot fer notar amb una alternança de locutor.

6

왌 25. 쐌쐌 Imagina’t que la tutora i els pares de la Sònia coincideixen a la reunió de presentació del curs. Estan tots d’acord per concertar entrevistes entre pares i tutor. Explica què podrien dir en aquesta hipotètica conversa.

105

4

83

27

100

103

Gramàtica DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 35. 쐌쐌 Escriu oracions que serveixin

d’exemple per a les afirmacions

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

següents:

amb ni també coordinades copulatives enllaçades o algun mot de sentit negatiu. ha d’anar encapçalada per ni, no la primera de dues proposicions coordinades • La conjunció o que encapçala disjuntives, normalment pot ser eliminada. amb sinó coordinades adversatives enllaçades • La primera de dues proposicions mot de sentit negatiu, com ara no. que ha d’anar encapçalada per un

• La primera de dues proposicions

CATIVA DIMENSIÓ COMUNI

• GRAMÀTICA

La juxtaposició

coordinar altres 쐌 més de proposicions, també poden 36. 쐌쐌 Les conjuncions i i o, a dos aquestes conjuncions coordinin elements. Escriu exemples en què adjectivals, dos sintagmes adverbials, sintagmes nominals, dos sintagmes dos sintagmes verbals. dos sintagmes preposicionals o

cosir: cus

La composició

Com a norma general, l’arrel de totes les formes d’un mateix verb té la mateixa vocal. El verb dormir, per exemple, s’escriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms, dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc oriental de la llengua catalana saber com han d’escriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per exemple, han d’escriure nedem amb una e a la primera síl·laba perquè troben aquesta vocal en formes que, com nedo, tenen l’accent a l’arrel i es pronuncien clarament amb e.

La composició és el procediment de creació de paraules a partir de la unió de dos mots amb significat propi.

tren.

sortir: surt

Truca

2 En quins dels tipus proposició I

desfer

•

de les oracions següents 왌 Identifica el complement directe 40. 쐌쐌 adient: i substitueix-lo pel pronom feble

• Sospito que ha tornat d’amagat. • Engega la ràdio, Manel. • Busca feina des de fa tres mesos. • Enganxa cartells d’actuacions musicals. • Acosteu-me allò, si us plau. • M’han tallat el pollastre a quarts.

G

Exemple

Act. 33 i 34

La coordinació

Busquem la cabana. 1 La busquem. 1 Ho penso. Penso que caldria doblar la pensió. s enviar sis. vaig 1 En a enllaçar-le Vaig enviar sis postals. consisteix

composta formen una oració les proposicions que t). Exemples: La coordinació de conjunció coordinan s (generalment, una mitjançant connector colònies a l’estiu. trimestre i van de Fan una excursió cada proposició 1

enllaç

왌 48. 쐌왌 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que tots els noms són mots compostos:

cullo, culls, cull, cullen... però: collim, colliu, collien... 왌 Torna a escriure però: cosim, cosiu, cosiríeu... cusi,51. cusis,쐌쐌cusin... les oracions següents en futur: surt, surtin... però: sortim, sortiu, sortissin... • La Meritxell no

escopir: escup

195

proposició 2

34

• adjectiu + nom 쏅 bonaventura • adjectiu + verb 쏅 migpartir

* Aquestes formes apareixen només en el present de subjuntiu, no pas en l’imperatiu.

s’escriuen amb u néixer les arrels amb vocal tònica i amb o les arrels amb vocal àtona. Exemples:

de tecnologia i la Sílvia , un excel·lent. aquest fenomen? d’oracions que has estudiat es produeix

un canvi dins d’una a una pausa breu o les oracions amb el temps verbal 왌equivalen i completa punts i seguit, correcte per l’infinitiu Escull destacats aquests signes de puntuació 39. 쐌쐌 puntuació En la llengua oral, . els signes de entre parèntesis: ió diferent per a cadascuna Fixa’t que, si canviéssim indicat corba entonativa. amb un període d’entonac de la d’indicatiu incluir/incloure). des (present i mitja pensió simples independents .......... l’allotjament Aquest preuexpressar matisos diversos, • des tindríem oracions poden causa i emetre/emitir). de París de(gerundi olímpic ons juxtaposa deductiva .......... des de l’estadi proposici Estem les relació • una Pel que fa al sentit, fan el pont) fins a de subjuntiu ocurrir/ocórrer). (Avui és festiu, demà• No se t’.......... pas de destapar aquest pot! (present aviat). simple suma de significats (futur debatre/debatir). tornarà impostos dels deixat la porta ajustada: • Els candidats .......... sobre el tema conseqüència (Ha enllaç

proposició 1

• nom + adjectiu 쏅 celobert 쏅 portaavions • verb + nom

defensarà

sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs, • Collir, cosir, escopir, recaure

proposició • El mercat central obre cada

• En Pau ha tret un notable la teva felicitació. a la tieta Carme : espera

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Observa’n alguns exemples:

demà

treure

mitjançan Exemples: les oracions següents: 쐌 què indica la coma destacada en punts), en l’escrit. es col·lapsen. 38. 쐌쐌 Explica vehicles , les carreteres 2 tarda; els dels barris , dimarts i divendres. Cada dia circulen més enllaç

• ORTOGRAFIA

50. 쐌왌

ara

192

1

5

6

7 9 8

왌 49. 쐌쐌 Classifica les paraules següents en compostes i derivades:

• carnisser • plugim • milhomes • ferrocarril

• terratrèmol • fotocòpia • pocavergonya • terrissaire

• hispanoamericà • olivar • contradicció • telenotícies

• foragitar • autopista • serenitat • rentaplats

왌 50. 쐌쐌 Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una de les combinacions següents. Consulta, si et cal, un diccionari.

• comptar + (nom) • girar + (nom)

• tallar + (nom) • picar + (nom)

116

35

Avaluació Activitats complementàries

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL a-les amb els

el text, i complet inspirades en

El conflicte lingüístic Un conflicte lingüístic és una situació en què dues llengües es troben en situació desigual en una mateixa societat. Una d’elles, la llengua dominant, s’utilitza cada cop en més situacions coLa noquals municatives en perjudici de l’altra, la llengua subordinada. Les raons per les llengua rmuna alitza ció de Si la una queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: dominació polítisocietat DIMENS la lleng afectada IÓ SOC i el valo ua ca (com va ar amb els pobles conquerits pels romans), una pressió econòmica i cultural IAL I CUL per un proc r de la lleng TURAL és de subs ritza ua pròp (com a ara amb l’anglès), uns moviments migratoris intensos (com vadaar la imposititució i doniamb ia, es pot un altre iniciar un lingüística pren ció del castellà i el portuguès a l’Amèrica dita llatina), etc. El procés rumb al conscièn procés que conflicte de normal cia de la lingüísti freni la ment l’ús ització importà reculada c. lingüíst normal ncia de la lleng ica és un de la lleng minoritz ua proc Llengües majoritàries, minoritàries i minoritzades ada vari ua ame minoés de canv naçada. en sego güents: i pel qua ns els caso Les l s’intenta s. Algunes actuacions que Segons la situació que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llengües: recupera cal fer per • Establir de les que r plenaunas’expandeixen recupera solen ser normat i que en • Les llengües majoritàries. Són llengües amb molts milions de •parlants r una lleng iva ling més dete Reco ua rminants er actual l’oficial territoris on inicialment no es parlaven. Les llengües més parlades en elnèix món són el xinèsüística que la són les itat de faci apta • Donar pres sela lleng per a tots mandarí (870 milions de parlants), l’hindi (366), l’anglès (341), l’espanyol (322), (207) tigiela bengalí ua pròp la lleng els usos ia del país • l’alemany, uaetc. , inclosos duir l’ús pròpia, i l’àrab (202). Altres llengües majoritàries són el portuguès, el rus, Intro l’italià, francès, . els form com a eina de el la lleng cola, mitj als. ua en els de prom ans deperò reduït s’utilit• Les llengües minoritàries. Són llengües amb un nombre de parlants oció pers àmbits comque unicació ocup onal ats per i de cohe , etc.). zen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest és el cas del suec, amb la lleng sió soci ua dom al. uns 8 milions de parlants, o del finès, amb uns 5 milions. inant ( inistració , esLes llengües minoritzades. Són llengües amb un nombre de parlants reduït i que, a més, no

•

gaudeixen d’un ús normal en tots els àmbits socials dins del seu territori. Això és degut a la 66. 왌왌 presència d’una altra llengua, dita dominant, que pressiona i pren쐌usos la llengua del país. En aquin d’aquest de de llen s casos Aquesta és la situació de la llengua catalana que, amb uns 10 milions parlants, gües és està afectada pod un con flicte de em dir que una per la pressió política i social de les llengües castellana i sa. • Quan llen hi ha

• Quan les enfrontaments entr dues e

gües?

situació

i a la inve

ua es fan

situació

de con

tacte

llengua.

El procés de substitució lingüística és un procés de canvi pel qual la llenguarsa. dominant en unafaltes d’ortogr desigual en una societat. afia per 67. 쐌왌쐌 influènci Argume situació de conflicte lingüístic acaba fent desaparèixer la llengua subordinada. a nta quin

a de les

de l’altr a,

• Totesen És un procés gradual que comença quan una comunitat es converteix i adopta, per dues afirm lesbilingüe llengües acions mino minoiritàr força o de grat, una altra llengua. La llengua pròpia, aleshores, s’usa enritza menys ocasions va persegüents des són ies són és cert minoritàr minoritza • Totes les a: dent parlants. És un procés llarg que dura almenys tres generacions. ies. des, lleng

1a generació (els avis) • Parlen la seva llengua (B) entre ells. • Alguns són bilingües i parlen la llengua dominant (A) amb la generació següent.

122

57. 쐌왌왌 Explica per què el fragme nt que has llegit un text narratiu de la Cançó de i en què s’apreci Roland és a que pertany al gènere èpic. 58. 쐌왌쐌 Analitz a la mètrica del primer text (tirades rima). , recompte sil·làbic dels versos, Els amants 59. 쐌왌쐌 Destaca algun elemen t del text de exagerat. La carn vol carn. la Cançó de Roland que et sembli Ausiàs March 60. 쐌왌쐌 Respon les preguntes següents: Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. • Com es diu, l’espasa Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. de Roland? • Per què creus que l’espasa de l’heroi Han at anys, molts anys; han at moltes coses. té un nom propi? • Creus que devia ser De sobte encara em pren aquell vent o l’amor freqüent, en aquella època? • Coneixes alguna altra i rodolem per terra entre abraços i besos. espasa que tingués nom? Com es deia? De qui era? No comprenem l’amor com un costum amable, 61. 쐌왌쐌 Com interpretes els versos següen com un costum pacífic de compliment i teles ts? Qui pogués veure’l llençar un mort (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). sobre l’altre, i la sang clara regalar per Es desperta, de sobte, com un vell huracà, la prada! 62. 쐌왌쐌 Busca i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. un detall del text que mostri imprudent de Jo desitjava, a voltes, un amor educat el caràcter impulsi Roland. u i, fins i tot, i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 63. 쐌왌쐌 Informa’t sobre ara un muscle i després el peçó d’una orella. el fet històric l’any de compos de la batalla ició de la Cançó de El nostre amor és un amor brusc i salvatge, els fets i l’elabor de Roland. Quant Roncesvalls i sobre ació literària? de temps hi ha i tenim l’enyorança amarga de la terra, entre 64. 쐌왌쐌 d’anar a rebolcons entre besos i arraps. Centrant-te ara en el segon text, haver-hi entre Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. quina distànci la conquesta a temporal pot de València i informació en el relat que en Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. llibres d’històr fa Jaume I? Busca ia, enciclopèdies o Internet. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. I Compara aqueste s dades amb les de l’activitat anterior pel que fa a la Després, tombats en terra de qualsevol manera, diferència d’intenc i extreu-ne una ió entre un i altre conclusió comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, text. 65. 쐌왌쐌 En el text del Llibre que no estem en l’edat, i tot això i allò. dels fets busca aquests aspecte citacions que s: et permetin justifica No hi havia a València dos amants com nosaltres, r • La valentia de Jaume I com a militar. car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. • La visió estratègica que té de la batalla VICENT ANDRÉS ESTELLÉS a partir La • capacitat que mostra de la pròpia experièn de conèixer i actuar cia. tropes. sobre la psicolog ia de les seves cast: qui s’absté de plaers sexuals considerats il·lícits 66. 쐌왌쐌 Explica un fet provide ncial que Jaume negligentment: sense parar-hi gaire atenció que has llegit. I narra en el segon fragme arrap: esgarrapada nt 67. 쐌왌쐌 Quina semblança de fons trobes entre els dos textos que has llegit? 68. 쐌왌쐌 Explica les diferències 147 que observes a la forma. entre els dos textos pel que fa 69. 쐌왌쐌 Quin valor té la sang en un i altre text?

69

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

els parla llengües nts d’un Els processos de substitució lingüística • Quan en una lleng es trob a i altra en en

DIMENSIÓ ESTÈTIC A

4 3 2

tasta res que sigui dolç. • L’Agnès Fer, jeure, néixer, treurefai les derivats (desfer, ajeure’s, renéixer, sostreure...). En aquests verbs, s’espràctiques al matí. • Tot el dia criuen amb a les arrels amb independentment que en les formes tòniques pujeuvocals al sofààtones, sense fer res. • Son guem trobar una a o pare una eli retreu segonselles formes i les varietats geogràfiques. Exemples: seu comportament. faré, faig, fas, fem, feia, facis... 52.faria... 쐌왌왌 Escriu el present de subjuntiu jaiem, jaieu, jauràs... jeure/jaure, jeu/jau, jeia... d’aquests verbs: cosir naixem,•naixeu, naixia, naixerà... néixer/nàixer, neix/naix... voler • poder • sortir traient,•traurem, traguéssiu... treure/traure, treus/traus, tret... • collir • tossir 53. 쐌왌쐌 Copia aquestes oracions i completa s’indica: -les amb la forma verbal que • Cada vegada que s’acaba una classe ............ al adís. d’indicatiu, verb sortir). (1a, plural, present 왌 48. 쐌왌 • Espero Copia que aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Després, ............ acceptar el meuvocal ajut. aparegui escriu-ne una altra en què aquesta posició tònica: (2a, plural,en present • Quan érem petits anàvem de subjuntiu, verb voler). a l’hort amb l’avi d’indicatiu, verb collir). i ............ cireres. (1a, plural, imperfet • pr__nia • af__itava • comb__tia • Quan ............, porteu-me • cr__ixia for__deu • perm__tran • un compàs. (2a, plural, present de subjuntiu, • Es va posar un xal que verb poder). li ............ les espatlles. 왌 (3a,però singular, 49. 쐌왌 cobrir). Fes el mateix que en l’activitat anterior, ara omplint buits imperfet els d’indicatiu , verb amb o o u: 54. 쐌쐌쐌 Escriu l’infinitiu que correspon a • xi__lem • r__bat les definicions següents • resp__nia • Treure la pols. : t__pava • trem__leu • x__claria • Pujar dalt • Deixar algú o alguna cosa • d’un cavall. moll d’aigua. • Fer sortir els colors a algú. • Aguantar alguna cosa perquè no caigui. 55. Llegeix el text que hi ha a continua ció. Després en faràs un dictat. o he pogut aclucar l’ull en tota la nit. La veïna del tercer llit, i arrossegar els no ha parat de tossir peus fins al bany. i llevar-se del I allà, a continuar mençat a escopir. tossint i, per si això Només de sentir-la se’m removia l’estómac. era poc, ha cola família en dansa. Així és que, vulguis La mare s’ha posat no vulguis, tota a fer mitja i se n’ha li treia importànc fet un tip, de collir ia, és l’únic que ha punts! El pare, que continuat jaient. que si tot era culpa La meva germana de viure en un pis, ha aprofitat per atacar: que en una casa estaríem no se’n sortiria, ha optat per posar-se més tranquils... Però, a llegir. Quan feia veient que fet efecte i la pobra cinc hores que tossia, dona s’ha adormit. el xarop deu haver Llàstima que aleshores el pare ha començat a roncar.

N

econòmic. o buscaran un restaurant Es prepararan uns entrepansenllaç proposició 2 proposició 1 les dues proposisol mot situat entre el connector és un endurem els acabem de veure, amb altres mots (Ens En els exemples que la conjunció es reforça ons (Ni dormen ni Ara bé, en certs casos totes dues proposici cions que enllaça. es dobla i encapçala en llogarem uns) o nostres esquís o bé Cada sigdeixen dormir). expressar sentits diversos. poden es coordinad de coordinació. les proposicions i comporta una classe Pel que fa al significat, uns connectors concrets amb relació en nificat està


Es poden fer múltiples combinacions de paraules simples. Les formes més usuals són la unió entre si de noms, verbs i adjectius, excepte la unió de dos verbs, que no és possible. Les paraules compostes resultants, sigui quina sigui la combinació, sempre seran noms, adjectius o verbs.

Elaboracom un quadre 2. En síl·laba àtona, cal escriure a normacom o (podia, podré, pogués, poguérem, pogut...) excepaquest a la llibreta el model: ’l seguint te en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del presenti completa de subjuntiu com de l’imperatiu. Totes les formes d’aquests ahir temps s’escriuen amb u: defensar – pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin defensava defensa jeure – vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

trencar + closques = trencaclosques (paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Fixa’t que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova paraula té un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen.

DIMENSIÓ COMUNI CATIVA

1. En síl·laba tònica, la pronunciació indica clarament què cal escriure (puc, pots...) 왌

• Afanya’t .......... vols perdre l’últim de suavitzar s la situació. .......... que va mirar • No s’hi va encarar, consisteix a enllaçar-le una oració composta dos formen .......... a l’atur. • No està jubilat, el punt i coma i els les proposicions que puntuació (la coma, La juxtaposició de et coneixerem. o els signes de • .......... et talles els cabells, aviat no t l’entonació, en l’oral,

proposició 1

curt + circuit = curtcircuit (paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Tanmateix, certs verbs –alguns d’ús força freqüent– presenten una alternança en la vocal de l’arrel:

• Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u:

i la coordinació

La juxtaposició

Act. 31 i 32

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

Alternança de vocals en certs verbs

es pot confondre, 쐌 tipus adversativa sinó coordinant 37. 쐌쐌 La conjunció . Es tracta de dos d’oració composta amb si no, és a dir, amb la conjunció subordinant grans tipus ortogràficament parlant,nivell sintàctic. veurem dos dels tres de negació no. Fixa’t en les al mateix es troben En aquesta unitat si quan va seguida de l’adverbi l’oració condicional proposicions que integren amb sinó o si no: d’oració en què les oracions següents i omple els buits

Act. 29 i 30

Lèxic

Ortografia

però no ües mino minoritàr totes les ritza ies són llengües minoritza des són mino ritàries, des. 68. 쐌쐌쐌 però no Imagina totes les ’t que, que no llengües dins d’un és estat, següents la del conjunt hi ha un d’aq afavorir país amb ien la sub uell estat. 2a generació a la normalitz 3a generació una llen Digu stitució es quin ació: gua pròp lingüíst s ia (els pares) • La lleng (els néts) ica i quin dels factors ua pròp s con ia s’enseny tribuirie • La lleng n ua•de • S’imposa el bilingüisme, però S’usa laallengua a l’escola. l’estnomés at és l’úni • Les ca ofici predomina l’ús de la llenguaclasses bene dominant. al. stants i • Es crea més culte un cana desaparegut dominant (A). s fan servi • Els func • Hal de televisió l’altra r habitualm ionaris ent la lleng • Ja no hi ha parlants •monolinllengua (B). que emet en la s’expresse L’i ua lleng n de l’est només stració ua pròp at. en la lleng gües en l’altra llengua estimula ia del país • Hi(B). ha una ua esta l’ús de . situació tal. la lleng de diglò ua pròp • Els joves ssia en ia en la fan serv què la retolació ir cada • No hi ha llengua cop més pública. de l’est una norm la lleng at és la de la lleng ativa orto ua del dominan país. ua pròp gràfica t. ia. acceptad a per tots els usua ris

s oracions, 왌 Copia aqueste : 64. 쐌왌 ls forts adients pronoms persona .......... is. rebre. • .......... diu que que .......... em voldrà • .......... estic segura es. hem tingut problem

a • .......... nt següent i indica febles del fragme els pronoms 왌 Identifica tots 65. 쐌왌 cia cadascun: per això no qui fa referèn x diversos sensors; braç. la porta distingei agafant-la pel Quan travessa però l’home l’atura, La Míriam entra. Avança amb decisió, elidida. forma plena o l’han escorcollat. presenten una si segons trobat pronoms que has I Classifica els relatius, indica i els pronoms text, troba-h s oracions del 왌 nucli: Copia aqueste i subratlla’n el 66. 쐌쐌 dóna accés a a substitueixen quin sintagm vidre glaçat que de la porta de de les dues fulles • S’ha obert una a. l’edifici. que neix a l’esquerr oberta. s porta la d’escale tram s’escapa de • Ha pujat un per la llum que un home retallat ts: • A dalt l’espera les oracions següen s destacats de són els pronom 왌 de quin tipus adequades. 67. 쐌왌 Indica les frases més La Míriam, una amb què formar patinadora urbana de disset anys, es troba embolica • Busca les paraules escletxes; és com ? da en uns negocis confiar en un batiscaf text. molt perillosos. • Què insinues , provinents del per immergir-se llogat verbals formes en un abisme iu d’aquestes a la recerca d’왌 hipotètits tresors. Escriu l’infinit Així que ha pitjat plans o aguts: Un impuls, entre 68. 쐌왌 el botó exterior infinitius són irreflexiu desesperat, l’anima • sóc s’ha obert una de les dues Indica si aquests com cent mil espectad i fulles de la porta • intueix cridant el seu nom • decoren de vidre ors glaçat que neix dóna • en un estadi. accés a l’edifici. • apareix –Porto allò –deixa Ha travessat lat un vestíbul ampli anar la Míriam • han escorcol i cedir: i bastant fosc i rebre girar, mentre serva el que l’envolta verbs ha pujat un obtram d’escales següents dels que neix a l’esquer del plural . Són en una 왌 Escriu les formes sala molt • 3a persona gran, proporcional ra, s’enfila i u gira a la dreta per 69. 쐌쐌 del plural al pis. L’espai morir davant d’una imperfet de subjunti • 2a persona està ple de iu gerros, quadres del plural mental porta amb monu, escultures i mobles; imperfet d’indicat • 1a persona relleus vegetals simple tot ma . A dalt l’esforpart d’una barreja pera un home at i el futur del retallat per la llum d’estils, de clàssic del at simple modern, de car que s’escapa i de de la porta oberta. formes del plural i de molt car. 왌 Escriu totes les tes següents: –Fantàstic! Molt 70. 쐌쐌 –Digues-li qui respon les pregun bé, molt bé... formes planes? sóc, estic segura verb obrir, després Però no haufutur, presenta que em voldrà ries d’haver trucat, rebre. at simple o primer? Presenta temps verbals, aquestes hores r-te a • Quin dels dos L’home tanca sense del matí... formes agudes? fer soroll i deixa i –Hem tingut problem • Quin presenta la Míriam in- que expressfora. Un llum ts té un prefix groguenc situat es. damunt paraules següen –Quina les de el marc de la porta, que mena de problem 왌 Indica si alguna la il·lumina com es? ortogràfica: 71. 쐌쐌 –Això és cosa nostra. si fos un n la variació quadre exposat • il·lumina , és l’únic testimon negació i explica’ Ja té el que volia vull el que vam i ara jo i de la seva • irreflexiu espera. I un degoteig pactar. ts: llunyà, que arriba • immergir-se –Però jo, ara i cada un d’aques allà on és ella. fins aquí, no tinc tants amb prefix de Un minut i mig un mot derivat diners, ho després obren has d’entendre... 왌 la porta i apareix Busca en el text • esperat el mateix home. 72. 쐌쐌 –No m’ho crec. • cerca –La senyora diu • filar que is. • fiar –Què insinues • centrada La Míriam entra. ? Quan travessa • posat

Avaluació

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 73. 쐌왌 Torna a escriure aquestes oracions substituint el pronom feble per l’element que s’indica entre parèntesis:

• En compro (SN). • El Joan ho és (SA). • Vés-hi! (SAdv) • Hi penso tot el dia (SP). • Ho crec sincerament (proposició subordinada).

Sempre amb pat ins

la porta distingeix diversos sensors; per97això no l’han escorcollat. Avança amb decisió, però l’home l’atura, agafantla pel braç. –No pensaràs entrar amb això als peus? La Míriam s’espols a la pressió de l’home i entra patinant, marcant el seu pas amb ratlles de goma i pols damunt el parquet gruixut. deix a la primera Si ce, no en traurà res, i n’ha de treure molt. La patinadora ni tan sols intueix els molts quadres que decoren les parets del adís perquè està concentrada, no a buscar i triar les paraule s amb què formar les frases més adequades, sinó a tancar-s e amb fermesa en una actitud resolutiva que no pot permetr e

123

왌 74. 쐌쐌 Copia aquestes oracions, subratlla els pronoms que contenen i classifica’ls en forts, febles, interrogatius i relatius:

왌 77. 쐌쐌 Escriu les formes verbals compostes corresponents a aquestes formes verbals simples, seguint el model: Model

G

caminàrem

• belluguéssim • compraves

쏅 haguérem caminat • trucàvem • menjaríeu

I Què observes des del punt de vista de l’accentuació? 왌 78. 쐌왌 Observa aquestes quatre paraules i explica per què les que estan en singular no porten accent gràfic i, en canvi, les que estan en plural sí que en porten.

• Nosaltres ens hem instal·lat un programa nou. • Pregunteu al primer policia local que trobeu en

examen - exàmens - fenomen - fenòmens

quina direcció es troba l’estació de tren.

• Vostè mateix, triï la llibreta que li agradi més: però pensi que n’hi ha de més barates.

• Em demano qui s’ha deixat encès el llum. 왌 75. 쐌쐌 Escriu una oració en què apareguin les combinacions següents de verbs i pronoms. Fes servir la forma adequada de cada pronom feble. ens + deixar

portar + les

en + agafar

demanar + li

왌 76. 쐌쐌 Torna a escriure aquest text canviant les formes del at perifràstic per formes del at simple:

les rebaixes, oi? LLORT, Trenta-d os morts i un home cansat (Adaptació)

• escridassar • cervatell

• ensaïmada • fullaraca

• escanyolit • aferrissada

prefix

lexema

infix

sufix

es-

prim

-atx-

-at

enviar + els

ORTOGRAFIA

–Ja hi som amb

LÈXIC 79. Descompon les paraules següents, com en l’exemple.

Q

uan la quilla de la barca va tocar la grava, els seus dos tripulants van desembarcar ràpidament per ajudar-nos amb l’equipatge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no mullar-nos els peus i, després d’insistir una mica, vam aconseguir que els mariners ens deixessin rems. I així, vigorosament impulsada per tots nosaltres, l’embarcació va tallar l’aigua negra en direcció a la goleta. PAU JOAN HERNÁNDEZ, La tripulació del Pànic

80. Escriu la paraula que resulta de relacionar els prefixos de l’esquerra amb els mots de la dreta: postprecircuminfraarxitranssubultra-

• • • • • • • •

• estructura • duc • formació • marí • operatori • locució • natal • urbà

81. Copia les paraules següents i subratlla’n els infixos: ensangonar empatollar

caganer manotejar

geperut ventolí

98

96

3

I LITERÀRIA

831025 _ 0001-0005.qxd

21/3/07

09:18

Página 4

ÍNDEX DIMENSIÓ COMUNICATIVA UNITAT

0

Llegir i comprendre

Llengua i comunicació

Expressió oral i escrita

REFLEX Camp semàntic

G

Petites reflexions

Obrim la porta Pàg. 6

1 Històries

L’Hedera helix

L’expressió d’actituds emocionals (I)

Interpretem correctament el que ens diuen

El vocabulari de les plantes

La mà dissecada

L’expressió d’actituds emocionals (II)

Llegir en públic. Pistes per llegir en públic

El vocabulari de l’ésser humà: actituds i sentiments

Com es construïa una piràmide

Mitjans de Diem el mateix, però comunicació i no de la mateixa manera. gèneres periodístics Els registres de la llengua


La ciutat

La notícia

Explicar una notícia. Els titulars

El vocabulari dels nuclis de població

Retorn al at

La crònica

Expliquem una anècdota. Per explicar una anècdota...

El vocabulari dels arbres

Les Noies de Filferro

El reportatge

Expliquem alguna cosa en públic. Fem esquemes abans de parlar en públic

El vocabulari de la bellesa i la moda

El príncep de Vilamaniscle

L’entrevista

Comprenem, comptem, analitzem i expliquem

El vocabulari dels fenòmens meteorològics

«Cal posar fi a la idea que ajudar és oferir caritat»

Els gèneres periodístics d’opinió

Fem preguntes amb sentit. Per fer una entrevista impossible

El vocabulari dels remeis i les medecines

L’expressió de l’opinió personal

Presentem un informatiu a la televisió. Fem el nostre butlletí de notícies

El vocabulari dels accidens geogràfics

intemporals Pàg. 20

2 I si fos... Pàg. 48

3 Fonaments sòlids Pàg. 74

4

En evolució constant Pàg. 100

5

Bona sort o mala sort Pàg. 128

6

Models a seguir? Pàg. 154

7 Plou i fa sol Pàg. 182

8

Progressos evidents Pàg. 210

9 Punt i seguit

Consell extraordinari a la Pàg. 236 vila de Pimburg

Annexos Llegir un llibre, pàg. 262. Resum de gramàtica, pàg. 268

4

C

831025 _ 0001-0005.qxd

21/3/07

09:18

Página 5

A

tic


REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA Gramàtica

Ortografia

Lèxic

Morfologia i sintaxi

Les faltes d’ortografia

Els diccionaris específics

Gèneres literaris i context històric Crítiques a la moda femenina, de sc Eiximenis; Grans magatzems, de Narcís Comadira

Les categories lèxiques

Alternança de vocals en certs verbs

Locucions i frases fetes

Narracions bíbliques i clàssiques La torre de Babel Ulisses i els Cíclops, d’Homer

Els verbs

L’accentuació de les formes verbals agudes

La derivació (I). Sufixos

Narracions èpiques i històriques Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls; El rei En Jaume és ferit

Els pronoms

L’accentuació de les formes verbals planes

La derivació (II). Prefixos i infixos

Novel·la romàntica i realista Julita, de Martí Genís i Aguilar L’Escanyapobres, de Narcís Oller

La composició

La narrativa fantàstica i el realisme màgic El hòbbit, de J. R. R. Tolkien; L’arbre domèstic, de Pere Calders

Classes d’oracions L’accentuació de les formes verbals esdrúixoles L’oració simple


Les dues funcions La composició de la dièresi culta

e de llengües

El conflicte lingüístic

La poesia amorosa Oreneta, ton cant em fa sofrir, de Guillem de Berguedà; Els amants, de Vicent Andrés Estellés

L’oració composta L’ús de la dièresi en les formes verbals

L’habilitació i la metonímia

La poesia compromesa Corrandes d’exili, de Pere Quart; Amb totes dues mans, de Maria Mercè Marçal

La juxtaposició i la coordinació

L’accent gràfic de la o i la e

Les abreviacions: abreviatures i símbols

La poesia sobre la vida i la mort Tot l’enyor de demà, de Joan SalvatPaeit; Si m’haguessis fet néixer gra de blat, de Màrius Torres

La subordinació

L’ús de l’apòstrof

Les abreviacions: sigles i acrònims

El drama Romeu i Julieta, de William Shakespeare; Mar i cel, d’Àngel Guimerà

Els connectors

L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles

La correcció lèxica El teatre de text actual El mètode Grönholm, de Jordi Galceran

Normalització i normativització de la llengua catalana

Conjugació verbal, pàg. 272

5

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

0 Josep-Maria Terricabras és filòsof, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona. Ha escrit diversos llibres i col·labora amb mitjans de comunicació, amb un pensament sempre crític i fent reflexions sobre el món actual.

19:08

Página 6

Obrim la porta Petites reflexions Amic lector Aquí tens una colla de textos breus, textos de proximitat, una selecció feta amb la intenció expressa de parlar poc i a cau d’orella. M’agradaria que et fossin útils. Si vols, els pots llegir de pressa, tot i que jo sempre aconsello que es llegeixi a poc a poc. I encara més quan es tracta de textos breus, que conviden molt a tornar-los a llegir una vegada i una altra. És precisament la proximitat dels textos la que fa que, quan hi tornes, no hi trobis mai ben bé el mateix. Certament, en la distància curta ja no és el text que et porta, sinó tu que et fas acompanyar. Ets tu que t’hi gronxes. M’estranyaria molt que tots els textos et semblessin igualment estimulants. No sóc pas tan pretensiós de pensar que aquí trobaràs la solució dels teus problemes. Simplement pretenc això: acompanyar-te en les teves pròpies reflexions. Amb els millors desitjos, JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Girona, juny del 2004 Ensenyar, ensinistrar o educar Algú encara pensa que els alumnes només han d’estudiar allò que faran servir. Potser no ens hem adonat que la Primària i la Secundària per al que realment serveixen és per educar i per estimular? Ho confonem ben bé tot: les humanitats amb les lletres, l’educació amb l’ensinistrament. Quan només ensenyem coses que es puguin aplicar, estem ensinistrant. Educar és una altra cosa: és ensenyar a mirar la realitat complexa, ensenyar a interpretar-la, dominar-la, crear-la i irar-la, tot alhora.

» ha anat ines ciències? cies de l’esperit n iè «c i Ciències... qu » sa le ra e la natu s eren pretre «ciències d les ciències dure e qu r sa en La distinció en p a eren ent, que les altres e imperceptiblem tr é en eb ir m , ga es t, rt n ta por sat a la objectives, ce dures, fredes, D’aquí hem pas , a. xò es ai rt t ce en ’in m d i sa t ci bjectivita que diu , de vida, de su ogia estrafolària ol it m la a i , plenes d’esperit es es i lletr e les lletres ida entre ciènci anes, mentre qu m u h in ò distinció estúp er p , ls úti són racionals i que les ciències umanes. i inútils, però h són poc sòlides

6

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 7

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

lors Societat de va es canostra societat la e qu r ta ep Hem d’acc la inan capacitat en gr a n u er p za racterit dir dues coAmb això vull . rs lo va e d ió vers sap col·locar a societat que n u és e qu s: se e els ions–, però qu rs ve in r fe ap diners –s e n’inverre capgirat, qu d or n u en a col·loc que hi hagi . Així s’explica rs lo va s el ix a la te i tan pocs per ol tb fu al er p s tants diner emple. cultura, per ex investigació i la

Preu, v alor i m ercader És cert ia que ten dim a c també é onfond s cert q re el va ue pose lor amb dir que m molt m la crisi el preu. alament de valo Però profund e ls r s preus. I no és s a. Quan a im ix plemen ò vol el merc mercan t at at mana tils i la g e c r v a o id m sinó a huma poc cot mana, e itzada. na, una ls valor simple s són mercad eria, m olt

Una mica d’humor, si us plau L’humor no és pas, és clar, l’acudit fàcil o la gracieta poca-solta, sinó que consisteix en un equilibri de caràcter que permet desdramatitzar moltes qüestions o mirar amb ironia coses aparentment serioses i tibades. L’humor facilita la distància crítica i el somriure autocrític. La manca d’humor en política té, doncs, conseqüències greus, la més destacada de les quals és que alguns polítics s’acaben creient més importants que els ciutadans. Necessitem polítics amb bon humor. No per riure més, sinó per no fer riure tant.

Pensament ún ic? Es pretén que tots pensem ig ual –igual de m que tots tinguem alament–, els mateixos se ntiments –en ge baixets i pobre neral, ts–, que tots an em comprant, i anem callant. an em fent Heus aquí el famós pensam Que això vol se en t ú n ic. r únic, vàlid p er a tots, no en dubte. Que això ti n c ca p sigui pensamen t, és francamen tós. Els camins t dubde direcció ún ica obligada i dels cavalls qu le s u lleres e volten la sínia no són bons m a la conducta h odels per umana. Il·lusió No ens estranyi que molts ciutadans no busquin metes ni objectius. Disposen de tècniques i instruments que ja els satisfan. No demanen res a la vida. Potser podríem dir que la vida els agrada, però que no els fa il·lusió. I és que només els qui són una mica il·lusos es poden il·lusionar. Els desenganyats, no.

ió? formac n notíi s e d i veiem ció o a m e m lt r o o f c oIn ris o es a. N ia e d u q im l g e e m, i ntem d Quan ll sapigue s assabe e n u e q o n n s vole s dacies, ja defenso l que ell e in m m e e b t a s més s na dicta volen. E u o s h é s o ll n e i això tal com anen. S m i u q és? vant els ial, què d n u m dura

7

831025 _ 0006-0019.qxd

29/3/07

17:44

Página 8


Un misteri... El misteri dels humans consist eix precisament a adonar-s e que cadascú és un misteri per a si mateix. La genètica en s ajuda a entendre una colla d’elements que configuren el misteri, per ò no l’elimina. La ciència, com més avança , més aviat ens va aj u dant a entendre que so m de debò un misteri.

L’ètica Fa temps que s’ha oblidat una cosa bàsica: l’ètica no es refereix als fins, sinó sobretot als mitjans. Ja ho sabem, que tothom vol la felicitat, la democràcia, el bé i la llibertat. Només faltaria. El problema és com s’hi vol arribar.

Combatre El control i la informació honesta són el millor mètode per combatre la ignorància i, és clar, l’autoritarisme.

Aforismes

La nació els altres. enem els uns d ep d s an m u h l Els això: l’espai vita t en m sa ci re p La nació és zó en fiquem, l’horit ti en id s en è amb qu la llennostra història, la m xe ei n co re què stitucions i , les nostres in ra u lt cu la i a gu , els la nostra taula s, m u st co es els nostr à de la cel i el tarann e tr os n el d colors enyorem ació és allò que n La t. n ge a tr nos sovint ens casa i allò que quan no som a uda a . La nació ens aj m so i h an qu fa patir e, allà on és ben clar qu I . m so i qu r sabe hi anem els catalans, o bé ar ib rr ’a d im àg h . i arribarem mai junts o bé no h

1. Els valors s’han de concretar: s’han de convertir en béns. 2. Els qui contínuament diuen «sempre» o «mai», acostumen a equivocar-se. 3. També a la taula de les idees, dieta variada. 4. No pensis que és insensat allò que tu no entens. 5. És profund qui sap portar les idees a la superfície. 6. Sospita de tu mateix i et vacunaràs contra l’arrogància. 7. La mesura és sempre molt recomanable, tant en el disgust com en la satisfacció. 8. Hi ha coses que només te les dóna l’edat. I et sap molt greu. 9. No és pas qui riu sempre qui té més humor. 10. El món no s’acaba avui. Ni comença demà.

JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Pensem-hi un minut

8

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 9

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• ensinistrar • imperceptiblement

• poca-solta • tibat

• estrafolària • tarannà

2. Defineix els mots següents amb paraules teves. Després, compara les definicions que has escrit amb les del diccionari.

• reflexió

• consell

• aforisme

• refrany

3. Ordena les síl·labes següents per formar paraules que són sinònims comuns d’aforisme i refrany. Accentua-les, si cal. BI VER PRO

XI MA MA

4. Tria l’opció que pugui substituir cada una de les expressions indicades:

L

i c m t s

• ...una selecció feta amb la intenció expressa de parlar poc i a cau d’orella. dir poques coses de manera fluïda dir poques coses en veu baixa dir poques coses de manera lenta

• Ja no és el text que et porta, sinó tu que et fas acompanyar. Ets tu qui t’hi gronxes. el text et guia el text t’ajuda comparteixes les reflexions del text 5.

Llegeix la informació que et proporcionem sobre Josep-Maria Terricabras, i completa-la amb la que trobaràs al seu portal d’Internet: http://www.terricabras-filosofia.cat ■ Llegeix algun dels seus articles d’actualitat i comenteu-los a classe.

INTERPRETAR EL TEXT 6. Justifica la importància de l’adjectiu petites davant del mot reflexions. 7. Torna a llegir la reflexió Ensenyar, ensinistrar o educar i escriu aparellades les dues opcions que mostren, tant si es diu com si es dedueix, les opinions de l’autor.

• Educar és... • Ensinistrar és...

• Ensenyar coses útils i pràctiques. • Ensenyar a interpretar la realitat. • Ensenyar a tenir una visió crítica de la realitat. • Ensenyar el que es necessita fer servir.

8. Indica si és cert (C) o fals (F) que les afirmacions següents coincideixen amb les opinions de l’autor:

• La nació és un referent en què ens identifiquem les persones, individualment i col·lectiva. • El valor i el preu de les coses són conceptes exactament iguals. • La majoria de polítics tenen un gran sentit de l’humor. • No és bo per a la humanitat que hi hagi un pensament únic. • Tot el que no entenem és una insensatesa. 9

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 10


9. Relaciona cada idea amb el títol de la reflexió en la qual s’exposa:

• Actualment, hi ha una profunda crisi de valors. • Els mitjans de comunicació poden manipular el nostre pensament. • La informació ens ajuda a combatre idees totalitàries. • Les possessions materials no fan necessàriament més felices les persones. • L’humor i la ironia fomenten l’esperit crític . • La ciència no pot interpretar totalment el misteri de l’existència humana. Informació o desinformació? Un misteri...

Combatre

Una mica d’humor, si us plau

Preu, valor i mercaderia Il·lusió

10. Explica els dos significats que pot tenir el concepte inversió de valors en el context de la reflexió Societat de valors. 11. Relaciona aquests consells amb l’aforisme del qual es poden desprendre: No hem de fer afirmacions extremes perquè no hi ha veritats absolutes. Hem de ser receptius i oberts a moltes formes de pensar. Hem de buscar l’equilibri en totes les nostres actuacions. Hem de ser humils i no ens hem de creure que som el centre del món. Hem de rumiar els nostres actes i no actuar amb precipitació.

• • • • •

• Aforisme 6 • Aforisme 10 • Aforisme 2 • Aforisme 7 • Aforisme 3

REFLEXIONAR I AVALUAR 12. Observa el format i el lèxic amb què l’autor s’adreça al lector a l’inici de la lectura i explica quins objectius creus que el mouen a fer-ho d’aquesta manera. 13. Tria dues petites reflexions i explica la relació que tenen amb algun consell que t’hagin donat a casa o a l’escola. 14. Explica la importància que tenen per a l’autor aquests tres conceptes: l’educació, els valors i els diners. 15.

En grup, feu una interpretació de la frase «El fi justifica els mitjans» i relacioneu-la amb la reflexió L’ètica.

EXPRESSAR-NOS 16. Tria una d’aquestes dues imatges i escriu un aforisme o refrany a partir de les idees que et suggereixin. Després exposa’ls a la classe.

17.

10

En grup, penseu i proposeu un tema que reflecteixi algun valor relacionat amb la convivència en la societat actual. Després escriviu una breu reflexió i, quan en tingueu un petit recull, expliqueu-les a la resta de companys i companyes, i discutiu-les. Tots hi esteu d’acord?

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 11

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Morfologia i sintaxi T’has fixat que hi ha temes de gramàtica que surten als llibres de text de cada curs? Segur que any rere any notes que es van reprenent qüestions com el gènere, el nombre, les classes de paraules, les parts de l’oració, etc. Són nocions abstractes que costen d’assimilar però que calen per comprendre el funcionament intern i l’estructura de la llengua. En aquesta unitat introductòria delimitarem l’abast de la morfologia i la sintaxi dins de la gramàtica.

La morfologia

Act. 18 - 20

La morfologia és l’apartat de la gramàtica que analitza les paraules i la forma que tenen. La morfologia estudia les categories lèxiques i la variació formal de les paraules. • Les categories lèxiques. Cada paraula té una categoria lèxica. Saber-la reconèixer o, almenys, saber-la consultar al diccionari en cas de dubte, permet veure algunes característiques formals de la paraula (si pot canviar de forma gens, poc o molt) i les funcions que pot fer dins de l’oració. Per exemple, si identifiques córrer com a verb sabràs que pot aparèixer amb més d’un centenar de formes diferents i que farà de nucli del predicat. • La variació formal. Cada categoria lèxica és diferent des del punt de vista de la flexió, és a dir, de l’existència de diverses formes de la mateixa paraula. Per exemple, conèixer la flexió dels adjectius en gènere i nombre, et permetrà identificar curta i curts com la mateixa paraula i saber que la primera forma concorda amb un nom com caminada i la segona amb un nom com pantalons. La flexió dels verbs s’anomena conjugació i és un tema important que es reprèn cada curs.

La sintaxi

Act. 21 - 23

La sintaxi és el nivell d’anàlisi gramatical centrat en la combinació de les paraules entre si per formar unitats més grans amb sentit. Les dues unitats sintàctiques són el sintagma i l’oració. En el marc de l’oració, la sintaxi estudia també les funcions sintàctiques. • Un sintagma és un grup de mots organitzat al voltant d’un nucli i amb una funció concreta dins de l’oració. De sintagmes n’hi ha de verbals, nominals, preposicionals, adjectivals i adverbials. El sintagma preposicional de Reus, posem per cas, pot actuar com a complement d’un nom o d’un verb, però tot sol no pot ser mai ni subjecte ni predicat. • Una oració és una sèrie de paraules organitzada en sintagmes. Cadascun d’aquests sintagmes té una funció precisa; almenys un és verbal i té com a nucli una forma personal del verb. Per exemple, en l’oració En Jordi deixa el patinet al seu amic, cada sintagma té una funció sintàctica concreta: –En Jordi: subjecte de l’oració. –deixa el patinet al seu amic: predicat de l’oració. –el patinet: complement directe del verb deixa. –al seu amic: complement indirecte del verb deixa.

11

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 12


왌 18. 쐌왌 Escriu la categoria lèxica que correspon a cadascuna de les abreviacions següents i posa’n un exemple:

•V

•N

•A

• Det

• Pron

• Adv

• Prep

• Conj

• Interj

왌 19. 쐌왌 Classifica les paraules següents segons el grau de variació formal i escriu la categoria lèxica a què pertanyen:

• àngel • sempre • uf! • ferotge • riure • aquí • pintura

• trencar • casual • ros • ho • saviesa •o • ecs!

• però • entre • hi • ell • sortós • rellotgeria • martell

Més de 100 formes Entre 2 i 4 formes

àngel (N)

Una sola forma

쐌 20. 쐌쐌 Demostra, amb exemples, cadascuna de les afirmacions següents:

• El subjecte i el predicat d’una oració concorden en persona i nombre. • El determinant, el nom i l’adjectiu que formen un sintagma nominal concorden •

en gènere i nombre. El subjecte i l’atribut d’una oració amb verb copulatiu concorden en gènere i nombre.

왌 21. 쐌쐌 De les següents parelles de categories lèxiques, indica quina actua com a nucli del sintagma en cada cas i com s’anomena el sintagma resultant: Model

●

Nom - Adjectiu 쏅 Nucli: nom; sintagma nominal

• Adjectiu - Adverbi • Determinant - Nom - Adjectiu

• Verb - Adverbi • Verb - Adjectiu

왌 22. 쐌쐌 Relaciona cadascun dels sintagmes en cursiva d’aquestes oracions amb una de les funcions sintàctiques següents: compl. directe predicat subjecte compl. circumstancial compl. de nom

• El creuer inclou diverses escales a la costa italiana i grega. • Els avions portaven un retard de dues hores de mitjana. • Visitarem els principals monuments i museus de la ciutat. • Ens han tocat seients de l’autocar al costat de la finestra. • El grup de turistes alemanys se’n torna demà.

쐌 23. 쐌쐌 Assenyala, amb requadres i amb les abreviatures SN, SA i SP, els sintagmes inclosos dins d’aquest sintagma verbal (SV). Tingues en compte que algun dels sintagmes en pot incloure d’altres a l’interior. egem el gos dels nous veïns del tercer pis. SV

쐌 24. 쐌쐌 Fes l’anàlisi morfològica i sintàctica completa de l’oració següent: La música d’aquest grup agrada als joves de tot el món.

12

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 13


Les faltes d’ortografia Segur que no hi ha cap professor o professora dels que t’han ensenyat llengua catalana que no t’hagi insistit en la importància d’escriure sense faltes d’ortografia. Tanmateix, és probable que, tot i rear curs rere curs les regles ortogràfiques i les seves excepcions, continuïs fent algunes faltes. En aquests últims cursos de l’ensenyament obligatori has d’aconseguir eliminar aquests errors i, per fer-ho, has d’aprendre a: 1 Ser conscient dels casos en què dubtes. § 2 Fer servir diferents estratègies per resoldre els teus dubtes ortogràfics sense fer faltes. §

Vegem-ho amb un exemple: és pràcticament segur que no tens cap dubte a l’hora d’escriure correctament la paraula institut, especialment si el teu centre educatiu té aquesta qualificació. En canvi, és possible que el mot quietud l’escriguis de manera incorrecta, amb una te al final. Indiquem amb un asterisc la forma incorrecta: *quietut. Doncs bé: d’aquest exemple has de tenir clar que: 1 En certs casos, el so de te al final de paraula ens fa dubtar, perquè es pot representar amb t §

o amb d. 2 Pots recórrer a un diccionari, un corrector ortogràfic o una regla ortogràfica §

(amb les possibles excepcions) per trobar la solució correcta. La regla ortogràfica, en aquest cas, t’informaria que el so de te al final de paraula precedit de vocal tònica s’escriu amb t (i per això escrivim institut). L’excepció, en canvi, t’informaria que els mots acabats en els sufixos -itud i -etud s’escriuen amb d (i per això escrivim quietud). Després de resoldre aquest dubte, et convindria memoritzar el cas, així com la regla i l’excepció que el solucionen. També és pràctic, però, memoritzar la paraula quietud i una altra amb el sufix -itud (per exemple, solitud) com a exemples dels casos excepcionals en què cal escriure -d. En l’apartat d’ortografia de cada unitat anirem presentant els dubtes més freqüents i les solucions correctes.

왌 25. 쐌왌

Explica quan hem d’escriure és i quan hem d’escriure es.

■ Valoreu, per grups, si heu fet servir una explicació fonètica, una explicació gramatical, la traducció a una altra llengua coneguda, uns exemples... ■ Acordeu quina és la manera més clara de memoritzar aquesta distinció. És vàlida per a tots vosaltres o hi ha diferents possibilitats segons les persones? 왌 26. 쐌쐌 Explica per què la forma m’agradat és incorrecta i la forma m’ha agradat és correcta. Explica què ens pot fer confondre i quina estratègia podem fer servir per corregir aquesta falta.

13

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 14


왌 27. 쐌쐌 Torna a escriure aquest temps verbal accentuant les formes verbals que calgui: Imperfet d’indicatiu (verb haver) Jo havia Tu havies Ell/ella havia Nosaltres haviem Vosaltres havieu Ells/elles havien ■

Fixeu-vos, per grups, com heu resolt la dificultat. Valoreu si les estratègies següents són pràctiques: – – – – – –

Provar sort. Tenir memoritzat el temps verbal. Consultar el diccionari. Consultar el llibre de conjugació verbal. Comparar amb el castellà. Aplicar les normes d’accentuació de paraules planes.

■ Quina és l’estratègia i la solució que hauríeu de memoritzar a partir d’ara? 쐌 28. 쐌쐌 Classifica els casos següents de dubtes ortogràfics segons la manera com es poden resoldre:

• que / què • per què / perquè • cavall (amb v) • mes / més • haver (amb h) • haver (amb v) • sinó / si no • endogàmia • encaramel·lar • em / hem • salut (amb -t) • convidar (amb n)

Analitzant el cas des del punt de vista gramatical Memoritzant la paraula Com a cas de contrast amb el castellà Aplicant una regla ortogràfica Consultant el diccionari

쐌 29. 쐌쐌 Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat que et servirà per avaluar el teu nivell d’ortografia a l’hora de començar aquest curs.

Q

ue què em a? I tu m’ho preguntes? Que no t’has assabentat que ha començat el curs? S’ha acabat el temps lliure, el llevar-se a qualsevol hora, les festes majors, la platja... I a sobre la directiva ha decidit que la de mates continuï amb nosaltres. Per què no la deixaven amb els de segon? Perquè ens tenen mania, ja t’ho diré. L’any at em va aprovar pels pèls. Buf! No sé si ho resistiré. Per cert, qui és aquella de la tercera fila? Una de nova? Bé, potser el curs no serà tan terrible com semblava...

14

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 15


Els diccionaris específics Per conèixer el significat d’una paraula utilitzem habitualment el diccionari de la llengua o diccionari de definició de paraules. Hi ha, però, altres tipus de diccionaris, els anomenats diccionaris específics, els quals t’ofereixen una informació concreta i especialitzada sobre el lèxic o conceptes que necessitis saber. Fixa’t en els d’ús més habitual:

• El diccionari de sinònims i antònims et mostra paraules que signifiquen el mateix i altres que signifiquen el contrari.

• El diccionari ortogràfic i de pronúncia et dóna informació sobre aspectes bàsics d’ortografia, gramàtica i pronúncia.

• El diccionari de locucions i frases fetes t’explica el significat d’aquestes expressions. • El diccionari etimològic t’indica la procedència de les paraules. • El diccionari invers t’ordena les paraules per les lletres finals. • El diccionari bilingüe t’indica la traducció d’una paraula catalana en una altra llengua. • El diccionari de neologismes et facilita informació, organitzada temàticament, sobre els termes i expressions nous que s’han normalitzat darrerament.

왌 30. 쐌왌 Escriu la definició d’aquestes paraules, després busca-les al diccionari i compara la definició que has escrit tu amb la que hi trobaràs:

• lúdic

• rebutjar

• afecte

• cordill

왌 31. 쐌왌 Digues si les paraules següents estan ben escrites i indica el tipus de diccionari que has utilitzat per comprovar-ho: diabetes

ilustrar

malenconia

devantal

왌 32. 쐌쐌 Aparella cada pregunta amb el diccionari on trobaràs la resposta: D’on ve la paraula conill? Què significa remenar les cireres? Quin és l’antònim de perspicaç? Com es diu finestra en francès? Quines paraules acaben en -ius? Què significa conspicu? És correcta en català la paraula online?

• • • • • • •

• diccionari de sinònims i antònims • diccionari bilingüe • diccionari de la llengua • diccionari invers • diccionari de neologismes • diccionari de locucions i frases fetes • diccionari etimològic

왌 33. 쐌쐌 Busca en un diccionari ortogràfic la informació següent i copia-la:

• La separació sil·làbica de la paraula estàtua. • El plural de globus. • L’imperatiu del verb moure. • El gènere i el nombre de frenètica. • La categoria lèxica de maternal.

15

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 16


왌 34. 쐌쐌 Escriu dos antònims de cada paraula en negreta:

• Tenia molta facilitat per a l’aprenentatge d’idiomes. • Avui l’aigua de l’estany sembla molt neta. • Aquella mesura va generar molta acceptació. • He conegut un noi molt interessant. 왌 35. 쐌쐌 Fes servir el diccionari que convingui i afegeix tres sinònims a cada una de les sèries següents:

• delicadesa, finor, subtilesa... • emoció, alegria, torbament...

• error, equivocació, desencert... • embolicat, caòtic, confús…

왌 36. 쐌쐌 Aparella cada frase feta amb el seu significat: Llepar-se’n els dits Mantenir a ratlla Pagar els plats trencats Quedar escaldat Fer un pam d’orelles

• • • • •

• ar les conseqüències d’un fet desagradable • Escarmentar • Limitar l’actuació inconvenient d’algú • Escoltar àvidament • Trobar bona alguna cosa

왌 37. 쐌쐌 Busca la traducció al català de les paraules següents:

• Castellà: marchitar, oscuridad, carcoma, ventaja • Francès: aller, moelle, reclure, siège • Anglès: hairdryer, asleep, guideline, guzzle 왌 38. 쐌쐌 Classifica les paraules següents segons la llengua de procedència. Consulta, si et cal, un diccionari etimològic.

• bàlsam • espia • diàfan del llatí

• tríptic • governar • hort del grec

• guerra • alfals • barnús de l’àrab

■ Fes el mateix amb aquestes altres paraules: • dòlar • camerino • empleat • boicot • òpera • quars trust entrecot • • • sarau del francès

de l’anglès

del castellà

• albercoc • fang • periple del germànic

• quincalla • alarit • cúpula de l’italià

왌 39. 쐌쐌 Ordena els grups de mots seguint l’ordre del diccionari invers. Fes-ne, posteriorment, la comprovació.

• pintoresc, trobadoresc, grotesc

• burxada, porxada, punxada

왌 40. 쐌쐌 Consulta un diccionari de neologismes (ordinari o en línia) i explica el significat dels mots golbol, zàping i rapelar.

16

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 17


Gèneres literaris i context històric Crítiques a la moda femenina Per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n’hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, amb teixits d’or, de vellut, d’escarlata, de duai, de porpra, de taurís, de seda aràbiga i d’altres luxoses vestidures. A més, corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats i pintats d’una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat. Però què direm de les dones d’ara que es fan dir dames del temps, dames a la moda, dames de la verdor i dames de la cort; que van amb nous talls de vestits, amb gestos enamorats; que giren els ulls aquí i allà, van juntes de bracet i mostren totes les seves joies, encara que no sigui dia de mercat; que han posat el

nom de carrosses a les antiquades i a aquelles a qui no agraden els seus jocs; que, quan surten, van amb el coll tibat i mouen el cap més sovint que una serp; que tornen estúpids els marits, sobretot si són savis; que porten les celles arquejades, pinçades i pintades de catorze colors; que, del cap als peus, són tocades i posades, i no els falta ni un sol botó; que totes van molt alegres i tothora canten cançons ses, completament almescades i amb perfums de Tunis. SC EIXEMENIS, Lo Crestià (Adaptació)

duai: tela provinent de Douai (Flandes) taurís: tela d’origen persa o musulmà alcofollats: ennegrits amb cosmètics almescades: perfumades amb substàncies d’origen animal

Grans magatzems Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen. Vols que anem a mirar? És només un moment. Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent, entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen. T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges. Vinc cap a tu. No hi és. Peces interiors? L’enfolleix remenar munts de sostenidors. S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges. I et crido des de lluny vencent la timidesa i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès. I segueixo tossut en la meva escomesa. Ja està bé, jo que em dic, talment una fanàtica... T’enlluernen estands i llums i no veus res. I escales automàtiques se t’enduen estàtica. NARCÍS COMADIRA, Les ciutats

17

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 18


Els gèneres literaris Una de les perspectives més interessants a l’hora d’estudiar un text literari consisteix a enfocar-lo des del punt de vista de les característiques del gènere literari al qual pertany, sigui narratiu (rondalla, conte, novel·la...), poètic (líric, èpic, satíric...), teatral (tragèdia, comèdia, drama...) o assagístic (pensaments, cartes, dietaris...). El text de sc Eiximenis que has llegit, per exemple, exposa els pensaments de l’autor amb una finalitat didàctica. Té com a intenció presentar de manera crítica certs costums femenins que ha observat l’autor. Pel que fa a la forma, és un text en prosa, majoritàriament descriptiu però que inclou algunes valoracions subjectives. El text de Narcís Comadira, en canvi, és un poema, concretament un sonet. En aquest cas, la intenció és expressar l’estat d’ànim del poeta davant d’una situació concreta que l’ha afectat personalment. Pel que fa a la forma, consta de catorze versos que la mètrica anomena alexandrins, és a dir, formats per dos blocs de sis síl·labes separats per una pausa o cesura. L’esquema de rimes és: ABBA CDDC EFE GFG. En una lectura atenta podem descobrir-hi comparacions, metàfores i altres recursos retòrics que, en el gènere poètic, són abundants.

El context històric Una altra òptica rellevant en l’anàlisi dels textos literaris és la perspectiva històrica i, concretament, saber-los situar i entendre en el context social i cultural en què s’han creat. Per exemple, contextualitzar el text d’Eiximenis, que és del segle XIV, vol dir saber entendre’l en el marc històric de la moral medieval, que tendia a blasmar la dona, els seus costums i la seva relació amb els homes perquè era vista com a font de pecat. En canvi, el text de Comadira, escrit al segle XX, tracta un tema semblant però des de l’òptica individual dels sentiments del poeta i defugint una generalització que actualment seria considerada injusta.

왌 41. 쐌쐌 Fes un resum del text de sc Eiximenis destacant les afirmacions que constitueixen una valoració subjectiva per part de l’autor. 왌 42. 쐌쐌 Copia els versos del primer quartet separant-ne les síl·labes amb una barra (/) i la cesura o pausa central amb una doble barra (//). 왌 43. 쐌쐌 En el sonet de Narcís Comadira, busca exemples de:

• metàfora • comparació • algun altre recurs expressiu que et cridi l’atenció 쐌 44. 쐌쐌 Quins punts de e veus entre els gustos de la dona al segle XIV i els de la del segle XX, segons els textos que has llegit? ■ Compara les reaccions de sc Eiximenis i Narcís Comadira davant d’aquestes actituds femenines.

18

831025 _ 0006-0019.qxd

20/3/07

19:08

Página 19

Conceptes clau de la unitat Morfologia. Part de la gramàtica que analitza les paraules i la forma que tenen.

Sintagma. Grup de mots organitzat al voltant d’un nucli i amb una funció concreta dins de l’oració.

Oració. Sèrie de paraules organitzada en sintagmes que té com a mínim un verb en forma personal.

Sintaxi. Part de la gramàtica que se centra en la combinació de les paraules entre si per formar unitats més grans amb sentit.

Ortografia. Branca de la gramàtica normativa que estableix l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes de la llengua.

ENTRETENIMENTS Quina jugada de Scrabble dóna més punts? De les set peces del faristol, tria la combinació que, traslladada al tauler, doni més punts. Les dues peces en blanc poden equivaler a qualsevol lletra, però no donen punts. Si pots col·locar totes les peces, obtindràs 50 punts extra.

L·L

X

10

A 1

B

X3 mot

D

G

X2 lletra

I

1

X3 lletra

O1

X2 lletra

X3 lletra

X2 mot

X3 lletra

X3 mot

X2 lletra

X2 lletra

1

R1 X2 mot

I

X2 lletra

1

E1 X3 lletra

X3 mot

conceptes de llengua

R 1 A1 N1 T 1

X2 lletra

X3 lletra

X3 mot

Ç1 M1 I

X2 lletra

X2 lletra

X3 lletra

R1

X2 mot

X2 mot

14

X2 lletra

T1

X2 lletra

X2 mot

X2 mot

X2 mot

X2 mot

X3 lletra

X2 mot

P X3 mot

de geometria

X2 lletra

13

O

P 3 L 1 A 1 N 1 conceptes T 1 A1 R 1

X2 lletra

X2 lletra

N

X2 mot

L1 X2 lletra

11

M X2 lletra

C2

X2 lletra

10

L

S1

X3 lletra

X3 mot

J

D2 E 1 A1

X2 mot

9

I

X3 lletra

X2 mot

7

H

1

X3 mot

X2 mot

6

15

F

E 1

X3 lletra

5

12

E 1

X2 lletra

3

8

E

X2 mot

2

4

C

E

10

U1 X2 lletra

X2 mot X3 mot

19

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

1 Quina il·lusió que ens facin un regal! Però... això vol dir que hem de correspondre amb un altre regal? De vegades, potser sí... I què podem regalar? Una planta és un possible recurs, però... ha de ser una planta ben especial... una planta extraordinària... una planta fantàstica inventada per Pere Calders...

20

09:11

Página 20

Històries intemporals L’Hedera helix No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo sí, i me n’he hagut de penedir sempre. Triant un exemple qualsevol, a l’atzar, se m’acudeix el que em va ar amb una amiga. En una ocasió, per donar-me una sorpresa, em va preparar un dels plats que m’agradaven més, i al final de l’àpat va allargar-me un paquet que contenia una corbata arrogant. Sí, ja sé que el qualificatiu causa estupor, però em vaig ar setmanes cercant-ne d’altres, i després de tot aquest és el que em va semblar bo. El que succeí fou que no era el meu sant, ni feia anys ni celebrava cap festa meva, i, per molt que em dolgui confessar-ho, la delicadesa d’ella m’entendrí. I això a despit del color de la corbata i de l’aprenentatge que exerceixo, de fa anys, per tal d’aconseguir una ideal solidesa de caràcter. L’endemà (com que ja tenia el propòsit fet) me’n vaig anar al mercat de flors. La nit abans havia dedicat hores de les de dormir a triar obsequis que anessin bé, i, per molt que costi de creure, la resolució darrera fou en el sentit de comprar una planta grimpadora, perquè la meva amiga tenia un jardí interior, amb un dels quatre vents limitat per una paret que em desplaïa. Recònditament, la idea era mostrar sol·licitud i al mateix temps conspirar contra el mur, que moriria ofegat per l’heura. Els meus coneguts ja saben que sóc pacient en les coses que mereixen paciència, però que en els altres casos acostumo a portar pressa. En el cas de la planta em va semblar des del principi que no hi podia perdre temps, i ho vaig dir així al venedor, que em va ensenyar la seva mercaderia. –Aquí en teniu una que creix en tants dies. –Ui, no! La que desitjo ha de ser més ràpida. –Aquella de l’extrem triga la meitat. –Encara és massa. El florista em va mirar durant una estona, i després afirmà que allò constituïa una demanda especial («rara», em demanà que li permetés de dir). M’aconsellà que veiés una parada de plantes difícils, prop d’allí i, seguint la recomanació, al cap d’un moment provava de fer-me entendre en un altre lloc. –Tinc el que voleu –digué el comerciant–. Però la llei em priva de vendre aquesta mena de plantes sense que el client accepti la plena responsabilitat de la compra. Si esteu disposat a signar uns papers... Jo ho estava, és clar, i vaig omplir uns formularis oficials.

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 21


Després, el venedor sembrà llavors en un test i em va demanar que em fixés en la superfície de la terra, la qual començà a inflar-se en dos o tres llocs i s’obrí en esclats minúsculs per donar sortida a un zumzeig perceptible a uns quants brots de color verd. –Això és el que vull. Quin nom té? –Oh, és una variant poc coneguda de l’Hedera helix. Convinguérem el preu i, abans d’anar-me’n, aquell home em digué que, si vivia lluny, seria bo que no m’entretingués pel camí. Agafava el test amb les dues mans i me’l premia contra el pit, mentre aprofitava el retorn per imaginar-me l’alegria de l’amiga. Fora del mercat, hi havia un home que ballava damunt de vidres trencats, i això no m’ho deixo perdre mai. Me l’estava mirant, quan vaig sentir que l’heura m’arribava al rostre, i creixia fent una bonior de vol d’abelles que em produí alarma. Les fulles s’arrapaven a la cara i molestaven, fins al punt que, en enfilar-se pel pavelló de l’orella, em privaven d’una audició normal. Aleshores em vingueren ganes de contractar un taxi, però els taxistes –amb l’instint sinistre que és tan seu– s’adonaven del que m’ocorria i fixaven tarifes elevades. Irritat, vaig canviar d’idea, optant per emprendre una carrera amb totes les meves forces. Recordo que, en ar per davant d’una catedral, la planta em va impossibilitar els braços. Jo no aguantava el test amb les mans, sinó que el sostenien les fulles que se m’anaven adherint al cos. De totes maneres era igual, perquè el test va resistir menys que no pas jo: s’esquerdà de sota i sortiren les arrels, que començaren a resseguir-me les cames per buscar la terra amb avidesa. Poc abans d’arribar a la casa (ja la podia veure), els rebrots em van privar de tant de moviment, que havia d’avançar fent salts amb els peus junts. Bellugava els músculs

21

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 22


de la cara amb desesperació, per desviar el curs de la creixença i evitar que la seva nosa em tapés els ulls. Quan ja era gairebé a la porta, les arrels arribaren a terra i s’hi van clavar, convertintme en una mata d’herba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, pujà la meitat per cada galta i en arribar al cap s’uní novament i va trenar-se, de manera que em va serrar de dents i no podia emetre cap so. A través de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era l’única cosa que podia fer. Imagineu-vos el meu estat d’esperit en descobrir la meva amiga que tornava a casa, després de la seva hora de compres. Ella va veure la inusitada capa de verd, i m’identificà per la corbata (que sobresortia de la planta). Va acostar-se’m, em va amenaçar amorosament amb una mà i servint-se d’aquella veu dolça que m’enamorava tant, digué: –Baixa de l’arbre, grandolàs! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses? PERE CALDERS, Cròniques de la veritat oculta

Nom: heura Nom científic: Hedera helix Classe: magnoliates. Subclasse: ròsides. Família: araliàcies. Fulles: color verd fosc, palmades, lluents. Flors: groguenques, agrupades en umbel·les. Època de floració: setembre, octubre. Fruit: baies esfèriques, petites i negres, no comestibles. Distribució geogràfica: contrades mediterrànies i mitja muntanya. Hàbitat: boscos, racons ombrívols al peu de penyals de muntanya, torrents i alzinars. Característiques: L’heura és una liana que puja a sobre d’altres plantes (per exemple, les palmeres dels jardins) o, més sovint, sobre parets rocoses. També es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que li serveixen per aferrar-se al seu . Les fulles properes a les branques fèrtils són romboïdals, mentre que les de la resta de la planta presenten uns característics lòbuls en forma palmada. Floreix al final de l’estiu i a la tardor. Hi ha varietats domèstiques, donat el seu ampli ús en jardineria.

22

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 23



• penedir-se • grimpadora • desplaure • recònditament

• llavor • esclat • zumzeig • brot

• bonior • arrapar-se • esquerdar • rebrot

• nosa • manyoc • tija • esbatanar

2. Substitueix l’expressió destacada per l’opció que et sembli més correcta:

• I això a despit del color de la corbata […]. a més malgrat contràriament 3. Explica quins matisos aporten l’infix -ol- i el sufix -às al mot gran.

L

i c m t s

• Baixa de l’arbre, grandolàs! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses? enuig i malestar regany i afecte alegria i felicitat 4. Llegeix la fitxa que descriu les característiques de l’heura i respon aquestes preguntes relacionades amb el conte:

• Per què creus que l’heura s’enfila per damunt del protagonista? • Per què només li sobresurt la corbata? • En quina època de l’any situaries els fets? 5. Explica què creus que entén el protagonista quan fa servir aquestes expressions:

• Diu que una amiga li ha regalat una corbata arrogant. • Dedica hores de les de dormir a pensar amb què li pot correspondre. 6. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets. A

C

B

D

23

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

17:51

Página 24


INTERPRETAR EL TEXT 7. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes següents: No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo sí, i me n’he hagut de penedir sempre.

• A qui s’adreça el protagonista amb la pregunta inicial? • Què desperta en el lector la seva resposta? • Com valores les seves paraules després d’haver llegit el conte? 8. Quin és el tret principal del caràcter del protagonista? Per què creus que justifica la seva manera de ser? 9. Creus que és una escena habitual per al protagonista, veure un home ballant damunt de vidres trencats? Raona la teva resposta. 10. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F): El protagonista considera que la seva amiga és molt detallista. El regal que ofereix a la seva amiga el fa pensant només en ella. L’autèntic interès per regalar la planta és embellir el mur. Al mercat de les flors venen plantes perilloses per a la integritat de les persones. El protagonista té molta pressa per arribar a casa de l’amiga. L’amiga, quan veu l’heura, entén de seguida què li a al seu amic. 11. Calcula el temps que a des que el protagonista compra la planta fins que la regala a la seva amiga.

REFLEXIONAR I AVALUAR

a

M e m f g 24

12. Explica la relació que hi ha entre els dos personatges principals i justifica-ho amb algun detall que il·lustri la teva opinió. 13. Creus que la història que narra el protagonista és versemblant? Es trenca en algun moment la versemblança? Posa’n un exemple, si és el cas. 14. Comparteixes alguna de les opinions del protagonista com, per exemple, la d’atribuir als taxistes un instint sinistre? 15. Contrasta les característiques que té l’Hedera helix segons el conte amb les que té en realitat, que es mostren a la fitxa.

EXPRESSAR-NOS 16. Tria un arbre o una planta que vegis habitualment i elabora una fitxa, similar a la de l’Hedera helix, que reculli les seves característiques principals. Informa’t sobre el nom científic, l’hàbitat, el fruit, etc. 17.

En grup, feu un recull d’hipòtesis sobre com devia retornar a la normalitat el protagonista. Després expliqueu-les a la resta de la classe.

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 25

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’expressió d’actituds emocionals (I) El llenguatge serveix, entre altres coses, per expressar actituds emocionals de les persones. En aquesta unitat i la propera veurem algunes fórmules que permeten expressar sentiments. Aquestes expressions van acompanyades, en el llenguatge oral, de recursos com ara la postura, els gestos, la mirada, etc. En la llengua escrita, en canvi, les expressions es fan més artificioses.

Els sentiments L’expressió verbal dels sentiments sol fer-se amb verbs copulatius o semblants (ser, estar, semblar, sentir-se, trobar-se...) seguits d’algun adjectiu o adverbi adequat a l’estat anímic de qui parla. Exemples: Em sento feliç. / En aquella cita em trobava incòmoda. / Estem molt bé! Aquestes expressions solen ser més aviat informals i pressuposen una certa familiaritat entre els interlocutors. En canvi, hi ha situacions en què l’expressió dels sentiments ha de ser més formal. Aleshores, les fórmules solen ser més llargues i refinades, i hi sol aparèixer de manera explícita la paraula sentiment seguida del nom més idoni per al sentiment que es té. Exemples: Volem expressar el nostre sentiment de solidaritat envers els damnificats. Deixeu-me felicitar el guardonat, a qui m’uneix el sentiment d’una llarga amistat.

La satisfacció Les expressions de satisfacció poden ser molt variades. En general, es pot transmetre amb simples exclamacions com Que bé!, Quina sort! o Això és fantàstic!, o amb verbs com agradar o alegrar. Es pot fer explícit allò que produeix la satisfacció de diverses maneres:

• Amb una oració independent: Que bé! Hem trobat el camí a la primera. • Amb una proposició subordinada amb que: Quina sort que us hàgiu posat d’acord. • Amb una proposició subordinada amb infinitiu: M’alegra haver trobat la Rosa tan feliç! En contextos més formals, es poden fer servir expressions com ara les següents: És un gran plaer acollir-vos en aquestes instal·lacions. Ens satisfà enormement la seva visita. Em complau saludar l’excel·lentíssim senyor alcalde...

La insatisfacció Les expressions d’insatisfacció són les mateixes però de sentit contrari. Hi ha simples exclamacions com Que malament!, Que terrible!, Quina murga! i verbs com agradar utilitzats negativament. Es pot dir clarament allò que produeix la insatisfacció de diverses maneres:

• Amb una oració independent: Que malament! No ens queda gota de benzina. • Amb una proposició subordinada amb que: Quina murga que plogui el cap de setmana. • Amb una proposició subordinada amb infinitiu: No m’agrada pagar per endavant. En situacions en què no hi ha prou confiança es pot recórrer a fórmules més atenuades, com No ens acaba de fer el pes. Però les expressions més formals solen fer ús de verbs que signifiquen insatisfacció seguits del motiu que la provoca. Exemples: Ens desagrada l’actitud que manté davant dels nostres advertiments. M’ha desplagut l’esment d’aquell fet que ja consideràvem oblidat.

25

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 26


왌 18. 쐌왌 Explica quins gestos acompanyarien l’expressió d’aquests sentiments:

• fàstic

• sorpresa

• menyspreu

• impotència

왌 19. 쐌왌 Escriu amb una subordinada amb que i amb una subordinada amb infinitiu aquestes expressions construïdes amb una oració independent:

• Fantàstic! Jugo de titular al partit de diumenge! • Que malament! M’he quedat sense diners! 왌 20. 쐌쐌 Busca en aquest text expressions informals de satisfacció i d’insatisfacció. Després, torna’l a escriure canviant-les per expressions formals.

M’

he trencat la cama i hauré d’estar un mes sense posar el peu a terra. Quin pal! No podré sortir amb les amigues i, en canvi, hauré de ar que tothom em pregunti: «Com t’ho has fet?», «que en tens per gaires dies?», etc. Vaja, un rotllo. Ara, el que sí que molarà seran les visites dels avis, que segur que em portaran regals... Que guai, que et malcriïn de tant en tant! 왌 21. 쐌왌 Classifica en formals (F) i informals (I) les expressions d’aquestes sèries: Em desplau la gent hipòcrita. No m’agrada la gent hipòcrita. Em cau fatal la gent hipòcrita. No o la gent hipòcrita. Em desagrada la gent hipòcrita.

Al·lucino amb els documentals d’animals. M’encanten els documentals d’animals. És un plaer veure documentals d’animals. Em complau que s’emetin documentals d’animals.

왌 22. 쐌쐌 Relaciona cada expressió amb el personatge que la pot dir: Aquestes mongetes no m’acaben de fer el pes. Un altre cop mongetes... N’estic tip! Les mongetes no són el meu menjar favorit... Em desagraden les mongetes precuinades. 1. Una senyora que compra al mercat. 3. Un convidat a qui ofereixen mongetes. 2. Un cuiner de fama reconeguda. 4. Un nen petit davant del plat de mongetes. 왌 23. 쐌쐌 Llegeix aquests dos textos poètics. Explica quins sentiments expressa cadascun i quines expressions s’hi fan servir. Mala Pasqua us do Déu, monja corcada, Bresca sens mel, trepada celosia, Formatge ullat, cruel fisonomia, Ab més puntes i grops que té l’arada; De alguna fossa us han desenterrada Per no sofrir los morts tal companyia, Quan eixa mala cara se us podria, i estava ja de cucs mig rosegada; SC VICENÇ GARCIA

26

Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l’ombra viatgera d’un núvol. El lent record dels dies que són ats per sempre. SALVADOR ESPRIU

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 27


Interpretem correctament el que ens diuen La tutora vol ar amb els pares

Estic una mica neguitosa. La Maria, la tutora, ha comentat, com qui no vol la cosa, que vol ar amb els meus pares. Ostres, no! Si el curs acaba de començar! Pots comptar: La seva filla tal i tal… Si ja me les conec jo, aquestes notes! Ja no he pogut estar pendent de l’explicació. Per això, quan s’ha acabat la classe, m’he aixecat i he anat a demanar-li directament.

–Què vols dir ara, amb ar amb els meus pares? –he deixat anar, ara m’adono que un pèl seriosa. La Maria m’ha mirat amb posat de no entendre-ho massa i després ha somrigut. –Doncs ni més ni menys que això, Sònia. He de començar a entrevistar-me amb els pares de tothom i ets la primera de la llista. Tens l’agenda a mà? –Així no a res?

왌 24. 쐌왌 Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situació descrita és habitual i responeu aquestes preguntes:

• Com reacciona, la Sònia, davant de la sol·licitud d’entrevista de la tutora? Per què? • Creieu que hi ha hagut un malentès? • Creieu que la situació de comunicació hauria pogut ser d’una altra manera, perquè tot estigués més clar des del primer moment? 왌 25. 쐌쐌 Imagina’t que la tutora i els pares de la Sònia coincideixen a la reunió de presentació del curs. Estan tots d’acord per concertar entrevistes entre pares i tutor. Explica què podrien dir en aquesta hipotètica conversa.

27

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 28


왌 26. 쐌쐌 Redacta la possible nota que la tutora acaba escrivint a l’agenda de la Sònia. Hi ha diferències entre concertar l’entrevista oralment o per escrit? Codi oral

Codi escrit

• És espontani. • És l’habitual en les situacions quotidianes. • Acostuma a haver-hi frases inacabades, repeticions… • El context ajuda a interpretar els missatges.

• S’ha de planificar mínimament. • Implica un esforç més gran de correcció i formalitat. • És més precís i té unes regles més estrictes. • Es pot rear el missatge abans de transmetre’l, i el receptor també el pot llegir diverses vegades per entendre’l millor.

■ Creus que la interpretació de la Sònia hauria estat diferent si el missatge de la tutora hagués estat escrit? Per què? 왌 27. 쐌왌 Llegeix aquests textos i decideix si són propis del codi oral (CO) o del codi escrit (CE), justifica-ho amb algun argument. I tu, va el tio i, paf, tu ja m’entens… i bé, és que ni t’ho imagines… per flipar, vaja… i després, doncs ja saps. Cal prémer el botó un segon cop per activar la vàlvula. Posteriorment, el dispositiu s’engega de manera automàtica. Una barra de quart… sí, de quart i a més… d’allò, dóna’m una dallonses… d’acord? Com la d’ahir… eh? ■ Explica en quin context es poden haver produït aquests missatges i en quina situació es poden haver trobat les persones que els han generat. 왌 28. 쐌쐌 Descriu tres situacions quotidianes concretes en què sigui preferible fer servir el codi escrit i explica’n els motius. ■

Posa-les en comú amb la resta de la classe.

왌 29. 쐌쐌 Quan escrius un SMS o quan xateges, fas servir el codi oral o el codi escrit? Raona la teva resposta.

쐌 30. 쐌쐌 En grups de tres o quatre, prepareu oralment una conversa imaginària entre alguns dels vostres professors i representeu-la davant de la classe. Trieu un d’aquests temes:

• El rendiment de la classe • La lliga de futbol

• El que faran el cap de setmana • La propera sortida cultural de la classe

■ Com s’expressarien? Intenteu adaptar-vos-hi. ■ Després d’escoltar les intervencions de diversos grups, decidiu quina és la més real. Esteu tots d’acord pel que fa aquesta qüestió? Coincideix amb el criteri del professor o la professora de llengua?

28

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 29

왌 31. 쐌왌 Aparella cada flor amb el seu nom: lliri - rosella - tulipa - gerani - clavell - gira-sol - hortènsia

7 1

2

3

6

5 4

왌 32. 쐌왌 Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:

™™™™ manat

pom

rastellera

feix

• Ahir la Glòria va fer quinze anys i li van regalar un ...... de flors. • Pengeu, si us plau, aquesta ...... d’alls a la paret del rebost. • Ha arrencat un ...... d’herba del jardí. • Tallaré unes quantes tiges i en faré un ...... 왌 33. 쐌쐌 Classifica aquests productes segons si són cereals, llegums o hortalisses. Si et cal, busca informació.

• arròs • soja • mill • nap

• avena • blat de moro • fava • veça

• mongeta • remolatxa • ordi • pastanaga

• xirivia • cigró • rave • fesol

• blat • civada • sègol • carabassa

왌 34. 쐌쐌 Aparella cada paraula amb la seva definició: arrel llavor saba tija bulb poncella

• • • • • •

• Barreta llarga i prima que aguanta les fulles i les flors d’una planta. • Flor abans d’obrir-se. • Part de la planta enfonsada sota terra, per on pren aliment. • Part del fruit de la qual pot néixer una altra planta. • Òrgan subterrani de forma rodona que tenen algunes plantes. • Líquid que circula per l’interior de les plantes i les nodreix.

El vocabulari de les plantes


왌 35. 쐌쐌 Indica el mot que no pertany a cada sèrie:

• planta, planter, plantable, planteig, replantar, plantació, plantatge • fulla, fullam, fullejar, fullatge, fullaraca, fullac, fullós • flor, floració, floral, floreig, floret, florada, florejar 왌 36. 쐌쐌 Escriu la paraula que correspon a cada definició:

• Pols de color groc que produeixen les flors quan s’obren. • Conjunt de grans que hi ha a la part final de la tija dels cereals. • Element reproductor d’alguns vegetals, com ara els fongs. • Cadascuna de les fulles de colors d’una flor. 왌 37. 쐌쐌 Escriu aparellades les paraules sinònimes: esponerós - assaonat - florit - pansit - verd - madur - marcit - tendre

29

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 30


Les categories lèxiques Act. 38 i 39

Les classes de paraules Les categories lèxiques són classes de paraules que s’estableixen tenint en compte tres nivells d’anàlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semàntica.

• Criteri morfològic. No totes les paraules presenten la mateixa variació formal. Els verbs, per exemple, tenen més de cent formes (reo, rees, rearies, havent reat, reéssiu...). A l’altre extrem hi ha categories, com ara els adverbis, que tenen una única forma (aleshores).

• Criteri sintàctic. Hi ha categories lèxiques capaces de generar al seu voltant un sintagma i n’hi ha d’altres que sempre tenen un paper secundari dins del sintagma de què formen part. Així, el verb actua com a nucli del sintagma verbal (per exemple, obre la finestra) i el determinant només introdueix el nom nucli d’un sintagma nominal (per exemple, aquesta nit). Exemples: Obre la finestra: el verb obre és el nucli d’aquest SV. Aquesta nit: el determinant aquesta introdueix el nucli del SN, que és el nom nit.

• Criteri semàntic. Des del punt de vista del significat, hi ha paraules que tenen sentit per si mateixes i n’hi ha que no tenen un significat lèxic ben específic, més enllà de connectar altres mots i marcar el tipus de relació que s’estableix entre ells. El nom sopa, per exemple, té un significat ple, expressa un aliment líquid que sol servir-se en començar un àpat. La preposició de, per contra, no té un significat tan específic, sinó que posa en relació altres mots: president de l’escala.

Act. 40 i 41

Les categories lèxiques des del punt de vista morfològic Si tenim en compte la variació formal, classifiquem les categories lèxiques en quatre grups:

• Els verbs. Són la categoria lèxica amb més formes, ja que varien segons la persona (1a, 2a o 3a), el nombre (singular o plural), el temps (at, present i futur), el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) i encara d’altres elements com l’aspecte o la veu. Els verbs tenen un centenar llarg de formes, excepte els impersonals, que en tenen una vintena, i alguns verbs dits defectius, que justament s’anomenen així perquè no presenten tota la variació possible.

• Els noms, els adjectius i els determinants. Aquestes tres categories varien de forma segons el nombre (singular o plural) i, en el cas d’adjectius, determinants i alguns noms, en gènere (masculí o femení). Per tant, poden tenir quatre formes com a màxim (cosí, cosina, cosins, cosines), tot i que segons els casos en tenen tres (veloç, veloços, veloces), dues (taula, taules) o fins i tot n’hi ha d’invariables (dilluns).

• Els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions. Aquestes quatre categories són invariables, és a dir, tenen una sola forma (aquí, per, quan, ah!). Els casos d’apostrofació (d’) es consideren variacions ortogràfiques, no pas morfològiques.

30

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 31


• Els pronoms. Aquesta categoria lèxica és molt diversa des del punt de vista morfològic, perquè n’hi ha de tres menes: – Invariables. Exemple: vosaltres. – Variables en nombre. Exemple: li (singular), els (plural). – Variables en gènere i nombre. Exemple: el (masculí singular), la (femení singular), els (masculí plural), les (femení plural). A més, alguns pronoms febles varien de forma segons la posició que ocupen respecte al verb (us i vos, per exemple, són formes del mateix pronom que trobem en combinacions com us vaig dir o vaig dir-vos). Act. 42 - 44

Les categories lèxiques des del punt de vista sintàctic Si mirem com es combinen les paraules entre si per formar sintagmes, distingim quatre menes de categories lèxiques:

• Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions. Aquestes cinc categories donen nom, respectivament, al sintagma verbal (SV), al sintagma nominal (SN), al sintagma adjectival (SA), al sintagma adverbial (SAdv) i al sintagma preposicional (SP). Exemples: anem a la muntanya: el concert de rock: boig per tu: molt lentament: a l’Ernest:

SV SN SA SAdv SP

En els quatre primers casos, el nucli és també la paraula amb més significat. Les preposicions, en canvi, són el nucli del SP però tenen un significat reduït.

• Els pronoms. Les paraules d’aquesta categoria equivalen a sintagmes nominals, adjectivals, adverbials o preposicionals, i eviten haver-los d’expressar explícitament quan la situació o un esment anterior ho fan innecessari. Ella està de vacances. 1 Ella equival a un SN, com ara La mare. Ho sembla. 1 Ho equival a un SA, com ara preocupat. M’hi he trobat la Carla. 1 hi equival a un SAdv, com ara allí. Ara en tornen. 1 en equival a un SP, com ara del mercat.

• Els determinants. Les paraules d’aquesta categoria actuen com a elements introductoris dels noms que constitueixen el nucli dels sintagmes nominals. Exemple: aquesta faldilla Det

nucli SN

• Les interjeccions i les conjuncions. Són dues categories que queden fora dels sintagmes pròpiament dits. En el cas de les primeres, actuen com una oració, ja que són sintàcticament independents. En el cas de les segones, poden relacionar mots dins d’un sintagma o bé proposicions dins de l’oració composta. Exemples: Ep! Que no em sents? interjecció

llapis i paper conjunció

Vaig sortir de dubtes quan els vaig veure agafats. proposició

conjunció

proposició

31

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 32


Act. 45 i 46

Les categories lèxiques des del punt de vista semàntic Des del punt de vista del significat, hi ha quatre tipus de categories lèxiques:

• Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les interjeccions. Aquestes cinc categories tenen un significat ple i autònom (riure, platja, ambiciós, després, oh!).

• Els determinants. Les paraules d’aquesta categoria afegeixen una noció de pertinença, proximitat, quantitat, etc., al nom que introdueixen (el meu calaix, el teu calaix).

• Les preposicions i les conjuncions. Les paraules d’aquestes categories no tenen un significat lèxic, sinó que relacionen dos sintagmes o proposicions. Per exemple, en l’oració Va telefonar a l’ajuntament perquè volia saber l’horari de la deixalleria, la conjunció perquè relaciona l’acció principal (Va telefonar a l’ajuntament) amb la causa que la motiva (volia saber l’horari de la deixalleria).

• Els pronoms. Les paraules d’aquesta categoria tampoc no tenen un significat propi o constant, sinó que adopten el de l’element a què es refereixen en cada oració o text. El pronom la, posem per cas, en l’oració Agafa la torradora i connecta-la en aquest endoll, es refereix a la torradora.

왌 38. 쐌왌 Indica quin criteri d’anàlisi segueixen les afirmacions següents:

• La preposició de no té un significat específic. • La conjunció i relaciona mots o sintagmes. • El nom és el nucli del sintagma nominal. • Els noms acostumen a tenir entre dues i quatre formes. • El nom ganivet té un significat propi. • Els adverbis són invariables. 왌 39. 쐌왌 Busca en cada sèrie la paraula que no té la mateixa categoria lèxica que la resta. Indica la categoria del conjunt i de la paraula que no hi pertany.

• serè - animat - entenedor - caminar • sense - però - i - ni • li - ho - no - en • ràpidament - pensament - senzillament - pausadament • demà - després - dilluns - aleshores 왌 40. 쐌왌 Indica la categoria lèxica de cada paraula i el nombre de formes que pot tenir:

• edifici • aquest • globus

• contra •o • lentament

• aixafar • germà • bastant

• vermell • escriure • forta

왌 41. 쐌왌 Copia l’oració següent i indica la categoria lèxica de cada paraula: Ahir el metge de capçalera va anul·lar les visites ja que l’edifici estava sense llum.

32

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 33


왌 42. 쐌쐌 Detecta els sintagmes que s’indiquen a continuació en aquesta oració: Les orenetes volen molt lleugeres pel cel. SV

SN

SA

SP

왌 43. 쐌쐌 Escriu els sintagmes següents:

• Un sintagma verbal. • Un sintagma adjectival.

• Un sintagma nominal. • Un sintagma preposicional.

왌 44. 쐌쐌 Indica quina categoria lèxica expressa aquestes nocions:

• Una acció o un estat. • Una persona, un animal o una cosa concreta o abstracta. • Una noció de pertinença, proximitat, quantitat, etc. • Una sensació o estat anímic com ara cansament, sorpresa, etc. • Una qualitat de color, mida, forma, procedència, etc. • Una noció de lloc, temps, manera, quantitat, afirmació, negació o dubte. ■ Posa exemples que il·lustrin les diferents possibilitats de cada enunciat.

●

Exemple

saltar (acció), ésser (estat).

왌 45. 쐌쐌 Tria la paraula que s’adiu amb cada afirmació:

• Expressa una noció de pertinença. 1 aquell/meu/aquesta • Relaciona sintagmes o proposicions. 1 groc/ni/ahir • Té un significat ple i autònom. 1 ho/amb/pa • Expressa una noció de proximitat. 1 nostre/els/aquests 왌 46. 쐌쐌

Explica quin significat adopten els pronoms d’aquestes oracions:

• En Sergi s’ha deixat la carpeta al bar i ara no el puc avisar. • Guardeu els mòbils i no els tragueu dins del centre. • He baixat una pel·lícula nova d’Internet i aquesta nit la mirarem. • La festa comença a les nou però ja vaig avisar que hi arribaria més tard. 왌 47. 쐌쐌 Fes a la llibreta un quadre com aquest i posa-hi les creus que corresponguin: Pot ser nucli de sintagma Verb

Obre el sintagma

Equival a un sintagma no expressat

Introdueix un nom

Queda fora del sintagma

✗

Nom Adjectiu Determinant Pronom Adverbi Preposició Conjunció Interjecció

33

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 34


Alternança de vocals en certs verbs Com a norma general, l’arrel de totes les formes d’un mateix verb té la mateixa vocal. El verb dormir, per exemple, s’escriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms, dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc oriental de la llengua catalana saber com han d’escriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per exemple, han d’escriure nedem amb una e a la primera síl·laba perquè troben aquesta vocal en formes que, com nedo, tenen l’accent a l’arrel i es pronuncien clarament amb e. cosir: cus

Tanmateix, certs verbs –alguns d’ús força freqüent– presenten una alternança en la vocal de l’arrel:

• Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u: 1. En síl·laba tònica, la pronunciació indica clarament què cal escriure (puc, pots...) 2. En síl·laba àtona, cal escriure com a norma o (podia, podré, pogués, poguérem, pogut...) excepte en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com de l’imperatiu. Totes les formes d’aquests temps s’escriuen amb u: – pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin – vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin sortir: surt

* Aquestes formes apareixen només en el present de subjuntiu, no pas en l’imperatiu.

• Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs, s’escriuen amb u les arrels amb vocal tònica i amb o les arrels amb vocal àtona. Exemples: cullo, culls, cull, cullen... cusi, cusis, cusin... surt, surtin...

però: collim, colliu, collien... però: cosim, cosiu, cosiríeu... però: sortim, sortiu, sortissin...

• Fer, jeure, néixer, treure i derivats (desfer, ajeure’s, renéixer, sostreure...). En aquests verbs, s’esescopir: escup

criuen amb a les arrels amb vocals àtones, independentment que en les formes tòniques puguem trobar una a o una e segons les formes i les varietats geogràfiques. Exemples: faré, faria... jaiem, jaieu, jauràs... naixem, naixeu, naixia, naixerà... traient, traurem, traguéssiu...

faig, fas, fem, feia, facis... jeure/jaure, jeu/jau, jeia... néixer/nàixer, neix/naix... treure/traure, treus/traus, tret...

왌 48. 쐌왌 Copia aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Després, escriu-ne una altra en què aquesta vocal aparegui en posició tònica:

• pr__nia • perm__tran

• af__itava • cr__ixia

• comb__tia • for__deu

왌 49. 쐌왌 Fes el mateix que en l’activitat anterior, però ara omplint els buits amb o o u:

• xi__lem • trem__leu

34

• r__bat • t__pava

• resp__nia • x__claria

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 35


왌 50. 쐌왌 Elabora un quadre com aquest a la llibreta i completa’l seguint el model:

defensar

ahir

ara

demà

defensava

defensa

defensarà

jeure treure desfer recaure néixer

왌 51. 쐌쐌 Torna a escriure les oracions següents en futur:

• La Meritxell no tasta res que sigui dolç. • L’Agnès fa les pràctiques al matí. • Tot el dia jeu al sofà sense fer res. • Son pare li retreu el seu comportament. 왌 52. 쐌왌

Escriu el present de subjuntiu d’aquests verbs:

• cosir • poder

• voler • collir

• sortir • tossir

왌 53. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma verbal que s’indica:

• Cada vegada que s’acaba una classe ............ al adís. (1a, plural, present • • • •

d’indicatiu, verb sortir). Espero que ............ acceptar el meu ajut. (2a, plural, present de subjuntiu, verb voler). Quan érem petits anàvem a l’hort amb l’avi i ............ cireres. (1a, plural, imperfet d’indicatiu, verb collir). Quan ............, porteu-me un compàs. (2a, plural, present de subjuntiu, verb poder). Es va posar un xal que li ............ les espatlles. (3a, singular, imperfet d’indicatiu, verb cobrir).

쐌 54. 쐌쐌 Escriu l’infinitiu que correspon a les definicions següents:

• Treure la pols. • Deixar algú o alguna cosa moll d’aigua. • Aguantar alguna cosa perquè no caigui.

• Pujar dalt d’un cavall. • Fer sortir els colors a algú.

55. Llegeix el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

N

o he pogut aclucar l’ull en tota la nit. La veïna del tercer no ha parat de tossir i llevar-se del llit, i arrossegar els peus fins al bany. I allà, a continuar tossint i, per si això era poc, ha començat a escopir. Només de sentir-la se’m removia l’estómac. Així és que, vulguis no vulguis, tota la família en dansa. La mare s’ha posat a fer mitja i se n’ha fet un tip, de collir punts! El pare, que li treia importància, és l’únic que ha continuat jaient. La meva germana ha aprofitat per atacar: que si tot era culpa de viure en un pis, que en una casa estaríem més tranquils... Però, veient que no se’n sortiria, ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop deu haver fet efecte i la pobra dona s’ha adormit. Llàstima que aleshores el pare ha començat a roncar.

35

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 36


Locucions i frases fetes Les locucions i les frases fetes són grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una sola paraula. Les locucions estan formades per un sintagma. Les frases fetes, en canvi, estan formades per tota una oració. Locució

Frase feta

a prova de bomba 1 molt resistent de dia en dia 1 progresivament

Fer patxoca 1 Tenir aspecte vistós Estar curat d’espants 1 Tenir experiència

El significat d’aquestes expressions es pot trobar en dos tipus de diccionari: en el diccionari de la llengua, o de definicions, i en un d’específic, el diccionari de locucions i frases fetes, el qual també proporciona formes equivalents o sinònimes i exemples d’ús. En un diccionari específic el significat s’ha de buscar per la primera paraula de la locució o frase feta, mentre que en el diccionari de la llengua la informació s’obté per l’entrada del nom o l’adjectiu i mai pel verb o la preposició que encapçala el grup de mots. Observa l’exemple: Locució o frase feta

diccionari de la llengua

diccionari específic

dia espant

de estar

De dia en dia Estar curat d’espants

왌 56. 쐌왌 Indica si les expressions següents són locucions o frases fetes:

• el conte de la vella • engegar a rodar • a ulls clucs

• buscar una agulla en un paller • tenir el cap ple de pardals • lluna de mel

왌 57. 쐌쐌 Escriu una oració amb cada una de les locucions següents: Un be negre!

No val a badar!

왌 58. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb alguna de les locucions següents: de pla en pla

de gota en gota

• Les finestres eren obertes... • Venen els pisos...

de bat a bat

• Es va deixar enganyar... • El local era ple...

왌 59. 쐌쐌 Escriu aparellades les locucions sinònimes: de bona tinta braç a braç a punt mal per mal a la curta o a la llarga

36

• • • • •

de gom a gom

• tard o d’hora • de bona font • pel mateix preu • a l’uníson • ben amanit

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 37


왌 60. 쐌쐌 Busca el significat d’aquestes expressions en un diccionari de la llengua i en un de locucions i frases fetes, i explica el mot que t’ha servit d’entrada:

• a la quinta forca • lluir el pèl

• l’any de la picor • estirar-se els cabells

왌 61. 쐌쐌 Relaciona cada frase feta amb el seu significat: buidar el pap ser carn i ungla estar amb les mans a la butxaca barrar el pas menjar poc i pair bé

• • • • •

• moderar l’ambició • estar inactiu • no deixar ar • dir tot el que cal • avenir-se molt

왌 62. 쐌쐌 Hi ha moltes frases fetes que contenen la paraula cor. Escriu la frase feta que et suggereix cada dibuix i explica’n el significat. 3

1 2

4

5

왌 63. 쐌쐌 Completa aquestes frases fetes amb el nom del que representa el dibuix:

• Bufar i fer ........ • Defensar a ........ i ........ • Cosir-se la ........ • Anar sobre ........ • Remenar la ........ • Tocar el ........

4

2

1

5

6 3

쐌 64. 쐌쐌 Escriu una oració amb cada una d’aquestes frases fetes:

• anar a tres quarts de quinze

• no venir d’un pam

• lligar caps

쐌 65. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i substitueix les expressions en cursiva per la frase feta més adient: tenir els dies comptats glaçar la sang a les venes

perdre els estreps

estar que bufa

remoure cel i terra

• La gent del poble s’ha enutjat amb la decisió de l’ajuntament. • Aquell edifici s’enderrocarà aviat. • Quan li van explicar els fets es va irritar moltíssim. • Abans de perdre-ho tot utilitzarà tots els mitjans possibles. • Aquells crits el van horroritzar.

37

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 38


Narracions bíbliques i clàssiques La torre de Babel Després de les narracions d’Adam i Eva, de Caín i Abel i de Noè, el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, explica la història de la torre de Babel. El número inicial (11) indica el capítol, mentre que els numerets sobreindexats indiquen els versicles (1 a 9). Aquest sistema permet fer citacions de tots els llibres que formen la Bíblia. 11 1En tota la Terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. 4 Després van dir: –Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra. 5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.» 8 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra. Gènesi (traducció interconfessional)

Ulisses i els Cíclops Ulisses, heroi grec que després de la guerra de Troia torna cap a la seva terra, Ítaca, arriba a la terra dels Cíclops, éssers orgullosos que menen una vida silvestre, en coves aïllades i sense lleis. És fet presoner pel cíclop Polifem, que comença a devorar els companys de l’heroi. Ulisses s’empesca un estratagema per sortir de la cova on Polifem els té retinguts. Després de dir al monstre que el seu nom és Ningú, l’emborratxa i li ataca l’únic ull que té al mig del front, amb una gran estaca que ha preparat prèviament. Sí, i, tombant-se, me’n cau allí de sobines i es queda ben ajagut, reganyant el coll massís; i l’agafa el son que tot ho doma; i de dins la gola gitava vi, amb mossos humans; i com rotava el beverri! Jo aleshores enfonso l’estaca sota la rima de cendres, fins que s’escalfa; i en tant abrivo amb paraules tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi. Quan el pal d’oliver ja anava a abrandar-se i a treure flama, bo i verd com era, i lluïa que feia basarda, jo que el trec del foc i el porto corrents, i els meus homes, drets, em volten; i un déu ens insufla una gran valentia. Ells aixequen el pal d’oliver, que d’un cap era en punta, i l’hi enfonsen dins l’ull; i jo per dalt, recalcant-m’hi, el faig giravoltar, igual com un quan forada

38

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

17:51

Página 39


amb la barrina una taula de nau, i els altres per sota van donant l’impuls, amb una corretja que estiren ara un cap ara l’altre; i la broca fa via, allí sempre: dintre el seu ull així teníem l’estaca inflamada, fent-la girar; i la sang bullia entorn, per l’ardència; i una vegada encesa la nina, aquell baf va cremar-li en rodó les parpelles i així mateix les pestanyes, i les arrels de l’ull petaven del foc que hi prenia. Com llavors que el ferrer una grossa destral o bé una aixa dins un bany d’aigua freda immergeix, amb la gran estridència, per trempar-la, car ve d’això la força del ferro: tal xiulava el seu ull entorn de la nostra olivera. Va fê un plany horrorós, que el penyal tot va retrunyir-ne, i nosaltres, de por, reculem; ell l’estaca s’arrenca de dins l’ull, tota bruta de sang, i la llença aleshores lluny, rebatent-la, brandant les mans en un ram de deliri. Crida amb uns grans bramuls els Cíclops que tenen l’estatge pel veïnat en esplugues, al llarg de les crestes ventoses. Els quals, sentint aquell clam, de pertot arreu acudeixen i, drets entorn del coval, li pregunten què és que l’acora: «–Doncs, Polifem, què et a que tant t’aclapara, que crides així en la nit immortal i ens poses que no dormiríem? És el teu bestiar, que ha vingut un humà i se l’emmena? O és que et maten a tu amb ardit o bé per la força!» I el puixant Polifem de dintre l’espluga cridava: «–Que si em maten? Ningú! I què ha de ser per la força!» I ells, responent, digueren aquestes paraules alades: «–Doncs si ningú no et fa violència, sol com habites, el que és un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que s’esquivi. Tota vegada tu invoca el senyor Posidó, que t’és pare.» Tal havent dit, se’n van, i el meu cor que m’estimo va riure que així els hagués enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara. HOMER, Odissea (Traducció de Carles Riba)

de sobines: ajagut cara amunt mos: bocí de menjar beverri: bevedor recalcar-se: recolzar-se broca: barra, més o menys esmolada, que serveix per foradar barrinant acorar: afligir, provocar dolor

emmenar: emportar ardit: artifici, estratagema espluga: cova crestes ventoses: serralada puixant: potent el meu lluc sense tara: el meu enginy infal·lible

39

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

17:51

Página 40


Les narracions bíbliques La Bíblia és un conjunt de llibres considerats sagrats pel judaisme i el cristianisme. A més de tenir aquest valor per als creients d’aquestes religions, té un interès literari i cultural que es fa evident en nombroses manifestacions pictòriques, escultòriques, musicals... Dels diferents gèneres literaris que es troben a la Bíblia (poemes, lleis, proverbis, reflexions, cartes...), tenen una importància especial en la història de la literatura i l’art les narracions mítiques de certs personatges, entre els quals destaquen els següents:

• Adam i Eva, que són els pares de la humanitat i els primers que volen ser com Déu i conèixer el bé i el mal.

• Els seus fills, Caín i Abel, que simbolizen les rivalitats, l’enveja i el crim entre germans.

• Noè, una persona justa que sobreviu al càstig de Déu, que pren forma de diluvi.

• Abraham, que és el símbol de la confiança en Déu. • Moisès, que representa l’alliberament del poble jueu de l’escalvatge d’Egipte. Sovint el protagonista de les narracions bíbliques és el conjunt del poble d’Israel o la humanitat sencera, com en el cas del relat de la torre de Babel que has llegit.

Les narracions clàssiques Al costat de la tradició judeocristiana, els clàssics grecs i llatins són l’altra font bàsica de la literatura occidental. Dintre de la literatura grega i llatina, destaquen els poemes èpics d’Homer (segle VIII aC), autor a qui s’atribueixen, no sense reserves, la Ilíada i l’Odissea. L’argument de la Ilíada se situa de ple en la guerra que els grecs fan contra la ciutat de Troia per rescatar Helena. L’acció parteix de la ira que sent l’heroi grec Aquil·les quan el cabdill Agamèmnon li pren l’esclava Briseida i abandona la lluita, fet que ocasiona greus desastres als grecs. Només reprèn les armes quan Hèctor, cap dels troians, mata el seu amic Pàtrocle. Aquil·les occeix Hèctor i el poema acaba amb l’enterrament d’aquest i de Pàtrocle. L’argument de l’Odissea se situa en la postguerra troiana, quan Ulisses, rei de l’illa d’Ítaca, comença el retorn per mar a la seva pàtria. La travessia és plena de peripècies, amb episodis cèlebres com la trobada amb el cíclop Polifem, que has llegit, el cant de les sirenes o el descens a l’infern. Cap d’aquests entrebancs no aconsegueix deturar Ulisses que, finalment, arriba a la seva pàtria. Penèlope, la seva esposa fidel, l’ha esperat malgrat les pressions que ha rebut per casar-se amb una colla d’ambiciosos pretendents. El poema acaba amb la restauració d’Ulisses com a rei d’Ítaca, ajudat pel seu fill Telèmac. Aquests dos poemes èpics comparteixen característiques com la mètrica, l’aprofitament de mites i llegendes de la tradició grega, la intervenció decisiva de les divinitats, l’heroisme dels homes –compatible amb la profunda humanitat dels seus sentiments– i el to elevat que correspon al gènere èpic. Ara bé, mentre que el tema de la Ilíada és pròpiament bèl·lic, el de l’Odissea és un encadenament d’aventures on es fa èmfasi en la intel·ligència i l’astúcia del protagonista.

40

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 41


왌 66. 쐌쐌 Respon aquestes preguntes sobre l’episodi bíblic de la torre de Babel:

• Quins són els protagonistes del relat? • Què creus que representa construir amb maons en comptes de fer-ho amb • • •

pedres, i ajuntar-los amb asfalt en comptes de fer-ho amb morter? Quins objectius persegueixen els homes que construeixen la ciutat i la torre? Per què el Senyor desbarata aquest objectiu? Quin paper es reserva al llenguatge en aquesta història?

왌 67. 쐌쐌 Argumenta quina o quines de les afirmacions següents resumeixen millor per a tu el sentit d’aquest episodi:

• El narrador és contrari a la construcció de torres i manifesta que el Senyor també • • • •

s’hi oposa. La humanitat, tot i estar unida, fracassa si fa projectes en comú massa ambiciosos. Les discòrdies entre les persones vénen d’una falta de comunicació entre elles. L’existència de llengües diferents i la dispersió de la humanitat per la terra són malediccions divines. L’orgull de la humanitat consisteix a voler arribar al cel amb mitjans humans.

왌 68. 쐌쐌 Informa’t, a Internet, en enciclopèdies o directament a la Bíblia, sobre la història d’alguns personatges bíblics, com ara Rut, Ester, Judit o Daniel. 왌 69. 쐌쐌 Resumeix en poques línies l’acció que duen a terme Ulisses i els seus companys en el atge de l’Odissea que has llegit. 쐌 70. 쐌쐌 Explica què volen dir els atges següents de l’Odissea:

• Jo aleshores enfonso l’estaca sota la rima •

•

de cendres, fins que s’escalfa; i en tant abrivo amb paraules tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi. I el puixant Polifem de dintre l’espluga cridava: «–Que si em maten? Ningú! I què ha de ser per la força!» I ells, responent, digueren aquestes paraules alades: «–Doncs si ningú no et fa violència, sol com habites, el que és un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que s’esquivi.» [...] el meu cor que m’estimo va riure que així els hagués enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.

쐌 71. 쐌쐌 Explica, amb exemples extrets del text, en quines tres característiques d’Ulisses es fonamenta la seva victòria sobre un rival tan fort com Polifem. 왌 72. 쐌쐌 Informa’t sobre la manera com, un cop cec Polifem, Ulisses acaba d’aconseguir que ell i els seus companys encara no engolits pel monstre puguin escapar-se de la cova on els té retinguts. 왌 73. 쐌쐌

Busca exemples d’altres obres narratives compostes en vers.

왌 74. 쐌쐌 Informa’t sobre la figura i l’obra de Carles Riba, traductor de l’Odissea al català. Fes una ressenya que expliqui la seva aportació a la difusió de la literatura grega als països de llengua catalana.

41

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 42


e de llengües Comunitats lingüístiques, llengües i països La vida humana en societat està determinada per l’ús de la llengua. Per als grups humans, la llengua és un element important de cohesió i d’unitat social, i identifica les comunitats lingüístiques. Una comunitat lingüística és un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa llengua, i comparteixen una història, una cultura i una certa manera de veure la vida i el món. Ara bé, les fronteres de les comunitats lingüístiques no solen coincidir amb les fronteres polítiques dels estats. Al món hi ha unes 6.000 llengües i només uns 180 estats independents. La situació més habitual és, per tant, que en un estat, i sovint en una mateixa societat, convisquin dues llengües o més. El monolingüisme és molt rar i es dóna en els estats amb una sola llengua, com ara Islàndia o Cuba. El plurilingüisme o multilingüisme, en canvi, es produeix en els estats on coexisteixen diverses llengües; els exemples són molt abundants: Espanya, França, Índia, Brasil...

Bilingüisme El bilingüisme és l’ús regular i alternat de dues llengües. Els parlants o els grups socials bilingües fan servir indistintament una o altra llengua. El bilingüisme individual es basa en la capacitat que té un parlant d’usar dues llengües amb un domini semblant. L’equilibri es produeix clarament en el cas de les persones que han après totes dues llengües al mateix temps (per exemple, del pare i de la mare). La majoria d’individus bilingües, però, tenen un cert desequilibri a favor de la llengua que han après primer. Exemples: En Lluís és fill de mare catalanoparlant i pare castellanoparlant i cada progenitor li parla en la seva llengua. Podem dir que en Lluís és bilingüe. L’Iván, en canvi, és fill de pares castellanoparlants i des de P-3 ha rebut l’educació en català. Podem dir que l’Iván té un domini semblant de les dues llengües, si bé és molt probable que se senti més segur en l’ús de la llengua castellana. El bilingüisme social és l’ús de dues llengües en una mateixa societat. Ara bé, sovint hi ha una llengua que és coneguda per tota la societat i una altra que només domina una part de la societat. I, també sovint, n’hi ha una que és originària del territori en qüestió i una altra que s’hi ha instal·lat a través d’un grup social concret o per una pressió política. Exemple: A la societat catalana coexisteixen, sobretot, dues llengües (català i castellà), en una situació d’equilibri molt variable segons les comarques i els grups sociolingüístics. Molts catalanoparlants, per exemple, tenen l’hàbit de parlar en castellà a interlocutors que dominen el català. En canvi, són menys els castellanoparlants que van optant per parlar habitualment en català.

Diglòssia La diglòssia és una situació lingüística en què dues llengües s’usen per a funcions diferents en una societat: una, la llengua A (alta) és la llengua de prestigi i es fa servir per als usos formals, sobretot escrits (l’istració, l’escola, els mitjans de comunicació...); l’altra, la llengua B (baixa), queda relegada als usos orals i informals (família i conversa quotidiana). Exemple: A les comarques de la Catalunya Nord, que políticament pertanyen a França, la llengua de la república és el francès (llengua A) i es considera que el català és una llengua regional (llengua B), apta només per als usos familiars i locals.

42

831025 _ 0020-0047.qxd

21/3/07

09:11

Página 43


왌 75. 쐌쐌 Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) :

• El bilingüisme individual és el coneixement de dues llengües per part d’una • • • •

mateixa persona, si bé amb molt més domini de l’una que de l’altra. El bilingüisme social és l’ús de dues llengües en una mateixa societat. La diglòssia és una situació en què s’escull lliurement la llengua que es fa servir en cada cas. La llengua A només s’utilitza en àmbits familiars i informals. En els països plurilingües tots els parlants són bilingües.

왌 76. 쐌쐌 Informa’t sobre la realitat lingüística de Bèlgica i respon aquestes preguntes:

• Quines llengües es parlen, a Bèlgica? • En quin territori se situen? • Quina és la situació legal de Brussel·les, la capital? 왌 77. 쐌쐌 Llegeix cadascuna d’aquestes situacions i respon la pregunta corresponent:

L

a Carmina s’ha fet visitar per en Mario, el metge del seu poble. Han mantingut la conversa en gallec, la seva llengua materna. En Mario ha cregut que l’ha d’enviar a un especialista i ha redactat una nota en castellà per al seu col·lega, no tant perquè no domini el gallec com perquè pensa que en els papers seriosos cal fer servir el castellà.

• Com qualificaries l’actitud lingüística d’en Mario? Per què?

L’

Anna viu a Montgat i és catalanoparlant. La seva millor amiga, la Neus, també ho és. Aquest any ha arribat la Sandra, una noia nova de Reus, a l’institut. La Sandra és de família castellanoparlant i usa aquesta llengua habitualment, tot i que sap parlar en català perquè ha fet l’escolarització en aquesta llengua. L’Anna, la Neus i la Sandra de seguida s’avenen. L’Anna li parla en català, però la Neus s’hi adreça en castellà.

• Són bilingües, totes tres noies? En quina situació lingüística es troba cadascuna? • Quins motius pot tenir l’Anna per parlar-hi en català i la Neus en castellà?

E

n Patrice és un noi francès que se n’ha anat tot l’estiu a Liverpool per practicar l’anglès. Ara és una llengua que coneix molt millor que abans d’anar-hi perquè l’ha feta servir en la seva vida quotidiana.

• És bilingüe, en Patrice? Per què? 왌 78. 쐌쐌 Coneixes alguna persona totalment monolingüe? Qui és? On viu? Explica la seva situació. ■ I trilingüe, que coneixes algú? Explica-ho.

43

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

17:51

Página 44

Avaluació Desaparegut! Vaig mirar el rellotge: era un quart de nou. D’aquí a una horeta, doncs, ja hauria arribat. Encara tenia el diari a les mans i el vaig girar. Els ulls se me’n van anar a un SUÏCIDI. Així, en negreta. De moment vaig pensar que podia ser el de Montecarlo, i vaig apressar-me a llegir. Però vaig aturar-me sorprès a la primera línia, impresa en cursiva: «Ens telegrafien de Miragno» Miragno? Qui es pot haver suïcidat al meu poble? Vaig llegir: «Ahir, dissabte 28, va ser descobert a la presa d’un molí un cadàver en estat d’avançada putrefacció...» De cop va ennuvolar-se’m la vista, em semblava entreveure a la ratlla següent el nom de la meva finca; i com que era fatigosa de llegir, aquella lletra minúscula, vaig alçar-me per ser més a prop de la llum. «...putrefacció. El molí es troba situat en una finca anomenada la Stìa, a uns dos quilòmetres de la nostra ciutat. Havent comparegut al lloc l’autoritat judicial amb d’altres persones, el cadàver fou extret de la presa per a la constatació legal i custòdia. Més tard va ser reconegut com el del nostre...» El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalaït, els meus companys de viatge que dormien, tots. «Comparegut al lloc... extret de la presa... i custòdia... va ser reconegut com el del nostre bibliotecari...» «Jo?» «Comparegut al lloc... més tard... com el del nostre bibliotecari Mattia Pascal, desaparegut fa pocs dies. Causa del suïcidi: dificultats econòmiques.»

44

«Jo?... Desaparegut... reconegut... Mattia Pascal...» Vaig rellegir, amb un ferotge arrufament de celles i amb el cor en tumult, no sé quantes vegades aquelles poques ratlles. De primer totes les meves energies vitals van revoltar-se violentament per protestar, com si aquella notícia, tan irritant en el seu laconisme imible pogués ser veritable per a mi i tot. Però si no ho era per a mi, sí que ho era per als altres. Vaig tornar a mirar els meus companys de viatge i, com si ells també, allà davant del meus ulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir la temptació de sacsejar-los, de despertar-los per dir-los a crits que no era veritat. No podia continuar sense fer res. Hauria volgut que el tren s’aturés, que hagués corregut cap a un precipici: aquell caminar monòton d’autòmat dur, sord i pesant, augmentava per moments la meva excitació. Obria i tancava les mans contínuament, enfonsant-me les ungles als palmells; arrugava el diari, el tornava a ordenar per rellegir la notícia que ja sabia de memòria, paraula per paraula. «Reconegut! Però és possible que m’hagin reconegut?... En estat d’avançada putrefacció... ecs!» Vaig veure’m per un moment dins l’aigua verdosa de la presa, podrit, inflat, horrible, flotant... D’horror instintiva vaig creuar els braços damunt el pit i amb les mans em vaig palpar, em vaig estrènyer... LUIGI PIRANDELLO, El difunt Mattia Pascal (Adaptació)

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

왌 79. 쐌왌

17:51

Página 45

Canvia el gènere i el nombre dels grups de paraules següents:

• totes les meves

• aquelles poques

■ Explica de quina categoria lèxica és cada paraula. Quines altres categories lèxiques poden variar de forma segons el gènere i el nombre? 왌 80. 쐌왌 Classifica aquestes paraules segons que siguin adverbis, preposicions, conjuncions o interjeccions:

• doncs • amb

• encara •i

•a • violentament

• de • davant

• en • ecs

■ Quina característica comuna tenen aquestes quatre categories lèxiques? 왌 81. 쐌왌 Localitza en el text, i copia, tres sintagmes verbals i tres sintagmes nominals. Subratlla el nucli de cada un. 왌 82. 쐌왌 Localitza en el text tres sintagmes preposicionals, introduïts cadascun per una preposició diferent. 왌 83. 쐌쐌

Fixa’t en el fragment següent del text:

Vaig tornar a mirar els meus companys de viatge i, com si ells també, allà davant dels meus ulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir

la temptació de sacsejar-los, de despertar-los per dir-los a crits que no era veritat.

■ Identifica els pronoms que hi trobis. Quin gènere, nombre i persona tenen? N’hi ha algun d’invariable? ■ Indica a qui es refereixen. 왌 84. 쐌쐌

Indica la categoria lèxica de cada paraula d’aquest fragment:

El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalaït, els meus companys de viatge que dormien, tots. 왌 85. 쐌쐌 Localitza en el text tres formes diferents del verb poder. Explica l’alternança vocàlica que presenta aquest verb. Afecta alguna de les tres formes que has trobat? 왌 86. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb una forma del verb treure: • El dentista em ......... un queixal demà at. • Quan érem petits, l’àvia ens ......... les sabates en tornar el parc. • Si jo fos jutge, no us ......... mai de la presó. 왌 87. 쐌쐌

Completa cada oració amb la frase feta més adequada:

• En llegir la notícia del seu suposat suïcidi, en Mattia Pascal... va quedar escurat va quedar glaçat va quedar pelat • Poc després, a causa del nerviosisme, estava a punt de... perdre el temps perdre el plor

perdre el timó

45

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

17:51

Página 46

Activitats complementàries GRAMÀTICA

LÈXIC

왌 88. 쐌왌 Identifica el nucli dels sintagmes següents i indica de quin tipus és cadascun:

• gelat de menta • molt amable • cinc setmanes

• lluitem per la justícia • entre nosaltres • lluny de la platja

왌 89. 쐌쐌 La paraula en pot pertànyer a més d’una categoria lèxica. Digues a quines i escriu una oració per a cada possibilitat. 쐌 90. 쐌쐌 Escriu la categoria lèxica de cada paraula de les sèries següents:

• alegre - alegria - alegrar - alegrement • jo - em - meu • a - ha - o - ho - eh - i - hi - he ORTOGRAFIA 왌 91. 쐌왌 Copia les formes verbals següents i completa-les amb a o e segons que calgui:

• f_ré • f_ríeu • f_ig • f_ia

• tr_ient • tr_ieu • tr_urem • tr_t

■ Quin criteri has aplicat amb aquests dos verbs? 왌 92. 쐌쐌 Copia les formes verbals següents i completa-les amb o o u segons que calgui:

• p_guem • p_dria • p_gués • p_guis

• v_lia • v_lguessis • v_ldré • v_lgueu

■ Quins criteris has aplicat amb aquests dos verbs? 쐌 93. 쐌쐌 Escriu el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu del verb sortir i marca amb un color les formes planes i amb un altre de diferent les agudes i monosil·làbiques. Després, explica l’alternança vocàlica que es produeix.

46

왌 94. 쐌쐌 Escriu completes les locucions següents amb un d’aquests mots: treballs - senyals - ets i uts - sentits - feines - paraules

• amb pèls i ......... • amb bones ......... • amb tots els .........

• amb penes i ......... • amb tots els ......... • amb prou .........

왌 95. 쐌쐌 Escriu aparellades les frases fetes equivalents: Sentir ploure Sortir amb les mans buides Dir-ne de totes Cridar l’alto Tenir consciència Marcar els cinc dits

• • • • • •

• Tocar el crostó • Parar els peus • Fer l’orni • Ser com cal • Engegar-les sense engaltar

• Perdre-hi l’estona

쐌 96. 쐌쐌 Completa aquestes frases fetes i aparellales amb el significat corresponent:

• Costar un ......... • Caure pel seu propi ......... • Ser una olla de ......... • Començar la casa per la ......... • Nedar entre dues ......... • Tocar la ......... Molestar. Ser evident. Ser un enrenou i una confusió. Mantenir-se entre dues tendències. Pagar un preu excessiu. Emprar un procediment equivocat.

831025 _ 0020-0047.qxd

29/3/07

17:51

Página 47

Conceptes clau de la unitat Categories lèxiques. Classes de paraules que s’estableixen tenint en compte tres nivells d’anàlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semàntica. Les categories lèxiques són verb, nom, adjectiu, determinant, adverbi, preposició, conjunció, interjecció i pronom.

Locució. Sintagma fixat i estereotipat que funciona com una sola paraula i que té un significat diferent del de les paraules que el formen.

Frase feta. Oració fixada i estereotipada que funciona com un verb, però té un significat propi, diferent de la simple suma dels significats de les paraules que la formen.

ENTRETENIMENTS Si resols el joc de l’escaquer, apareixeran tres frases fetes que contenen ull. 1

1

2

2

17

3

3

4

5

6

7

18

19

20

21

22

32

33

34

35

36

37

43

44

45

46

47

48

U

8

23

38

49

-

’

50

L

L

24

25

26

27

28

39

25

40

41

42

51

52

53

9

10

11

29

30

31

54

55

12

’ U

56

57

13

L

14

15

16

L

U

L

L

Definicions 16

23

30

46

8

28

12

45

13

7

25

27

15

47

11

38

24

36

44

48

6

35

40

14

4

32

43

37

31

26

10

50

1

18

51

49

3

52

20

33

39

53

2

55

42

29

19

57

34

41

21

`

22

54

17

Desprenien una cosa d’allà on és plantada o adherida.

Pasta de galeta en forma de paperina cònica per a un gelat.

9

56

En femení, amb una massa semblant a la d’un torró.

Alicates, especialment les grosses.

5

Unida estretament formant cohesió.

Oligopèptid que té la molècula amb vuit enllaços peptídics.

47

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

2 Un objecte misteriós, que té un origen incert, que pot influir molt en la vida dels que l’envolten... la possessió del qual pot tenir conseqüències... potser negatives per al propietari... Aquesta és la història d’aquest conte... un conte de misteri... o de terror?

48

19:12

Página 48

I si fos... La mà dissecada Ara fa uns vuit mesos, un amic meu, Louis R..., va reunir un vespre alguns camarades. Bevíem ponx tot parlant de literatura, pintura i explicant-nos alguns acudits. De sobte, la porta es va obrir i un dels meus amics d’infantesa va entrar com un huracà. –Endevineu d’on vinc! –exclamà immediatament. –Aposto que de Mabille –va respondre un. –Ni t’hi acostes, vinc de P..., a Normandia, on he at vuit dies i d’on porto un gran criminal amic meu, que us demano permís per presentar-vos. Dient això, es va treure de la butxaca una mà dissecada; una mà horrible, negra, seca, molt llarga i crispada; els músculs, de força extraordinària, estaven limitats per una tira de pell a la punta dels dits; tot plegat pudia a malvat. –Figureu-vos –digué el meu amic– que l’altre dia venien les pertinences d’un vell bruixot de renom a tota la comarca; es ejava sobre un mànec d’escombra, practicava la màgia blanca i negra, i feia que les vaques tinguessin la llet blava. El vell bergant sempre tingué un gran afecte per aquesta mà que, segons deia, era la d’un cèlebre criminal ajusticiat el 1736, per haver llançat de cap la seva dona a un pou, i per haver penjat del campanar de l’església el capellà que els havia casat. Després d’aquesta doble proesa, el paio anà a córrer món i en la seva carrera tan curta com intensa va assaltar dotze viatgers i una vintena de monjos d’un monestir. –Però què vols fer-ne, d’aquest horror? –vam exclamar. –I doncs!, en faré el meu botó de timbre per espantar els creditors. –Amic meu –digué Henri Smith, un anglès molt flegmàtic–, crec que aquesta mà és carn índia conservada mitjançant un procés nou, i t’aconsello que en facis brou. –No feu broma, senyors –va reprendre amb sang freda un estudiant de medicina–. I tu, Pierre, si t’he de donar algun consell, et diré que facis enterrar aquesta deixalla humana, per si de cas el seu propietari la vingués a reclamar; a més, potser aquesta mà ha après mals costums, ja coneixes la dita: «Qui ha matat, matarà». –I qui ha begut, beurà –reprengué l’amfitrió. I à a l’estudiant un gran got de rom. En Pierre va alçar el seu got i, adreçant-se a la mà, digué: –Brindo per la propera visita del teu amo. Després es parlà d’altres coses i cadascú tornà a casa seva. L’endemà, vaig anar a casa d’en Pierre. –Què, com va? –vaig preguntar-li. –Molt bé –em respongué. –I la teva mà?

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 49


–L’has hagut de veure a la campana de la porta, on vaig posar-la ahir a la nit, però figura’t que algú, per fer-me una broma, ha trucat a mitjanit; he preguntat qui era, però com que ningú no responia, he tornat al llit i m’he adormit. En aquell moment van trucar a la porta: era el propietari, un personatge groller i força impertinent. Entrà sense saludar: –Senyor –va dir al meu amic–, us prego que tragueu immediatament la carronya que heu penjat a la corda de la campana; si no ho feu, em veuré obligat a fer-vos fora. –Senyor –va respondre en Pierre amb molta gravetat–, insulteu una mà que no s’ho mereix, sapigueu que ha pertangut a un home molt cultivat. El propietari es girà i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va seguir, despenjà la mà i la lligà a la campana de la seva alcova. –Més val així –va dir–. Aquesta mà em donarà pensaments seriosos cada nit. Al cap d’una hora el vaig deixar i vaig tornar a casa. La nit següent vaig dormir malament, estava agitat, nerviós; diverses vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del matí, un cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pàl·lid i tremolós. –Ah, senyor! –exclamà, sanglotejant–, han assassinat el meu pobre amo. Em vaig vestir i vaig córrer cap a cal Pierre. La casa estava plena de gent; hi havia un moviment incessant, tothom comentava l’esdeveniment. Vaig arribar amb grans esforços a l’habitació. Quatre agents de policia estaven dempeus a l’interior, bloc en mà, examinant, parlant baix i escrivint; dos doctors xerraven prop del llit sobre el qual estava estirat en Pierre sense coneixement. No era mort, però tenia un aspecte espantós. Tenia els ulls oberts desmesuradament, les nines dilatades semblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horrible i desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cinc dits que s’havien enfonsat profundament en la carn. Llavors una cosa em colpí, quan vaig mirar el timbre de l’alcova: la mà dissecada no hi era. Els metges, sens dubte, la devien haver tret per no impressionar la gent que entrés a l’habitació. No vaig preguntar què se n’havia fet. Retallo ara d’un diari de l’endemà el relat del succés: «Un atemptat horrible es va cometre ahir en la persona d’un jove, el senyor Pierre B..., estudiant de dret, de Normandia. El jove havia entrat a casa cap a les deu del vespre; va dir al seu criat, el senyor Bonvin, que ja es podia retirar, i se n’anà a dormir. Cap a mitjanit, aquest home va ser despertat per la campana del seu amo, que sonava amb fúria. Va tenir por, encengué una espelma i esperà; la campana s’aturà durant un minut, i després va reprendre amb tal força que el criat, boig de terror, anà a despertar el porter; avisaren la policia, que arribà al cap d’un quart d’hora, aproximadament, i tiraren la porta avall. »Un espectacle horrible s’oferí als seus ulls. Els mobles tirats per terra indicaven que hi havia hagut una lluita terrible. Enmig de la cambra, estirat, amb els membres erts i la cara lívida, amb els ulls esgarrifosament dilatats, hi havia el jove Pierre B... sense moviment; tenia al coll les empremtes profundes de cinc dits. L’informe del doctor Bourdeau, cridat immediatament, diu que

49

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 50


l’agressor devia tenir una força prodigiosa i una mà extraordinàriament prima i nerviosa. Res no fa sospitar el mòbil del delicte, ni qui pot ser-ne l’autor». L’endemà es llegia, en el mateix diari: «El senyor Pierre B..., la víctima de l’espantós atemptat, va recuperar el coneixement després de dues hores de cures intensives a càrrec del doctor Bourdeau. La seva vida no corre perill, però es tem pel seu judici. No hi ha rastre del culpable.» En efecte, el meu pobre amic estava boig; durant set mesos, vaig anar-lo a veure cada dia a l’hospici, però no recuperà ni un bri de raó. En el seu deliri, se li escapaven paraules estranyes i tenia una idea fixa: es creia perseguit per un espectre. Un dia em van venir a buscar urgentment perquè estava pitjor, i el vaig trobar agonitzant. Durant dues hores va romandre calmat, després, de cop i volta, s’alçà del llit, cridà agitant els braços i pres d’un espantós terror: –Agafa-la! Agafa-la! M’escanya, socors, socors! Va donar dues voltes a l’habitació cridant, després caigué mort, de cara a terra. Em vaig haver d’encarregar de portar el seu cos al poblet de P..., a Normandia. Era d’aquest mateix poble que havia vingut el vespre que ens va presentar la mà dissecada. El seu cos va ser tancat en un fèretre de plom, i quatre dies més tard em ejava amb el vell capellà del poble pel petit cementiri on havien cavat la seva tomba. Feia un temps magnífic, el cel era blau i ple de llum. Se sentia el soroll de pales dels enterradors que cavaven la tomba. De sobte ens van cridar i vam anar a veure què volien. Havien trobat un taüt. D’un cop de pic van fer saltar la tapa i vam veure un esquelet desmesuradament llarg que, des dels seus ulls buits, semblava desafiar-nos; vaig tenir un malestar, no sé per què em vaig espantar. –Mireu! –exclamà un dels homes–. El bergant té un monyó tallat, heus aquí la seva mà. I agafà del costat del cos una gran mà dissecada, que ens presentà. –Fixa’t –va fer l’altre, rient–, et mira i et saltarà a la gola perquè li tornis la mà. –Vinga –digué el capellà–, deixeu els morts en pau i tanqueu el taüt, cavarem en una altra part la tomba del pobre senyor Pierre. L’endemà tot havia acabat i vaig reprendre la ruta cap a París, després d’haver deixat cinquanta francs al vell capellà perquè fes misses per al repòs de l’ànima d’aquell de qui havíem pertorbat la sepultura. GUY DE MAUANT, La tomba i altres contes d’horror (Adaptació)

50

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 51



• • • •

ponx pertinença bergant paio

• • • •

creditor flegmàtic sanglotejar dempeus

• • • •

colpir ert bri monyó

2. Digues en quin registre se solen utilitzar les paraules següents: paio dempeus

• col·loquial • tècnic • literari • científic

3. Substitueix les expressions destacades per la forma més ajustada de les següents:

L

i c m t s

• Un dels meus amics d’infantesa va entrar com un huracà. com un cicló com una tempesta com un vendaval

• I doncs!, en faré el meu botó de timbre per espantar els creditors. I tant! I ara! En resum 4. Explica què són la màgia blanca i la màgia negra i quins tipus de persones les practicaven. 5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.

A

C

B

D

51

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 52


a

M e m f g

INTERPRETAR EL TEXT 6. Explica com t’imagines l’ambient en què viu en Pierre i la relació que manté amb la seva colla d’amics. 7. Creus que algun dels amics d’en Pierre té algun pressentiment sobre allò que arà després? Si és el cas, dóna’n alguna mostra. 8. Com interpretes les paraules d’en Pierre Brindo per la propera visita del teu amo adreçades a la mà? 9. Per què creus que la mà persegueix en Pierre i no ho va fer amb el bruixot, que la va tenir molt més temps? 10. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• En Pierre, per fer-se l’important, té la necessitat d’exhibir la mà dissecada. • L’exhibició de la mà causa diversió entre una part dels seus amics. • La mà dissecada es comporta com una persona. • En Pierre s’ha trastocat perquè ha vist com la mà dissecada l’ha volgut matar. • La policia sospita de seguida com han intentat ass en Pierre. • El cadàver del criminal vol recuperar la seva mà. • És una casualitat que es cavi la tomba d’en Pierre damunt de la del criminal . • L’esquelet, finalment, descansa en pau. REFLEXIONAR I AVALUAR 11. Localitza els adjectius que apareixen en aquest fragment i explica quina importància tenen en la descripció dels personatges i en la narració dels fets. La nit següent vaig dormir malament, estava agitat, nerviós; diverses vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del matí, un cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pàl·lid i tremolós.

12. Consideres que la dita Qui ha matat, matarà té relació amb la moralitat o la religiositat de l’època? Explica per què. 13. Quina importància té el pensament màgic en la societat que retrata l’autor? Creus que actualment encara es manté aquest tipus de pensament? 14. Creus que les històries de terror agraden, normalment, a les persones? Per què?

EXPRESSAR-NOS 15.

En grups, escolliu un personatge, real o fictici, que inspiri (o hagi inspirat) terror. Després, expliqueu a la resta dels companys i companyes algun fet terrorífic en què hagi intervingut.

16. Redacta una notícia de diari, imitant les dues que apareixen en el conte, que expliquin els esdeveniments finals: des de la mort d’en Pierre fins al seu enterrament.

52

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 53


L’expressió d’actituds emocionals (II) En la unitat anterior has estudiat l’expressió dels sentiments i dels estats de satisfacció i d’insatisfacció. Unes altres actituds emocionals són l’interès i el desinterès per algun element, o l’expressió de la intenció de l’interlocutor.

L’interès El recurs més neutre per expressar interès és el verb interessar. Exemple: M’interessen els esports d’aventura. Ara bé, hi ha diverses fórmules per a diferents graus d’interès. Exemples (de menys a més interès): No descarto demanar un favor al teu cosí. Ens cridava l’atenció la idea de fer un viatge a un país exòtic. M’atreuen les situacions de risc. Ens aiona el cinema d’acció. En els contextos més formals se sol utilitzar un verb que introdueix les paraules que fan referència a l’interès. Exemples: Sento una certa curiositat per saber com li ha anat l’entrevista. Trobem interessant la proposta dels delegats de curs.

El desinterès El desinterès és expressat, en general, amb el verb interessar precedit de l’adverbi de negació no. Exemple: No m’interessen les rifes ni les apostes. També hi ha altres formes més col·loquials de manifestar indiferència, com les expressions no em diu res, m’és ben igual, tant me fa... El llenguatge juvenil ha introduït també el modisme ar de... En els contextos més formals són habituals fórmules més llargues. El mot o els mots que expressen interès no encapçalen aquestes maneres de dir, sinó que apareixen més endavant. Exemples: No tenim un interès especial en aquest documental. No forma part de les meves prioritats comprar-me roba de mudar.

La intenció L’emissor d’un missatge pot expressar clarament la intenció que té fent servir el verb voler. També es poden fer servir, amb el mateix to col·loquial, el temps futur o una perífrasi verbal. Exemples: Vull provar de fer-ho tot sol. Demà mateix faré neteja de les golfes. Vaig a trucar a la Marga per donar-li l’enhorabona. Per a usos més formals disposem d’altres fórmules, com ara Em disposo a..., Em proposo..., Tenim la intenció de..., etc. I també es pot fer servir el verb voler, però en condicional: Voldria ser més amable amb els clients. De vegades, en les relacions socials, no queda bé manifestar directament la intenció. Aleshores es recorre a preguntes que suggereixen la intenció, però donen la possibilitat d’intervenir a l’interlocutor. Exemples: Et fa res que ajusti la porta? Us sap greu que vagi començant a desparar taula?

53


왌 17. 쐌왌 Omple els espais buits d’aquestes oracions amb algun dels següents sinònims d’interès:

• La demolició de l’edifici de vint plantes ha creat una gran ........... • El conferenciant va captivar des del primer moment l’........... del seu públic. • Tal com en Josep la presenta, la sortida té un gran ........... • Manifesta una ........... especial per la seva filla petita. 왌 18. 쐌왌 Busca en aquest text expressions que denotin desinterès:

왌 19. 쐌왌 Classifica aquestes oracions segons que expressin interès o desinterès:

• Mostra una gran apatia en totes les assignatures. • L’estudi de les papallones el té captivat. • El seu relat m’ha deixat impressionat. • Vam notar una certa fredor en les seves paraules. • Personalment, el caviar no em diu res. • M’aionen els llibres de ciència-ficció. 왌 20. 쐌쐌 Escriu una oració que comenci per cada una de les expressions següents, que manifesten intenció:

• Em disposo a... • Tenim la intenció de... • Vaig a...

• Em proposo... • Voldria... • Faré...

왌 21. 쐌쐌 Torna a escriure aquestes expressions d’intenció, de manera que siguin més formals:

●

Vull obrir la finestra.

쏅 Et fa res que obri la finestra?

• Jo baixaré primer. • Vaig a collir unes quantes roses del jardí. •

Vull que em deixis la teva bicicleta. Posaré la música de ball.

쐌 22. 쐌쐌

54

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 55


Llegir en públic Discurs de Seattle, cap de la tribu Duwamish Jo no sóc sinó un salvatge i no comprenc. He vist milers de búfals morir al prat, abandonats per l’home blanc que els havia batut d’un tren estant que rodolava. No sóc més que un salvatge i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d’acer que escupen fumera són més importants que els búfals que nosaltres no matem sinó per sobreviure. Què esdevindrà a l’home sense els animals? Quan ja no hi haurà animals, l’home morirà amb un gran sentiment de solitud. El que ocorre als animals ben aviat succeeix a l’home. Totes les coses tenen relació. Allò que s’escau a la terra, arriba als fills que poblen aquesta terra. Heu d’ensenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran és compost per les cendres dels nostres avant-

ats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los que si l’home escup a la terra, és damunt d’ell mateix que escup. Això ho sabem: tot es correspon, com la sang que lliga una família. Tot pertany a tot. L’home no ha teixit la trama de la vida, no n’és sinó un fil. DR. HENRY A. SMITH, 1887 (Discurs atribuït al cabdill indi Seattle, 1855)

왌 23. 쐌왌 Imagina’t que s’ha de llegir aquest discurs a l’institut durant la Setmana de l’Ecologia. Respon aquest qüestionari sobre el fet de llegir en públic:

• T’ha tocat a tu fer aquesta lectura en públic. El primer que penses és: Fantàstic! M’encanta participar! Ho faré, però malament, segur. No, no puc i no vull llegir en públic.

• El teu principal problema a l’hora de llegir en públic és: No m’agraden els micros. M’entrebanco pels nervis. Em bloquejo.

■

• Les altres vegades que ho has fet, en acabar t’han dit: «Anaves massa ràpid i no s’entenia res.» «Molt bé, però no se sentia massa!» No t’han dit res per no desanimar-te.

• Per a tu, llegir en veu alta... És un càstig, una tortura... T’agradaria poder-ho fer, però no te’n surts. És una manera de participar... N’hi m’ho plantejo. Quina vergonya!

Compareu les respostes de tots els companys i companyes de la classe.

55

831025 _ 0048-0073.qxd

29/3/07

17:50

Página 56


Pistes per llegir en públic Aquí tens uns quants trucs, recursos o consells que t’ajudaran quan t’hagis d’enfrontar a la situació de llegir en públic:

• Intenta llegir com t’agradaria que et llegissin. • Mira d’entendre el text, ja que com més l’entenguis, millor el faràs entendre. • Procura mantenir una postura dreta, però no rígida. • Posa-hi moltes ganes: així segur que surt bé. • Prepara’t el text prèviament. • Fes les pauses que convingui, perquè la gent s’agafi el seu temps per entendre’t. • Tingues el micro a la distància adequada. • Evita quedar-te amb la gola seca: beu aigua quan ho necessitis. • Assaja: fes que algú t’escolti abans, i et corregeixi els errors. • Tingues en compte que el públic no estarà pendent de tu, sinó del que dius. • Si pots, grava’t en àudio o en vídeo i escolta’t. Ho sabies? Si tens el vici de llegir massa ràpid, quan preparis el text prova de llegir-ne només les vocals. És impossible córrer! Això sí, procura que ningú no et senti fer-ho. Quan sentim la nostra veu enregistrada no la reconeixem i ens desagrada. Però és així com la senten els altres, sempre.

왌 24. 쐌왌 Feu entre tots una llista dels recursos que us semblen més importants a l’hora de llegir en públic. Comenteu també els que us costa més de tenir en compte i els que valoreu més en els altres. 왌 25. 쐌쐌 Llegiu tots, per torns, el fragment del discurs del cap indi Seattle que teniu a la pàgina anterior. Convé que cadascú prepari individualment la lectura. ■ Valoreu conjuntament com ho ha fet cada company i companya, feu una llista dels aspectes que cal millorar de cara a futures lectures en públic i, si cal, repetiu la lectura per valorar si heu millorat en algun aspecte.

56

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 57

왌 26. 쐌왌 Identifica la paraula que no pertany a cada sèrie de sinònims:

• educat, cortès, atent, perspicaç, considerat, respectuós • assenyat, reflexiu, cautelós, distret, considerat • afectuós, cordial, gentil, afable, incrèdul, acollidor • treballador, laboriós, dropo, feiner, trafegut, trescador 왌 27. 쐌왌 Escriu mots compostos que defineixen maneres de ser de les persones: busca llepa poca prim panxa escanya

• • • • • •

• solta • mirat • fils • content • pobres • raons

왌 28. 쐌쐌 Escriu aquestes paraules per parelles d’un adjectiu i el seu antònim: vergonyós - perplex - agressiu - hostil - hipòcrita - antipàtic - amistós agradable - poruc - valent - pacífic - atrevit - sincer - segur 왌 29. 쐌쐌 Relaciona els dos termes de les comparacions següents i escriu expressions que defineixin maneres de ser d’una persona: eixerit ferm llest veloç delicat alegre

• • • • • •

• com un pèsol • com una sageta • com un picarol • com una roca • com un lliri • com una sargantana

El vocabulari de l’ésser humà: actituds i sentiments


쐌 30. 쐌쐌 Indica si aquests adjectius que defineixen estats d’ànim els associes a molta o poca tristesa, i busca situacions a les quals es puguin aplicar: serè - abatut - afligit - moix - aclaparat - deprimit - malenconiós - trist 쐌 31. 쐌쐌 Escriu junts cada adjectiu amb la seva definició:

™™™™™ abúlic

cínic

sagaç

insolent

sociable

• Subtil a descobrir les coses. • Que manca al respecte degut a altres persones. • Privat de voluntat. • Inclinat a viure amb altres persones. • Que presumeix de no creure en la rectitud i la sinceritat. 쐌 32. 쐌쐌 Explica el significat d’aquestes frases fetes:

• Sentir ploure • Ficar cullerada

• Deixar de pedra • Mullar-se el cul

57

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 58


Els verbs Act. 33 i 34

La conjugació verbal

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

FORMES PERSONALS

FORMES NO PERSONALS

La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode. La taula següent pren com a exemple el verb model de la primera conjugació, ballar: Infinitiu

ballar

Gerundi

ballant

Participi

ballat, ballada, ballats, ballades

Infinitiu perfet

haver ballat

Gerundi perfet

havent ballat

Present d’indicatiu

ballo...

Perfet d’indicatiu

he ballat...

Imperfet d’indicatiu

ballava...

Plusquamperfet d’indicatiu

havia ballat...

at simple

ballí...

at perifràstic d’indicatiu

vaig ballar...

at anterior

haguí ballat...

at anterior perifràstic d’indicatiu

vaig haver ballat...

Futur

ballaré...

Futur perfet

hauré ballat...

Condicional

ballaria...

Condicional perfet

hauria ballat...

Present de subjuntiu

balli...

Perfet de subjuntiu

hagi ballat...

Imperfet de subjuntiu

ballés...

Plusquamperfet de subjuntiu

hagués ballat...

at perifràstic de subjuntiu

vagi ballar...

at anterior perifràstic de subjuntiu

vagi haver ballat...

MODE IMPERATIU

Act. 35 - 37

balla...

El verb, nucli del sintagma verbal La primera funció sintàctica del verb és la de nucli d’un sintagma verbal que, al seu torn, fa de predicat de l’oració. Exemple: SV (predicat de l’oració) _______________________ El camió de la brossa a a primera hora de la nit. V (nucli del SV)

58

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 59


La funció de nucli, però, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Es donen diferents casos en què el nucli del sintagma verbal està format per més d’un mot:

• Temps compostos. El nucli del sintagma verbal està format per una forma personal del verb auxiliar haver i pel participi del verb que aporta el significat més important. Exemple: Els trens de rodalies han incrementat els serveis durant l’estiu. V (nucli del SV)

• Temps perifràstics. El nucli del sintagma verbal està format per una forma personal del verb auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per l’infinitiu o l’infinitiu perfet del verb que aporta el significat més important. Exemple: Va trucar al mòbil de la seva germana. V (nucli del SV)

Quan va haver acabat l’explicació, va demanar si hi havia algun dubte. V (nucli del SV)

• Veu iva. El nucli del sintagma verbal està format per una forma personal del verb auxiliar ser i pel participi del verb que aporta el significat més important. Exemple: Aquestes vinyes seran veremades a finals d’agost o principis de setembre. V (nucli)

En aquest tipus de construccions el subjecte no protagonitza l’acció expressada pel verb, sinó que la rep. En l’oració anterior, les vinyes reben l’acció de ser veremades, que protagonitzen els pagesos.

L’assemblea de socis del Club Esportiu Esforç ha escollit l’Antònia Serra com a presidenta.

• Perífrasis verbals. El nucli del sintagma verbal està format per un verb auxiliar, a vegades també per una preposició o locució, i per una forma no personal del verb, generalment l’infinitiu, que aporta el significat més important. Exemple: Els motoristes han de portar sempre el casc. V (nucli)

Classes de perífrasis verbals

Act. 38 - 40

Les perífrasis verbals són expressions complexes amb un significat únic. El sentit unitari d’aquestes expressions concreta una noció que no es pot precisar amb cap dels altres temps verbals existents. Exemple: Hem de treballar. 1 Perífrasi verbal que expressa obligació i que està formada pel verb auxiliar haver, la preposició de i l’infinitiu treballar. Acabem de veure una pel·lícula fabulosa.

Vaig a comprar una entrada.

59

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 60


Les perífrasis verbals es poden classificar segons la noció que expressa cadascuna:

• Expressen obligació: l’acció és necessària o convenient. – haver + de + infinitiu: Heu de revisar la pressió dels pneumàtics. – caldre + infinitiu: Cal rentar els llençols.

• Expressen probabilitat: l’acció és versemblant, però no segura. – deure + infinitiu: Deuen plegar a dos quarts d’una.

• Expressen imminència: l’acció es produirà immediatament o, si més no, se’n mostra la intenció. – anar + a + infinitiu: Anàvem a sortir al carrer. – estar + a punt de + infinitiu: Està a punt de ploure.

• Expressen inici: l’acció comença a produir-se. – començar + a + infinitiu: Van començar a saltar d’alegria. – posar-se + a + infinitiu: Em posaré a treballar de bon matí.

• Expressen anterioritat: l’acció és immediatament anterior. – acabar + de + infinitiu: M’acaben de regalar un llibre de fotografia artística.

• Expressen duració: l’acció s’està produint. En aquest cas, la forma no personal és el gerundi. – estar + gerundi: Estic planxant pantalons i camises. – anar + gerundi: Van asfaltant la carretera del poble per trams. – continuar + gerundi: Nosaltres continuarem lluitant per les nostres idees.

왌 33. 쐌왌 Copia els verbs d’aquestes oracions i indica’n el temps i el mode:

• M’he pres un suc de préssec i ara no em trobo gaire bé. • Ja t’ho dic: no sortiré fins que no hagi acabat la feina. • Ahir me’n vaig anar al llit molt tard. • Aixeca’t i fes alguna cosa. • El seu pare vol que estudiï medicina com ell. • Si en Marc no m’hagués dut amb cotxe no hauria arribat a l’hora. • Ens ensenyaran les fotos de les vacances. 왌 34. 쐌왌 Copia les formes no personals que conté aquest text i indica quines són:

Q

uan cap allà les dotze de la nit vaig arribar al local, la festa pintava força bé. Tota la penya ballant, xerrant tot prenent un refresc, alguns petonejant-se asseguts en un sofà vell i atrotinat. Però després d’haver ballat unes quantes cançons, la co-

sa es va embolicar. Una veïna, cansada de no dormir, va trucar a la pasma. Presentar-se al local, regirar-ho tot i interrogar l’Àngel va ser tot un. Els altres vam fugir cames ajudeu-me maleint la senyora que ens havia aixafat la guitarra.

왌 35. 쐌쐌 Classifica aquestes formes verbals en simples, compostes o perifràstiques:

• vam haver perdut • haguérem après • hagi estat

60

• havies entrat • vas agafar • sol·licitaré

• puja • hauran arribat • va suposar

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 61


왌 36. 쐌쐌 Transforma en veu iva les oracions següents:

• El dentista va examinar el pacient. • El nostre veí va cantar aquell tango tan famós. • Obren la porta a les vuit menys cinc. • Anuncien el resultat del partit per megafonia. • Aquesta tarda, l’alcalde presentarà el nou llibre d’Òscar Albiol. 왌 37. 쐌쐌 Escriu aquestes oracions en veu activa:

• Tots els assistents seran obsequiats amb un refrigeri. • L’equip guanyador va ser rebut amb gran entusiasme pels seus seguidors. • Les noves instal·lacions culturals seran inaugurades pel president de la Generalitat. • L’edifici havia estat concebut com a centre d’innovació tecnològica pel seu •

dissenyador. El paquet ha estat enviat aquest matí per la secretària de direcció.

왌 38. 쐌쐌 Identifica les perífrasis verbals d’aquestes oracions i indica quina noció expressa cadascuna:

• Deuen ser tres quarts de nou. • Va començar a ploure quan sortíem de casa. • Els nens van recollint pinyes per cremar a la llar de foc. • Estic a punt d’entrar al metro i no tindré cobertura. • Ens acaben de donar la notícia. • Cadascú ha de responsabilitzar-se de les seves accions. • Estic llegint un llibre de ciència-ficció molt emocionant. • Cal respectar les opinions de tothom. 쐌 39. 쐌쐌 Escriu un text breu que narri aquesta historieta. Fes servir totes les perífrasis verbals que puguis.

쐌 40. 쐌쐌 Corregeix aquestes perífrasis verbals d’obligació mal construïdes per una fórmula correcta en català:

• Tenim que portar l’autorització abans de divendres. • A l’Andrea no hi ha que fer-li gaire cas; és molt exagerada. • El metge li ha dit que té que prendre’s una pastilla cada vuit hores. • N’hi ha que presentar el treball de naturals enquadernat. 왌 41. 쐌쐌 Escriu, en tres columnes, el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs començar, regar i penjar. Explica les alternances consonàntiques que hi detectis.

61

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 62


L’accentuació de les formes verbals (I) En l’accentuació dels verbs es cometen errors força sovint. En aquesta unitat rearàs si cal o no accentuar les formes verbals agudes. La norma és la mateixa que per al conjunt de paraules agudes: S’accentuen

paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

No s’accentuen

resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Apliquem aquesta norma, per exemple, al futur, temps verbal que té sis formes agudes (presentem en vermell les que s’accentuen i en blau, les que no s’accentuen): cantaré: forma aguda acabada en -e, s’accentua cantaràs: forma aguda acabada en -as, s’accentua cantarà: forma aguda acabada en -a, s’accentua cantarem: forma aguda acabada en -em, no s’accentua cantareu: forma aguda acabada en diftong, no s’accentua cantaran: forma aguda acabada en -an, no s’accentua Altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. En el cas del at simple, per exemple, les dues formes agudes s’accentuen: cantí: forma aguda acabada en -i, s’accentua cantà: forma aguda acabada en -a, s’accentua En canvi, en altres temps verbals les formes agudes no s’accentuen, també a causa de la terminació que presenten. És el cas del present d’indicatiu: cantem: forma aguda acabada en -em, no s’accentua canteu: forma aguda acabada en diftong, no s’accentua En el cas dels participis, tot i que la majoria acaben en -t (cantat, temut, dormit...) i, per tant, no s’accentuen, convé tenir presents els que acaben en -s, que sí que s’accentuen. Alguns dels casos més freqüents són els següents: Participi romàs ofès reprès desprès encès atès emprès empès ès estès pretès difós inclòs reclòs

62

Verb (infinitiu) romandre ofendre reprendre desprendre encendre atendre emprendre empènyer etre estendre pretendre difondre incloure recloure

Exemple Han romàs tres hores esperant. El teu comentari m’ha ofès. Quan hauran reprès les negociacions, ja en parlarem. S’ha desprès un tros de la façana. Hauríem encès els llums, però no hi havia corrent. A recepció m’han atès extraordinàriament bé. Tant de bo que no haguessin emprès la caminada. Va caure perquè el defensor l’havia empès. Han ès el seu error d’entrada. Quan hagis estès la roba, vine a ajudar-me a la cuina. No he pretès dir això, disculpi’m. Les autoritats han difós una alerta de rierades. No crec que hagin inclòs aquesta partida al pressupost. Va ser reclòs durant dos anys en un camp de presoners.

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 63


왌 42. 쐌왌 Llegeix aquestes formes verbals i copia les que siguin agudes:

• ballava • penso • ballaríem

• sortiu • cantessis • tallés

• talles • dormís • guanyaré

• caminem • celebrarà • dormis

■ Explica per què algunes d’aquestes formes porten accent i altres no en porten. 왌 43. 쐌왌 Quin és el temps verbal en què totes les formes són agudes? ■ Observa aquestes formes i explica per què les tres persones del singular porten accent i, en canvi, les tres persones del plural no en porten. 왌 44. 쐌쐌 Torna a escriure aquest text de Quim Monzó canviant les formes del at perifràstic per formes del at simple:

V

a agafar l’americana, va sortir al carrer, va caminar fins a un basar que hi havia tres carrers més enllà, va comprar un televisor (de pantalla rectangu-

왌 45. 쐌쐌

lar, enorme), va tornar a casa acompanyat de l’instal·lador, el va connectar (el televisor) i va buscar el canal on feien la pel·lícula amb Jean-Louis Trintignant.

Copia aquesta taula i completa-la: Present d’indicatiu Imperfet d’indicatiu

Futur

ballar servir perdre

serveixo perdia

témer caminar

caminaré

왌 46. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb l’imperfet de subjuntiu o amb el participi del verb indicat entre parèntesis:

• No li han ........... (etre) la sol·licitud perquè estava fora de termini. • Mentre m’esperava perquè la doctora m’........... (atendre), he estat xerrant • • •

amb la infermera. Tots dos països han ........... (reprendre) les converses de pau. Tothom li va demanar que ........... (parlar) sense cridar tant. Quan hàgiu ........... (encendre) les espelmes apagarem el llum.

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

N’

estava fart! Quan per fi s’assegué a l’avió, respirà profundament i intentà dormir per oblidar el calvari que havia at. La noia que l’havia atès no tingué cap mena de delicadesa amb el seu equipatge. Havia romàs més de dues hores esperant en una sala petita. Hagué de ar per un grapat de controls ordinaris i extraordinaris. El van escorcollar de dalt a baix. I mentrestant, recordava

les paraules de l’agent de viatges: «No tindrà cap problema, li ho garantim.» «Quan hauré arribat, faré una carta de reclamació a l’agència i als responsables de l’aeroport per discriminació», pensava per a ell mateix. Se sentia ofès i enganyat. Al capdavall, si hagués portat un gosset no hauria at res. Però tu porta un cadell de pantera negra i veuràs quants problemes...

63

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 64


La derivació (I) Els afixos La derivació és el procediment mitjançant el qual formem paraules noves o en modifiquen el significat. Fixa-t’hi: bolet 1 bolet-aire

feliç 1 in-feliç

(lexema) (afix)

vernís 1 en-vernis-sar

(afix) (lexema)

(afix) (lexema) (afix)

El lexema aporta el significat bàsic de la paraula i els afixos són els elements que en matisen el significat. Segons el lloc que ocupen respecte al lexema, hi ha tres tipus d’afixos:

• Prefixos: si van davant del lexema, com a desfer • Sufixos: si van darrere del lexema, com a foscor • Infixos: si van entre el lexema i el sufix, com a fredolic

Els sufixos Són els afixos que afegim darrere del lexema per formar mots derivats. Formen una sèrie molt extensa i són els més utilitzats en la formació de paraules. De vegades, quan afegim un sufix a un lexema podem canviar la categoria lèxica de la paraula. ample (adjectiu) 1 amplitud (nom) raig (nom) 1 rajar (verb) Observa, també, que en aquest procés de derivació la paraula derivada pot sofrir canvis ortogràfics (nou-novetat, llop-llobató, taronja-taronger, ros-rossos, ric-riquesa…) o fonètics com, per exemple, addició o supressió de sons (pa-panarra, bèstia-bestiola…) o canvis en l’accent (petit-petitó, diner-dineral…).

왌 48. 쐌쐌 Segmenta les paraules següents i escriu separadament el lexema i els afixos que les formen:

• ejada • verdor • reorganitzar

• prehistòria • entossudir-se • fugisser

• encaparrar-se • enfeinat • immobilitzar

왌 49. 쐌쐌 Relaciona els mots de l’esquerra amb els sufixos de la dreta i escriu la paraula resultant. Després, comprova si hi ha canvis ortogràfics. protestant avar pur tranquil arròs faig blau

64

• • • • • • •

• -or • -esa • -itzar • -sar • -eda • -ícia • -isme

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 65


왌 50. 쐌쐌 Escriu noms abstractes a partir dels sufixos següents. Subratlla el sufix perquè es vegi clarament de quina paraula prové.

• -edat • -or

●

Exemple

• -tat • -esa -edat

• -ència • -eria

• -ància • -etat

쏅 falsedat

왌 51. 쐌쐌 Explica quin significat aporten al lexema els sufixos destacats en negreta de les paraules següents:

• costellam • veuarra

• petitona • caríssim

• sabatot • greixós

왌 52. 쐌쐌 Escriu una paraula derivada dels verbs següents que descrigui o designi una persona, un objecte o un lloc:

• mirar • escalfar • caminar

• penjar • topar • estudiar

• voltar • acompanyar • menjar

왌 53. 쐌쐌 Aplica els sufixos -dís, -dissa, -aire, -er, -era, que indiquen propensió o aptitud, a aquests verbs, i escriu totes les opcions possibles:

• trencar • plorar • cridar

• plegar • bellugar • cantar

• manar • trigar • rondinar

쐌 54. 쐌쐌 Els sufixos -able, -ible, -ívol i -ívola, expressen possibilitat. Escriu la paraula que equival a les definicions següents i, si hi ha més d’una opció, escriu-les totes:

• Es deixa influir. • Es pot dividir. • Es pot subornar. • Es pot tòrcer.

• Es pot menjar. • Es pot llegir. • Es pot etre. • Es pot negociar.

쐌 55. 쐌쐌 Utilitza els sufixos -ada, -atge, -eda, -eria, -at, que indiquen un col·lectiu, per escriure derivats de les paraules següents:

• branca • teula

• tona • cristall

• canó • arbre

• veí • quilòmetre

쐌 56. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb una forma derivada del mot entre parèntesis:

• Ja han encès la ......... (foc) a la plaça. • Em compraré una ......... (paper) de xurros. • Al mercat només hi havia una ......... (bacallà). • Quan va néixer tenia uns ......... (peu) minúsculs. • Van planificar un ......... (robar) espectacular. • No li van poder llegir la carta ......... (astre).

65

831025 _ 0048-0073.qxd

29/3/07

17:50

Página 66


Narracions èpiques i històriques

Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls Roland, nebot de l’emperador franc Carlemany, lluita contra els sarraïns a la batalla de Roncesvalls, al Pirineu. L’heroi mor en aquesta cèlebre emboscada traïdora. Abans, però, combat els infidels amb el valor propi d’un gran cavaller i aconsegueix repel·lir-los. Posteriorment, Carlemany acudirà a derrotar-los definitivament. És la batalla terrible i comuna. Roland, el comte, no pren cap cobertura; lluita amb l’ascona tant com l’asta li dura. Al quinzè cop l’ha trencada i perduda i amb Durandall, la seva espasa, nua, broca el cavall per atacar Xernubles. Li trenca l’elm, on els carboncles lluen, li bada tota la testa cabelluda i li parteix els ulls i la figura i el blanc ausberg, que és de malla menuda, i tot el cos fins a l’enforcadura. ant la sella, que d’or era batuda, en el cavall l’espasa se li atura: comú: generalitzat ascona: arma que es fa servir llançant-la asta: pal a l’extrem del qual hi ha l’arma brocar: esperonar el cavall carboncle: robí (pedra preciosa) badar: obrir

66

romp l’espinada sens cercar cap juntura i l’abat mort damunt l’herba tofuda. Després li diu: «Brivall, fas mala ruta! Ja de Mahoma no rebràs cap ajuda. Tens, gran glotó, la batalla perduda.» Roland, el comte, pel mig del camp cavalca; té Durandall, que malfereix i talla. Als sarraïns, els causa un gran carnatge. Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre, i la sang clara regalar per la prada! Té sang pels braços i la cota de malles; i el seu cavall, pel coll i les espatlles. La cançó de Roland (Traducció de Joan Jubany)

testa: cap ausberg: túnica de malles per protegir el cos enforcadura: punt del cos d’on surten les cames tofut: espès carnatge: carnisseria

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 67


El rei En Jaume és ferit Jaume I és conegut com el Conqueridor pel fet d’haver integrat als dominis dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó els regnes de Mallorca i de València. Precisament durant el setge de la capital valenciana, que va tenir lloc l’any 1238, el rei va ser ferit. El fragment següent posa de relleu la seva valentia com a militar però també la seva visió psicològica i la capacitat que va tenir de liderar les seves tropes. Una altra vegada la gent de l’arquebisbe de Narbona feren torneig amb els de dins i no s’adonaven de la manera de lluitar dels sarraïns, que feien veure que fugien d’ells per tal d’atraure’ls cap a la vila. I Nós veiérem que la gent de peu s’alegraven perquè fugien i els enviàrem un missatge que no els encalcessin, que si no els sarraïns els farien molt de mal. I ells no se’n volgueren estar malgrat el nostre missatge, i Nós patíem per ells (que n’hi moririen de trenta per amunt quan els sarraïns els ataquessin), ens acostàrem a ells en un cavall que muntàvem i els retinguérem. I Nós, quan ens en tornàvem amb els homes, ens giràrem cap a la vila per contemplar els sarraïns, ja que havia sortit a fora el gruix de la gent, i un ballester ens disparà, i travessant el capell de sol i el batut, ens tocà al cap amb el cairell, prop del front. I Déu volgué que no trasés el crani! I la punta de la sageta clavada sortia del bell mig de la testa, i Nós, amb la ira que això ens provocà, donàrem tal cop amb la mà a la sageta que la trencàrem; i la sang ens rajava cara avall, i amb el mantell de sendal que Nós dúiem ens eixugàvem la sang, i anàvem rient perquè la host no defallís! I entràrem en un reial on Nós teníem posada i se’ns inflà tota la cara i els ulls, de tal manera que amb l’ull de la part on ens havien ferit no hi

poguérem veure durant quatre o cinc dies. I quan se’ns desinflà la cara cavalcàrem per tot el campament perquè la gent no es desconhortés. JAUME I, Llibre dels feits (Adaptació)

Nós: tractament de respecte que s’aplica el rei en Jaume a ell mateix encalçar: intentar atrapar sendal: tela de seda molt fina desconhortar-se: desanimar-se

67

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 68


Narracions de tema bèl·lic A l’època medieval, la guerra era un fet quotidià. Les pugnes entre cristians i sarraïns, o bé entre senyors feudals, formaven part de la vida de la gent, que estava acostumada a viure amb el perill constant d’atacs, assalts i robatoris. En la seva lluita pel poder, els reis i els nobles havien de protagonitzar campanyes d’expansió i mantenir la fidelitat i l’esperit combatiu de la seva gent. Per això van recórrer a la literatura: en un primer moment, a la poesia èpica i, en un segon moment, al gènere historiogràfic o de les cròniques.

La poesia èpica La poesia èpica és un gènere literari narratiu en vers. Durant l’edat mitjana, els joglars portaven arreu d’Europa unes cançons de gesta que explicaven les proeses dels cavallers cristians en la seva lluita contra els sarraïns. Eren tirades, més o menys llargues, de versos d’art major (decasíl·labs, alexandrins) amb rima assonant. Aquests textos es transmetien oralment però també es van recollir per escrit, motiu pel qual ens han pervingut. Dues de les cançons de gesta més cèlebres són el Cantar de Mío Cid, que pertany a la literatura castellana, i la Cançó de Roland, poema èpic francès del qual has llegit un atge. Aquesta obra narra la victòria de l’emperador Carlemany damunt del rei àrab Marsili i la conquesta de la ciutat de Saragossa, després de l’emboscada traïdora de Roncesvalls, al Pirineu, on lluiten coratjosament i perden la vida Roland i els cavallers més valents de França. Els fets històrics que són a la base d’una cançó de gesta són objecte d’un tractament exagerat o fantàstic, amb la intenció d’exaltar les proeses dels protagonistes.

Les cròniques Les cròniques són extenses narracions en prosa i amb pretensió d’autenticitat històrica. En el cas dels comtes de Barcelona, les primeres cròniques sobre les seves gestes estan escrites en llatí, però posteriorment ja es redacten en català. Les cròniques medievals eren escrites a instàncies de la monarquia i tenien una clara intenció propagandística i de justificació de la política reial. Les quatre grans cròniques catalanes van ser escrites entre els segles XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós; i eren escoltades col·lectivament o bé llegides individualment. Aquests textos comparteixen unes característiques comunes:

• Narren fets contemporanis –o immediatament anteriors– a l’autor. Així s’aconsegueix donar una sensació de veracitat i de rigor.

• La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Com has pogut comprovar en el segon text que has llegit, el rei concentra tots els valors cavallerescos.

• Presenten els millors reis que pugui desitjar cap país del món. Així, doncs, esdevenen també model per a futurs reis i prínceps.

• Mostren una visió dels fets basada en la providència d’un Déu que ajuda els reis d’Aragó perquè defensen la seva causa.

• Exalten el patriotisme i l’esperit nacional lligats a la dinastia. 68

831025 _ 0048-0073.qxd

29/3/07

17:50

Página 69


왌 57. 쐌왌 Explica per què el fragment que has llegit de la Cançó de Roland és un text narratiu i en què s’aprecia que pertany al gènere èpic. 왌 58. 쐌쐌 Analitza la mètrica del primer text (tirades, recompte sil·làbic dels versos, rima). 왌 59. 쐌쐌 Destaca algun element del text de la Cançó de Roland que et sembli exagerat. 왌 60. 쐌쐌 Respon les preguntes següents:

• Com es diu, l’espasa de Roland? • Per què creus que l’espasa de l’heroi té un nom propi? • Creus que devia ser freqüent, en aquella època? • Coneixes alguna altra espasa que tingués nom? Com es deia? De qui era? 왌 61. 쐌쐌 Com interpretes els versos següents? Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre, i la sang clara regalar per la prada! 왌 62. 쐌쐌 Busca un detall del text que mostri el caràcter impulsiu i, fins i tot, imprudent de Roland. 왌 63. 쐌쐌 Informa’t sobre el fet històric de la batalla de Roncesvalls i sobre l’any de composició de la Cançó de Roland. Quant de temps hi ha entre els fets i l’elaboració literària? 왌 64. 쐌쐌 Centrant-te ara en el segon text, quina distància temporal pot haver-hi entre la conquesta de València i el relat que en fa Jaume I? Busca informació en llibres d’història, enciclopèdies o Internet. ■ Compara aquestes dades amb les de l’activitat anterior i extreu-ne una conclusió pel que fa a la diferència d’intenció entre un i altre text. 왌 65. 쐌쐌 En el text del Llibre dels feits busca citacions que et permetin justificar aquests aspectes:

• La valentia de Jaume I com a militar. • La visió estratègica que té de la batalla a partir de la pròpia experiència. • La capacitat que mostra de conèixer i actuar sobre la psicologia de les seves tropes. 왌 66. 쐌쐌 Explica un fet providencial que Jaume I narra en el segon fragment que has llegit. 왌 67. 쐌쐌 Quina semblança de fons trobes entre els dos textos que has llegit? 왌 68. 쐌쐌 Explica les diferències que observes entre els dos textos pel que fa a la forma. 왌 69. 쐌쐌 Quin valor té la sang en un i altre text?

69

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 70

Avaluació Relacions en societat Amb motiu de la celebració de la posada de llarg de la seva filla, el banquer Tomàs Poch concentra, en una festa a casa seva, la societat més granada d’una petita població de mercat, Fontclara. Entre els convidats, es troba el doctor Torrent. En el camí de retorn de la terrassa a la sala, fent ara un pas, ara un altre, aren davant la llibreria. La senyoreta Lagresa s’havia adormit plàcidament i definitivament a la seva poltrona, amb les mans encreuades sobre el ventre, pacífic i escanyolit. Anna Maria Romaní de Gratacòs continuava embrancada en la lectura d’un llibre de comptabilitat. Habituada a llegir novel·les truculentes i mengívoles, la jove senyora estava descobrint potser la calma que produeixen els llibres avorrits, generalment inintel·ligibles i insignificants. Les dues senyores, assegudes en dues poltrones còmodes –separades per una taula baixa–, formaven un conjunt caracteritzat per la més absoluta tranquil·litat. El banquer i el doctor aren prop d’elles amb el propòsit deliberat de no despertar-les. Si hagués calgut caminar de puntetes, hi haurien caminat. Dels elements presents, fins en aquell moment, en la «festeta», eren potser les persones més ben entretingudes i ben encaixades. Feren quatre es més i es toparen amb el matrimoni Perdigó, els coneguts ferreters de la localitat. Encara bufaven una mica, dels graons que havien hagut de pujar. Era un matrimoni d’una inqüestionable edat. La brillant resplendor que difonien les aranyes els feia parpellejar. Al doctor Torrent li semblà que Ramonet havia parlat amb els Perdigó, tot pujant l’escala, a judicar per la brusquedat amb què el criat, a la porta de la sala, s’havia sepa-

70

rat del matrimoni, en constatar (Ramonet) que el banquer s’afanyava a rebre’ls amb una notòria cordialitat. L’amistat dels Perdigó, l’havia heretada del seu pare, el qual havia personalment viscut la ràpida ascensió d’aquells botiguers enriquits en el negoci de la ferralla. El senyor Poch els respectava i els honorava, entre altres raons perquè els considerava la flor, l’essència, l’extracte de les més aspres virtuts del petit comerç local i general. La senyora Laura Gassol de Perdigó digué al banquer, en respondre a la seva salutació: –Té el meu marit molt empipat... –Sí, senyor Poch, estic realment empipat! –digué el senyor Oriol Perdigó, abans que el banquer li allargués la mà. Davant aquesta entrada tan curiosa, el senyor Tomàs cregué que Perdigó li volia fer una broma, però de seguida recordà que l’esmentat senyor tenia una absoluta incapacitat per a una qualsevol forma d’aquesta activitat i es posà a riure sorollosament per donar-li, sens dubte, a entendre que no l’havia pas invitat aquell vespre per parlar de negocis. Bon punt hagueren encaixat, però, el senyor Oriol posà els peus plans sobre l’estora i es disposà a explicar al banquer la causa i el procès del seu empipament. JOSEP PLA, Nocturn de primavera (Adaptació)

831025 _ 0048-0073.qxd

20/3/07

19:12

Página 71

왌 70. 쐌왌 Classifica aquestes formes verbals segons si pertanyen a l’imperfet d’indicatiu, l’imperfet de subjuntiu o el at simple:

• continuava • feia • aren • recordà

• bufaven • difonien • digué • disposà

• honorava • tenia • cregué • feren

■ Classifica aquestes mateixes formes verbals en agudes i planes. Explica per quin motiu unes s’accentuen i les altres no s’accentuen. 왌 71. 쐌쐌 Les formes verbals s’havia adormit, havia parlat i hagueren encaixat són formes compostes o perifràstiques? Raona la teva resposta. 왌 72. 쐌쐌

Fixa’t en aquestes quatre perífrasis verbals, que es troben en el text:

• estava descobrint • hagués calgut caminar

• es posà a riure • havien hagut de pujar

■ Indica què expressa cadascuna: • obligació • probabilitat • inici • anterioritat 왌 73. 쐌쐌

• imminència • duració

Transforma en veu iva les oracions següents:

• El senyor Poch respectava els ferreters. • La senyoreta Romaní llegia el llibre de comptabilitat. 왌 74. 쐌쐌 Busca en el text una paraula derivada de creu, una paraula derivada de branca i una paraula derivada de parpella. Indica els canvis de categoria lèxica que s’han produït en el procés de derivació. 왌 75. 쐌쐌 Indica el lexema i el sufix de cadascuna d’aquestes paraules derivades:

• terrassa

• llibreria

• mengívol

• ferralla

• festeta

■ S’ha produït algun canvi ortogràfic en el procés de derivació d’aquestes paraules? 왌 76. 쐌쐌 Indica quin sufix tenen en comú aquestes parelles de paraules:

• botiguer - banquer • cordialitat - tranquil·litat ■ Quin significat aporta cada sufix? S’ha produït algun canvi ortogràfic en el procés de derivació? I algun canvi fonètic (addició o supressió de sons)?

71

831025 _ 0048-0073.qxd

29/3/07

17:50

Página 72

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 77. 쐌쐌 Expressa amb una perífrasi verbal d’obligació i amb l’imperatiu les accions que dirien les persones que trobem en aquestes oracions: Model

●

La professora diu a l’alumne que tanqui la porta. Has de tancar la porta. (perífrasi verbal d’obligació) Tanca la porta! (imperatiu)

• Una mare diu al seu fill que es renti les mans. • Un policia local diu a un motorista que s’aturi. • Un entrenador diu als jugadors que corrin al •

voltant de la pista. El conserge indica als alumnes que ara entrin per l’altra porta.

쐌 78. 쐌쐌 Escriu el nom dels set temps verbals d’indicatiu que expressen temps at, després conjuga la primera persona del plural de cada temps, del verb trobar. ■ Marca els temps verbals que signifiquin el mateix. ■ Fes el mateix amb els cinc temps que expressen at en subjuntiu.

ORTOGRAFIA 왌 79. 쐌쐌 Tradueix aquest text al català i comenta les coincidències i les diferències d’accentuació que trobes en les formes verbals en català i castellà:

L

os monitores nos han dicho donde dormiremos esta noche. Tú, Miguel, dormirás en el primer piso con los demás chicos de tu edad, mientras que tus hermanos más pequeños dormirán cerca de la habitación de los monitores, en el segundo piso. Yo dormiré también en el primer piso, pero con las chicas. Vaya! Luis y Javier, ¿dónde dormiréis vosotros? ¿En la habitación 12? ¿Pero no és allí dónde dormirá Carlos?

72

왌 80. 쐌쐌 Escriu una paraula aguda, que no sigui un verb, i que acabi amb aquestes terminacions: à ès

é ís

è í ó ò ós òs ús

ú én

às èn

és ín

■ Fes el mateix però ara escrivint formes verbals sempre que puguis. 왌 81. 쐌쐌 Escriu les formes verbals compostes corresponents a aquestes formes verbals simples, d’acord amb el model: Model

● 쏅 hauran actuat

• tornés • trucaràs

• es dirigí • direm

■ Què observes pel que fa a l’accentuació?

LÈXIC 왌 82. 쐌쐌 Escriu adjectius combinant cada una d’aquestes paraules amb un dels sufixos: àngel presó ala terra trapezi cabell repressió àguila

• • • • • • • •

• -oide • -ut • -iu • -enc • -er • -at • -ós • -ic

왌 83. 쐌쐌 Escriu un nom derivat de cada verb:

• presidir • ar • conèixer

• cosir • venjar • lliscar

• observar • enganxar • comprendre

왌 84. 쐌쐌 Copia aquestes paraules i aparella-les amb el significat que els aporta el sufix -ada: amplada ventada pedrada setmanada cremada

• Fenomen meteorològic. • Idea de dimensió. • Salari. • Efecte del foc. • Cop.

831025 _ 0048-0073.qxd

29/3/07

17:50

Página 73

Conceptes clau de la unitat Afix. Element que s’afegeix al morfema lèxic o lexema i en modifica el significat. Conjugació verbal. Conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode. Derivació. Procediment per formar paraules noves que consisteix a afegir afixos al morfema lèxic o lexema. Perífrasi verbal. Forma verbal constituïda per un verb auxiliar, de vegades també amb una preposició o locució, i per una forma no personal del verb, generalment l’infinitiu, que aporta el significat més important. Pot ser d’obligació, de probabilitat, d’imminència, d’inici, d’anterioritat o de duració.

Temps compost. Temps verbal integrat per una forma personal del verb haver i el participi d’un verb que aporta el significat més important. Temps perifràstic. Temps verbal format per una forma personal del verb auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per l’infinitiu o l’infinitiu perfet d’un verb que aporta el significat més important. Veu iva. Forma verbal formada per una forma personal del verb auxiliar ser i pel participi d’un verb que aporta el significat més important.

Poesia èpica. Gènere literari narratiu en vers que explica les gestes d’un cavaller. La seva manifestació més destacada són les cançons de gesta. Sufix. Afix que es posa darrere del morfema lèxic o lexema.

ENTRETENIMENTS Resol aquest logogrif. Hi apareixeran dues frases fetes que signifiquen «aparentar que es fa molta feina, sense cap resultat». Tens sis lletres ja resoltes: F E R 1

2

3

F R E 4

5

6

7

8

1

F E R 1

2

3

1=F 2=E 3=R 4= 5= 6= 7=

2

C 9

9

R 4

5

6

7

9

9

11 19 13 7

U E 10

3

11 5 18 19 2

5

3

5

U

8= 9= 10 = 11 = 12 = C 13 = 14 =

6

6

8

10

E

11 5 12 8

R E Ç

2 13 14 3

E

E

14 2

16 5 10 17 2

7

2 15 8

9

E 2

9

15 = Ç 16 = 17 = 18 = 19 = U

73

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

3 Molts fets de la història ens sorprenen i ens impressionen. Les piràmides d’Egipte són edificis espectaculars, et pots imaginar com es van construir? Devia ser una feina molt dura, però alhora molt ben calculada...

09:13

Página 74

Fonaments sòlids Com es construïa una piràmide Khufu, el segon faraó de la dinastia IV, més conegut amb el nom grec de Kheops, va fer prevaler la seva autoritat per damunt de la de qualsevol altre des del començament del regnat. No volia que ningú li fes ombra, ni en aquesta vida ni en l’altra. Per això va posar en marxa la construcció del complex funerari més important i planificat de la història de l’antic Egipte.

L’emplaçament perfecte Som prop de l’any 2551 abans de la nostra era. Just fa tres segles que les corones blanca i vermella de l’Alt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa i cent anys que les terres del Nil, els quasi mil quilòmetres que discorren entre Aswan i el delta mediterrani, es governen des de la ciutat de Memfis, a la frontera entre les dues àrees d’aquest regne. El faraó Snefrú, constructor de les modernes piràmides de Dahshur i Meidum, acaba de morir. El seu fill Khnumkhuf, Khufu, el segon rei de la dinastia IV, comença a pensar en la vida més enllà d’aquest món que, mil·lennis després, el coneixerà amb el nom grec de Kheops. Prop de Memfis, per on es pon el sol, que és la direcció dels morts, hi ha un altiplà lleugerament inclinat. Aquest lloc és perfecte per edificar el complex funerari que servirà al faraó per conservar la grandesa en el més enllà, reuneix les condicions pràctiques i espirituals necessàries per fer possible una obra colossal: un substrat de roca que pot

74

aguantar-ne el pes, i una posició elevada respecte al nivell del riu, que n’impedeix la inundació. Al mateix temps, no és gaire lluny del riu, i el Nil ha de servir d’artèria de transport dels materials per a la construcció i serà per on el faraó arribarà al seu darrer estatge.

Deliris de grandesa No es tracta d’una tasca senzilla i menys quan cal netejar una àrea que ha d’incloure la gran piràmide del faraó, la calçada que condueix a la riba del Nil, dos temples –un enganxat a la gran tomba, i l’altre al riu–, tres piràmides més petites anomenades de les reines, una piràmide auxiliar i les mastabes (estances), que serviran de darrera llar als funcionaris de la cort. Mai abans no s’havia pensat un projecte que expressés tan fidelment la convicció segons la qual el faraó difunt seguia en la vida futura envoltat dels seus fidels i successors. Tampoc abans de Khufu no s’havia pretès evidenciar tant la distància entre els reis divins i els seus súbdits mortals.

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 75


El terreny ja esbrollat és rugós i amb accidents. Les quadrilles, feixugament, s’encarreguen d’anivellar-lo i l’allisen. Part del material queda dipositat no gaire lluny i serà utilitzat posteriorment. Però els arquitectes no han fet allisar homogèniament tot el terreny: al bell mig hi han deixat un turó rocós que els estalviarà temps, feina i material quan avanci la construcció. Els savis del regne han escrutat els astres. Han observat els estels i han determinat l’orientació perfecta de les quatre cares de la gran tomba del faraó, cada una de les quals és oberta a un dels quatre punts cardinals. L’orientació de l’edifici és tan important com la forma. La piràmide compleix moltes més funcions que la de simple continent del cos del faraó: és el lloc on continuarà vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra. Perquè el rei diví, un cop mort, satisfarà els seus desitjos tant al cel com a la terra.

Un procés delicat Abans de començar a aixecar les parets, queda encara un altre càlcul delicat per fer: el que asseguri que la base de la piràmide formarà un quadrat ideal, amb els quatre costats iguals i els quatre angles rectes. Tot i que el pujol central que han deixat no els permet mesurar les diagonals per comprovarne la perfecció, els arquitectes delimiten amb fils un quadrat amb els quatre costats quasi exactes. La construcció d’una piràmide és sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat de recursos i d’homes. Permanentment, en torns de dos mesos o tres, entre dos mil i tres mil obrers es troben atrapats en el projecte que ha de perpetuar la memòria del faraó, a més d’uns quants milers més que subministren materials als treballadors. Ben aviat s’inicien les obres de la calçada cap al riu. Al costat mateix, s’extreu pedra, com també a Maasara, a Tura i a les muntanyes del Muqattan. Els blocs calcaris d’aquests dos darrers emplaçaments s’utilitzaran per al revestiment. Més al nord, a Aswan, s’extreuen blocs de granit que es convertiran en columnes, arquitraus, llindes i brancals de portes, o que revestiran una cambra interior.

Els picapedrers perforen canals a les pedreres per extreure’n grans blocs. Utilitzen eines de fusta, pedra i coure, palanques i tascons. Fan servir fulles de coure per guiar el tall, que es produeix per abrasió. Tot i la dificultat d’aquestes operacions, el gran repte és el transport del material. Hi ha blocs de pedra de quinze tones i blocs de granit de quaranta. A llarga distància, el transport es fa amb barcasses pel Nil, aprofitant l’estació de la inundació, entre juliol i octubre, quan hi ha més mà d’obra disponible perquè queden negades les terres de conreu. Les operacions de càrrega i descàrrega són crítiques. Més d’un cop, en moure el pes, s’ha desequilibrat una embarcació. Per evitar-ho, es fan estrets canals artificials. Un cop dipositats els blocs a terra, la tracció humana i animal els ha de moure. Els operaris s’afanyen per disposar d’un pis ferm, un camí, per fer-hi lliscar els blocs. S’ajuden de cordes, palanques i taulons mullats i untats amb material lubricant, com l’argila. També utilitzen trineus de fusta. Així, vint homes poden moure amb certa rapidesa un pes de més d’una tona.

Treball de sol a sol El treball obligat no et descans ni misericòrdia. La gent mor en accidents, se senten

75

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 76


els crits dels capatassos; la tralla i les xurriaques fan avançar la feina de sol a sol perquè no hi ha massa temps per acabar l’encàrrec del faraó. El quadrat perfecte que ha d’acollir la piràmide està delimitat per dues línies d’estaques i cordills. La interna indica el perímetre exacte de la construcció i l’externa servirà de línia de referència. Abans de començar a col·locar filades de pedra, els arquitectes opten per construir una plataforma damunt la roca allisada. S’utilitza pedra de Tura i de Gizeh. Els picapedrers acaben de retocar els blocs al peu mateix de la piràmide. Els paletes disposen les filades l’una sobre l’altra, en capes horitzontals; recobreixen amb morter de guix els espais morts. La preocupació fonamental és assegurar una inclinació exacta i continuada dels quatre costats de la piràmide, que possibilitarà que es produeixi la calculada confluència al vèrtex. A cada filada, l’esquadra i la plomada serveixen per mesurar-ne el grau d’inclinació. Si es detecten imprecisions, es corregeixen en col·locar la filada següent. Els càlculs se simplifiquen una vegada la construcció supera l’alçada del pujol de roca que els arquitectes han aprofitat com a nucli de la piràmide. L’edifici es construeix simultàniament per fora i per dins. A l’interior, s’excaven o es plantegen els adissos, els pous, les galeries i les cambres que acolliran el faraó. La piràmide guanya alçada. Els arquitectes veuen com creixen les dificultats. Alçar-la resulta una tasca complicada, més enutjosa com més amunt cal traslladar la pedra, i no únicament per l’alçada, sinó també perquè hi ha menys espai per maniobrar. Calçades artificials, terraplens i rampes són les vies utilitzades per elevar els blocs de pedra. La imatge final només s’intueix, resulta difícil fer-se’n una idea a simple vista. Sovintegen accidents –alguns mortals– i l’esforç és descomunal, però qualsevol sacrifici és poc per a la glòria del faraó.

76

Al darrer terç de la piràmide només cal pujarhi el 4 % de la pedra, però presenta la dificultat de les darreres filades i el piramidó, el bloc en forma piramidal que ha de coronar tota l’estructura. És una fita complicada i que, un cop aconseguida, se celebra amb càntics i festes. Ha calgut perícia, destresa, força i palanques per aconseguir-ho. També els imprescindibles dots d’improvisació per resoldre les dificultats no previstes que s’han plantejat a darrera hora. Els paletes s’afanyen per eliminar els sortints dels blocs i les restes de terraplens, tobogans i calçades. La pedra calcària i blanca de Tura, tallada en perfectes blocs regulars i polida, revesteix l’edifici. El reflex de la llum del sol hi confereix una resplendor insuperable. Irradia tota la majestat del déu sol. Han calgut una trentena d’anys per col·locar pacientment i intel·ligentment prop de dos milions tres-cents mil blocs de pedra i arribar a una alçada mai vista per a cap edifici: poc més de cent quaranta-sis metres. Akhet Khufu (‘l’horitzó de Khufu’, de Kheops), que és el nom que rep la piràmide, s’alça, impertorbable i acabada, a la plana de Gizeh. Tot el regne l’ira, com ha d’irar el seu futur estadant. Ara, Khufu pot morir i transformar-se perquè ja té el lloc on perpetuarà el seu regne. Un complex ordenat i ampli de tombes i temples, que ocupa dos milions set-cents mil metres cúbics, l’espera. A ell i als seus seguidors. Mai més el món tornarà a conèixer res de semblant. ANTONI SELLA, Sàpiens, núm. 28 (Adaptació)

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 77



• • • •

prevaler altiplà substrat esbrollar

• • • •

escrutar perpetuar brancal pedrera

• • • •

tascó abrasió tralla xurriaca

• • • •

plomada fita perícia estadant

2. Relaciona cada imatge amb la paraula corresponent: 1

2

3

4

5

• esfinx • arquitrau • piramidó • columna

L

i c m t s

• barcassa

3. Escriu dos sinònims de les paraules destacades de les oracions següents:

• Les corones blanca i vermella de l’Alt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa. • El lloc reuneix les condicions pràctiques i espirituals necessàries per fer possible una obra •

colossal. Entre juliol i octubre hi ha més mà d’obra disponible perquè queden negades les terres de conreu.

4. Substitueix les expressions destacades per l’opció que et sembli més correcta:

• No volia que ningú li fes ombra, ni en aquesta vida ni en l’altra. li enfosquís els mèrits li tapés el sol col·laborés amb ell

• Al bell mig del terreny, hi ha deixat un turó rocós. en un lloc bonic just al mig enmig del turó mar Mediterrani

Gizeh Memfis

Maasara

BAIX EGIPTE

m

ri

5. Localitza en aquest mapa totes les referències geogràfiques que tinguin relació amb la construcció de la piràmide i, després, explica la importància de la ubicació i els materials.

a

u

r

N il

R o ig

Aswan

ALT EGIPTE

77

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 78


INTERPRETAR EL TEXT 6. Explica la funció que fa l’entrada del reportatge. 7. Llegeix els titolets que encapçalen els quatre apartats i justifica si resumeixen bé la informació que contenen. 8. Situa aquests fragments en la part del reportatge corresponent:

• La construcció d’una piràmide és sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat • • •

de recursos i d’homes. La piràmide compleix moltes més funcions que la de simple continent del cos del faraó: és el lloc on continuarà vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra. Els paletes disposen les filades l’una sobre l’altra, en capes horitzontals; recobreixen amb morter de guix els espais morts. Prop de Memfis, per on es pon el sol, que és la direcció dels morts, hi ha un altiplà lleugerament inclinat.

9. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• Memfis és la ciutat on resideixen el faraons. • La tomba de Khufu és coneguda com la piràmide de Kheops. • Els arquitectes projecten la piràmide en un terreny absolutament pla. • És més important l’orientació de la piràmide que la forma. • Els materials de construcció es transporten pel riu Nil. • Els capatassos pressionen els treballadors perquè vagin més de pressa. • La piràmide ha trigat a construir-se cinquanta anys. REFLEXIONAR I AVALUAR

a

M e m f g 78

10. Expressa la teva opinió sobre el que podia representar una construcció com aquesta amb els mitjans tecnològics de què disposaven a l’època. 11. Quin sentit té l’expressió és una obra faraònica en el llenguatge quotidià, fora del context de l’antic Egipte? 12. Com s’imaginava Khufu la seva vida després de la mort? Per què creus que pensava també en la mort dels funcionaris de la cort? 13. Creus que totes les religions conceben la mort de la mateixa manera? Busca informació, si et cal, i aporta’n algun exemple.

EXPRESSAR-NOS 14.

En grup, busqueu informació sobre diferents tipus de monuments funeraris presents en altres civilitzacions, antigues o actuals. Després, feu-ne una tria i expliqueu-ho a la resta de companys.

15. En grup, elaboreu un text que descrigui la tasca de construcció de la piràmide, que s’explica a la part final de la lectura. Podeu afegir-hi il·lustracions elaborades per vosaltres, o bé extretes d’alguna font d’informació.

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 79


Mitjans de comunicació i gèneres periodístics Informació i mitjans de comunicació Els mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiu és oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, crear una determinada opinió, que varia segons la ideologia de cada mitjà. A l’inici del segle XX van aparèixer els diaris de gran tiratge i es van difondre àmpliament la ràdio i el cinema; més tard, es va implantar la televisió. I, recentment, la contínua expansió d’Internet ha intensificat la circulació d’informació i ha afavorit la participació dels receptors. La societat resultant d’aquests canvis s’anomena societat de la informació. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història, viatges...). La majoria de mitjans de comunicació, a més, es poden consultar per Internet, i la versió a la xarxa té uns recursos diferents de la versió impresa o televisiva. Malgrat aquesta diversitat, tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels missatges. Per això, el registre utilitzat és l’estàndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi més aviat simple. Els periodistes són els professionals que elaboren la informació. Forma part de la seva feina distingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives o opinió (la crítica o l’elogi de determinades actituds, les idees personals o de grups socials o polítics...).

Els gèneres periodístics Els diferents tipus de text (orals o escrits) que trobem als mitjans de comunicació s’anomenen gèneres periodístics i varien segons l’extensió, la profunditat amb què s’aborda el tema, els recursos utilitzats o la intenció. La classificació d’aquests gèneres es fa, sobretot, d’acord amb la proporció d’informació i d’opinions que contenen. gèneres Informatius Informatius i interpretatius

D’opinió

trets comuns

• Notícia • Reportatge informatiu • Entrevista objectiva

Només presenten informació contrastada i objectiva.

• Crònica • Reportatge interpretatiu • Entrevista de personalitat

Combinen la informació, que és fonamental, amb valoracions de qui signa el text.

• Article d’opinió • Editorial • Carta al director

Expressen, de manera argumentada, les opinions subjectives de l’autor.

79

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 80


왌 16. 쐌왌 Busca un exemple de cada tipus de mitjà de comunicació en català:

• Un mitjà de comunicació oral d’abast nacional i un d’abast local. • Un mitjà de comunicació audiovisual d’abast nacional i un d’abast local. • Un mitjà de comunicació escrit d’abast nacional i un d’abast local. 왌 17. 쐌왌 Busca a Internet el nom d’alguna revista escrita en català especialitzada en els temes següents:

• còmic • gastronomia

• arts decoratives • motor

• esports • viatges

왌 18. 쐌쐌 Llegeix aquests fragments i indica quin està extret d’un gènere purament informatiu, quin combina la informació amb la interpretació i quin pertany a un gènere d’opinió. Justifica les teves respostes.

E

n aquest any que en fa cinc-cents de la mort de Colom, cal recordar que un dels aspectes més cabdals i «revolucionaris» del Descobriment (si és que l’hem d’anomenar així) va ser el viatge dels aliments. Algú pot imaginar un moment, per posar un exemple, que hàgim de renunciar a la xocolata? O a les patates, les mongetes o els tomàquets. Alguns dels trets més «identitaris» de la cuina catalana, del pa amb tomàquet a la samfaina, de les mongetes amb

botifarra a l’escudella, se n’anirien en doina. I els cinemes es quedarien sense crispetes o roses de dacsa! A vegades es fan afirmacions lleugeres entorn de la cuina. Es diu, per exemple, que la dieta o alimentació mediterrània té milers d’anys, cosa ben discutible, si pensem que productes d’importància cabdal en aquesta cuina, com el tomàquet, el pebrot, el fesol i la patata, són un regal d’Amèrica.

a setena festa del Comerç Just va arrencar ahir en una seixantena de municipis del país amb la voluntat, un any més, de promoure el consum de productes amb garanties socials. Sota el lema «I avui, què compraràs? Explotació o comerç just», Barcelona té programades més d’una vintena d’activitats lúdiques i divulgatives a la plaça de Catalunya, que serviran per explicar als ciutadans les propostes que

L

s’amaguen darrere del consum solidari. Les ONG que han participat en l’organització d’aquesta edició –Setem, Alternativa 3, Cooperació, Intermon-Oxfam, Sodepau, Consum Xarxa Solidari i Ajuda en Acció– disposen d’un expositor on presenten les seves propostes per eradicar les injustícies en el camp del comerç.

L’

per haver estat destre amb Internet –compte, val la pena confirmar que la impresa al propi ordinador és correcta, fet que no t’estalvia ar per facturació– cal ar el control de seguretat que s’ha tornat ridículament rigorós després dels atemptats de l’11 de setembre. Ho vam poder veure per televisió quan els guardians de l’aeroport de París van fer ar per la cinta de control la Copa d’Europa: a qui se li acut que s’hi pot amagar un artefacte explosiu?

avió s’ha convertit en un mitjà de transport d’ús col·lectiu. Ha perdut la seva exclusivitat. Res a dir; cal felicitar-nos per tot allò que suposi posar les coses a l’abast de la major part de la gent. Això, però, no hauria d’anar en contra del bon tracte i l’amabilitat del personal que atén els viatgers. Quan arribes en un aeroport pots perdre amb molta facilitat la teva condició humana per adquirir la d’una maleta o un paquet més. Després de fer cua per treure la tarja d’embarcament o de portar-la de casa

JAUME FÀBREGA, Serra d’Or, setembre del 2006

H. CAPERA, El Punt, 28 de maig del 2006

JOAN CORBELLA, Avui, 17 de setembre del 2006

왌 19. 쐌쐌 Feu un recull de diaris, revistes, etc. i, per grups, busqueu-hi un exemple de cada gènere periodístic. Després poseu en comú amb tota la classe el que heu trobat i comenteu-ho.

80

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 81


Diem el mateix, però no de la mateixa manera 99 maneres de viatjar amb autobús Anotacions Al 6, en una hora punta. Un noi d’uns vint anys, gorra de beisbol de costat, coll massa llarg com si l’hi haguessin estirat. La gent va pujant. El noi s’enrabia amb un veí. Es queixa que li faci empentes cada cop que a algú. Fa veure que està molt afectat, però és mentida. Quan veu un seient lliure, s’hi tira de cap. A

I allavòrens vai pujar an’el numbro sis. Goita, que aquell trasto ’nava ple com un ou, mecasumlou! I allavonses, hi puja un vailet ja granadet. I sats què duia el paio?

왌 20. 쐌왌

B

Al cap de dues hores el trobo a la Riera, davant del frànkfurt. És amb un amic que li diu: «T’hauries de fer un altre pírcing.» RAYMOND QUENEAU, Exercicis d’estil (Adaptació lliure)

Un noi recomana al seu amic que es faci un altre pírcing. Tots dos són a la Riera, al davant del frànkfurt. Dues hores abans m’havia trobat el del pírcing a l’autobús.

C

Al six, a una punta time. Un boy d’uns twenty years old, gorra de baseball de costat, neck massa llarg com si li haguessin estirat. La people va pujant. The noi es posa angry with a veí.

Llegiu els quatre textos en veu alta. Què trobeu que tenen en comú?

왌 21. 쐌왌 Relaciona els textos A, B i C amb les expressions següents:

• a l’estil pagès

• catanglish

• «al revés»

■ Explica per què has associat cada títol a un text determinat. 왌 22. 쐌쐌

Expliqueu oralment l’anècdota com ho farien aquests personatges:

• Algú extremadament culte. • Un policia que fa un informe d’un fet delictiu. • Un avi o una àvia que es queixa de la mala educació de la joventut. ■ Escolteu com ho fan els companys i companyes. Quines diferències hi trobeu? ■ Escull una de les versions i allarga-la per escrit. Després, compara-la amb la de la resta de la classe. Quin text és el més original?

81

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 82


Els registres de la llengua Els parlants adaptem la nostra manera d’expressar-nos a la situació en què ens trobem, per exemple, no fem servir el mateix vocabulari quan parlem amb els amics que quan parlem amb els avis. Per garantir una comunicació fluida entre els interlocutors, cal que escollim el registre adequat per a ca da cas, tenint en compte a qui ens adrecem, en quina situació, de quin tema parlem, etc. Els registres es poden dividir en dos grans blocs: els formals i els informals. Els registres formals acostumen a ser poc espontanis, normalment tenen un lèxic ric i, de vegades, especialitzat, i una sintaxi elaborada. Els registres informals són propis del tracte familiar i amb amics i companys, són molt espontanis i sovint inclouen repeticions, frases fetes, vocabulari poc precís i, fins i tot, expressions que no són correctes des del punt de vista de la normativa. A més, l’estàndard és una varietat que pretén ser neutra i que intenta ser un pont entre totes les altres varietats (de registre, dialectals, etc.).

왌 23. 쐌쐌 Aquí teniu diverses maneres d’expressar el missatge que en registre estàndard seria Tinc mal de cap. Relaciona cada oració amb un dels personatges següents:

• Tinc el cap com un timbal. • Tio, no mola, em fa mal l’olla. • Pateixo de cefalàlgia.

Així parlen els col·legues.

Els nens petits ho diuen així.

• Tinc mooolta, moooolta pupa aquí. • Puix que em roda la testa, no puc lliurar-me a la festa.

Com exageren, El metge parla I les persones algunes persones! «a l’estil sanitari». més poètiques...

왌 24. 쐌쐌 Pensa cinc maneres diferents de dir Tinc gana. ■ En quines situacions faries servir cadascuna?

82

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 83

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC 11

3

5 13

왌 25. 쐌왌 Relaciona cada part de l’edifici amb el seu nom:

8

• teulada • golfes • façana • amà • balcó • xemeneia • rampa

• escala • claraboia • soterrani • graó • barana • celobert • columna

14 12

7 6

1 2

10 4

왌 26. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb una d’aquestes paraules: claustre

penell

gàrgola

volta

• La .......... de la façana principal té forma de drac. • El .......... girava amb la força del vent. • Aquells pilars conformen una .......... cilíndrica, també anomenada de mig punt. • Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir. 왌 27. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb una paraula derivada de la que tens entre parèntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

• No pot pintar les parets perquè encara no les han .......... (guix). • Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina. • El carrer que porta a la catedral està .......... (pedra). • No poden avançar la feina perquè s’ha espatllat la .......... (formigó). • Encara han de .......... (quitrà) els carrers.


9

왌 28. 쐌쐌 Aparella cada element arquitectònic amb la seva definició:

™™™™™ capitell

absis

cúpula

cornisa

rosassa

• Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la façana d’algunes esglésies. • Element arquitectònic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una façana. • Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna. • Estructura semiesfèrica que cobreix una part de la nau d’algunes esglésies. • Part d’una església que s’obre normalment al fons de la nau central. 왌 29. 쐌쐌 Escriu el nom de cada una d’aquestes construccions: 1

2

7

3 5

6 4

83

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 84


Els pronoms Act. 30 i 31

Significat i funció dels pronoms Els pronoms no tenen un significat fix o constant, sinó que adopten en cada oració el significat de l’element al qual fan referència. Normalment substitueixen un sintagma nominal (pronom vol dir ‘en lloc del nom’), però també poden ocupar el lloc de sintagmes adjectivals, adverbials, preposicionals, o també el de tota una proposició subordinada. Vegem-ne alguns exemples: Aprecio la teva germana. 1 L’aprecio. SN

pronom

Em sento trist. 1 M’hi sento. SA

pronom

Demà arribarem allà. 1 Demà hi arribarem. SAdv

pronom

Vinc de Roma. 1 En vinc. SP

pronom

Penso que la situació actual és preocupant. 1 Ho penso. proposició subordinada

pronom

La funció sintàctica de cada pronom en l’oració en què es troba és la que faria el sintagma substituït. Per exemple, en l’oració Ell ha portat la carta a la bústia, el pronom Ell fa de subjecte com ho faria el sintagma nominal L’Enric. Hi ha quatre tipus de pronoms: els personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius. Act. 32 i 33

Els pronoms personals forts Els pronoms personals forts s’anomenen personals perquè es refereixen a una de les tres persones gramaticals i forts perquè porten accent des del punt de vista de la pronunciació. Tenen diverses formes segons el nombre i el gènere. Fixa-t’hi: Primera persona Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

Segona persona

jo / mi

tu

nosaltres

vosaltres

Tercera persona ell / si ella / si ells / si elles / si

A més d’aquestes formes bàsiques, a les quals se’ls pot afegir mateix, -a, -os, -es segons el cas (tu mateix, nosaltres mateixes, si mateix...), també existeixen pronoms de respecte com ara vostè, vostès o vós. La majoria d’aquests pronoms poden arribar a formar, ells sols, un enunciat. Per exemple, responent a la pregunta Qui hi ha?, podem dir Nosaltres. Els pronoms personals forts funcionen com a subjecte (excepte mi i si) o, precedits de preposició, com a qualsevol complement. Exemples: subjecte ____

Elles preparaven la festa de comiat. complement circumstancial ________

Preparàvem la festa de comiat amb elles.

84

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 85


Els pronoms febles

Act. 34 - 36

Els pronoms febles poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstàncies, segons el tipus de sintagma que substitueixen. A diferència dels pronoms personals forts, no apareixen mai aïllats, sinó que depenen d’un verb al qual s’adjunten. Alguns tenen diverses formes, segons el nombre i el gènere (el, la, els, les), o bé segons la posició respecte al verb (m’estima, estimar-me, estima’m, em vas estimar). D’altres, en canvi, tenen una única forma (ho). La taula següent recull totes les formes dels pronoms febles: Darrere del verb (amb imperatiu, gerundi i infinitiu) forma plena (quan el verb acaba amb consonant, -eu o -iu)

forma reduïda (quan el verb acaba en vocal)

digueu-me fes-te deixar-se comprant-ne robar-lo porteu-nos estudiant-los bellugueu-vos calqueu-la tancar-les dient-li valoreu-ho aneu-hi

avisa’m belluga’t treure’s dóna’n enganxi’l busca’ns memoritza’ls creure-us estima-la obre-les demana-li provi-ho vés-hi

Davant del verb (amb la resta de temps verbals) forma reforçada (quan el verb comença amb consonant) em truca et sentim es cansa en pren el maregeu ens destorba els va trobar us convida la copiés les conservàvem li telefonaré ho consultaríem hi vaig ser

forma elidida (quan el verb comença amb vocal o h) m’acostaré t’has adonat s’adorm n’escolteu l’ajudava ens impressionà els obligaria us empenyia l’olora les ira li agradaria ho inclourem hi insisteixo

No s’apostrofa davant i, u, hi, hu àtones.

Fixa’t que en alguns casos no existeix alguna de les quatre formes possibles. En aquests casos es fa servir una altra forma tal com queda indicat, en la taula, amb un tramat groc.

Els pronoms interrogatius

Act. 37

Es tracta de pronoms que serveixen per preguntar, ja sigui directament o bé indirectament, tot i que també s’empren en oracions exclamatives. Vegem els tres pronoms interrogatius.

• El pronom qui té valor personal i equival a ‘quina persona’. Pot aparèixer en oracions interrogatives directes (Qui ho diu?) i indirectes (Em demano qui ha estat el culpable d’aquest robatori) i en oracions exclamatives (Qui s’ho podia imaginar!).

• El pronom què es refereix a un objecte i significa ‘quina cosa’. També el trobem en oracions interrogatives directes (Què en penses?) i indirectes (Planteja clarament què pensa fer) i exclamatives (Què més voldries!).

• Els pronoms quin, quina, quins, quines, que convé distingir pel que fa a les funcions dels determinants corresponents. Per exemple, en l’oració Quin camí trio?, trobem el determinant interrogatiu quin que acompanya camí. En canvi, en l’oració D’aquestes bruses, quina tries?, l’interrogatiu quina té valor pronominal i es refereix a brusa.

85

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 86


Act. 38

Els pronoms relatius Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual, la qual, els quals, les quals. Acompleixen dues funcions: substituir un sintagma i introduir una proposició subordinada en l’oració composta. Exemple: Hem muntat un armari que té molts prestatges. Observa que el pronom relatiu substitueix el sintagma un armari alhora que introdueix la proposició que té molts prestatges.

왌 30. 쐌쐌 Copia el text següent i subratlla tots els pronoms que hi trobis:

N

o m’ho puc creure! Em dius que la fava de la Isabel surt amb el Carles? Però ell què li ha vist? Caram, caram! Nosaltres que crèiem que era tan poca cosa... Fixa’t, deixa-la córrer... El dia que va arribar a l’institut semblava un cuc arronsat, de

tanta vergonya que tenia. Portava un serrell llarg amb el qual es tapava mitja cara i s’assegué al final de la classe. Jo li vaig dirigir un somriure i ella encara es va encongir més.

■ Classifica’ls en personals forts, febles, interrogatius i relatius. 왌 31. 쐌쐌 Indica a quin element de l’oració fan referència els pronoms subratllats:

H

e anat al mercat i hi he comprat rovellons. Jo els prefereixo grans, perquè fets a la brasa fan més torna. N’hem trobat un parell de cucats, però la resta estaven perfectes i els hem trobat boníssims. Demà podria anar a buscar gírgoles i fer-les

amb un remenat d’alls i gambes. És un plat deliciós. No l’has tastat mai? Ja ho he decidit: diumenge convidaré en Sergi a dinar. Ell sí que no l’ha tastat mai. Vaig a telefonar-li ara mateix.

왌 32. 쐌쐌 Copia aquest diàleg i completa’l amb pronoms personals forts: –A ......... m’agraden els nois alts. – ......... prefereixo que siguin intel·ligents. –Ah, sí? Doncs, el que ......... has triat no és que ho sigui gaire... –No et fiquis amb ......... que acabarem malament ......... i ......... –No, dona, no. No veus que ......... sempre serem amigues? –Els nois no ens separaran, oi? –No. ......... van a la seva i tampoc no ens tenen gaire consideració. –I tant! Mira la Neus: no es creia el que ......... li dèiem del Pep, fins que al final va haver de ser ......... ......... qui li descobrís el doble joc. –Ai, sí! Pobra! 쐌 33. 쐌쐌 Torna a escriure aquestes oracions canviant el tractament:

●

Exemple

I tu, què voldràs? 쏅 I vostè, què voldrà? / I vós, què voldreu?

• Tu pots asseure’t allà davant. • Demana la tanda i espera que et toqui.

86

• Tu m’amagues alguna cosa. • No sé què dir-te per consolar-te.

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 87


왌 34. 쐌왌 Copia aquestes oracions i completa-les amb el pronom la en forma reforçada o en forma elidida:

• La Maria diu que tothom .......... ignora. • El superior de l’Anna .......... insta a presentar els informes a temps. • .......... obligaran a ar pel carril contrari a causa d’unes obres. • La situació fou molt violenta perquè son pare .......... humilià davant de tothom. • Quan vingui la Karen, .......... invitarem a dinar. • Sempre segueix el mateix ritual: agafa la torrada, .......... unta amb mantega i la parteix en quatre trossos. 왌 35. 쐌쐌 Torna a escriure aquestes oracions i transforma les perífrasis d’obligació en verbs en imperatiu. Vigila amb els canvis en els pronoms febles.

●

Exemple

Has d’avisar-lo. 쏅 Avisa’l.

• Cal que es prengui aquest medicament tres cops al dia. • Per veure el creixement de la mongetera heu de plantar-la en un pot transparent. • Cal que m’expliquis tot el que va ar. • Primerament heu de fer un quadrat de paper. Aleshores, heu de doblegar-lo per la meitat formant un triangle. 쐌 36. 쐌쐌 Copia les oracions següents substituint l’element subratllat per un pronom feble:

• He buscat la tutora pertot arreu. • Direm a l’Anna i a la Carla que portin banyador. • Avui ens pots acompanyar a l’institut amb cotxe? • Deixa les bosses del supermercat damunt de la taula de la cuina. • Hem de decidir què fem aquest cap de setmana abans no ens truqui l’Àngels. • Vaig telefonar a la Sílvia, però no hi era. 왌 37. 쐌쐌 Assenyala en quina oració de cada parella els mots quin, quins, quina i quines actuen com a pronom interrogatiu:

• Quin invent més fàntàstic! / Quin ha estat l’invent guanyador? • D’aquestes sabates, quines t’agraden més? / Quines sabates més boniques! • Quina son que tinc! / De totes les lectures del llibre, quina és la teva preferida? 쐌 38. 쐌쐌 Identifica els pronoms relatius d’aquestes oracions i indica el sintagma a què es refereix cadascun:

• L’avió procedent de Frankfurt que tenia prevista l’arribada a les 15.30 porta • • •

un retard de dues hores. Vam adreçar la nostra reclamació al regidor d’esports, el qual va rebre’ns al cap de quinze dies. El noi a qui van donar la paraula s’asseia a primera fila. El cotxe amb què va tenir l’accident va quedar destrossat.

왌 39. 쐌쐌 Escriu el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs menysprear, estudiar, lloar i actuar i explica quina dificultat ortogràfica comparteixen.

87

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 88


L’accentuació de les formes verbals (II) En aquesta unitat rearem l’accentuació de les formes verbals planes. La norma és la mateixa que per al conjunt de paraules planes: No s’accentuen

paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

S’accentuen

resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Apliquem aquesta norma, per exemple, a l’imperfet d’indicatiu, temps verbal que té sis formes planes (presentem en vermell les que s’accentuen i en blau, les que no s’accentuen): cantava: forma plana acabada en -a, no s’accentua cantaves: forma plana acabada en -es, no s’accentua cantava: forma plana acabada en -a, no s’accentua cantàvem: forma plana acabada en -em, s’accentua cantàveu: forma plana acabada en diftong, s’accentua cantaven: forma plana acabada en -en, no s’accentua D’altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. L’imperfet de subjuntiu, per exemple, conté dues formes planes que s’accentuen i dues que no: cantessis: forma plana acabada en -is, no s’accentua cantéssim: forma plana acabada en -im, s’accentua cantéssiu: forma plana acabada en diftong, s’accentua cantessin: forma plana acabada en -in, no s’accentua Si un mateix temps verbal conté formes agudes i formes planes, s’accentuen o no segons la norma corresponent. Observem el at simple, que consta de sis formes: cantí: és una forma aguda i s’accentua perquè acaba en -i cantares: és una forma plana i no s’accentua perquè acaba en -es cantà: és una forma aguda i s’accentua perquè acaba en -a cantàrem: és una forma plana i s’accentua perquè acaba en -em cantàreu: és una forma plana i s’accentua perquè acaba en diftong cantaren: és una forma plana i no s’accentua perquè acaba en -en També hi ha infinitius que, com que són plans i acaben en -r, s’accentuen, com ara els següents:

é

è ó ò ú

88

Infinitiu

Exemple

ésser témer néixer créixer prémer conèixer merèixer vèncer córrer tòrcer fúmer

Hem d’ésser més tolerants amb els qui pensen d’una altra manera. En veure’l estès a terra, vaig témer el pitjor. Vaig néixer al barri de Gràcia. Vas créixer enmig de llibres i instruments musicals. Heu de prémer el botó del pis a què vulgueu anar. Ens vam conèixer a la Granada del Penedès. Abans que t’ho doni, t’ho has de merèixer. Per vèncer, cal lluitar i no defallir. Li agrada córrer la cursa popular de la Mercè. Aquestes tomaqueres es poden tòrcer fàcilment. Em va fúmer quan em va dir que ja havia pagat ell els cafès.

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 89


왌 40. 쐌왌 Observa aquestes formes verbals i copia les que siguin planes:

• temérem • portar • recórrer

• sortirem • cantaren • sabem

• baixaríem • volíem • balléssiu

• créixer • semblava • trencat

■ Explica per què cada forma plana porta accent o no en porta. 왌 41. 쐌왌 Llegeix en veu alta aquestes formes verbals tenint en compte que són planes: renuncia - copia - radio - denuncia - asfixia - pronuncia

• De quina categoria lèxica serien si les pronunciéssim com a esdrúixoles? • Escriu alguna forma verbal esdrúixola. S’accentuen, aquestes formes? 왌 42. 쐌왌

Escriu aquestes oracions escollint la forma verbal adient en cada cas:

• El públic aplaudí quan els nens més petits cantaren/cantaran en la festa de Nadal. • Per celebrar l’aniversari encetaren/encetaran l’ampolla de cava que els vam regalar. • Durant la dictadura franquista es prohibiren/prohibiran totes les manifestacions • •

de catalanisme. Quan els cambrers serviren/serviran els cafès, els músics van començar a tocar. Encara hi fan obres, però m’han dit que obriren/obriran divendres vinent.

왌 43. 쐌쐌

Copia aquesta taula i completa-la: at simple

Imperfet d’indicatiu

Imperfet de subjuntiu

témer dormir

dormírem

ar

àveu

córrer entrar

왌 44. 쐌쐌

entressin

Escriu l’infinitiu de cadascuna d’aquestes formes verbals:

• conec • empenyen

• creixen • mereixem

• som • convencia

• recorrien • torci


Q

uan ens assabentàrem de la mort de la senyora Montserrat, tots restàrem una bona estona sense dir res. Suposo que cadascú recordava, a tall de petit homenatge, les pròpies vivències al costat de qui havia estat per a tots una segona mare. En sortir de l’escola, tot era córrer cap a ca la senyora Montserrat. «Sense empènyer», ens deia ella des del balcó, on ja ens estava esperant. I és que casa seva sempre era oberta, fóssim els que fóssim. És cert que li fèiem companyia i l’ajudàvem a portar els paquets pesants del supermercat, però el que nosaltres en trèiem era molt més. Ens hauríeu d’haver vist... Berenàvem, escoltàvem les seves històries interminables, donàvem menjar als peixos, ens ajudava a estudiar quan teníem exàmens... En aquell moment érem molt conscients que el seu record no l’esborraria el pas del temps.

89

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 90


La derivació (II). Prefixos i infixos Els prefixos Els prefixos són els afixos que s’afegeixen davant del lexema per formar mots derivats. La llista de prefixos és àmplia, però tancada, i estan recollits en el diccionari de la llengua. Sempre s’afegeixen davant de noms, adjectius o verbs i la paraula derivada que en resulta sempre conserva la categoria gramatical del mot primitiu. Sovint, aquestes paraules derivades també porten un sufix: higiènic (adjectiu) 쏅 antihigiènic (adjectiu) aprovació (nom) 쏅 desaprovació (nom)

Els infixos Els infixos són els afixos que s’adjunten a una paraula entremig del lexema i el sufix. La llista d’infixos és reduïda. No tenen un significat lèxic, però introdueixen molts matisos als mots d’una llengua. La majoria de paraules que en contenen formen part del lèxic popular: enrojolar-se

menjucar

ploricó

왌 46. 쐌왌 Els prefixos a-, contra- i anti- signifiquen ‘oposat a’. Escriu un derivat de cada una de les paraules següents, fent servir el prefix més adequat en cada cas:

• indicació • simètric • constitucional • moral

• llum • normal • conceptiu • ofensiva

• coagulant • sèptic • clerical • espionatge

왌 47. 쐌쐌 El prefix in- expressa negació. Escriu la forma prefixada de les paraules següents, amb les transformacions que calgui, i després completa la norma:

• batut • moral • lícit

• racional • mortal • possible

• previsible • legal • recuperable

Davant de m, b, p, escrivim __; davant de r, escrivim __, i davant de l, escrivim __

왌 48. 쐌쐌 Forma verbs derivats dels verbs següents amb els prefixos re-, en-, coni des-. Quan hi hagi més d’una possibilitat, escriu-les totes.

• picar • partir • dir • centrar

90

• raonar • cobrir • conèixer • venir

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 91


왌 49. 쐌쐌 Els prefixos mal-, ben-, menys- afegeixen al verb una idea de manera. Fes diverses combinacions d’aquests prefixos amb els verbs següents, i escriu les paraules que en resultin. aconsellar estar voler tenir viure gastar prear

™ ™ ™ mal-

ben-

menys-

왌 50. 쐌쐌 Afegeix a les paraules següents un prefix que signifiqui ‘al mig de’, ‘dintre’ o ‘fora’ i escriu les paraules que en resultin:

• venós • acte

• sòl • territorial

• uterí • parlamentari

왌 51. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb un derivat amb prefix de la paraula que tens entre parèntesis:

• La seva salut va .......... (pitjor) per moments. • Va .......... (mut) davant d’aquella sorpresa. • No sabia ni .......... (farina) el peix. • Van .......... (barca) a primera hora del matí. • Li van .......... (bena) el turmell. • No van poder .......... (magatzem) tot el material. 왌 52. 쐌쐌 Copia les paraules següents i completa-les amb l’infix corresponent:

• gran__uda

• emblanqu__ar

• pobr__ó

• llob__ó

• bony__ut

쐌 53. 쐌쐌 Segmenta les paraules següents, com en l’exemple:

• plovisquejar • ceballut

• aleró • calcinar

• joganer • polseguera

lexema

infix

sufix

pic

-oss-

-ada

쐌 54. 쐌쐌 Escriu una paraula derivada de cada una de les següents que contingui l’infix indicat, com en els exemples: -ar-ol-ell-ot-

쏅 쏅 쏅 쏅

tombarella

• baf

• ball

herbolari

• casa

• raig

granellós

• gota

• sol

parlotejar

• picar

• xerrar

91

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 92


Novel·la romàntica i realista Julita I ella, aixecant-se amb una revolada, corregué a abraçar a la Rosalia i a petonejar-la i llàgrimes abundants, com de llarg temps contingudes, li regalaren de sos ulls. Aquesta expansió va animar a la seva germana, i retenint-la comiva en sos braços: –No, no –va dir-li–: tu no estàs malalta; tu... estàs trista!... Què tens? –No puc enganyar-te, Rosalia: tinc tristesa, sí; mes jo no sé conèixer lo per què la sento. És una pena fonda que se’m nua a voltes en lo pit, ennuvolant-me la vista i enfosquint-me tots los pensaments. Potser és una flaquesa del meu esperit aprensiu que sense adonarme’n m’agafa de vegades. Saps què em sembla?, com que enyorés alguna cosa; com si s’hagués mort alguna amiga carinyosa; com si em pensés un dia que tu no m’estimes! I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor i llàgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poc a poc torno el respir i les forces; i aqueixa boira espessa del meu front s’aixeca, i em plau que faci sol, per a respirar gojosa la llum alegre que inflama tota la terra, i em plau ser al teu costat per a disfrutar juntes aqueix goig suau, que com un aire fresc nos retorna de l’afadic at. [...] I seguien totes dues enllaçades per les flexibles cintures, mentres la Julita, com si l’esperit se li hagués evaporat pel cel, entre pensativa i distreta, mirava com s’hi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes per una ventarulla rabenta que rebatia als balcons contínues espirals de pols, i gronxava, amb soroll tètric, los plàtans del jardí, afadic: cansament broma: boira poc espessa empengudes: empeses ventarulla: vent més aviat fort

92

que ja no es veien de fosc que era. Tot plegat foren sobtades per una furiosa granissada de calamars, que espetegà en los vidres per on s’ho miraven. Ja el març no haguera sigut març si no hagués fet alguna silla després de tants dies de mantenir-se el temps en una pau octaviana. La Julita tota es va esverar, fent fins tremolar a la Rosalia, com si s’hagués sostret de sobte a son estàtic embadaliment. I com si volgués acompanyar a la naturalesa en lo seu desafinat concert, rabenta es desgafà de la seva germana, com un follet va travessar la sala i una brusca ondulació de notes melodioses va aixecar-se del piano, trencant lo silenci d’aquelles habitacions. Hi havia alguna cosa de fantàstic en sos moviments, de sublimitat en aquella música, de misteri en la foscor casual d’aquella sala, d’estranya relació entre la tempesta del cel i el cor de la Julita, que va sobresaltar a la Rosalia i la deixà dreta, immòbil, casibé tenintse d’agafar amb lo silló per a sostenir-se. Alguna força invisible devia donar a sos dits la llestesa inverossímil amb què els feia recórrer les tecles, fent tremolar l’aire amb un doll d’harmonies que semblava que donessen vida a una volior d’ànimes, d’esperits i de fantasmes que com llumenetes s’hi bellugaven, llançant una barreja trista, esglaiadora, de plors i d’oracions, de gemecs d’angúnia, planys de dolor i veus de desconsol, que li migpartien el cor. Era com lo tremolor d’una llàntia voltada de fosca; com la darrera vibració d’un pensament que s’apaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari d’una vida que fina. MARTÍ GENÍS I AGUILAR, Julita

rabenta: amb un moviment ràpid silla: cosa que es fa fora del que és costum preguera: pregària finar: morir

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 93


L’Escanyapobres El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l’Urgell i d’Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú tampoc; els bladers hagueren de tancar els magatzems; els ramblers emigraren; aquell brogit d’invasions forasteres no trencà ja periòdicament el repòs dels carrers de Pratbell. Un somni etern semblà apoderar-se de la vila, el somni que pesa damunt les poblacions pageses. Enmig d’aquella quietud, ressonava amb certa tristesa l’espinguet potent de la locomotora, crit d’alerta d’una nova civilització sorollosa i atrafegada. Llavors l’estació s’animava un xic; els veïns del raval guaitaven per les finestres; els pocs pagesos escampats per la plana com figuretes perdudes, es redreçaven i restaven embadalits, les mans plegades damunt l’eina de treball. De sota terra, del túnel de Malgual, apareixia, embolcallat en fum, el tren, indecís, negre, empetitit com joguina de fira per la distància i la magnitud de les muntanyes que li servien de fons. Ell corria, corria, i solament imposant-li fites coneixia l’espectador que guanyava camí. Però, així i tot, duia en si certa majestat, tot d’una atractívola i imponent, que obligava a mirar-lo. Els pratbellins, de les finestres estant, sentien quelcom d’imponent i trist alhora, fins quan el tren era de atgers. Veure tot aquell eixam de desconeguts que s’abocava a les finestres indiferent, dames amb vestits rebuscats, quintos que cantaven cançons estranyes, jovent desvergonyit que saludava en so de burla, senyors que corrien del tren a l’estació i de l’estació al tren, empenyent-se, atropellant-se; contemplar com tot aquell món tornava a entrar en caixa als cops sords de les portelles, i carril: ferrocarril, tren blader: comerciant de blat rambler: firaire de bestiar quinto: soldat de lleva

amb quin desdeny partia tot joiós sense veure Pratbell sinó d’esquitllèbit, era fantasmagoria antipàtica que ofenia el patriotisme i amargava el sentiment de germanor. D’on venia, on anava, aquell tros d’humanitat tan indiferent per a l’altre tros? S’hauria dit que era un pesombre que es repetia cada tres hores per interrompre la pau dels pratbellins, ant-los pels ulls races i més races d’un món nou i esbojarrat que vivia viatjant eternament. –Aquí ho tenen: ja ho veieu, Oleguer –deia una tarda, el notari Xirinac, pel camí de l’estació, quan encara brunzia en l’espai l’esgarip del tren de càrrega que s’allunyava via amunt–. I tan criticats com vàrem ser per no contribuir a les festes! –Sempre me n’he rigut. El notari aturà el pas, i, apuntant amb la mangala vers la via, afegí sentenciosament: –Sempre el peix gros es menja el xic. Això és pesta per als pobles. Teniu-ho per màxima: sempre el peix gros es menja el xic... A on va, aquest tren? A atipar les ciutats grans!... Què creix, avui? Les ciutats grans. ... Veieu créixer cap vila, cap llogaret? No: sempre el peix gros es menja el xic. Ben aviat això serà un mas robat. La tendència de la civilització nova és de concentració. Ja ho heu vist: dels vostres companys, qui no se n’ha anat al cel se n’ha anat a Barcelona. NARCÍS OLLER, L’Escanyapobres

d’esquitllèbit: de gairell pesombre: malson mangala: bastó mas robat: mas abandonat que, sovint, era saquejat

93

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 94


La novel·la al segle XIX Durant el segle XIX la societat europea, i occidental en general, va experimentar un procés de canvi profund en tots els ordres de la vida. Un exemple evident d’aquesta situació és el desenvolupament de mitjans de transport marítims (el vapor) i terrestres (el ferrocarril) que recorrien grans distàncies en relativament poc temps. També va produir-se la revolució industrial, el creixement de les ciutats i la consolidació de dues classes socials complementàries i antagòniques: la burgesia i el proletariat. El desenvolupament científic va ser també molt important, amb teories com l’evolució de les espècies o enfocaments com el positivisme. En el terreny cultural, artístic i literari, es van desenvolupar diversos corrents, uns de basats en la llibertat individual (el liberalisme i el romanticisme) i uns altres més centrats en l’organització social (el socialisme i el realisme). La novel·la va esdevenir el gènere literari més apte per a expressar aquestes noves realitats, perquè, a causa de la seva extensió i la seva estructura, permet fer plantejaments complexos.

La novel·la romàntica En termes generals, la novel·la romàntica va predominar a la primera meitat del segle XIX. N’hi havia de temàtica històrica i de temàtica psicològica. La novel·la històrica va recrear certs episodis de la història nacional, sovint amb una intenció reivindicativa a favor de la llibertat d’un poble determinat. Per altra banda, la novel·la psicològica proposava protagonistes malenconiosos, espirituals, hipersensibles, de físic evanescent, com s’aprecia en el fragment que has llegit de Julita; o bé personatges heroics, inadaptats, revolucionaris... Els ambients preferits pels novel·listes romàntics solen ser nocturns, boirosos, tempestuosos, ruïnosos o bé exòtics, perquè els autors busquen evadir-se de la realitat. Pel que fa als arguments i, particularment, al moment del desenllaç, es magnifica la mort com a forma suprema d’evasió o d’alliberament. Julita, per exemple, acaba suïcidant-se.

La novel·la realista A la segona meitat de segle, la novel·la va fer un gir cap al realisme i va pretendre donar una imatge fidel i detallada de la societat contemporània. La novel·la realista reflecteix les transformacions més importants del període, com ara l’aparició del proletariat, l’ascens de la burgesia, el creixement de les ciutats o els grans canvis econòmics. En el segon text que has llegit, per exemple, es proposa una reflexió sobre els canvis que comporta l’arribada del ferrocarril en una vila pagesa. Dues de les característiques més importants de la novel·la realista són la utilització del punt de vista omniscient, per aconseguir objectivitat i neutralitat, i la versemblança de la història que es relata. A més, les novel·les realistes contenen moltes descripcions amb un gran nombre de detalls que configuren un retrat minuciós dels personatges i els ambients. Els personatges són analitzats des del punt de vista psicològic però també des de l’òptica del seu estatus social i econòmic. Alguns dels temes més habituals de la novel·la realista són la ciutat, la burgesia i els diners.

94

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 95


왌 55. 쐌왌 Resumeix l’acció que es desenvolupa en el fragment de Julita que has llegit. 왌 56. 쐌쐌 Interpreta els atges següents del mateix fragment:

• I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor i •

•

llàgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poc a poc torno el respir i les forces. La Julita, com si l’esperit se li hagués evaporat pel cel, entre pensativa i distreta, mirava com s’hi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes per una ventarulla rabenta que rebatia als balcons contínues espirals de pols, i gronxava, amb soroll tètric, los plàtans del jardí, que ja no es veien de fosc que era. Era com lo tremolor d’una llàntia voltada de fosca; com la darrera vibració d’un pensament que s’apaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari d’una vida que fina.

왌 57. 쐌쐌 Explica la relació que s’estableix entre la tempesta, Julita i el piano. Com qualificaries l’atmosfera que es crea, en conjunt? ■ Relaciona aquesta escena amb el que saps de la novel·la romàntica. 왌 58. 쐌쐌 Centra’t ara en el fragment de L’Escanyapobres de Narcís Oller. Llegeix-lo atentament i respon les preguntes següents:

• Quin fet històric concret, molt important en la Catalunya del segle XIX, s’hi narra? • Quines conseqüències immediates té en la vida de Pratbell? • Quins efectes es poden preveure a més llarg termini? 왌 59. 쐌쐌 Per què creus que el notari Xirinac no va contribuir a les festes d’inauguració del ferrocarril? Per què creus que va ser criticat? Per què no es penedeix de la seva actitud? 쐌 60. 쐌쐌 Què creus que vol dir «la tendència de la civilització nova és de concentració»? ■ Busca informació sobre els moviments de població del camp a la ciutat que van tenir lloc a Catalunya en el segle XIX i relaciona’ls amb el que diu el notari Xirinac. 쐌 61. 쐌쐌 Valora el fragment que has llegit com a mostra de la novel·la realista. Analitza ordenadament els punts següents:

• punt de vista narratiu • versemblança

• psicologia i estatus dels personatges • temàtica socioeconòmica

쐌 62. 쐌쐌 Escriu una breu exposició en què contrastis els dos fragments d’acord amb les característiques de la novel·la romàntica i la novel·la realista. 왌 63. 쐌쐌 Busca informació sobre els escriptors següents i digues a quina literatura europea pertanyen i si van escriure obres romàntiques o realistes:

• Victor Hugo • J. Wolgang Goethe • Nicolai Gógol • Alexandre Dumas

• Honoré de Balzac • Sthendal • Fedor Dostoievski • Émile Zola

• Walter Scott • Charles Dickens • Gustave Flaubert • Benito Pérez Galdós

95

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 96

Avaluació Sempre amb patins La Míriam, una patinadora urbana de disset anys, es troba embolicada en uns negocis molt perillosos. Així que ha pitjat el botó exterior s’ha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaçat que dóna accés a l’edifici. Ha travessat un vestíbul ampli i bastant fosc i ha pujat un tram d’escales que neix a l’esquerra, s’enfila i gira a la dreta per morir davant d’una monumental porta amb relleus vegetals. A dalt l’espera un home retallat per la llum que s’escapa de la porta oberta. –Digues-li qui sóc, estic segura que em voldrà rebre. L’home tanca sense fer soroll i deixa la Míriam fora. Un llum groguenc situat damunt el marc de la porta, que la il·lumina com si fos un quadre exposat, és l’únic testimoni de la seva espera. I un degoteig llunyà, que arriba fins allà on és ella. Un minut i mig després obren la porta i apareix el mateix home. –La senyora diu que is. La Míriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per això no l’han escorcollat. Avança amb decisió, però l’home l’atura, agafant-la pel braç. –No pensaràs entrar amb això als peus? La Míriam s’espolsa la pressió de l’home i entra patinant, marcant el seu pas amb ratlles de goma i pols damunt el parquet gruixut. Si cedeix a la primera, no en traurà res, i n’ha de treure molt. La patinadora ni tan sols intueix els molts quadres que decoren les parets del adís perquè està concentrada, no a buscar i triar les paraules amb què formar les frases més adequades, sinó a tancar-se amb fermesa en una actitud resolutiva que no pot permetre

96

escletxes; és com confiar en un batiscaf llogat per immergir-se en un abisme a la recerca d’hipotètics tresors. Un impuls, entre irreflexiu i desesperat, l’anima com cent mil espectadors cridant el seu nom en un estadi. –Porto allò –deixa anar la Míriam mentre observa el que l’envolta. Són en una sala molt gran, proporcional al pis. L’espai està ple de gerros, quadres, escultures i mobles; tot forma part d’una barreja d’estils, de clàssic i de modern, de car i de molt car. –Fantàstic! Molt bé, molt bé... Però no hauries d’haver trucat, primer? Presentar-te a aquestes hores del matí... –Hem tingut problemes. –Quina mena de problemes? –Això és cosa nostra. Ja té el que volia i ara jo vull el que vam pactar. –Però jo, ara i aquí, no tinc tants diners, ho has d’entendre... –No m’ho crec. –Què insinues? –Ja hi som amb les rebaixes, oi?

LLORT, Trenta-dos morts i un home cansat (Adaptació)

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 97

왌 64. 쐌왌 Copia aquestes oracions, inspirades en el text, i completa-les amb els pronoms personals forts adients:

• .......... diu que .......... is. • .......... estic segura que .......... em voldrà rebre. • .......... hem tingut problemes. 왌 65. 쐌왌 Identifica tots els pronoms febles del fragment següent i indica a qui fa referència cadascun: La Míriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per això no l’han escorcollat. Avança amb decisió, però l’home l’atura, agafant-la pel braç. ■ Classifica els pronoms que has trobat segons si presenten una forma plena o elidida. 왌 66. 쐌쐌 Copia aquestes oracions del text, troba-hi els pronoms relatius, indica quin sintagma substitueixen i subratlla’n el nucli:

• S’ha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaçat que dóna accés a • •

l’edifici. Ha pujat un tram d’escales que neix a l’esquerra. A dalt l’espera un home retallat per la llum que s’escapa de la porta oberta.

왌 67. 쐌왌 Indica de quin tipus són els pronoms destacats de les oracions següents:

• Busca les paraules amb què formar les frases més adequades. • Què insinues? 왌 68. 쐌왌 Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals, provinents del text. Indica si aquests infinitius són plans o aguts:

• neix • han escorcollat 왌 69. 쐌쐌

• intueix • apareix

• sóc • decoren

Escriu les formes següents dels verbs girar, rebre i cedir:

• 1a persona del plural at simple

• 2a persona del plural imperfet d’indicatiu

• 3a persona del plural imperfet de subjuntiu

왌 70. 쐌쐌 Escriu totes les formes del plural del at simple i el futur del verb obrir, després respon les preguntes següents:

• Quin dels dos temps verbals, at simple o futur, presenta formes planes? • Quin presenta formes agudes? 왌 71. 쐌쐌 Indica si alguna de les paraules següents té un prefix in- que expressi negació i explica’n la variació ortogràfica:

• immergir-se 왌 72. 쐌쐌

• irreflexiu

• il·lumina

Busca en el text un mot derivat amb prefix de cada un d’aquests:

• fiar • posat

• cerca • centrada

• esperat • filar

97

831025 _ 0074-0099.qxd

29/3/07

17:57

Página 98

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 73. 쐌왌 Torna a escriure aquestes oracions substituint el pronom feble per l’element que s’indica entre parèntesis:

• En compro (SN). • El Joan ho és (SA). • Vés-hi! (SAdv) • Hi penso tot el dia (SP). • Ho crec sincerament (proposició subordinada). 왌 74. 쐌쐌 Copia aquestes oracions, subratlla els pronoms que contenen i classifica’ls en forts, febles, interrogatius i relatius:

왌 77. 쐌쐌 Escriu les formes verbals compostes corresponents a aquestes formes verbals simples, seguint el model: Model

• •

왌 75. 쐌쐌 Escriu una oració en què apareguin les combinacions següents de verbs i pronoms. Fes servir la forma adequada de cada pronom feble. ens + deixar

portar + les

en + agafar

demanar + li

쏅 haguérem caminat • trucàvem • menjaríeu

■ Què observes des del punt de vista de l’accentuació? 왌 78. 쐌왌 Observa aquestes quatre paraules i explica per què les que estan en singular no porten accent gràfic i, en canvi, les que estan en plural sí que en porten. examen - exàmens - fenomen - fenòmens

LÈXIC 쐌 79. 쐌쐌 Descompon les paraules següents, com en l’exemple.

• escridassar • cervatell

• ensaïmada • fullaraca

• escanyolit • aferrissada

prefix

lexema

infix

sufix

es-

prim

-atx-

-at

enviar + els

ORTOGRAFIA 왌 76. 쐌쐌 Torna a escriure aquest text canviant les formes del at perifràstic per formes del at simple:

Q

uan la quilla de la barca va tocar la grava, els seus dos tripulants van desembarcar ràpidament per ajudar-nos amb l’equipatge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no mullar-nos els peus i, després d’insistir una mica, vam aconseguir que els mariners ens deixessin rems. I així, vigorosament impulsada per tots nosaltres, l’embarcació va tallar l’aigua negra en direcció a la goleta. PAU JOAN HERNÁNDEZ, La tripulació del Pànic

98

caminàrem

• belluguéssim • compraves

• Nosaltres ens hem instal·lat un programa nou. • Pregunteu al primer policia local que trobeu en quina direcció es troba l’estació de tren. Vostè mateix, triï la llibreta que li agradi més: però pensi que n’hi ha de més barates. Em demano qui s’ha deixat encès el llum.

●

왌 80. 쐌쐌 Escriu la paraula que resulta de relacionar els prefixos de l’esquerra amb els mots de la dreta: postprecircuminfraarxitranssubultra-

• • • • • • • •

• estructura • duc • formació • marí • operatori • locució • natal • urbà

왌 81. 쐌쐌 Copia les paraules següents i subratlla’n els infixos: ensangonar empatollar

caganer manotejar

geperut ventolí

831025 _ 0074-0099.qxd

21/3/07

09:13

Página 99

Conceptes clau de la unitat Infix. Afix que es posa entre el lexema i el sufix per formar paraules derivades.

Pronom interrogatiu. Pronom que serveix per formular preguntes i expressar exclamacions.

Prefix. Afix que es posa davant del lexema per formar paraules derivades.

Pronom personal fort. Pronom que fa referència a una de les tres persones gramaticals i que porta accent fònic.

Pronom. Categoria lèxica de paraules que no tenen un significat constant, sinó que adopten el significat de l’element al qual fan referència.

Pronom relatiu. Pronom que, a més de referir-se a un constituent que ja ha aparegut en l’oració, introdueix una proposició subordinada.

Pronom feble. Pronom que es refereix a persones, coses, qualitats o circumstàncies. Depèn d’un verb al qual s’adjunta i no apareix mai aïllat.

ENTRETENIMENTS Resol aquest sudoku de tots els pronoms febles menys el, la, els i les, amb la forma que prenen abans d’una forma verbal començada en consonant.

ens

us

ho

em li

en us

es hi

en

em hi

es

ho

en

em

ho

et

et

li

es

es

es en

em

ho li

hi

ens

en

us em

us us

hi

et et

li

li ho

es

em

ens

en

99

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

4 Totes les ciutats grans han estat petites abans, i segurament molt abans també van ser poblets, i encara molt abans van ser boscos, o deserts... I potser en el futur algunes ciutats grans tornaran a ser pobles petits, i alguns poblets es convertiran en ciutats o es despoblaran i la vegetació les envairà... El nostre entorn canvia al llarg del temps... Com era el lloc on vivim cent anys enrere? Com serà d’aquí a cent anys?

100

19:18

Página 100

En evolució constant La ciutat «Anem endavant!», va exclamar l’enginyer quan pel tram de via fèrria construït el dia abans va arribar el segon tren ple de gent, carbó, eines i queviures. La praderia reverberava en silenci a la llum groga del sol, a l’horitzó s’alçava l’alta muntanya coberta de boscos enmig d’una calitja blava. Els gossos salvatges i els bisons de la prada miraven astorats com s’engegava el treball i el batibull al bell mig de l’erm, com naixien a la terra verda taques de carbó i de cendra i de paper i de llauna. El primer ribot xerricava en aquella terra espantada, el primer tret d’escopeta retronava, la primera enclusa dringava sota ràpids cops de martell. Apareixia una casa feta de llauna, i l’endemà una de fusta, i altres, i cada dia n’hi havia de noves, i ben aviat també de pedra. Els gossos salvatges i els bisons s’anaven mantenint allunyats, la contrada s’amansia i esdevenia fèrtil, ja a la primavera onejaven superfícies plenes de conreus verdejants, s’hi alçaven cases de pagès, estables i coberts, les carreteres s’obrien pas a través de l’erm. L’estació va quedar enllestida i inaugurada, i l’edifici de govern, i el banc; a la rodalia van créixer diverses ciutats germanes, amb prou feines mesos més joves. Van venir treballadors de tot el món, pagesos i ciutadans, van venir comerciants i advocats, predicadors i mestres, es va fundar una escola, tres comunitats religioses, dos diaris. A l’oest es van trobar pous de petroli, va arribar un gran benestar a la jove ciutat. Un any més tard, ja hi havia pispes, lladres, uns grans magatzems, una associació antialcohòlica, un costurer parisenc, una cerveseria bavaresa. La competència de les ciutats veïnes accelerava el ritme. Ja no mancava res, des del discurs electoral fins a la vaga, des del cinema fins a l’associació espiritista. A la ciutat es podia aconseguir vi francès, arengs noruecs, embotits italians, teixits anglesos, caviar rus. Els cantants, ballarins i músics de segona categoria ja venien a la ciutat durant les seves gires. I lentament també va arribar la cultura. Els homes que havien pres part en la fundació de la ciutat gaudien de respecte i popularitat. Creixia una nova generació que ja considerava la ciutat com una pàtria antiga. El temps que hi havia retrunyit el primer cop de martell, que s’hi havia esdevingut el primer assassinat, s’hi havia celebrat el primer ofici religiós, s’hi havia imprès el primer diari, quedava molt enllà en el at, ja era història. La ciutat s’havia convertit en dominadora de les ciutats veïnes i en capital d’un gran territori. En carrers amples i alegres, s’alçaven seriosos i honorables edificis oficials i bancs, teatres i esglésies. L’antiga praderia era coberta de camps, fàbriques, pobles, i travessada per vint línies fèrries.

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 101


Cent anys després de la seva fundació, un terratrèmol va enderrocar la ciutat, tret d’algunes petites parts. Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot el que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample. L’estació era la més gran del país, arquitectes i artistes guarnien la ciutat rejovenida amb edificis públics, jardins, fonts, monuments. En el curs d’aquell nou segle la ciutat va adquirir la fama de ser la més bella i rica del país, i digna de ser vista. Polítics i arquitectes, tècnics i alcaldes de ciutats foranes hi viatjaven per estudiar els edificis, les conduccions d’aigua, l’istració i altres institucions. Era molt visitat i irat un enorme museu en les cent sales del qual es presentava la història de la ciutat des del naixement fins a l’evolució més recent. La joventut de la ciutat s’hi ejava i contemplava el curs de la seva història. I allà, menats i instruïts pels seus mestres, hi aprenien a capir les grandioses lleis de l’evolució i del progrés, com del que és rude en sorgeix el que és refinat, de l’animal l’ésser humà, del salvatge el culte, de la necessitat l’abundància, de la natura la cultura. El segle següent la ciutat va assolir el zenit de la seva esplendor, fins que una revolució sagnant de les classes baixes hi va posar fi. Es van incendiar moltes de les grans indústries petrolieres, allunyades algunes milles de la ciutat, de manera que una gran part del país en part es va cremar i en part es va despoblar. La ciutat mateixa, si bé va experimentar carnisseries i horrors de tota mena, es va conservar i al llarg de decennis sobris es va anar recuperant lentament, però sense aconseguir mai més el ritme de vida i de construcció d’abans. Durant els seus mals temps havia florit de sobte una terra llunyana a l’altra banda del mar. La nova terra atreia les forces desvagades, l’anhel i els desitjos del vell món, de la nit al dia florien les ciutats com per art de màgia, i els boscos desapareixien. La bella ciutat va començar a empobrir-se lentament. Ja no era el cor i el cervell d’un món, ja no era el mercat i la borsa de molts països. S’havia d’acontentar a continuar amb vida i no decandirse. Les forces sobreres, en cas que no desapareguessin en direcció al nou món llunyà, ja no

101

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 102


tenien res a construir, a negociar i a guanyar. En comptes d’això, ara hi germinava un llegat espiritual, de la ciutat cada cop més silenciosa en sortien erudits i artistes, pintors i poetes. D’aquesta manera el nom i la fama d’aquesta ciutat tornaven a ressonar un cop més al món. Per més que a fora les guerres sacsegessin els pobles, era sabut que aquí, en la solitud emmudida, hi regnava la pau i s’hi esvania calladament l’esplendor de temps ats. Durant molts segles la vella ciutat somniadora va ser per al món més modern un indret venerable i estimat, cantat per poetes i visitat per enamorats. Però la vida de la humanitat empenyia cada cop amb més força cap a altres continents. Les ciutats veïnes més petites havien desaparegut del tot ja feia força temps, esdevingudes munts de ruïnes silencioses, a cops visitades per pintors i turistes estrangers, a cops habitades per gitanos i delinqüents fugits de la justícia. Després d’un terratrèmol, que d’altra banda va deixar il·lesa la ciutat en si mateixa, el curs del riu va quedar desviat; una part de la terra erma va esdevenir aiguamoll i una altra part es va tornar desert. Des de les muntanyes, en va anar baixant lentament el bosc, el vell bosc. Va veure aquella extensa contrada que jeia erma i va anar abraçant a poc a poc en el seu cercle verd un tros rere l’altre. Al final a la ciutat ja no hi havia habitants estables, només purrialla, genteta malvada i salvatge que es refugiava en els palaus guerxos i mig enrunats de l’antigor. També aquesta darrera població va anar extingint-se lentament per les malalties; des de l’aparició dels aiguamolls tota la contrada era assotada per la febre i víctima de l’abandonament. En contalles de por per als nens encara apareixia fantasmagòricament, desfigurada i deformada, la ciutat amb el luxe ja at. Savis de pobles llunyans feien perilloses expedicions a les ciutats enrunades, els secrets de les quals comentaven anhelants els escolars de països llunyans. Es deia que hi havia portals d’or pur i tombes plenes de pedres precioses, i que les tribus nòmades salvatges conservaven restes oblidades d’una màgia mil·lenària des de fabulosos temps immemorials. Però el bosc continuava baixant de les muntanyes cap a la plana, llacs i rius naixien i desapareixien, i el bosc avançava i s’ensenyoria i recobria el país sencer, les restes dels vells murs dels carrers, dels palaus, temples, museus, i el mart, el llop i l’ós poblaven la solitud. Al damunt d’un dels palaus esbucats, cap pedra del qual era ja a la vista, hi havia un pi jove, un any enrere havia estat encara el primer missatger i precursor del bosc que s’expandia. Ara, en canvi, ell mateix veia fins ben enllà boscos que creixien al seu entorn. «Anem endavant!», va exclamar un pigot que martellejava el tronc, i va contemplar satisfet el bosc que creixia i el magnífic progrés verdejant que cobria la terra. HERMAN HESSE, Els contes més bells (Adaptació)

102

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 103



• reverberar • batibull • pispa • desvagat • guerxo

• calitja • erm • retrunyir • decandir-se • esbucar

• bisó • ribot • menar • esvanir-se

• astorat • enclusa • capir • purrialla


• Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra. una altra vegada amb molta bellesa més nou encara

• La ciutat mateixa, si bé va experimentar carnisseries i horrors de tota mena...

L

i c m t s

sempre que encara que potser 3. Busca en el primer paràgraf del text tres paraules que pertanyin al camp semàntic de les següents: natura

soroll

eina

industrialització

4. Localitza en el primer paràgraf algunes paraules relacionades amb la vista i l’oïda. Després escriu aquests mots o expressions i explica quina sensació et produeixen. 5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

A

B

C

D

103

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 104


INTERPRETAR EL TEXT 6.

En grup, destrieu totes les referències temporals que apareixen en el text i situeu-les en un quadre com el següent, fins que acabeu la història de la ciutat: Època històrica aproximada segle XIX

Evolució de la ciutat construcció de la primera ciutat

construcció del ferrocarril

establiment de treballadors professionals qualificats, etc.

1a meitat del segle XX segle XX

Evolució dels habitants

terratrèmol: destrucció de la ciutat …

…

7. Busca els animals que apareixen al començament i al final del relat i relaciona’ls amb l’indret on viuen. 8. Llegeix aquest fragment del paràgraf cinquè i respon les preguntes següents: [La ciutat] es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot el que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample.

• De quina manera destaca l’autor les característiques de la ciutat? • Hi ha en el mateix paràgraf alguna altra mostra com aquesta? 9. Indica si aquestes opinions implícites de l’autor són certes (C) o falses (F):

a

M e m f g 104

• Els habitants de la primera ciutat eren molt cosmopolites. • El poder econòmic sempre acaba conquerint i dominant territoris. • La riquesa d’una ciutat aporta benestar als seus habitants, però no cultura. • L’autor considera que l’home sempre acaba dominant la natura. • Els animals són més depredadors que els homes. • Els artistes i les persones espirituals empobreixen les societats. • La ciutat pateix «càstigs» cíclics per la prepotència i l’orgull dels seus habitants. REFLEXIONAR I AVALUAR 10. El relat comença i pràcticament acaba amb els mots Anem endavant. Explica quin sentit tenen en cada cas. 11. Explica la postura que manté el narrador davant l’evolució de la ciutat i justifica quina és la seva idea de progrés. 12. Creus que aquesta lectura permet fer reflexions i extreure’n alguna conclusió o ensenyança? Quina?

EXPRESSAR-NOS 13.

Busqueu entre tots informació sobre diferents organitzacions ecologistes, per exemple Greenpeace, i intercanvieu-vos informació sobre les seves maneres d’actuar.

14. Tria un tema relacionat amb l’ecologia i redacta tres eslògans que puguin formar part d’una campanya publicitària.


La notícia En el llenguatge col·loquial, una notícia és la coneixença que tenim d’un fet que ha at recentment, bé perquè l’hem presenciat personalment o bé per algun altre mitjà. En el terreny dels mitjans de comunicació, la notícia és un genère periodístic informatiu que relata un fet d’actualitat que es considera d’interès per al públic atesa la seva importància o curiositat, segons els casos. Les notícies tenen dues característiques: 1 L’enfocament objectiu, és a dir, neutral. Per tant, és in§

compatible amb l’ús de la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i amb l’expressió de l’opinió per part del periodista. 2 Han de respondre unes preguntes bàsiques: §

• Què ha at? • A qui ha at? • Quan ha at?

• On ha at? • Com ha at? • Per què ha at?

La majoria de notícies podrien quedar una mica coixes sense aquestes dades, però també és cert que, segons quina sigui la notícia, alguna de les preguntes pot quedar sense resQuan

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 106


Titular

La vaca de raça catalana, en risc de desaparició

Subtítol

L’amo de l’últim ramat sacrificarà els animals perquè no són rendibles

Signatura i lloc

SÒNIA TUBERT ESPOLLA

Entrada

El reivindicat ase no és l’únic animal català que està en perill d’extinció; s’hi pot afegir ara la vaca de l’Albera, l’única raça catalana autòctona. Només en queden 210 exemplars purs i Marc Cerret, propietari de 200 caps de bestiar, assegura que, a partir del mes de novembre, haurà de sacrificar-ne alguns per mantenir l’explotació.

Cos

El departament d’Agricultura està disposat a col·laborar-hi i ha proposat endur-se les vaques a un altre lloc per continuar amb la seva cria. Actualment, només hi ha dues explotacions de vaca de l’Albera a l’Alt Empordà. A la finca de Baussitges (Espolla), Cerret en té 300 exemplars, dels quals

200 són purs. Els seus veïns de Mas Recasens (la Jonquera) fa temps van decidir de criar-les barrejades amb races més grans i que proporcionen més carn. SOLUCIONS. L’últim resistent és Cerret. El seu ramat participa en un programa d’investigació que desenvolupen Agricultura i la Facultat de Veterinària de la UAB per mantenir aquesta raça, però ara els problemes econòmics el poden fer desistir. Una de les peculiaritats de la raça catalana és que viu en llibertat i s’alimenta de la vegetació de boscos i camps. Però el seu propietari els ha de donar 40 quilos d’aliments extra cada dia. «Hem mirat de vendre el ramat, però no hi ha comprador. L’única solució és anar portant a l’escor-

xador algunes vaques per pagar el menjar de les altres», explica Cerret. Cerret i els ecologistes que han donat l’alarma reclamen un gest del Govern. «No podem deixar desaparèixer una raça», diu l’ecologista Joan Budó. La resposta d’Agricultura és incloure el cas en els plans de desenvolupament rural que ajuda les races en perill d’extinció. El director dels serveis d’Agricultura de la Generalitat a Girona, Josep Guix, suggereix que «si el propietari vol vendre les vaques per mantenir la raça, les portarem a un altre lloc». Cerret veu bé aquest trasllat i proposa portar el ramat al Parc dels Aiguamolls, mitjançant un acord amb el departament de Medi Ambient. El Periódico, 24-10-2006 (Adaptació)

왌 15. 쐌쐌 Llegeix atentament la notícia La vaca catalana, en risc de desaparició i respon les sis preguntes bàsiques d’aquest gènere periodístic. ■ N’hi ha alguna que quedi per contestar? 왌 16. 쐌쐌 Escriu un titular per a aquesta notícia: Centenars de peixos han aparegut morts en els últims mesos a l’àrea del delta de l’Ebre (Baix Ebre) a conseqüència de la vibriosi, una malaltia causada pel bacteri patogen Vibrio anguillarum. Les principals espècies afectades són la llíssera, el llobarro i les anguiles. Tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre han detectat aquest fenomen durant els treballs periòdics de control de les aigües i han alertat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Les morts s’han produït a la zona del Garxal, la desembocadura i les llacunes del delta. Les anàlisis realitzades per l’ACA i per la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han constatat que la causa directa de la mortalitat era l’esmentat bacteri i ha descartat «que la mortalitat fos atribuïble a agents contaminants». Avui, 29 d’octubre de 2006 쐌 17. 쐌쐌 Redacta una notícia sobre algun fet que hagi tingut lloc en l’àmbit acadèmic: una sortida, un festival, l’assistència a una obra de teatre, etc. ■ Recorda les parts que ha de tenir i assenyala-les. ■ Intercanvieu-vos les notícies entre vosaltres i valoreu si totes responen a les sis preguntes bàsiques.

106

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 107


Explicar una notícia Una notícia sorprenent El Tarzan no correrà pel jardí de casa seva, almenys durant una temporada. El Tarzan és un gran danès (metre seixanta i cinquanta-cinc quilos de pes) que viu amb els seus amos en un xalet als afores. Tot i ser rondinaire, els veïns coincideixen a afirmar que és «un tros de pa». No devia pensar el mateix el carter Ramon M. C., que ahir al matí el va agredir de manera brutal i injustificable. «El vaig mossegar en un rampell» confessa a comissaria, poc després de la seva detenció «perquè estava fart que em bordés cada cop que m’acostava a la casa per fer la meva feina». El Tarzan es recupera favorablement a l’hospital veterinari de la

18.

ciutat. Testimonis presencials afirmen que el carter es va posar de quatre grapes per perpetrar el seu brutal atac.

왌 쐌왌 Llegeix aquesta notícia amb el to més neutre que puguis, com si fos el butlletí informatiu de la televisió o de la ràdio.

왌 19. 쐌왌 Creus que aquesta situació podria ser real? Per què? 왌 20. 쐌쐌 Indica quin d’aquests titulars et sembla més adequat per a la notícia i explica per què:

• Pobre animal! • Un carter poc humà • Gos ingressat per agressió bestial • Prou agressions a gossos! 왌 21. 쐌쐌 Redacta la notícia com si hagués at al revés: el gos mossega l’home. Decideix quins detalls hi sobrarien i completa la notícia amb els detalls nous que et semblin necessaris. ■

Llegiu cadascú el seu text en veu alta davant de la classe, com si s’emetés en un butlletí informatiu. Compareu oralment els textos que heu escrit tots i la lectura que n’heu fet. Qui ha aconseguit una dicció més periodística?

107

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 108


Els titulars Totes les notícies tenen un titular, un encapçalament que les presenta i que les resumeix de manera molt sintètica. Podem trobar titulars en tots els mitjans de comunicació: als diaris impresos i a Internet, i també als espais informatius de ràdio i televisió. Es caracteritzen perquè són molt breus i concisos. L’oient o lector ha de poder conèixer de manera ràpida i concreta el més bàsic de la notícia que s’explicarà; per tant, a l’hora de redactar el titular, cal tenir clar què es vol destacar.

왌 22. 쐌쐌 Llegeix aquestes notícies i redacta un titular per a cadascuna: En un discurs emotiu, la filla de Sala-Robert va agrair la inauguració del centre cívic que duu el nom del conegut poeta local. Uns versos, recitats per la besnéta, van servir com a cloenda a l’acte, que va aplegar unes cinc-centes persones. L’equip de bàsquet de la ciutat ha aconseguit finalment conservar la categoria. En un partit d’infart, marcat pels nervis i les alternances en el marcador, els nostres han acabat imposant-se per un estret 70-68. Un triple de Ramírez en els últims dos segons va sentenciar el matx. 왌 23. 쐌쐌 Fes el procés invers: partint d’un d’aquests titulars, redacta la notícia:

• Descoberta per fi la vacuna anticaspa. • Detinguts dos perillosos traficants de cromos. • Un català, nou rècord mundial de menjar salsitxes. ■ Tingues presents les preguntes que tota notícia ha de poder respondre (què, on, a qui, com, quan i per què). 쐌 24. 쐌쐌 Després d’escoltar dues o tres versions d’una mateixa notícia de l’activitat anterior, i aplegant la informació donada pels companys i companyes de classe, improviseu-ne oralment una de nova. ■ Podeu fer servir una fórmula de l’estil «Segons un comunicat que acabem de rebre...» o «Hem sabut tot just ara que...» ■ Sou capaços d’explicar la notícia amb coherència, rigor i, sobretot, sense que se us escapi el riure?

108

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 109

왌 25. 쐌왌 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges: 2

1

4

3

5

왌 26. 쐌왌 Classifica els equipaments o serveis següents segons si són educatius, sanitaris, esportius, culturals o comercials:

• escola • clínica • institut • auditori

• forn • banc • supermercat • ambulatori

• farmàcia • museu • centre cívic • gimnàs

• sabateria • biblioteca • poliesportiu • dispensari

• ferreteria • pista de tenis • universitat • consultori

왌 27. 쐌쐌 Escriu la paraula que correspon a cada definició:

• Qualsevol de les parts en què es divideix un poble gran o una ciutat: b _ _ _ _ • Barri perifèric d’una ciutat, especialment l’habitat per gent humil: s _ _ _ _ _ _ • Part d’una població que abans es trobava fora del nucli urbà: r _ _ _ _ • Ciutat o vila on resideix el govern: c _ _ _ _ _ _ • Població que, sense tenir el títol de ciutat, és més gran que un poble: v _ _ _ 왌 28. 쐌쐌 Identifica el mot intrús de cada sèrie i explica per què ho és:

• edifici, casa, construcció, solar, immoble, edificació, obra • casa, domicili, habitatge, pis, apartament, local • caminada, eig, volt, ejada, caminant, excursió 왌 29. 쐌쐌 Escriu aparellats cada definició amb el mot corresponent: cantonada enllumenat

desguàs

clavegueram

aparador

parquímetre

• Xarxa de clavegueres d’una població. • Conjunt de llums que il·luminen un indret. • Angle format per dues façanes a l’encreuament de dues vies. • Aparell que serveix per controlar el temps que un vehicle està estacionat. • Lloc per on es dóna sortida a les aigües. • Vitrina, generalment a l’exterior d’un establiment, on s’exposen els articles que es

El vocabulari dels nuclis de població


venen. 왌 30. 쐌쐌 Escriu aparellades les paraules que siguin sinònimes: cruïlla - localitat - clos - sòl - encreuament - atall - aldea catedral - població - drecera - tanca - seu - terreny - llogaret

109

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 110


Classes d’oracions Act. 31

L’oració Una oració és una sèrie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte). Cada oració té un principi i un final, i respon a una actitud comunicativa per part de l’emissor. A més, dins d’un text, les diferents oracions que el componen se separen i es relacionen mitjançant signes de puntuació i connectors. En aquesta unitat distingirem diferents menes d’oracions segons dos criteris: la intenció comunicativa del parlant i el grau de complexitat sintàctica.

Act. 32 - 35

Modalitats oracionals Segons l’actitud comunicativa de qui emet una oració, parlem de diverses modalitats oracionals. Aquestes modalitats es caracteritzen per:

• Una determinada entonació (declarativa, interrogativa, exclamativa). • L’ús d’un mode verbal concret (indicatiu, subjuntiu, imperatiu). • L’ordre de les paraules (l’habitual o bé amb canvis de posició de certs sintagmes que queden destacats).

• La presència de certs mots (adverbis d’afirmació, negació o dubte, mots interrogatius o exclamatius, interjeccions). La taula següent recull les modalitats oracionals, la intenció comunicativa que les explica i alguns exemples: Modalitat

Act. 36 - 38

Intenció

Exemples

Oracions declaratives

Presentar un fet o pensament com a real.

Els carrers estan bruts. (Afirmativa) L’ ordinador no funciona. (Negativa)

Oracions interrogatives

Plantejar una pregunta.

Hi esteu d’acord? (Total) Què voleu per esmorzar? (Parcial)

Oracions imperatives

Donar una ordre o establir una prohibició.

Llença la brossa, Manel. No us tragueu la jaqueta.

Oracions exclamatives

Expressar una emoció o un estat d’ànim.

Quin embús que hi ha a la carretera!

Oracions optatives

Expressar un desig.

Tant de bo que no plogui el cap de setmana.

Oracions dubitatives

Presentar un fet com a hipotètic.

Potser canviarem de cotxe aquest estiu...

Oració simple i oració composta De la definició d’oració que obre aquest apartat, es desprèn que perquè un enunciat sigui una oració ha d’incloure com a mínim un verb en forma personal. Ara bé, des del punt de vista de la complexitat sintàctica, distingim dues menes d’oracions: simples i compostes.

110

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 111


• Les oracions simples. Són més senzilles perquè tenen un sol verb en forma personal i una sola estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte). Exemple: Els trens de rodalies transporten anualment centenars de milers de atgers. Subjecte

Predicat

• Les oracions compostes. Són més complexes perquè tenen dos o més verbs en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Exemple: L’autobús s’ha aturat a la parada perquè l’esperaven una dotzena de persones. Subjecte 1

Predicat 1

Predicat 2

Subjecte 2

En aquest segon cas, diem que l’oració composta està formada per diverses proposicions. En l’oració de l’exemple, les dues proposicions són L’autobús s’ha aturat a la parada i l’esperaven una dotzena de persones, i queden relacionades per la conjunció perquè. També hi ha oracions compostes amb un sol verb en forma personal però que tenen, a més, un o diversos verbs en forma no personal. Vegem-ne un parell de casos: Primer cas: Està permès fer la redacció consultant el diccionari. Fixa’t que hi ha un sol verb en forma personal (està) però que també hi trobem:

• Un participi amb valor adjectiu i en funció d’atribut (permès).

• Dos sintagmes verbals, un format al voltant d’un infinitiu (fer la redacció consultant el diccionari) amb funció de subjecte de l’oració, i un altre que conté un gerundi (consultant el diccionari) en funció de complement del verb fer. Segon cas: En Marc havia decidit ar el cap de setmana en un refugi. Observa que el sintagma verbal ar el cap de setmana en un refugi s’articula al voltant d’un infinitiu (ar) que té el mateix subjecte que havia decidit, és a dir, En Marc. La funció de tot el sintagma és de complement directe del verb en forma personal (havia decidit).

Verbs en forma personal i no personal

Act. 39

Si tornes a llegir atentament la definició d’oració, veuràs que una oració ha de tenir com a mínim un verb en forma personal. És a dir, que el nucli del sintagma verbal que actua com a predicat dins d’una oració ha de contenir un verb en forma personal. Això, com hem vist en la unitat 2, dóna lloc a diverses menes de nuclis de sintagma verbal, formats per una o més paraules. En els següents exemples, el nucli va subratllat i les formes personals, en negreta:

• Temps simples: Tocaven una peça molt romàntica. • Temps compostos i perifràstics: He regirat tots els calaixos. • Veu iva: El conseller va ser destituït pel president. • Perífrasis: Hauràs de canviar els teus hàbits alimentaris. 111

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 112


왌 31. 쐌왌 Copia a la llibreta els enunciats que siguin oracions:

• Au, veniu! • Una pel·lícula magnífica. • No pateixis...

• A les tres. • Eren quatre gats. • Quin escàndol!

왌 32. 쐌쐌 Imagina’t què estan dient aquests personatges i escriu-ho: 2

3 4

1 5

■ Quina modalitat oracional has fet servir en cada cas? 왌 33. 쐌쐌 Classifica aquestes oracions interrogatives en totals o parcials:

• Has vist l’última pel·lícula de Bigas Luna? • Què opines de les actuacions de Greenpeace? • Quines assignatures et semblen més difícils? • Coneixes alguna persona budista? • Creus que aràs de curs? • A què et voldràs dedicar de gran? 왌 34. 쐌쐌 Llegeix en veu alta aquestes oracions exclamatives donant-los l’entonació adequada per al sentiment que creguis que expressen:

• Quina il·lusió que vingueu aquest cap de setmana! • No penso aguantar més les seves bromes pesades! • Com crema la llet! • No vull marxar del parc! 쐌 35. 쐌쐌 Escriu un diàleg en què hi hagi almenys una oració de cada modalitat. 왌 36. 쐌쐌 Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

• Es va interessar per la salut de la Núria. • Li diré que ha trucat en Lluís. • És obligatori posar-se el barret de bany. • Hem de fer el trasllat en dos dies. • L’Aina eja el gos de la veïna i li porta la compra del supermercat. • Anirem a ca la Neus a peu, però tornarem amb el cotxe de la seva mare.

112

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 113


쐌 37. 쐌쐌 Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes i indica’n els constituents:

• La mare m’ha dit que l’àvia està malalta. • Aniré al mercat i compraré peix. • Quan arribi a casa et trucaré. • No veurem la pel·lícula perquè el televisor s’ha espatllat. 쐌 38. 쐌쐌 Quina de les afirmacions de cada bloc és la correcta? Justifica-ho amb exemples. A

• L’oració simple conté un sol verb en forma personal. • L’oració simple conté un verb. • L’oració simple conté almenys un verb en forma personal.

B

• L’oració composta conté diversos verbs en forma no personal. • L’oració composta conté dos verbs en forma personal. • L’oració composta conté dos verbs en forma personal o bé un verb en forma personal i un altre o més en forma no personal.

왌 39. 쐌쐌 Copia tots els verbs que apareixen en aquest text i indica si són en forma personal o impersonal: No m’agrada presumir, però no es pot negar que el dia de l’estrena vaig brodar el paper. Creia que el teatre s’ensorrava. El públic aplaudint enfervorit. Els actors saludant agafats de les mans i jo al centre de tots. Sentia les mirades de la gent tot i que no veia ningú, enlluernada com estava pels focus. 쐌 40. 쐌쐌 Escriu el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs següents:

• beure

• reconèixer

• comprendre

• resoldre

• valer

■ Marca les formes escrites en tres colors: un per a les formes que mantenen l’arrel, un altre per a les formes que afegeixen el so g i un altre per a les que afegeixen el so k. 쐌 41. 쐌쐌 Escriu oracions en què substitueixis el pronom subratllat per un sintagma: Model: Els deso al calaix de la tauleta de nit. > Deso els mocadors al calaix de la tauleta de nit.

• Les duré d’excursió. • Ho va negar totalment.

• La dóna als pobres. • L’encerta cada vegada que s’hi fixa.

■ Quina és en tots aquests casos la funció del pronom subratllat dins de l’oració? ■ Quin dels cinc pronoms es diferencia més de la resta? Per què?

113


L’accentuació de les formes verbals (III) Ja saps que l’accent diacrític serveix per distingir paraules que, si no el portessin, s’escriurien igual i podrien portar confusions, ja que tenen un significat diferent. Per exemple, un ós és un animal mamífer i un os és una part de l’esquelet. Aquesta qüestió també afecta un cert nombre de formes verbals d’ús molt freqüent.

Formes del verb ser Hi ha tres formes del present d’indicatiu del verb ser (o ésser) que porten accent diacrític: Porten accent diacrític les formes del verb ser (present d’indicatiu) sóc (1a persona del singular) Sóc el nou encarregat del manteniment de la piscina.

soc (soca d’un arbre o calçat fet de fusta) Està adormit com un soc. Se li ha trencat el soc esquerre.

és (3a persona del singular) Aquest davanter és molt perillós a la banda dreta.

es (pronom feble) L’Antoni es creu molt atractiu...

són (3a persona del plural) Ara ja són les dues de la matinada.

son (ganes de dormir o determinant possessiu) La música em fa venir molta son. Son pare li va comprar una moto nova.

Hi ha encara una altra forma del verb ser que porta accent: el condicional fóra, equivalent a seria (1a o 3a persona del singular), perquè es distingeixi de l’adverbi de lloc fora. Exemples: Fóra millor que li expliquessis la veritat. / Treu fora aquesta planta, viurà millor.

Formes d’altres verbs d’ús freqüent Algunes formes d’altres verbs també porten accent diacrític. Aquestes són les més freqüents: Porten accent diacrític aquestes formes verbals

114

dóna, dónes (verb donar) Dóna més corda, que tiba massa.

dona, dones (senyora, senyores) Dona, no et posis d’aquesta manera!

féu (verb fer, at simple) En Gomis féu que sí amb el cap.

feu (verb fer, present d’indicatiu i imperatiu) Què feu, aquí aturats? Feu el que us he dit ara mateix!

sé (verb saber) No sé com es diu el conserge.

se (pronom feble) Se sentia un soroll de fons molt molest.

té (verb tenir) Aquesta opció té un greu inconvenient.

te (pronom, nom de lletra o infusió) Te n’has distret una altra vegada. Han fet un pàrquing amb forma de te. He pres un te de menta.

véns, vénen (verb venir) Vénen a casa nostra dissabte.

vens, venen (verb vendre) D’aquests enciams, en venen al mercat.

vés (verb anar) Vés amb compte, que rellisca!

ves (verb veure) Ves ara aquest, amb què em surt!

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 115


왌 42. 쐌왌 Conjuga el present d’indicatiu del verb ser. ■ Quantes formes duen accent diacrític? 왌 43. 쐌쐌 Escriu aquestes oracions escollint la forma correcta en cada cas:

• Quan surtis de l’institut, ves/vés a veure l’àvia. • Dona/Dóna, vols dir que no en fas un gra massa? • Els monitors han dit que fora/fóra millor que els pares marxéssim. • Ho sento, però no se/sé de què em parla. • Se’n va a dormir tardíssim i l’endemà no s’aguanta de son/són. • En Lluís crida molt, però no te/té gens de raó. 왌 44. 쐌쐌 Escriu una oració amb cada una d’aquestes formes verbals, que porten accent diacrític:

• dónes

• sóc

• sé

• és

• véns

왌 45. 쐌쐌 Llegeix aquesta oració i respon les preguntes següents: Em sembla que comprar vint quilos de cafè mòlt és comprar molt cafè.

• Quina és la categoria lèxica de la paraula mòlt? I la de molt? • Què creus que arà amb la forma femenina i amb les formes de plural d’aquests mateixos mots? 쐌 46. 쐌쐌 En alguns casos la forma verbal és la que no porta accent. Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes parelles de paraules i indica quina és el verb. séc - sec

bóta - bota

cóc - coc

sèu - seu


S

óc el tercer de quatre germans. I no et pensis que això és gaire fàcil, no. Ni ets el gran, ni el petit, ni la nena, que és la segona. Ja sé que té alguns avantatges, com ar força desapercebut, però fóra millor ocupar un lloc diferent en el podi familiar. A l’hora de repartir habitacions va quedar ben clar. El gran té habitació per a ell tot sol, perquè ha d’estudiar. Com si els altres no clavéssim els colzes, ves! La nena, com que és nena, també dorm sola. Aquesta decisió sí que em féu ràbia! Les dones sempre s’acaben sortint amb la seva! I a mi em toca compartir la llitera amb el meu germà petit. Això, si a més no vénen els oncles de Tarragona, perquè aleshores el cosinet Magí em pren el llit i, apa!, vés agafant el sac i dorm com bonament puguis al menjador. És injust, oi? Sí, per la cara que fas, ja veig que em dónes la raó. Tu almenys, encara que petita, tens una gàbia per a tu sol. Potser demà te’n compraré una de més gran...

115

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 116


La composició La composició és el procediment de creació de paraules a partir de la unió de dos mots amb significat propi. curt + circuit = curtcircuit

trencar + closques = trencaclosques

(paraula simple + paraula simple = paraula composta)

(paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Fixa’t que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova paraula té un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen. Es poden fer múltiples combinacions de paraules simples. Les formes més usuals són la unió entre si de noms, verbs i adjectius, excepte la unió de dos verbs, que no és possible. Les paraules compostes resultants, sigui quina sigui la combinació, sempre seran noms, adjectius o verbs. Observa’n alguns exemples:

• nom + adjectiu 쏅 celobert 쏅 portaavions • verb + nom

• adjectiu + nom 쏅 bonaventura • adjectiu + verb 쏅 migpartir

왌 48. 쐌왌 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que tots els noms són mots compostos: 4 3 2 1

5

6

7 9 8

왌 49. 쐌쐌 Classifica les paraules següents en compostes i derivades:

• carnisser • plugim • milhomes • ferrocarril

• • • •

terratrèmol fotocòpia pocavergonya terrissaire

• hispanoamericà • olivar • contradicció • telenotícies

• • • •

foragitar autopista serenitat rentaplats

왌 50. 쐌쐌 Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una de les combinacions següents. Consulta, si et cal, un diccionari.

• comptar + (nom) • girar + (nom)

116

• tallar + (nom) • picar + (nom)

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 117


왌 51. 쐌쐌 Uneix les paraules de les dues columnes i escriu la paraula composta resultant: llengua • set • terra • anglo • agre • cent • afro • sord •

• • • • • • • •

tinent americà peus mut dolç ciències llarg saxó

왌 52. 쐌쐌 Relaciona els verbs de l’esquerra amb els noms de la dreta i escriu les paraules resultants: saltar tocar pintar córrer dragar llevar llançar

• • • • • • •

• discos • foc • neu • martí • míssils • mines • llavis

쐌 53. 쐌쐌 Escriu la paraula composta que correspon a cada una de les definicions següents:

• Persona que va de poble en poble, guanyant-se la vida venent o demanant. • Llicència per escrit que es dóna a algú perquè pugui entrar en un país estranger. • Vaixell encarregat de vigilar les costes. • Cèrcol de ferro que serveix per posar al foc les paelles. • Instrument per traçar línies. • Part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada. 쐌 54. 쐌쐌 Completa aquestes paraules compostes i aparella cadascuna amb la definició corresponent: ......tardà • ......còmic • audio...... • clar...... • ......neu • a...... •

• Barreja de pluja i neu. • Distribució de llums i ombres. • Entreteniment, diversió que ajuda a ar el temps. • Que es lleva tard. • Mig seriós, mig còmic. • Relatiu a la visió i a l’audició alhora.

쐌 55. 쐌쐌 Rea el que vas aprendre el curs at sobre el guionet i copia aquestes paraules afegint-lo a les que n’hagin de portar:

• pèlroig • penyasegat • nouvingut • pocasolta

• capgros • aiguamoll • espantasogres • coliflor

• • • •

cinefòrum buscaraons mitjanit allioli

117

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 118


La narrativa fantàstica i el realisme màgic El hòbbit En un forat a terra hi vivia un hòbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit, ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, però tampoc no era un forat sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un forat de hòbbit, cosa que significava comoditat. Tenia una porta perfectament rodona, com un ull de bou, pintada de verd, amb una argolla brillant de llautó daurat al bell mig. La porta donava a una mena de vestíbul de forma tubular que semblava un túnel: un túnel molt confortable, sense fum, amb les parets fetes de plafons, i el terra enrajolat i encatifat, moblat amb cadires vernissades i nombrosos penja-robes per a barrets i abrics –perquè al hòbbit li entusiasmaven les visites. El túnel penetrava turó endins, seguint un curs prou recte, tot i que no acabava de ser recte del tot, cap a un costat del turó –el Turó, com l’anomenava la gent en moltes milles al voltant– i tenia moltes portetes que s’obrien a banda i banda, primer cap a un costat i després cap a l’altre. No li calia pas pujar escales, al hòbbit: dormitoris, banys, cellers, rebosts (en tenia un munt, de rebosts), guarda-robes (tenia habitacions senceres plenes de vestits), cuines, menjadors, tot es trobava a la mateixa planta, i evidentment en el mateix túnel. Les habitacions millors eren totes a la banda esquerra (en entrar-hi), ja que eren les úniques que tenien finestres, unes finestres rodones, fondes, des de les quals es dominava el jardí, i els camps de més enllà, baixant suaument cap al riu. [...] Suposo que, en els nostres dies, cal alguna descripció dels hòbbits, ja que han esdevingut rars i tímids de la Gent Gran, que és com ells ens anomenen. Són (o eren) una genteta menuda, de la meitat de la nostra alçària i més petits que els nans barbuts. Els hòbbits no tenen barba. En ells hi ha poc o res de màgic, a excepció d’aquesta màgia ordinària i quotidiana que els ajuda a desaparèixer silenciosament i ràpidament quan babaus grossos i enzes com vosaltres i jo s’acosten fonyant-ho tot, i fent un soroll com d’elefants que els hòbbits poden sentir a una milla de distància. Tenen propensió a ser grassonets de panxa; vesteixen amb colors llampants (sobretot verd i groc); no calcen sabates, perquè en llurs peus creix ben naturalment una sola de cuiro i un pèl atapeït i calent de color marró similar al que els creix al cap (que és arrissat); tenen dits llargs, àgils i bruns, cares de bons jans i riuen amb rialles fondes i sucoses (en especial havent dinat, cosa que fan un parell de cops al dia sempre que poden). J. R. R. TOLKIEN, El hòbbit

fonyar: trepitjar

118

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 119


L’arbre domèstic En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar. Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir: –Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat. L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: –No pot ésser. –Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa. Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.) –No pot ésser, dic –repetí–. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de rear tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol essin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu? –Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans. –Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: –Que és d’interès nacional, això? –I tant! –Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar. Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no es sentiria ben pagat? PERE CALDERS, Cròniques de la veritat oculta

119

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 120


Realitat i fantasia Dins del gènere narratiu hi ha diverses formes de ficció. En les unitats anteriors hem vist narracions mitològiques, èpiques, històriques, romàntiques o realistes. Altres gèneres narratius s’estableixen segons el tema: narrativa costumista, psicològica, de ciència-ficció, policíaca o negra, d’aventures, de terror, eròtica, etc. En aquesta unitat estudiarem dos tipus de narracions que, o bé se situen al marge de la realitat (narrativa fantàstica) o bé parteixen de la realitat per transformar-la a partir d’algun element irreal (realisme màgic).

La narrativa fantàstica La narrativa fantàstica crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat. Els personatges que apareixen en aquestes històries són éssers fantàstics, com ara fades, bruixes, elfs, nans, gnoms, vampirs, fantasmes, diables... El text que has llegit és la descripció d’un d’aquests éssers, concretament un hòbbit. Generalment, aquests personatges combinen característiques humanes amb altres d’animals. Pel que fa a l’ambientació, són característics espais com el bosc, els castells encantats o tota una geografia imaginària que sol aparèixer representada amb mapes en el mateix llibre. Les aventures dels protagonistes inclouen diferents episodis on desafien les lleis físiques, amb aparicions i desaparicions, transformacions de la pròpia aparença, morts i recobraments de la vida, etc. L’exemple més clàssic de narrativa fantàstica és la història del rei Artús i els cavallers de la taula rodona. Recentment han tingut un gran èxit, tant literari com cinematogràfic, obres com la trilogia El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien o els successius volums de les aventures del jove aprenent de bruixot Harry Potter, de J.K. Rowling.

La narrativa del realisme màgic A diferència de la narrativa realista (basada completament en l’observació i la descripció objectiva de la realitat) i la narrativa fantàstica (basada totalment en la imaginació de l’autor i sense cap e amb la realitat), la narrativa del realisme màgic suposa una combinació subtil d’elements reals i irreals, que busca desconcertar d’entrada el lector. En el text que has llegit, per exemple, el conjunt dels fets i de les reaccions dels personatges són absolutament versemblants i creïbles. Tot, excepte el fet insòlit o meravellós que un arbre broti al menjador de casa del narrador. La narrativa realista vol mostrar-nos la realitat tal com és, mentre que la narrativa fantàstica ens ofereix la possibilitat d’evadir-nos de la realitat endinsant-nos en un altre món. El realisme màgic, en canvi, ens fa plantejar el funcionament habitual del raonament humà a partir de certes situacions narratives, que poden resultar curioses, inquietants, iròniques, càustiques, paradoxals, etc. En aquest sentit, ens demana un esforç d’interpretació de la realitat, encara que sovint ens acabi semblant absurda. El realisme màgic ha tingut un gran desenvolupament en la narrativa llatinoamericana, amb autors com Jorge Luis Borges o Gabriel García Márquez. En la literatura catalana, destaquen Pere Calders i narradors que, com Quim Monzó o Jesús Moncada, han aprofundit i modificat aquesta línia.

120

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 121


왌 56. 쐌왌 Quines dues parts es poden distingir en el text de El hòbbit que has llegit? Delimita-les i explica breument el contingut de cadascuna. 왌 57. 쐌왌 Explica quines són les característiques més destacades de l’habitatge del hòbbit. 왌 58. 쐌쐌 Quins trets del tarannà del hòbbit es desprenen de la descripció del seu habitatge? Extreu les citacions del fragment que mostrin aquests trets. 왌 59. 쐌쐌 Pel que fa a la descripció física dels hòbbits, explica en què s’assemblen i en què es diferencien dels humans. 왌 60. 쐌쐌 De la descripció dels hòbbits, se’n desprèn algun element especialment fantàstic? 왌 61. 쐌쐌 Distingeix, en el conte de Calders, el plantejament, el nus i el desenllaç. ■ En quin moment apareix el primer element irreal? De què es tracta? 왌 62. 쐌쐌 Explica i raona les següents reaccions dels personatges:

• La primera reacció del narrador. • La primera reacció del capità de policia. • La segona reacció del capità de policia. • La reacció final del narrador. ■ Explica què tenen en comú aquestes quatre reaccions. ■ Interpreta què pot representar la carta d’agraïment del rei al narrador. 왌 63. 쐌쐌 Comenta què vol expressar el narrador del conte de l’arbre domèstic quan, al principi del text, diu que el seu secret està en pugna amb la veritat oficial. 쐌 64. 쐌쐌 Explica globalment el text de Pere Calders en relació amb el que has après sobre el realisme màgic. Pots seguir l’esquema següent:

• Marc narratiu global realista: elements. • Introducció d’una dada irreal. • Possible interpretació del missatge del conte d’acord amb la visió que tenim del món. 왌 65. 쐌쐌 Dins del recull El perquè de tot plegat, Quim Monzó inclou la seva particular reelaboració de la rondalla La bella dorment, que tanca així:

I

aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble d’haver at tant de temps estirada) es posa dreta gràcies a la força dels braços masculins, el cavaller s’adona que (cosa de vint o trenta metres més enllà, abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors.

■ Comenta en quin sentit es pot dir que aquesta història pertany a la narrativa fantàstica i en quin sentit es pot dir que pertany al realisme màgic.

121

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 122


El conflicte lingüístic Un conflicte lingüístic és una situació en què dues llengües es troben en posició desigual en una mateixa societat. Una d’elles, la llengua dominant, s’utilitza cada cop en més situacions comunicatives en perjudici de l’altra, la llengua subordinada. Les raons per les quals una llengua queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: una dominació política (com va ar amb els pobles conquerits pels romans), una pressió econòmica i cultural (com a ara amb l’anglès), uns moviments migratoris intensos (com va ar amb la imposició del castellà i el portuguès a l’Amèrica dita llatina), etc.

Llengües majoritàries, minoritàries i minoritzades Segons la situació que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llengües:

• Les llengües majoritàries. Són llengües amb molts milions de parlants i que s’expandeixen en territoris on inicialment no es parlaven. Les llengües més parlades en el món actual són el xinès mandarí (870 milions de parlants), l’hindi (366), l’anglès (341), l’espanyol (322), el bengalí (207) i l’àrab (202). Altres llengües majoritàries són el portuguès, el rus, l’alemany, l’italià, el francès, etc.

• Les llengües minoritàries. Són llengües amb un nombre de parlants reduït però que s’utilitzen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest és el cas del suec, amb uns 8 milions de parlants, o del finès, amb uns 5 milions.

• Les llengües minoritzades. Són llengües amb un nombre de parlants reduït i que, a més, no gaudeixen d’un ús normal en tots els àmbits socials dins del seu territori. Això és degut a la presència d’una altra llengua, dita dominant, que pressiona i pren usos a la llengua del país. Aquesta és la situació de la llengua catalana que, amb uns 10 milions de parlants, està afectada per la pressió política i social de les llengües castellana i sa.

Els processos de substitució lingüística El procés de substitució lingüística és un procés de canvi pel qual la llengua dominant en una situació de conflicte lingüístic acaba fent desaparèixer la llengua subordinada. És un procés gradual que comença quan una comunitat es converteix en bilingüe i adopta, per força o de grat, una altra llengua. La llengua pròpia, aleshores, s’usa en menys ocasions i va perdent parlants. És un procés llarg que dura almenys tres generacions.

1a generació (els avis) • Parlen la seva llengua (B) entre ells. • Alguns són bilingües i parlen la llengua dominant (A) amb la generació següent.

122

2a generació (els pares) • S’imposa el bilingüisme, però predomina l’ús de la llengua dominant (A). • Ja no hi ha parlants monolingües en l’altra llengua (B).

3a generació (els néts) • S’usa només la llengua dominant. • Ha desaparegut l’altra llengua (B).

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 123


La normalització de la llengua Si la societat afectada per un procés de substitució lingüística pren consciència de la importància i el valor de la llengua pròpia, es pot iniciar un procés que freni la reculada de la llengua minoritzada i doni un altre rumb al conflicte lingüístic. El procés de normalització lingüística és un procés de canvi pel qual s’intenta recuperar plenament l’ús normal de la llengua amenaçada. Les actuacions que cal fer per recuperar una llengua minoritzada varien segons els casos. Algunes de les que solen ser més determinants són les següents:

• Establir una normativa lingüística que la faci apta per a tots els usos, inclosos els formals. • Reconèixer l’oficialitat de la llengua pròpia del país. • Donar prestigi a la llengua pròpia, com a eina de promoció personal i de cohesió social. • Introduir l’ús de la llengua en els àmbits ocupats per la llengua dominant (istració, escola, mitjans de comunicació, etc.).

왌 66. 쐌왌 En quin d’aquests casos podem dir que una situació de e de llengües és un conflicte de llengües?

• Quan hi ha enfrontaments entre els parlants d’una i altra llengua. • Quan les dues llengües es troben en situació desigual en una societat. • Quan en una llengua es fan faltes d’ortografia per influència de l’altra, i a la inversa. 왌 67. 쐌쐌 Argumenta quina de les dues afirmacions següents és certa:

• Totes les llengües minoritàries són minoritzades, però no totes les llengües •

minoritzades són minoritàries. Totes les llengües minoritzades són minoritàries, però no totes les llengües minoritàries són minoritzades.

쐌 68. 쐌쐌 Imagina’t que, dins d’un estat, hi ha un país amb una llengua pròpia que no és la del conjunt d’aquell estat. Digues quins dels factors següents afavoririen la substitució lingüística i quins contribuirien a la normalització:

• La llengua pròpia s’ensenya a l’escola. • La llengua de l’estat és l’única oficial. • Les classes benestants i més cultes fan servir habitualment la llengua de l’estat. • Es crea un canal de televisió que emet en la llengua pròpia del país. • Els funcionaris s’expressen només en la llengua estatal. • L’istració estimula l’ús de la llengua pròpia en la retolació pública. • Hi ha una situació de diglòssia en què la llengua de l’estat és la dominant. • Els joves fan servir cada cop més la llengua del país. • No hi ha una normativa ortogràfica acceptada per tots els usuaris de la llengua pròpia.

123

831025 _ 0100-0127.qxd

20/3/07

19:18

Página 124

Avaluació Compte amb els comptes La protagonista de la narració és una jove anglesa que lluita per equilibrar els seus comptes i fugir de l’addicció a les compres. FRUGALITAT. SIMPLICITAT. Aquests són els meus nous lemes. Una nova vida, serena, en què no gasto gens. No gasto gens ni mica. La veritat és que quan hi penses, et preguntes: quants diners malgastem cada dia? És clar que jo tinc uns quants deutes insignificants. I, en realitat, no és pas culpa meva. El que m’ha at és que he sucumbit al materialisme occidental (i per resistir-t’hi, has de tenir una força d’elefant). Com a mínim, això és el que diu el meu nou llibre. Sabeu una cosa? Ahir, quan vaig anar amb la mama a Waterstone’s per comprar el llibre que llegirà durant la setmana, jo em vaig escapolir cap a la secció d’autoajuda i vaig comprar el llibre més fantàstic que hagi llegit mai. Francament, em canviarà la vida. Ara el duc dins la bossa. Es titula Compte amb els comptes, de David E. Barton, i és fantàstic. El que diu és que tots podem dilapidar diners sense adonarnos-en, i que la majoria podríem reduir fàcilment les nostres despeses fins a la meitat en només una setmana. En una setmana! Proposa coses tan senzilles com ara prepararte sandvitxos en lloc d’anar a dinar al restaurant, anar a treballar amb bicicleta en lloc d’agafar el metro. Quan comences a donar-hi voltes, t’adones que pots estalviar diners a tot arreu. I com diu David E. Barton, hi ha quantitat de plaers que són de franc i que oblidem perquè anem tan atrafegats gastant diners,

124

com ara parcs i museus i el simple goig d’un eig pel camp. Tot és la mar de fàcil i senzill. I el millor de tot és que per començar has d’anar a comprar! El llibre diu que d’entrada hauries d’escriure en una llibreteta cada compra que fas, per petita que sigui, en un dia qualsevol i llavors fer-ne un gràfic. Insisteix en el punt que has de ser sincera, i que no has de fer veure que gastes menys ni alterar el teu model de despesa..., cosa que és una sort, perquè aquest divendres és l’aniversari de la Suze i li he de comprar un regal. Per tant, dilluns al matí, quan vaig cap a la feina, m’aturo a Lucio’s i compro el caputxino més gran que tenen i una magdalena de xocolata, com faig sempre. He d’etre que quan pago estic una mica trista, perquè aquest és l’últim caputxino de la meva vida i l’última magdalena de xocolata de la meva vida. La meva nova frugalitat comença demà, i no s’hi permeten caputxinos. David E. Barton diu que, si tens costum de prendre cafè, te l’hauries de fer a casa i endur-te’l a l’oficina en un termos, i que si t’agrada picar, hauries de comprar pastes de les que venen al supermercat. «A les cafeteries et plomen per una cosa que és poc més que aigua amb poliestirè», destaca l’autor, i suposo que té raó. Total, que jo deixaré córrer el meu caputxino matinal. No a res. M’he promès que seguiré les regles del llibre, i les seguiré. SOPHIE KINSELLA, Boja per comprar (Adaptació)

831025 _ 0100-0127.qxd

왌 69. 쐌왌

29/3/07

17:55

Página 125

Indica de quina modalitat són les oracions següents:

• Aquests són els meus nous lemes. • El millor de tot és que per començar has d’anar a comprar! 왌 70. 쐌왌

Indica quina oració és interrogativa total i quina és parcial:

• Quants diners malgastem cada dia? • Sabeu una cosa? 왌 71. 쐌왌

Indica quin verb és el nucli del predicat d’aquestes oracions simples:

• No gasto gens ni mica. • Francament, em canviarà la vida.

• Tot és la mar de fàcil i senzill. • No a res.

왌 72. 쐌왌 Indica les formes verbals que hi ha en aquestes oracions, i identifica-hi un temps simple, un temps compost, un temps perifràstic i una perífrasi verbal:

• Insisteix en el punt que has de ser sincera. • Vaig comprar el llibre més fantàstic que hagi llegit mai. 왌 73. 쐌쐌

Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes:

• És clar que jo tinc uns quants deutes insignificants. • La meva nova frugalitat comença demà i no s’hi permeten caputxinos. • Hi ha quantitat de plaers que són de franc i que oblidem. 왌 74. 쐌쐌

Indica la categoria lèxica de les dues paraules destacades:

• Es titula Compte amb els comptes i és fantàstic. 왌 75. 쐌쐌

Relaciona aquests elements per formar paraules compostes: busca set espanta pinta agre poca salva

• • • • • • •

• • • • • • •

ciències vides dolç solta raons llavis sogres

■ Copia el text següent, que és una carta imaginària de la protagonista a una amiga seva, i completa’l amb les paraules que has trobat: Benvolguda X, Aviat deixaré de malgastar! He trobat un llibre que serà el meu ............ El trobo fantàstic! Però tinc un veí molt malhumorat i m’ha dit que l’autor és un ............ i un ............ El llibre em recomana fer unes darreres compres abans de deixar-ho del tot. Compraré un ............ per a la meva germana i un ............ per al ............ del meu veí, com a càstig. Tindré un sentiment ............ quan no pugui comprar més, però ja ho superaré! Molts petons!

125

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 126

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 76. 쐌쐌 Escriu les cinc formes no personals del verb descobrir i construeix una oració amb cadascuna. 왌 77. 쐌쐌 Explica per què cada una d’aquestes oracions és composta:

• Han denunciat la situació al Síndic de Greuges, •

que els ha contestat immediatament. El més interessant seria trobar una alternativa.

왌 78. 쐌쐌 Observa els dos verbs d’aquesta oració i contesta les preguntes que la segueixen:

• ......... les forces, que encara queda una bona • •

caminada! (refer, imperatiu) el nus abans de treure-us les vambes (desfer, imperatiu) En Gerard ......... la redacció amb l’ajut de sa germana gran (refer, at simple). .........

■ Explica què has observat pel que fa a l’accentuació.

LÈXIC 왌 82. 쐌쐌 Relaciona aquests verbs amb els noms següents per escriure paraules compostes: parar

Els pescadors havien pensat calar una altra vegada les xarxes.

• Quin és el subjecte del verb havien pensat? • Qui se suposa que cala les xarxes una altra vegada?

ORTOGRAFIA 왌 79. 쐌쐌 Indica quines de les paraules següents podrien ser formes verbals si els afegíssim un accent diacrític: cau - seu - es - fa - se - sou - te - son - vol - pot

쐌 80. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i posa accent diacrític on calgui:

• Pel que t’ha costat, em sembla que t’han pres • • • • •

el pel. Amb un tros de pa soc molt feliç. Aquest be es el mes bo que he menjat mai. Son les onze i encara dorm, deu tenir son endarrerida. D’un cop sec li va trencar la ma. Se que tots us preocupeu per mi.

쐌 81. 쐌쐌 Completa aquestes oracions amb la forma indicada entre parèntesis:

• Quan es va adonar que s’havia descuidat el paraigua, ......... el camí fins a la botiga (desfer, at simple).

126

escurar

• roba • llamps • dents

guardar

• xocs • ungles • mobles

• fang • espatlles • xemeneies

왌 83. 쐌쐌 Classifica aquestes paraules compostes segons la combinació que presentin:

• malnom • grecollatí • fisicoquímic • llargmetratge nom + nom

• • • •

picaporta colltort cara-rodó tallafoc

adjectiu nom + + nom adjectiu

• • • •

cineclub amuntanyes filferro bocabadat verb + nom

adjectiu + adjectiu

쐌 84. 쐌쐌 Escriu completa la paraula composta que correspon a cada definició, tenint en compte que el que falta és el nom d’una part del cos:

• Diu fàcilment allò que caldria callar: .........moll. • És un gandul: .........dret. • No s’amoïna per res: .........content. • Es troba abatut: .........baix.

831025 _ 0100-0127.qxd

29/3/07

17:55

Página 127

Conceptes clau de la unitat Composició. Procediment per formar paraules que consisteix a unir dues paraules simples que tenen significat propi.

Notícia. Relat d’un fet d’actualitat que es considera d’interès per al públic per la importància que té o pel fet que resulta sorprenent, estremidor, curiós o paradoxal.

Conflicte lingüístic. Situació en què dues llengües es troben en posició desigual en una societat.

Oració composta. Oració que té dos o més verbs en forma personal, o bé un verb en forma personal i un o més verbs en forma no personal que en depenen.

Llengua majoritària. Llengua que té molts milions de parlants i que s’expandeix en territoris on inicialment no es parlava.

Oració simple. Oració que té un sol verb en forma personal i una sola estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte).

Llengua minoritària. Llengua amb un nombre reduït de parlants, però que s’utilitza normalment dins del seu territori.

Paraula composta. Paraula resultant de la unió de dues paraules simples, que té un significat diferent del de les paraules que la formen.

Llengua minoritzada. Llengua amb un nombre reduït de parlants i que, a més, no gaudeix d’un ús normal en tots els àmbits socials dins del seu territori.

Substitució lingüística. Procés de canvi pel qual una llengua dominant en una situació de conflicte lingüístic acaba desplaçant o substituint la llengua subordinada.

Normalització lingüística. Procés de canvi pel qual es pretén recuperar plenament l’ús normal d’una llengua amenaçada.

ENTRETENIMENTS Si recompons aquest puzle, trobaràs el començament d’un conte de Pere Calders. R R T V E

V

A

D

E

E

S

A

U

N

M

E

H

M

I

T

N

T

E

S

I

S

E

D

E

S,

U D

D

I

D

O

D

O

A

T

N N P

A

N

T

C

O

M

-

I A

A T

A

I

O

N

T

B

-

M

Q

U

E

E

U

T G T

X.

A

L

E

S

P

S

O

R

T

L L

E

M

R

R

M D

E

A

N

V

E

E

R

O

127

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

5 De vegades els records ens poden jugar males ades. Els records distorsionen els llocs, les persones... El at no es pot reviure a través del record, però sovint la nostàlgia ens porta a recuperar els moments més feliços del at, els llocs on els vam viure... Has tornat mai a un lloc on fes molt temps que no havies anat?

128

09:16

Página 128

Bona sort o mala sort Retorn al at No hauria at res del que va ar si no hagués estat per la dèria que em va venir aquella tarda de visitar la casa del bosc. Feia deu dies que érem casats i encara estàvem de lluna de mel, però jo havia insistit a reservar els tres últims dies per acostarnos al poble on havia at la meva infància. No hi havia anat des de llavors i volia ensenyar al meu marit tots aquells racons que ara recordava amb nostàlgia. Era un poble de muntanya envoltat de castanyers i alzines centenàries, ple de fonts i camins de terra. Nosaltres hi vam arribar una tarda de final d’agost. Molts dels estiuejants ja havien marxat i vam tenir sort de trobar una habitació a l’única fonda del poble. Jo estava molt excitada perquè revivia un temps molt especial: allí havia at les hores més agradables de la meva vida descobrint el bosc i corrent per camins amagats. El meu home se’n reia una mica, del meu entusiasme, però jo només tenia la dèria de deixar aviat les maletes i sortir. Vam fer una volta pels carrers més cèntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconèixer algunes cares; ells, en canvi, no es fixaven en mi perquè aquests vint-i-cinc anys m’havien canviat molt. Com en aquell temps, els homes es dedicaven a jugar a cartes davant d’un trist cafè que es feien durar hores i hores. Observant-los em va venir al cap una dona que sempre jugava amb ells. Llavors devia tenir uns setanta anys i vivia sola en una casa al mig del bosc, a una mitja hora a peu del poble. Era petita i molt prima; tenia els cabells blancs recollits en un monyo clavat a la nuca i sempre duia uns pantalons ajustats de color negre. No parava de fumar i jugava amb els homes a la botifarra fins ben entrada la nit. Els homes del poble la respectaven perquè els donava lliçons de botifarra, però les dones la criticaven i els nens li tenien por. Es deien moltes coses, d’ella, com per exemple que havia abandonat el seu marit, carregat de diners. Se sabia que tenia una filla, però no l’havia vista mai ningú. Vaig preguntar què se n’havia fet, d’ella, si havia mort i a qui pertanyia ara la casa, però no vaig aclarir gaire cosa. «Un dia va deixar de venir al bar i suposem que se’n va anar a un asil», deia un. «És un misteri que ningú vol resoldre, perquè ja em diràs qui s’acosta ara a casa seva a veure si la troba», deia un altre mig rient. Però jo no em resignava a marxar del poble sense haver at per la casa del bosc, i vaig convèncer el meu home per anar-hi. Recordava el camí: vam ar pel bosc de castanyers i vam girar pel primer trencall; vam arribar a la font del Ferro, però el broc de l’aigua estava arrencat i del banc de pedra només en quedaven trossos escampats per terra. Uns mosquits diminuts volaven arran del nas i produïen un brunzit que posava nerviós el meu marit.

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 129


La casa tenia poc a veure amb el que era quan els nens del poble hi anàvem a espiar. Algú havia rebentat la porta i els porticons de les finestres estaven esventrats. Hi havia un forat a la teulada i part del porxo ja era a terra. Només els castanyers s’aguantaven ferms. Vaig guaitar per una de les finestres i un núvol de tàvecs va sortir disparat. Vam arrencar a córrer, però jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort. El meu home em va seguir, rondinant. Vaig voler entrar per la porta, però era impossible perquè estava entrebancada amb trossos de fusta. M’hi vaig acostar tant com vaig poder: hi havia una taula amb una ampolla mig plena i uns quants plats amb menjar florit. Tot estava ple de pols, però produïa una sensació estranya, com si de sobte hagués d’aparèixer la dona. Ja hi tenia un peu dins quan uns xiscles molt aguts em van fer saltar enrere. Un estol de ratpenats va volar per damunt del meu cap. Al meu home se li va acabar la paciència i la mica de curiositat inicial es va convertir en mal humor. Vam tornar al poble sense gairebé dir-nos res. Era com si la visita a aquella casa ens hagués separat una mica. Vam arribar al poble quan ja enfosquia i vam anar a sopar. Quan ens vam posar al llit em vaig adonar d’una cosa terrible: havia perdut l’anell de prometatge. Aquell anell era més que especial: havia pertangut a la meva sogra, morta feia un any, que l’havia deixat en herència al seu fill perquè algun dia el portés la seva nora, és a dir, jo. Es tractava d’una peça única: un brillant de dimensions considerables voltat d’altres brillants més petits i alçat per uns fils d’or entrellaçats. El cor m’anava a cent mentre pensava com podia arreglar-ho. El meu home era a la dutxa i encara no s’havia adonat de res. De seguida vaig decidir no explicarl’hi perquè s’hauria mort del disgust. Quan va sortir del bany es va posar a llegir al llit. Jo vaig anar al lavabo i, asseguda a la tapa del vàter, cavil·lava quina era la millor solució, fins que vaig arribar a la conclusió que havia perdut l’anell a la casa del bosc i que no podia fer res més que tornar-hi. Jo també em vaig ficar al llit i vaig fingir cansament. Al cap de poc ell va deixar el llibre a terra i va apagar el llum. Jo feia veure que dormia, però només tenia un pensament al cap: quan ell s’hagués adormit sortiria de l’hostal, i m’arribaria a la casa. No sé quant de temps va trigar a adormir-se, però finalment, el vaig sentir roncar. Em vaig vestir a les fosques i vaig sortir de l’hostal furtivament. Vaig trobar una llanterna al cotxe; feia molt poca llum, però tot i així, vaig agafar el camí del bosc. No pensava gaire en la possibilitat que el meu home es pogués despertar, la meva dèria era trobar l’anell com fos. Feia una nit clara, una lluna quasi plena il·luminava els arbres, però jo estava concentrada a enfocar el camí amb el raig de llum cada cop més feble. Vaig arribar a la casa que gairebé no m’hi veia. Vaig començar a buscar sense sort. Notava la humitat als ossos i vaig decidir refer el camí de tornada. No havia fet ni dos os quan vaig sentir un soroll dins la casa i en el moment de tombar el cap vaig veure una llum que es movia darrere la finestra. Estava tan excitada que al primer moment no vaig reaccionar. Quan vaig ser capaç d’assimilar on era i què ava, vaig co-

129

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 130


mençar a tremolar, estava paralitzada davant la casa amb el mateix sentiment de curiositat i iració de quan era petita. I aquest impuls em va portar a atansar-me encara més a la finestra. La flama d’una espelma damunt la taula il·luminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca, amb tots els ossos de la cara marcats, igual que una mòmia. Estava més prima que abans i corbava molt més l’esquena. Duia el mateix monyo i la mateixa roba que li coneixia, molt més vella i ronyosa; fumava amb la mateixa avidesa asseguda davant dels plats putrefactes que havia vist a la tarda. Vaig fer un crit d’horror, però no crec que em sentís. En aquell moment no podia pensar, però estava convençuda que veia la mateixa dona de la meva infantesa. Em vaig quedar allí, clavada, esperant no sabia què. Fins que va fer un gest amb la mà davant l’espelma i vaig veure el meu anell. Al cap de poc la dona va sortir de la casa amb una pala a la mà i es va endinsar al bosc. Jo la vaig seguir, no sé si encantada per la seva imatge o per algun poder estrany de l’anell que em xuclava. La meva llanterna havia deixat de funcionar, i ara em guiava per la llum de la lluna. No sé el temps que vam ar caminant; quan vam sortir a un terraplè rocós, la dona es va aturar. La llum, allí, era més intensa. Em vaig amagar rere unes mates i la vaig veure cavar. Semblava impossible que tingués prou força per alçar la pala; anava decidida i no va descansar fins que va tenir un bon sot davant seu. Es va ficar dins, pero jo no podia veure què hi feia i m’hi vaig acostar. El que vaig veure i el que va ar després podria formar part d’un somni o d’una al·lucinació. Vaig arribar fins a la vora del clot. A dins hi havia la dona vinclada damunt d’un cadàver que encara conservava algun parrac de roba. Vaig saber que es tractava d’una dona pels cabells recollits en un monyo que coronaven la calavera. En els pocs instants que em vaig mantenir dreta vaig veure com la dona es treia el meu anell del dit, i el posava a l’anul·lar de la mà dreta de l’esquelet. Després d’això tot se’m confon. Em vaig plegar i vaig caure a terra. Però ja no era conscient de res. Em va despertar un ofec inable: tenia la boca i els forats del nas obstruïts pel fang; vaig intentar obrir els ulls però em feien molt de mal. Vaig moure els braços buscant un punt de salvació, però tot era un llot que em travava els moviments. Com un llampec, vaig tenir la visió de la fossa amb el cadàver. Hi havia caigut a dins! Vaig obrir la boca per cridar, però no em va sortir cap so. Movia els braços en totes direccions per poder sortir d’allí. Tot i el meu terror i els meus esforços, em vaig adonar clarament que aquell cadàver era la dona que coneixia de petita; la que havia seguit no podia ser altra que la seva filla. La lluna ja s’havia amagat quan vaig sortir de la fossa. Anava plena de llot, em costava caminar; feia molt de fred i em sentia dèbil i malalta. No sabia on anava. Quan vaig obrir els ulls estava embolicada amb una manta en una habitació estranya. El meu home estava assegut als peus del llit i una senyora amb un davantal de flors em mirava. «Ja es desperta», vaig sentir de molt lluny. Després vaig tornar a caure en un son que –diuen– va durar dos dies seguits. M’havia trobat el marit d’aquella dona al mig del camí que duu al seu tros. Estava sense sentits. Després d’aquell dia vaig visitar uns quants psicòlegs, però no m’han pogut ajudar. A les nits em desperto amb la sensació d’ofec i crido fins que el meu home em calma. Ell no m’ha preguntat mai per què vaig marxar de l’hostal a mitja nit, i jo no li penso desvelar el secret: no em creuria i ara tampoc no val la pena l’esforç de convence’l; puc viure tranquil·la perquè l’anell torna a lluir en el meu dit... Algú, aquella nit, me’l va tornar a posar on correspon. GERMANES QUINTANA, Por. Històries de terror (Adaptació)

130

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 131



• dèria • trencall • broc

• brunzit • porticó • esventrar

• tàvec • estol • clot

• vinclar • llot • travar

2. Informa’t sobre el joc de la botifarra i completa una fitxa amb les informacions següents:

• Nombre de jugadors • Tipus de baralla

• Valor de les cartes • Puntuació guanyadora

3. Indica les dues opcions correctes que poden substituir els mots o les expressions destacades:

• Vam arrencar a córrer, però jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort.

L

i c m t s

em bategava fortament el cor em vaig sobreposar vaig fer el valent

• Il·luminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca [...] igual que semblant a exactament com 4. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes. A

C

5.

B

D

Busca a Internet informació sobre les Germanes Quintana i els Germans Miranda i explica quines similituds literàries presenten.

131

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 132


INTERPRETAR EL TEXT 6. Llegeix les dues primeres línies del conte i explica què creus que volen aconseguir les autores amb aquest començament. 7. Pensa en el títol del conte i formula una hipòtesi que justifiqui per què la protagonista volia tornar al poble després de tants anys. 8. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• La protagonista i el seu marit tenen previst anar cada estiu al poble. • Al poble feia anys que es mantenien els mateixos costums. • A finals d’estiu el poble encara és ple de gent. • El marit comparteix la il·lusió de la dona per anar a la casa del bosc. • Es deia que la vella del bosc tenia una filla, però no era cert. • El cafè funciona com un centre de relació social entre les persones. • L’anell és el causant de la dissort de la protagonista. • El marit entén perfectament el que li ha at a la seva dona. 9. Situa cada un dels fragments següents al plantejament, al nus o al desenllaç, segons en quin moment de l’acció es trobin:

• Aquell anell era més que especial: havia pertangut a la meva sogra. • Vam fer una volta pels carrers més cèntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconèixer • • • •

a

M e m f g 132

algunes cares. Després d’aquell dia vaig visitar uns quants psicòlegs, però no m’han pogut ajudar. Em vaig vestir a les fosques i vaig sortir de l’hostal furtivament. Es deien moltes coses, d’ella, com per exemple que havia abandonat el seu marit. Ell no m’ha preguntat mai per què vaig marxar de l’hostal a mitja nit.

REFLEXIONAR I AVALUAR 10. Llegeix el paràgraf que comença i respon les preguntes: Em va despertar un ofec…

• Quines sensacions físiques experimenta la protagonista? • Com l’afecta psíquicament aquesta situació? • Com t’imagines que va poder sortir de la fossa? • Com et sentiries tu en una situació similar? 11. Per què creus que les dones del poble criticaven la vella que vivia al bosc? Creus que aquesta manera de pensar ha anat canviant amb el pas del temps?

EXPRESSAR-NOS 12. En grup, trieu un joc de taula i elaboreu una fitxa amb la informació bàsica que us permeti jugar-hi. Després, intercanvieu oralment aquesta informació amb els companys i les companyes de la classe. 13.

Per parelles, imagineu-vos que sou la protagonista del conte i el psicòleg o psicòloga que l’ha d’atendre, i prepareu un diàleg en què s’expliquin els seus sentiments i es proposin alternatives fent servir mots relacionats amb l’angoixa.

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 133


La crònica La crònica és un genère periodístic informatiu en què el periodista relata un fet d’actualitat que ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoració. Aquest gènere comparteix amb la notícia el fet d’incloure informació objectiva (les sis preguntes bàsiques: què, qui, quan, on, com, per què) i se’n diferencia perquè és més extensa: inclou detalls de l’ambient en què s’han produït els fets, reaccions dels protagonistes, anècdotes i curiositats.

Estructura de la crònica L’estructura de la crònica és molt semblant a la de la notícia, si bé el titular pot tenir una intenció no tan objectiva, sinó més expressiva o suggerent, amb el propòsit de captar l’atenció del receptor. En el cos de la crònica, d’altra banda, la informació es pot organitzar més lliurement i ha d’incloure elements subjectius aportats per la visió del periodista. Vegem-ne un exemple:

Avanttítol

Barcelona: El Saló Nàutic arriba a la 45a edició

Les mil cares del mar

Titular

Subtítol Signatura i lloc

Cos

El recinte firal inclou un ampli ventall d’embarcacions MARIA ORTEGA BARCELONA

Des del costat d’una piscina, en Pere mira amb orgull com el seu fill de nou anys és batejat en el món del submarinisme. Ell es dedica a l’arqueologia subaquàtica i li fa il·lusió veure que el nen comparteix les seves aficions. Un monitor guia el menut en la manera de moure’s i respirar i, en alguns moments, el nen fins i tot és prou valent per deixar-se anar del guia i saludar el públic del BCN Dive. Els membres del Grup de Rescat de Protecció Civil són els encarregats d’adoctrinar els intrèpids que es vulguin iniciar en la immersió aquàtica. El seu estand és el més visitat del BCN Dive, dedicat al món submarí i emmarcat en la 45a edició del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. L’Aurelio Calvo és un dels organitzadors i explica que els més joves «surten al·lucinats de la piscina, el que més els agrada és respirar amb la botella i veure sortir les bombolles». Tot i així, la gran majoria dels assistents prefereixen veure-ho des de fora i deixar l’escafandre per a la gent més atrevida. Un dels plats forts del BCN Dive és l’exposició fotogràfica de l’obra

de David Doubilet, un dels fotògrafs subaquàtics més reconeguts del món i habitual col·laborador de National Geographic. Les seves fotografies s’exposen envoltades de cortines metàl·liques que pretenen introduir l’espectador en la immensitat del mar. La primera edició del BCN Dive va tancar ahir les portes al pavelló número cinc del recinte firal de Gran Via. Les altres instal·lacions del Saló Nàutic estaran obertes fins al dia 12 de novembre.

45è Saló Nàutic

Titolet

L’edició d’enguany d’aquest certamen és la més gran de la seva història, amb més de 110.000 metres quadrats nets de superfície. A més, cal afegir-hi els 40.000 metres quadrats del Port Vell, on hi ha exposats 281 vaixells de gran eslora. La gran novetat del saló és una especial atenció als joves, a qui es vol introduir en el món de la navegació. Avui, 8-11-2006 (Adaptació)

133

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 134


Tipus de crònica Hi ha diferents tipus de crònica, segons diversos criteris:

• Segons el lloc on es produeixen els fets distingim cròniques locals, comarcals, internacionals... Des d’aquest punt de vista, hi ha periodistes que un determinat mitjà de comunicació té destacats de manera constant en un indret concret (els corresponsals) i n’hi ha que es desplacen temporalment a un indret on l’actualitat genera notícies i necessitat de fer-ne la crònica (els enviats especials).

• Segons el tema de la crònica, distingim cròniques polítiques (sobre l’activitat parlamentària, les campanyes electorals...), socials (sobre fets diversos, accidents, modes...), culturals (sobre tendències literàries, publicacions, congressos...), esportives (sobre partits, campionats...), artístiques (exposicions, festivals, concerts, estrenes teatrals o cinematogràfiques...), etc.

• Segons el mitjà de comunicació, distingim cròniques escrites (en les publicacions periòdiques, ja siguin diaris o revistes) i cròniques audiovisuals (a la ràdio i a la televisió).

왌 14. 쐌쐌 Rellegeix atentament la crònica sobre el 45è Saló Nàutic de Barcelona, valora si el text respon les sis preguntes bàsiques que ha de respondre una notícia i explica-les una per una. ■ Què afegeix aquesta crònica al que explicaria una notícia? 왌 15. 쐌쐌 Indica quin d’aquests dos textos correspon al començament d’una crònica i quin al d’una notícia. Justifica la teva resposta.

A

proximadament un miler de persones es van aplegar ahir al vespre a l’aeroport del Prat per rebre la selecció catalana de corfbol, que s’havia proclamat campiona del món en vèncer el dia abans la selecció danesa a la final que va tenir lloc a Estocolm.

L

a porta de les arribades internacionals es va tenyir ahir del vermell i el groc de les banderes catalanes i de les estelades. «Campions, campions», va ser el crit més corejat pels aficionats, majoritàriament familiars dels jugadors de la selecció catalana de corfbol, que feien pinya al voltant de la selecció d’aquest esport.

쐌 16. 쐌쐌 Transforma en una crònica la notícia que has redactat en la unitat 4, en l’activitat 17 de la pàgina 106.

134

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 135


Expliquem una anècdota Batalletes, boles i sopars de duro –Sabies que vaig fer el servei militar en un polvorí? Un polvorí és un lloc perillós, perquè hi ha molts dipòsits de munició i d’explosius i cal ser-hi d’allò més prudent. Un dia vam ar els meus companys i jo molta por. Un recluta va entrar fumant (ves, quina inconsciència!) en un dipòsit. Quan estava a punt de deixar caure la cendra calenta a terra, em vaig adonar que hi havia un reguerol de pólvora. Si s’encenia, ja havíem begut oli! Sense pensar-m’hi gens, m’hi vaig tirar, com un jugador de rugbi, i vaig empènyer el soldadet cap enfora. Tot això va ar en res, a penes uns segons. Però el capità, que hi era, m’ho va agrair amb un permís extraordinari i un pernil. –Avi, perdona, però l’oncle Quim em va dir que et vas lliurar de la mili per miopia –vaig interrompre. –T’he explicat mai, Laia, que només m’hi vaig estar dos mesos? Veuràs…

왌 17. 쐌쐌 En ocasions, pares, oncles o avis expliquen anècdotes de quan eren al servei militar. En recordes cap? Explica-la a la classe en primera persona, de la mateixa manera que l’explica el teu familiar. 왌 18. 쐌쐌 Recordes alguna anècdota que t’hagi at a tu i que sigui sorprenent, divertida o enrevessada? Explica-la oralment de manera breu, però amena. ■ Feu entre tots un recull de totes les anècdotes explicades i voteu quina és la que us ha agradat més, de totes les que heu sentit. ■ Valoreu també quines altres us han agradat per la manera d’explicar-les. Quins recursos heu fet servir per fer més atractiva l’explicació? 왌 19. 쐌쐌 Creieu que és possible que quan expliquem alguna cosa que ens ha at, hi acabem afegint detalls de fantasia? Poseu-ne algun exemple.

135

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 136


Per explicar una anècdota... No cal deixar-ne anar a tort i a dret, només quan l’ocasió ho permeti. A més, és fàcil avorrir a qui ens escolta: el que per a vosaltres té molta importància, potser no en té tanta per als altres. Convé ser breus. Cal recordar que, com a textos narratius que són, les anècdotes tenen una presentació, un nus i un desenllaç. Una pausa en el moment adequat pot resultar d’allò més intrigant.

쐌 20. 쐌쐌 Penseu individualment en situacions en què us hauria agradat fer-vos invisibles de cop (per no ar la vergonya que en va resultar), per exemple:

• Una vegada que vau fer una pífia enorme. • Una vegada que vau tenir un oblit imperdonable. • Una vegada que vau cometre una equivocació que ara fa riure, però que en el seu •

moment no feia cap gràcia. Una vegada que vau fer un comentari fora de lloc davant de la persona menys indicada.

■ Planifiqueu com explicareu oralment una o dues d’aquestes anècdotes viscudes. Feu-vos un esquema, si us sembla útil, ordeneu els detalls que voleu explicar, etc. ■ Inventeu-vos alguna anècdota que no hàgiu viscut, però que sigui versemblant i planifiqueu també com l’explicareu. ■ Expliqueu les anècdotes reals i falses a la classe i escolteu les que expliquen els companys i les companyes. ■ Intenteu, entre tots, distingir les anècdotes reals de les falses: • Comenteu quins elements de l’explicació us han fet pensar que cada anècdota era real o falsa. • Valoreu les tècniques que ha fet servir cadascú per fer creïble una anècdota falsa.

136

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 137

왌 21. 쐌왌 Relaciona cada part de l’arbre amb el seu nom:

• arrel • escorça • branca • branquilló • soca • tija • fulla

2

3

1

6 4 5

7

왌 22. 쐌왌 Aparella cada arbre amb el fruit que proporciona: gla nou pinyó nespra codony oliva

• • • • • •

• olivera • roure • nesprer • pi • noguera • codonyer

왌 23. 쐌쐌 Copia aquesta taula i completa-la amb les formes adequades: fruit

arbre

plantació

pera

El vocabulari dels arbres


poma taronger pruna castanyar llimona

왌 24. 쐌쐌 Busca informació sobre aquestes plantes i classifica-les segons si són arbres o arbustos:

• freixe • om

• esparreguera • arboç

• cedre • garrofer

• ginesta • grèvol

• ginebró • til·ler

쐌 25. 쐌쐌 Relaciona els noms de l’esquerra amb els fruits als quals es poden aplicar: gra grana grill pinyol pela clofolla

• • • • • •

• plàtan • préssec • taronja • ametlla • raïm • síndria

쐌 26. 쐌쐌 Classifica aquests arbres segons si són de fulla perenne o caduca. Si et cal, busca informació.

• pollancre • llorer

• vern • morera

• roure • alzina

• desmai • plataner

• pi • boix

137

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 138


L’oració simple Act. 27 - 29

Els constituents: el predicat i el subjecte Una oració simple és una oració que té un sol verb en forma personal i, per tant, una sola estructura de constituents. Els constituents bàsics de l’oració són, en la gran majoria de casos, dos:

• El predicat, que és el grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració.

• El subjecte, que expressa la persona, l’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fan la funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom o bé un pronom personal. El venedor ambulant anuncia la mercaderia amb grans crits. subjecte

predicat

4

4

Expressa qui fa l’acció

Expressa l’acció

Ara bé, mentre que el predicat apareix en totes les oracions, el subjecte, en canvi, pot aparèixer o no explícitament, i fins i tot pot ser que no n’hi hagi. D’altra banda, en el cas d’oracions amb predicat i subjecte explícits, el subjecte pot anar anteposat al predicat, posposat o enmig de l’oració. Vegem amb deteniment aquestes diferents possibilitats estructurals:

• Oracions amb un sol constituent: el predicat. Es donen amb verbs impersonals que no eten subjecte, com ara els que expressen fenòmens meteorològics i algun altre, com haver-hi. Aquest cap de setmana ha nevat molt.

Hi havia un munt de brossa acumulada.

predicat

predicat

• Oracions amb subjecte el·líptic o implícit. El subjecte es dóna per sobreentès. Són molt freqüents, perquè la persona del verb i el context permeten entendre de qui es parla. Heu apagat el llum del rebedor? (El subjecte és vosaltres.) predicat

• Oracions amb dos constituents explícits: subjecte i predicat. Tots dos constituents estan expressats, amb tres posicions possibles del subjecte: – Anteposat al predicat. 1 El cotxe de la Maria no estava ben aparcat. subjecte

predicat

– Posposat al predicat. 1 Ha arribat el tren de Tarragona. predicat

subjecte

– Enmig de l’oració. 1 En aquella reunió els directius van parlar molt clar. subjecte predicat Act. 30 i 31

La concordança entre el predicat i el subjecte El verb en forma personal del predicat de l’oració té una persona gramatical (primera, segona o tercera) i un nombre (singular o plural) que coincideixen amb el nombre i la persona del nom o del pronom que fa de subjecte. Aquesta relació entre els dos nuclis dels constituents s’anomena concordança i és obligatòria perquè l’oració estigui ben construïda. Exemples: L’explorador va descobrir una nova espècie. Obro la porta. (jo) 3a persona del singular

138

1a persona del singular

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 139


La segona oració (Obro la porta) està ben construïda, perquè hi ha concordança en primera persona del singular del verb obro amb el pronom jo, el·líptic.

Predicat nominal i predicat verbal

Act. 32

Segons el verb que fa de nucli del sintagma verbal, distingim dos tipus de predicat:

• El predicat nominal. Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Està format pels verbs ser, estar o semblar i porta obligatòriament un complement anomenat atribut. atribut _______________________ En Ramon és molt amable amb tots els veïns. predicat (nominal)

• El predicat verbal. Expressa una acció del subjecte o bé un procés. És el que es forma amb la resta de verbs. Pel que fa als complements, segons el verb n’ha de portar o en pot portar de diverses menes: complement directe, complement indirecte, complement de règim, complement predicatiu i complement circumstancial. complement circumstancial ______________

L’autobús s’ha aturat enmig de la cruïlla. predicat (verbal)

Els complements del verb

Act. 33 - 36

Distingim diferents tipus de complements del verb segons tres criteris:

• El grau d’obligatorietat del complement. Cada verb pot determinar un o dos complements que són necessaris perquè l’oració estigui ben construïda. Altres complements, en canvi, són optatius: hi són o no segons la informació que l’emissor vol transmetre en l’oració. Així, per exemple, l’atribut és un complement imprescindible per construir correctament una oració amb el verb ser: l’oració La sala està no és correcta, mentre que sí que ho és l’oració La sala està bruta. En aquesta mateixa oració, però, podem afegir-hi un complement optatiu, com ara avui: Avui la sala està bruta.

• L’entitat que designa el complement. El complement directe (CD), per exemple, fa referència a l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb, mentre que l’indirecte designa el destinatari de l’acció. Ofereixen globus a la canalla. CD

CI

4

4

objecte ofert destinatari de l’oferta

• El tipus de sintagma que forma el complement. El complement de règim (CR), per exemple, va introduït per una preposició; i el complement predicatiu () sol ser un sintagma adjectival o, a vegades, nominal. Exemples: CR (SP) _________________ Em referia als fets d’abans-d’ahir. (SA) ________ Veig la Maria amoïnada.

(SN) ______

Van designar alcalde en Vives.

139

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 140


D’altra banda, els diferents complements (atribut, directe, indirecte, de règim, circumstancial i predicatiu) poden ser substituïts per diferents pronoms febles segons els casos. Per exemple, els sintagmes preposicionals que fan de complement indirecte són sovint reemplaçats pels pronoms em, et, es, li, ens, us o els: Els plats massa sofisticats no agraden als clients més tradicionals. CI

Els plats massa sofisticats no els agraden. CI

왌 27. 쐌왌 Classifica les formes verbals següents en personals i no personals. En el cas de les personals, indica de quina persona gramatical són i escriu una oració simple amb cadascuna: heu comprat - cremats - dinaríem - haver explicat - servint - llegissis

왌 28. 쐌쐌 Aparella cada una d’aquestes oracions amb un dels tipus de predicat següents:

• Ha llampegat tota la tarda. • Ha obert la porta de darrere al jardí. • Hi ha tres possibles excursions. • Els maquinistes faran vaga aquest cap de setmana. – El predicat és una part de l’oració. – El predicat coincideix amb tota l’oració perquè el subjecte és el·líptic. – El predicat coincideix amb tota l’oració perquè el verb no et subjecte. 왌 29. 쐌쐌 Copia el subjecte d’aquestes oracions i indica quina posició ocupa en l’oració respecte del predicat:

• Al centre del camp els jugadors han de ser resolutius. • L’avi escolta les notícies a la ràdio. • M’agraden les fruites en almívar. 왌 30. 쐌쐌 Per què l’oració La gent sortia esverada de la discoteca és correcta i La gent sortien esverats de la discoteca no ho és? 왌 31. 쐌쐌 Combina els pronoms personals de l’esquerra, que faran de subjecte, amb els predicats de la dreta i escriu les oracions resultants: Jo Tu Ell Ella Nosaltres Vosaltres Ells

• • • • • • •

• estenen la roba al terrat. • està desesperada amb els sorolls del carrer. • fa de psicòleg en un centre educatiu. • estudio tres hores cada dia. • us netegeu les ulleres amb un drap humit. • pugem a Montserrat amb el cremallera. • et penses que tot és molt fàcil!

■ És possible alguna altra combinació? Com has decidit les diferents relacions?

140

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 141


왌 32. 쐌쐌 Escriu el final d’aquestes oracions i indica si el predicat és verbal o nominal:

• El jardiner poda... • En Martí va ser... • Aquesta tarda arriben... • Dos de cada tres europeus consumeixen... • Aquesta cançó sembla... ■ Explica de què depèn que el predicat sigui verbal o nominal. 왌 33. 쐌쐌 En cadascuna de les oracions següents hi ha un complement obligatori i un complement optatiu. Distingeix-los i explica què expressa cadascun.

• En Pere estudia matemàtiques a la seva habitació. • Detenen un presumpte narcotraficant a l’aeroport del Prat. • Vaig fer el llit d’una revolada. • Han obert una farmàcia davant de casa. • Per ara m’acontento amb una feina a mitja jornada. 왌 34. 쐌쐌 Copia les oracions següents, separa els diferents complements del verb que contenen i digues quin tipus de sintagma són:

• En Juli atansa la seva filla a l’escola cada matí. • Vacuneu els gossos segons la normativa vigent. • Aviat estaràs curat de la grip. 쐌 35. 쐌쐌 Escriu una oració amb cadascuna de les estructures següents:

• Verb donar + 2 complements obligatoris • Verb escriure + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu • Verb ser + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu 쐌 36. 쐌쐌

Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

• Des de fa una setmana el riu baixa brut. • Vénen de la piscina amb el cap mullat. • Compren pa dilluns i dijous. • Treu-te la camisa, Toni! • Crec que les coses s’haurien pogut fer millor. 왌 37. 쐌쐌 Escriu les quatre formes de participi d’aquests verbs de la segona conjugació: vendre - aparèixer - resoldre - néixer - moldre - créixer - creure - seure - merèixer - cabre

쐌 38. 쐌쐌

Corregeix els pronoms febles destacats en les oracions següents:

• No s’ho diguis encara, espera’t a demà. • No heu de donar-lis tantes facilitats. • El que penses has de dir-lo sense ferir els teus companys.

141

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 142


Les dues funcions de la dièresi L’ortografia catalana atorga dues funcions a la dièresi: 1 Indicar que es pronuncia la u dels grups güe, qüe, güi, quï. §

aigüera, conseqüència, lingüista, obliqüitat... 2 Indicar que una i o una u formen hiat amb una altra vocal, és a dir, indicar que formen part §

de síl·labes separades i que, per tant, no hi ha diftong. Exemples: La paraula veïna porta dièresi perquè les vocals e-i es pronuncien en hiat, mentre que feina no en porta perquè les mateixes vocals ei es pronuncien en diftong. El nom Raül porta dièresi perquè les vocals a-u es pronuncien en hiat, mentre que Pau no en porta perquè les mateixes vocals au es pronuncien en diftong. Per tal de reduir el nombre de dièresis, l’ortografia preveu certs casos d’hiat que no s’indiquen amb aquest signe. NORMA

No escrivim dièresi en aquelles vocals en hiat que duguin accent segons les normes d’accentuació.

Boí i Taüll són dos pobles on hi ha esglésies romàniques. Tots dos contenen un hiat: Bo-í / Ta-üll. El primer s’indica amb accent gràfic perquè és una paraula aguda acabada en -i. El segon, en canvi, s’indica amb dièresi perquè la u no porta cap accent segons les normes.

Tampoc no escrivim dièresi en tres casos més: 1 Les paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi-. Exemples: antiim§

perialista, coincidència, contraindicat, reunificació, semiindiferent. 2 Les paraules que acabin amb els sufixos -isme i -ista. Exemples: altruisme, egoista. § 3 Algunes formes verbals, que estudiarem en la unitat següent. §

왌 39. 쐌왌 Busca en un diccionari paraules que deriven del nom aigua i classifica-les segons que portin o no dièresi.

• Completa les dues llistes amb altres paraules que, encara que no figurin •

al diccionari, també es puguin formar a partir del terme aigua. Indica quina regla ortogràfica segueixen tots aquests mots pel que fa a la dièresi.

왌 40. 쐌왌 Busca una paraula relacionada amb els noms Lluïsa, Lluïset i Lluïsos que no porti dièresi perquè porta accent gràfic.

142

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 143


왌 41. 쐌왌 Associa prefixos i lexemes de manera que es formin paraules amb hiat i sense dièresi: anti- • co- • contra- • re- • semi- •

• utilitzar • inconscient • inflamatori • incident • indicació

왌 42. 쐌쐌 Escriu noms abstractes derivats dels adjectius següents: idoni - espontani - ingenu - homogeni - continu - heroic

왌 43. 쐌쐌 Identifica l’única paraula correcta de les següents: antigüetat - antigüitat - antiguetat - antiguitat - antiqüitat - antiqüetat

왌 44. 쐌쐌 Escriu una paraula emparentada o derivada de cadascun d’aquests mots que porti dièresi:

™ ™ ™ ™ ™™ veí

país

peu

illa

dia

cafè

쐌 45. 쐌쐌 Les paraules següents porten un accent i una dièresi. Explica per a què serveix cadascun d’aquests signes en cada paraula:

• diürètic • aïllaríem

• qüestió • ruïnós

• conseqüència • traïció

쐌 46. 쐌쐌 Explica la diferència de significat i ortogràfica que hi ha entre les parelles de paraules següents: reina - reïna

fruit - fruït

beneit - beneït


L

a vaig conèixer quan feia els estudis de dret en horari diürn. Aïda Fàbregas i Montoliu; se’m va presentar amb una espontaneïtat que havia de resultar fingida. No coneixia ningú més i, amb la ingenuïtat que em caracteritza, em vaig creure posseïdor d’una gran sort en veure que una de les poques noies de la facultat s’havia fixat en mi. El meu agraïment era sincer, però ben aviat vaig començar a notar mostres de desconfiança: sovint em mirava de reüll, les seves respostes eren ambigües, la freqüència de les nostres trobades era menor... Una coincidència fortuïta em va fer parar l’oïda i em va obrir els ulls. Em vaig quedar a l’aguait escoltant les confidències que sobre mi explicava a una amiga i es va mostrar tal com era realment: egoista, calculadora, maquiavèl·lica i traïdora. Em vaig aïllar en mi mateix i em vaig tornar cada cop més geniüt i insociable.

143

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 144


La composició culta La composició culta és la creació de paraules a partir d’arrels o radicals grecs i llatins, que sols no formen mots independents en català. Les paraules creades amb prefixos i sufixos d’arrel grega o llatina se solen utilitzar per designar conceptes relacionats amb la ciència i la tecnologia. Fixa’t en els exemples següents:

• Del llatí loco- (lloc) 쏅 locomoció: acte de moure’s d’un lloc a un altre. • Del grec hidro- (aigua) 쏅 hidroavió: avió apte per envolar-se sobre l’aigua. • Del llatí socio- (societat) i del grec -logia (ciència) 쏅 sociologia: ciència que tracta de la constitució i el desenvolupament de les societats humanes.

왌 48. 쐌쐌 Escriu una paraula amb cada un dels prefixos següents i explica’n el significat. Si et cal, consulta el diccionari. hipno-

mito-

crom-

왌 49. 쐌쐌 El prefix piro- significa ‘foc’. Completa aquestes dues paraules que el contenen i explica’n el significat:

• piro __ __ n __ __

• piro __ __ c __ __ __

왌 50. 쐌쐌 El sufix -teca significa ‘dipòsit’. Escriu el nom que correspon al lloc on hi ha dipositats aquests objectes:

• llibres • quadres

• videos • pel·lícules

• discos • diaris i revistes

왌 51. 쐌쐌 El sufix -gon significa ‘angle’. Completa aquestes dues paraules que el contenen i explica’n el significat:

• p __ __ __ gon

• p __ __ t __ gon

왌 52. 쐌쐌 Busca en aquesta sopa de lletres el nom de dotze especialitats mèdiques que tractin les malalties relacionades amb els aspectes següents:

• els ronyons • les dents • els ulls • els pulmons • el cor • la pell • els ossos • el sistema nerviós • la sang • la ment • els infants • els peus

144

H P P S I Q U I A T R I A

E O N S D N F L R P P S C

M I E O P E R U E A E F A

A A U O J U I S P B D A R

T E M H Q R T Y T O I R D

O D O N T O L O G I A D I

L S L D R L H J N I T E O

O D O R E O L N A H R M L

G A G O H G A E A F I P O

I O I T O I O F K G A R G

A H A F A A M R I A T U I

G N D O P E G O S E N C A

O F T A L M O L O G I A S

F D E R M A T O L O G I A

R P O D O L O G I A X L I

O A O P O E A I D S O Q M

A I G O L O T A M U A R T

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 145


왌 53. 쐌쐌 Relaciona cada paraula amb la seva definició i escriu-les aparellades: autodidacta ortopèdia clorofil·la periscopi osteopatia autocràcia taxidèrmia

• • • • • • •

• Aparell per observar objectes situats fora del camp de visió directa. • Forma de govern en què el sobirà té un poder absolut. • Art de dissecar els animals morts donant-los aparença de vius. • Malaltia òssia. • Pigment verd propi de les plantes i altres organismes. • Persona que s’ha instruït sense l’ajut d’un mestre. • Correcció o prevenció de les deformitats del cos per mitjà d’aparells.

왌 54. 쐌쐌 Explica el significat del prefix crono- i escriu dues oracions on aparegui un mot que el contingui. 쐌 55. 쐌쐌 Copia el quadre següent i completa’l, tal com hem fet en l’exemple. Consulta, si et cal, el diccionari. prefix clepto-

significat

paraula

definició

robar

cleptomania

propensió patològica a robar

somnlogopsicoantroponecroagri-

쐌 56. 쐌쐌 Fes el mateix que en l’activitat anterior, però ara amb sufixos: sufix -rràgia

significat

paraula

definició

ruptura

hemorràgia

fluix de sang de qualsevol part del cos

-gàmia -ònim -fon -grafia -metre -fília

쐌 57. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula adequada:

• És un m e g __ __ __ __ __ n; només vol fer grans coses. • Va anar a l’h __ p __ __ __ __ m a veure les curses de • • • •

cavalls. Va consultar tota la informació en una e __ c __ __ __ __ __ __ __ __ a. Va matar els fongs dels arbres amb un bon f __ __ g __ __ __ __ a. Aquell o __ e __ __ __ __ __ e porta el petroli fins a la ciutat. L’e __ o __ __ __ __ a és la tècnica de la preparació i conservació dels vins.

145

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 146


La poesia amorosa Oreneta, ton cant em fa sofrir En aquesta composició, Guillem de Berguedà crea un diàleg entre ell mateix i una oreneta que li porta notícies de la seva dama. El trobador s’encamina amb el seu rei cap a Tolosa de Llenguadoc, en una expedició militar que l’allunya d’ella. –Oreneta, ton cant em fa sofrir: què tens, què vols, que no em deixes dormir? No sé què dir-te, tant d’enuig em dóna; des de Gironda ma salut no és bona. Ja que no em duus records ni cap missatge de Bon Esper, no entenc el teu llenguatge. –Senyor i amic, corrents em féu venir la vostra dama, folla de glatir; si fos com jo oreneta, pobrissona, dos mesos ha que fóra a vostra espona; com que no sap on sou ni en quin paratge, m’envia per saber vostre coratge. –Oreneta, t’hauria d’acollir millor, i honrar-te més, i amar i servir. Que us salvi Déu que tot el món corona i crea terra i cel i mar pregona; i si se m’ha escapat algun ultratge, us prego que no es torni en mon damnatge.

mes sapigueu, si algú se n’esborrona, que enmig del prat, a prop del riu Garona, a Mon Jordan, l’estessaré a l’herbatge davant tothom, sens ànim de carnatge.

–Senyor i amic, la qui m’ha fet venir, la vostra dama, ara us fa esment per mi d’aquell fermall que us va donar en persona i l’anell d’or –que heu d’amagar a l’arcona–, i de quan vós, amb bona fe per gatge, li féreu un petó amb avantatge.

–Senyor i amic, us deixi Déu complir vostre desig, que jo en sortir d’aquí puc ser caçada per qualsevol fona. .............................. I quan fareu, en regne estrany, estatge, son cor n’haurà un dolor greu i salvatge.

–Oreneta, del rei no puc partir, fins a Tolosa bé l’he de seguir; Bon Esper: nom poètic que encobreix el nom real de la dama glatir: desitjar amb tota intensitat espona: capçal del llit coratge: estat anímic pregona: profunda que no es torni en mon damnatge: que no em faci mal a mi

146

GUILLEM DE BERGUEDÀ (versió catalana de Climent Forner)

fermall: joia que subjecta dues vores d’un vestit i que fa d’ornament gatge: penyora Mon Jordan: nom que encobreix el nom real d’un cavaller a qui Guillem de Berguedà ha d’enfrontar-se estessar: deixar estès

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 147


Els amants La carn vol carn. Ausiàs March Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han at anys, molts anys; han at moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

cast: qui s’absté de plaers sexuals considerats il·lícits negligentment: sense parar-hi gaire atenció arrap: esgarrapada

147

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 148


La poesia amorosa El tema de l’amor és un dels més constants al llarg de la història de la literatura, especialment en la poesia. Rellegint els textos de Guillem de Berguedà i de Vicent Andrés Estellés podràs contrastar dues maneres molt diferents de tractar aquest tema.

Una visió idealista de l’amor La primera gran manifestació literària en una llengua romànica és la poesia dels trobadors, una lírica en llengua occitana que té la seva època clàssica en els segles XII i XIII. D’Occitània es va estendre per Itàlia i per Catalunya. La temàtica fonamental dels trobadors és l’amor cortès, que constitueix un ideal de relació amorosa. Les cançons tracten del sentiment amorós que expressa el trobador (hom) envers la dama, dona casada, anomenada senyora (midons) i amagada darrere d’un mot en clau (senhal), sempre sota la mirada atenta dels altres cortesans –llagoters (lausengiers)– que alerten el seu marit (gilós). El trobador intenta acostar-se a la dama i, malgrat les dificultats de la seva empresa, manté sempre actituds corteses, és a dir, educades i fins i tot refinades. La composició de Guillem de Berguedà és una mostra d’aquest model de poesia amorosa regulat amb tanta precisió i on cada personatge juga un paper predeterminat. Dins d’aquesta visió idealitzada de la relació amorosa, cada trobador crea un estil personal.

Una visió realista de l’amor La poesia contemporània no parteix d’un model únic de relació amorosa, sinó que es basa en la llibertat creativa de cada autor per expressar la seva pròpia experiència. Per això és impossible de fer una descripció detallada del tractament de l’amor en la poesia contemporània. Ens hem de limitar a observar algunes tendències compartides per la majoria d’autors del segle XX:

• La visió que es té de l’amor és més realista. Per això el component sensual o eròtic de l’amor esdevé més important: els poemes solen centrar-se en la relació amorosa, tant en el pla dels sentiments com en el pla de l’afectivitat en sentit ampli.

• La dona i l’home assoleixen la igualtat en el llenguatge poètic. L’esquema tradicional d’un poeta cantant l’amor que sent envers una dama es transforma en un plantejament nou: un poeta o una poetessa expressen els seus sentiments amorosos sense condicionaments de gènere. El poema de Vicent Andrés Estellés és una bona mostra d’aquests dos aspectes.

왌 58. 쐌쐌 Respon les preguntes següents sobre el poema de Guillem de Berguedà:

• Qui representa que parla en cada estrofa? • Amb quina estrofa relacionaries cadascuna de les expressions següents? –L’oreneta anuncia al trobador que és la dama qui l’envia. –El trobador exposa a l’oreneta les seves obligacions com a cavaller. –El trobador expressa el seu respecte per l’oreneta, pel que representa. –L’oreneta recorda al trobador que té unes penyores de la dama.

148

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 149


왌 59. 쐌쐌 Comenta les característiques mètriques de la cançó de Guillem de Berguedà: ritme (repetició regular de diversos elements), rima (consonant o assonant, femenina o masculina), versos (art major, art menor) i estrofes. 왌 60. 쐌쐌 Fes una llista amb els sentiments i els trets de l’estat general del trobador i una altra amb els que l’oreneta diu que té la dama. ■ A partir d’aquests elements, com creus que és l’amor entre tots dos? 왌 61. 쐌쐌 ¿Com interpretes la figura de l’oreneta i el fet que Guillem de Berguedà la faci parlar? 왌 62. 쐌쐌 Centra’t ara en Els amants de Vicent Andrés Estellés. Explica com entén l’amor el poeta, amb citacions del poema que has llegit. 왌 63. 쐌쐌 Indica quins adjectius et sembla que es podrien aplicar al llenguatge poètic d’Estellés en aquesta composició. 쐌 64. 쐌쐌 Busca en aquest mateix poema tres figures retòriques i explica-les, una per una, en relació amb el sentit general del poema. 쐌 65. 쐌쐌 Una de les característiques de la poesia contemporània és el recurs freqüent de fer referència explícita a altres autors i obres. Detecta les que hi ha en Els amants i explica-les en relació amb el sentit general del poema. 왌 66. 쐌쐌 Digues quin d’aquests dos valors del petó correspon a cadascun dels dos poemes que has llegit:

• Signe extern que compromet els amants en un determinat grau de confiança. • Expressió del plaer amorós que té valor en ella mateixa. ■ ¿A quin dels dos valors s’assembla més el bes que apareix en aquest poema de Joan Salvat-Paeit? Explica per què.

I el seu esguard i el seu esguard damunt el meu esguard sóc presoner que la vull presonera: aquest matí que una flor m’ha posat li deia així baix baixet a l’orella: sota els teus ulls, és un bes el que em plau

왌 67. 쐌쐌 Una altra de les característiques de la poesia contemporània és la presència creixent de veus femenines. Analitza el sentiment amorós que hi ha en aquests versos de Rosa Leveroni i comenta’ls segons el que has après en aquesta unitat. No vull el mirall del mar, ni l’estelada florida; ni clarors de cels novells, ni encetar cap nova via.

Vull la dolçor del teu braç abraçant la meva vida; vull la claror dels teus ulls i la teva veu amiga.

Vull sentir-me com arrel dins la foscor beneïda d’aquesta terra vivent de nostra amor compartida.

149

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 150

Avaluació Camí de la Muntanya Glaçada Ada i el seu pare havien arribat a les muntanyes feia sis anys, amb l’esperança de pal·liar la tisi que havia anat consumint els pulmons d’en Monroe de mica en mica. El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari de les terres altes, amb un bon menjador i fonts termals minerals amb virtuts terapèutiques. Però a en Monroe no li feia gens de gràcia la idea d’anar a un lloc tranquil i retirat, ple de gent adinerada i carregada de xacres. Aleshores havia trobat una església de muntanya de la seva confessió, que no tenia pastor, i havia considerat que resultaria més terapèutic fer una feina útil que no pas empudegar-se amb aigua sulfurosa. S’havien posat en camí immediatament, i havien viatjat amb tren fins a Spartanburg, el cap de la línia del nord de l’Estat. S’hi havien estat uns quants dies, fins que en Monroe va poder arranjar-ho tot perquè uns mulers els transportessin les pertinences embalades fins al poble de la Muntanya Glaçada. En l’endemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall, i, com sempre, va tenir sort a l’hora de comprar. Va trobar un home que treia llustre a l’última capa de laca d’un nou i preciós cabriolé. A més, l’home tenia un fort cavall que s’adeia amb el carruatge. En Monroe els va comprar tots dos sense regatejar ni un instant, comptant els diners que treia de la seva cartera i dipositant-los a l’esgrogueïda i callosa mà del carreter. Quan ho va haver enllestit, en Monroe conduïa un enganx d’allò més esportiu per a un pastor rural. Equipats així, van seguir camí; primer van viatjar cap a la petita ciutat de Brevard, on no hi havia cap hostal, sinó una dispesa. Van marxar d’allà a la claror blava d’abans de l’alba.

150

El cavall semblava content d’anar d’excursió. Avançava a pas viu, tirant el lleuger carruatge en alegre trot, i els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat. Van pujar durant tot el radiant matí. El camí de carro es replegava sobre si mateix en una interminable successió de revolts molt tancats mentre s’enfilava per una estreta vall. El cel blau va esdevenir a penes una escletxa entre els foscos vessants. Van travessar un ramal superior del French Board, i van ar tan a prop d’una cascada, que el fred ruixim els va mullar la cara. Ada no estava segura de què podia pensar d’aquella estranya i frondosa topografia, de totes aquelles escletxes i penyes. Les grans copes dels roures, els castanyers i els tulipers de Virgínia convergien i formaven un dosser que no deixava ar la llum del sol. Ran de terra, les azalees i els rododèndrons s’atofaven i formaven un sotabosc atapeït com un mur de pedra. Tampoc no trobava tranquil·litzadors aquells espantosos camins irregulars. Aquells viaranys plens de sots semblaven més obra del bestiar errant que no pas de l’home. L’amplada del camí es reduïa a cada revolt, de manera que Ada va arribar a la ingènua conclusió que aviat desapareixeria del tot i els deixaria perduts en aquella jungla tan inexplorada i espessa. En canvi, en Monroe estava d’allò més content, per ser un home que feia tan poc que havia patit hemorràgies. Mirava al voltant com si, sota pena de mort, li haguessin ordenat memoritzar cada replec del terreny i cada matís del verd. CHARLES FRAZIER, La Muntanya Glaçada (Adaptació)

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

왌 68. 쐌왌

18:04

Página 151

Separa els dos constituents (subjecte i predicat) d’aquestes oracions:

• El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari. • Els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat. 왌 69. 쐌왌 En les següents oracions només apareix un constituent, el predicat. Indica, en cada una, si es tracta d’un verb impersonal o bé el subjecte és el·líptic:

• No hi havia cap hostal a Brevard. • Havien viatjat amb tren fins a Spartanburg. 왌 70. 쐌왌 Indica si el predicat d’aquestes oracions és nominal o verbal:

• Aquells viaranys no semblaven pas obra de l’home. • Les grans copes dels arbres formaven un dosser impenetrable. • Van pujar durant tot el radiant matí. • En Monroe estava d’allò més content. 왌 71. 쐌쐌 Distingeix, en les oracions següents, els complements que són obligatoris i els que són optatius. Explica què expressa cadascun:

• Aleshores havia trobat una església de muntanya. • En l’endemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall. 왌 72. 쐌쐌 Separa els complements del verb que hi ha en aquestes oracions i indica quin tipus de sintagma són:

• Els deixaria perduts. • Van marxar d’allà a la claror blava d’abans de l’alba. 왌 73. 쐌왌 Explica quina funció fa la dièresi en les paraules destacades de les expressions següents:

• l’esgrogueïda i callosa mà del carreter • un sotabosc atapeït, com un mur de pedra 왌 74. 쐌쐌 Escriu alguna paraula de la família de les següents que porti dièresi i explica per què:

• dia

• aigua

• ingènua

왌 75. 쐌쐌 Copia l’explicació següent i completa-la: La paraula hemorràgia està creada a partir de dos radicals clàssics: hemo- , que significa ............. i -rràgia, que significa .............. El significat de la paraula hemorràgia és ............. 왌 76. 쐌쐌 En el text trobem la paraula topografia, formada a partir de dos radicals, topo- i -grafia. Escriu tres paraules més que continguin el radical topo- i tres més que continguin -grafia.

151

831025 _ 0128-0153.qxd

29/3/07

18:04

Página 152

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 77. 쐌왌 Classifica aquestes oracions segons que el predicat sigui nominal o verbal:

쐌 82. 쐌쐌 Classifica aquestes paraules segons la utilitat que té la dièresi i afegeix-ne tres més de cada cas: aigüera - raïm - seqüència - geniüt - reüll - qüestió

• La Marta està molt alta. • Les furgonetes sortien carregades de paquets. • Els animals del parc zoològic consumeixen • • •

tones diàries de menjar. Aquesta carretera sembla segura. La camisa groga és la més bonica que tinc. Hem descartat la compra d’una casa a la costa.

왌 78. 쐌쐌 Demostra que les afirmacions següents són falses. Aporta exemples que recolzin la teva argumentació.

• La dièresi indica que cal pronunciar la u dels •

LÈXIC 왌 83. 쐌쐌 El sufix -fòbia significa ‘aversió’. Relaciona cada paraula amb la seva definició: claustrofòbia hidrofòbia agorafòbia fotofòbia xenofòbia

• Totes les oracions simples estan formades per •

un subjecte i un predicat. L’ordre dels constituents és sempre el mateix: primer, el subjecte; després, el predicat.

왌 79. 쐌쐌 Digues quins dos verbs de la llista següent no produeixen estructures oracionals equivalents a les que produeix el verb donar:

grups güe, güi, qüe, qüi. La dièresi indica que no hi ha diftong.

• Aversió als estrangers. • Aversió a l’aigua. • Aversió a la claror. • Aversió als espais oberts. • Aversió als llocs tancats.

• • • • •

왌 84. 쐌쐌 Relaciona aquests nombres amb el radical corresponent i escriu les paraules resultants. Si hi ha dues opcions, escriu-les totes dues.

Algú dóna alguna cosa a algú. subjecte

CD

CI

rebre - llogar - comprar - vendre - deixar robar - regalar - lliurar - entregar concedir - atorgar - prestar - sentir

왌 80. 쐌왌 Copia aquestes paraules afegint-hi dièresi quan calgui:

• • • •

• • • •

cloissa bilingue paura egoista

• • • •

proisme aguait oida antiguitat

왌 81. 쐌쐌 Escriu dues paraules de la mateixa família de les següents, una que porti accent gràfic i l’altra que porti dièresi.

• veïnat • roïndat

152

• Suïssa • Lluïset

..........lingüe

4

..........mestral

7

..........metre

2

..........plaça

5

..........nal

8

..........síl·lab

3

..........color

6

..........edre

10

..........litre

쐌 85. 쐌쐌 El prefix tele- significa ‘lluny’. Escriu els mots que el contenen i que corresponen a les definicions següents:

ORTOGRAFIA

aqueducte cafeina antiinflamatori ruines

1

• Percepció d’un fenomen que té lloc fora de l’abast dels sentits: tele __ __ __ __ __

• Programa televisiu destinat a relatar notícies: tele __ __ __ __ __ __ __ __

• Remuntador que consta de seients individuals o múltiples: tele __ __ __ __ __ __

• Aparell que serveix per comunicar-se oralment a distància: tele __ __ __

• Control efectuat a distància: tele __ __ __ __ __ __ __

• Objectiu d’una càmera fotogràfica que permet fotografiar objectes situats a gran distància: tele __ __ __ __ __ __ __ __

831025 _ 0128-0153.qxd

21/3/07

09:16

Página 153

Conceptes clau de la unitat Complement del verb. Sintagma que completa el sentit del verb en l’oració. Pot ser obligatori perquè el predicat estigui ben construït, o bé optatiu i aportar informació addicional. Composició culta. Procediment per formar paraules a partir d’arrels o radicals grecs i llatins, que sols no formen mots independents en català. Concordança. Relació entre el nucli del sintagma verbal i el subjecte que fa que coincideixin obligatòriament en persona gramatical i en nombre. Crònica. Gènere periodístic informatiu en què el periodista relata un fet d’actualitat que ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius i de valoració.

Oració simple. Oració que té un sol verb en forma personal i, per tant, una sola estructura de constituents. Predicat. Grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració. Predicat nominal. Predicat que expressa una qualitat o un estat del subjecte. El nucli és un dels verbs següents: ser, estar o semblar. Predicat verbal. Predicat que expressa una acció del subjecte o bé un procés. Es forma amb qualsevol verb que no sigui ser, estar o semblar. Subjecte. Grup de mots que expressa la persona, l’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb.

ENTRETENIMENTS Omple l’encreuat següent, amb el nom de vuit metges i de vuit metgesses especialistes: • Horitzontals: metges o metgesses especialistes en malalties relacionades amb l’alimentació o amb les hormones, els ossos, la laringe, les dents, la pell, l’aparell urinari, l’aparell genital de l’home, el cor, la sang i el fetge. • Verticals: metges o metgesses especialistes en aspectes relacionats amb la gestació i el part, la boca, els ulls, el càncer, els ronyons i l’aparell genital de la dona. Com a pista, aquí tens els noms de les especialitats: andrologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia, estomatologia, ginecologia, hematologia, hepatologia, laringologia, nefrologia, odontologia, oftalmologia, oncologia, tocologia, traumatologia i urologia.

153

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

6 Has pensat mai com és la vida d’una model? Què fan les persones famoses quan no les veu el públic? Potser sembla que viuen en un món ple de bellesa, però... potser no tot és tan bonic com sembla... o potser sí... Què en penses, tu?

154

19:22

Página 154

Models a seguir? Les Noies de Filferro La Vània, la Jess i la Cyrille eren tres top models conegudes amb el sobrenom de Noies de Filferro, perquè estaven extremadament primes. Van ser un símbol de la bellesa, però van acabar molt malament: la Cyrille es va suïcidar quan va saber que tenia la sida, la Jess va morir a causa d’una sobredosi de drogues, i la Vània va desaparèixer, després d’haver estat ingressada en una clínica per recuperar-se de l’anorèxia. Tot això va ar fa deu anys, i ara el periodista Jon Boix n’ha de fer un reportatge, el principal objectiu del qual és esbrinar si la Vània encara és viva. La Pleyel és una de les agències de models més importants del món. En formen part algunes de les dones més boniques del món i alguns dels homes més sexys. Al seu voltant, sempre hi ha un exèrcit d’adlàters i d’acòlits, estilistes, fotògrafs, perruquers, maquilladors, amants, periodistes o simples devots. Em vaig plantar davant del mostrador de recepció; la mateixa recepcionista hauria pogut ser Miss El Que Volgués. Les parets del seu voltant estaven cobertes de fotografies de les tops i dels tops més destacats dels més de vint anys de vida de l’agència. La Vània, la Cyrille i la Jess també hi eren. La recepcionista miss em va fer ar i em va conduir per un adís majestàtic, cobert amb portades de revistes famoses, des de Vogue fins a Cosmopolitan, cap al despatx de la Trisha Bonmarchais. Havia estat una notable model de arel·la, influent i amb personalitat. Encara conservava molts trets de top model, i havia augmentat aquesta personalitat amb els anys i amb el seu nou estatus de poder, especialment des que s’havia casat amb el propietari de l’agència. Tenia l’edat perfecta entre la joventut i la maduresa; era alta, esvelta, prima, angulosa i sofisticada. Cent per cent parisenca. Em va allargar la mà. Jo no sabia res de la seva vida, però segur que no es tractava en absolut d’una vídua iva i desesperada. Em va indicar que segués en una cadira, davant de la seva taula, i ella va seure a l’altra banda, al seu tron. –M’encanten les entrevistes. És una manera de fer publicitat –va reconèixer–. Quin és el tema? –La Vània. –Oh –li va canviar la cara. Segurament esperava preguntes sobre l’agència o sobre ella mateixa. Però va estar a l’alçada–: Aviat farà deu anys, esclar. Què vols saber? –Vull parlar de la desaparició de la Vània i les morts de la Jess i la Cyrille, però també de les models, del que són i del que senten. Crec que ningú millor que vostè... –Sóc la seva mare, evidentment –va assentir–. Des que arriben aquí i les contractem,

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 155


em converteixo en tot per a elles. Ha de ser així, si no... Sempre els dic el mateix, que és un món molt dur, que no n’hi ha prou de ser boniques, que cal treballar, treballar i treballar. I m’escolten, però... Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys? S’enlluernen, se senten fortes i segures, però a vegades, també fràgils. En el cinema, una dona arriba a la seva esplendor als trenta. En el món de les models, als trenta ja ets vella. En el fons ho tens tot en contra. Si t’enamores, estàs perduda. Si estàs sola, estàs perduda. Avions, aeroports, ni somiar a tenir fills, homes que et van al darrere pensant que et poden comprar. Tot en contra, però n’hi ha prou amb la satisfacció que et donen els pocs minuts que ets dalt de la arel·la. I una model que ven la seva cara a una marca de perfums sap que serà vista i irada arreu del món. Això, amic meu, és poder. I el poder és plaer. –Es diu que una model madura de pressa. –És cert. Són adultes als tretze o catorze anys, dones als quinze i deesses als vint. Això no es pot assimilar. O madures ràpidament o... Parlava amb ió del seu món, la Trisha Bonmarchais era una magnífica relacions públiques del seu univers, perquè creia el que deia. –Què és pitjor per a una model jove? –La família i els nòvios –va dir ràpidament–. Ser model exigeix una disciplina total, una entrega total, una vida total... i sentir-se model les 24 hores del dia. Una model no pot ser poc disciplinada o impuntual, no pot tenir mandra i no pot escoltar massa la família i el maleït xicot o els maleïts amics. En aquesta feina no hi pot haver nòvios, i la família no s’hi ha de ficar. Ja t’he dit abans que sóc jo la seva mare. –I el seu marit, era el pare? –Per descomptat. No sabia com abordar el tema de les drogues. Tot i que s’havia dit que Jean Claude Pleyel subministrava cocaïna i heroïna a les seves noies, jo vaig pensar que seria millor no preguntar-li res. Però ella mateixa va dir: –Tot allò que es va escriure quan va morir el Jean Claude va ser pura porqueria. Com els podia fer mal? És absurd! No totes les models prenen drogues, ni totes en la pressió amb amfetamines. N’hi ha moltes que són normals, amb vides normals. Però només cal que en caiguin una o dues perquè tothom pensi que totes són iguals. M’estava «venent» el producte, i ho feia bé. De tota manera, el tema no era ben bé aquest, tot i que ja estàvem dins del terreny que a mi m’interessava. –Qui va matar el seu marit? –li vaig preguntar de cop. –No ho sé –va dir sense rendir-se–. De debò. Per descomptat no va ser aquell idiota, el nòvio de la Jess Hunt... no, no. És absurd. Era un boig estúpid, res més. –Se’l va jutjar per això. –Perquè no tenien ningú més per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar un cap de turc. En Nick Harvey era la persona perfecta. No tenia coartada, tenia el motiu..., bé, el motiu que van dir que tenia, esclar. Com havia de voler venjar la seva xicota matant l’home que suposadament l’havia ficat en el món de la droga, si la mateixa Jess l’hi havia ficat a ell? No era més que un pobre drogoaddicte espantat, un nen de casa bona fins aquí de porqueria –va posar la mà dreta en horitzontal a l’alçada del nas. –Després del judici, vostè va fer alguna cosa perquè es continués investigant? –Sí, però la policia no em va fer cas. Em van dir que el cas estava tancat. –La Vània, per què va desaparèixer? –No ho sé.

155

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 156


–Quan va ser l’última vegada que la va veure? –Abans que anés a la clínica per tractar-se l’anorèxia. També hi vaig parlar una vegada mentre es recuperava. I després, quan vaig saber que havia sortit de la clínica, li vaig trucar per saber com estava i per donar-li feina. Tenia una pila de peticions per a ella. –Va notar alguna cosa per telèfon? –La vaig sentir cansada, res més. Ja no li vaig tornar a trucar perquè vaig pensar que necessitava descansar, desconnectar del món. Desconnectar. De sobte vaig tenir una idea. –On era la Vània, quan van morir la Jess i el seu marit? –Quan va morir la Jess, la Vània era a Nova York. Ho recordo perquè ens va trucar des d’allà. No tenia bitllet per tornar i ho volia fer com més aviat millor. Quan va morir el meu marit era aquí, amb els pares de la Jess, si no m’equivoco. –Vostè recorda la criada de la Vània? –Qui? –La seva criada, l’ajudant de cambra, la secretària, què sé jo?, feia una pila de coses. –No, no. Secretària? No vaig parlar mai amb cap secretària de la Vània. Li vaig ensenyar una fotografia del diari. Va mirar aquella dona negra sense immutar-se. –Recordo haver-la vist amb la Vània, sí, però ni tan sols sabia que fos la seva criada... –es va arronsar d’espatlles. Després va mirar el rellotge i em va dir–: Em sembla que... –Sí, sí, ho sento... –Per què no véns a la desfilada del Michel de Pontignac? Et pot ser útil per al reportatge. Et puc fer entrar a l’staff perquè estiguis entre les noies mentre les pentinen, i després al back stage. En Michel és un geni emergent de la moda. La majoria de les noies que utilitza són meves. –Gràcies. Es va posar dreta i em va acompanyar fins a la porta. No sé com s’ho va fer, però abans d’arribarhi ja havia aparegut el seu secretari, disposat a satisfer les seves exigències. JORDI SIERRA I FABRA, Les Noies de Filferro (Adaptació)

156

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 157


OBTENIR INFORMACIÓ 1. Digues què signifiquen les paraules següents:

• filferro • adlàter • acòlit

• devot • majestàtic • estatus

• angulós • enlluernar • assimilar

• amfetamina • coartada • emergent


• Segurament s’esperava preguntes sobre l’agència o sobre ella mateixa. Però va estar a l’alçada. es va alçar de la cadira va afectar-se molt es va saber comportar

• No tenien ningú més per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar un cap de turc. una persona a qui culpar una persona sense escrúpols una persona pacífica

L

i c m t s

3. Relaciona el títol del llibre amb la complexió física que solen tenir les noies que fan de model. 4. Explica el tipus d’informació que proporcionen algunes revistes, com ara Vogue i Cosmopolitan. 5. El periodista opina que la Trisha és cent per cent parisenca. Busca informació, si cal, i explica quina influència ha tingut París en el món de la moda. 6. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets: A

B

C

D

INTERPRETAR EL TEXT 7. Observa el tractament personal que es dispensen mútuament el periodista i la Trisha. Per què creus que es tracten de manera diferent?

157

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 158


8. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes següents: Em va allargar la mà. Jo no sabia res de la seva vida, però segur que no es tractava en absolut d’una vídua iva i desesperada. Em va indicar que segués en una cadira, davant de la seva taula, i ella va seure a l’altra banda, al seu tron.

• Quina imatge té el periodista de la Trisha? • De quina manera es refereix a la seva cadira i per què ho fa així? 9. Llegeix l’inici de l’entrevista i respon les preguntes següents:

• Quin paper personal assumeix la Trisha envers les seves models? • Quin efecte s’aconsegueix amb les frases inacabades, els punts suspensius, la repetició • • •

d’oracions introduïdes per la conjunció que, etc.? La pregunta Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys?, és una pregunta retòrica? Com veu la feina de les models, la Trisha? Quina conclusió final n’extreu?

10. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• Les tres models van acabar la seva carrera de la mateixa manera. • Jon Boix vol trobar una model que es diu Vània. • El món de la moda s’envolta de professionals molt especialitzats. • Les models tenen una vida professional similar a la de les actrius. • El senyor Pleyel tenia un at tèrbol. • La senyora Pleyel no defensa la memòria del seu marit. • Les tres models no van saber pair la seva fama. • La Vània ha desaparegut perquè les seves amigues han mort.

a

M e m f g 158

REFLEXIONAR I AVALUAR 11. Pensa en el tipus de vida que, segons la Trisha, porten les models. Opines que és una forma de vida gratificant? Per què? 12. Consideres que és igual que la fama arribi a les persones quan són joves que quan són grans? Per què? 13. Creus que les models, després de retirar-se, poden continuar professionalment en aquest món?

EXPRESSAR-NOS 14. Redacta un petit text sobre l’auge que experimenten els productes alimentaris qualificats com a menjar sa i justifica si darrere d’això la publicitat estimula la necessitat d’estar en bones condicions físiques o crea l’obsessió per estar prim. 15.

Feu un debat sobre el món de la moda. Procureu parlar d’aspectes relacionats amb la pressió de la fama que han de ar els nois i les noies que fan de models, la importància de la bellesa física, l’obsessió per tenir una talla petita, els viatges constants, etc.

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 159


El reportatge El reportatge és un gènere periodístic que explica de manera àmplia, amb dades i documents diversos, com s’han produït fets o situacions d’interès públic, encara que no siguin notícia d’estricta actualitat.

Estructura del reportatge El reportatge és un gènere periodístic extens i amb una estructura més complexa que la notícia o la crònica, tot i que algunes de les parts que formen aquests tipus de text coincideixen:

• El titular sol ser una expressió que impacti i atregui l’atenció del lector. Pot anar acompanyat d’un avanttítol i d’un o diversos subtítols, que completen les dades essencials per centrar el tema.

• L’entrada és un paràgraf que ha d’acabar de captar l’interès del públic. Com que habitualment no hi ha la notícia pròpiament dita, es pot recórrer a una anècdota, a una pregunta, a un exemple... però ha d’estar ben lligada al cos.

• El cos exposa el contingut principal del reportatge. Les diferents parts del tema se solen indicar amb titolets repartits al llarg d’un text que, en els mitjans escrits, pot ocupar dues o més pàgines. Convé que el paràgraf final enllaci amb la idea central del reportatge.

• Els elements complementaris del cos són les il·lustracions, amb un peu que aporta més dades al tema tractat, i els destacats, que presenten informació gràfica (mapes, diagrames, esquemes, etc.), entrevistes amb especialistes, curiositats relacionades amb el tema central, etc. Aquests elements es diferencien molt clarament en els reportatges escrits. En els mitjans orals, s’alterna sovint la veu del periodista amb intervencions de persones entrevistades que aporten el seu punt de vista. A més, els efectes sonors acaben de perfilar les parts del document.

Tipus de reportatge Segons el tema que tracten, distingim diferents tipus de reportatges. De fet, qualsevol tema que tingui un interès per al públic pot ser motiu per fer un reportatge. Es poden centrar en una persona o en un col·lectiu, en els serveis de la societat, en temes culturals, en una determinada àrea geogràfica... O poden ser de caràcter didàctic o divulgatiu, com el que trobaràs a les pàgines següents a propòsit del tema històric de la Pesta Negra: aleshores tracten d’un assumpte, tema o situació que es coneix científicament i que es vol donar a conèixer entre el públic no especialitzat. Segons el grau de connexió amb l’actualitat, també es diferencien diversos tipus de reportatges. Així, hi ha el reportatge d’urgència, que pretén aprofundir en una notícia del dia; el reportatge d’actualitat, que aborda un tema que entronca amb les notícies dels darrers dies, i el reportatge intemporal, que se centra en qüestions que no estan estrictament lligades a l’actualitat. Finalment, segons la intenció i l’actitud dels periodistes, els reportatges poden ser:

• Informatius. Es concentren en dades objectives i són els que acostumen a recollir els mitjans de comunicació diaris (escrits o audiovisuals). El periodista hi aporta un to personal només en la manera d’organitzar el text o de destacar certes dades.

• Interpretatius. A més d’oferir informació objectiva, el periodista en fa una valoració, en busca els antecedents, les causes i les conseqüències... i pot aventurar previsions raonables de futur. Aquests reportatges són més propis de revistes o programes de ràdio o de televisió setmanals.

159

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 160


Titular

Subtítol

Signatura

Entrada

Cos

La Pesta Negra La pitjor epidèmia de la història d’Europa BERLÍN PIÑERO / JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC

L’any 1347 va arribar, procedent d’Orient, la Pesta Negra, una malaltia que va fer estralls: en poc més de quatre anys, a Europa van morir uns vint milions de persones, un terç de la seva població. Després del pas de l’epidèmia, el continent ja no va ser el mateix. Negra. Així va ser l’epidèmia que va arribar a Europa a la meitat del segle XIV. L’octubre del 1347, arribava al port de Gènova una galera que venia d’Orient. A les bodegues s’hi ama-

gava un nou tipus de rata fosca com el carbó: duia la pesta. Al cap de poc, tota la ciutat s’havia infectat. Dos anys més tard, un vaixell anglès amb un carregament de llana embarrancava prop de Bergen, a Noruega. Era un vaixell fantasma: la tripulació era morta. Entre una data i l’altra, no havia at gaire temps, el suficient perquè tot Europa emmalaltís. Tot un continent en només dos anys. Aquesta és la crònica de la pesta bubònica, la plaga més temible que ha afectat mai Europa. Una plaga que creix Al camp i a les ciutats, la gent acceptava que moltes coses no tenien explicació, com el mal, que s’associava al càstig i al pecat. La medicina encara desconeixia els microbis i els mecanismes de contagi. En aquest context, el segle XIV va ser un temps marcat per la pesta i els seus efectes irreversi-

Il·lustració

Peu il·lustració

160

Gravat del segle XVI que recrea l’epidèmia de pesta del segle XIV.

bles. Allò va superar-ho tot: ningú no es va escapar del desconcert i l’horror de l’epidèmia. Tot va començar a Itàlia, l’any 1347. Dos anys abans havien arribat rumors d’una forta epidèmia sorgida a la Xina que s’havia estès per tota l’Àsia central i l’Orient Mitjà per la ruta de les caravanes. Però tot això quedava molt lluny, o així ho semblava. Ningú no es podia imaginar que la pesta arribaria tan ràpidament. Però les rates eren bones atgeres per als vaixells que circulaven pels rius i les costes. Les seves puces les aven als humans. L’any 1351 tot Europa s’havia infectat. Els efectes demogràfics van ser impressionants. En conjunt: un terç de la població? La meitat? Més? No hi ha xifres absolutes, el que és indubtable és que Europa va viure la pitjor epidèmia de la seva història. Unes nafres (els bubons) als engonals i a sota els braços. Creixien del matí a la tarda i acabaven sent unes taques negres als braços i les cames. La mort arribava de pressa, a vegades en un parell de dies. La pesta o la gran mortaldat aviat va canviar de nom: es va anomenar la «pesta negra» o la «mort negra». Com també aviat es va saber que, quan en una casa hi havia un afectat, n’hi hauria un altre, i un altre, i un altre. I també que de cases sense malalts, no n’hi havia. Aquell mal incomprensible afectava tothom. Atacava els pobres especialment, però també els nobles. Atacava dones i homes, espais oberts i comunitats tancades, com les religioses.

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 161


Por i desànim L’aigua estancada? Els gasos de l’interior de la Terra? El dimoni? L’apocalipsi? Un càstig diví? El que quedava clar és que es propagava tocant les robes, els cadàvers o les cases dels infectats. No es podia anar gaire més lluny: els microbis encara no es coneixien. Les úniques armes mèdiques eren pal·liatives: tallar o cauteritzar els bubons, sagnies, purgues i lavatives. Hi havia qui s’atrevia amb beuratges d’espècies exòtiques i pols de pedres precioses... La superstició, la por dels poders sobrenaturals, la confusió espiritual i les lluites teològiques... es van anar sumant en un pòsit

que, al segle següent, va emergir en forma de processos inquisitorials, una altra epidèmia, aquesta sí, de responsabilitat humana. Es va voler resoldre el dolor buscant culpables: el primer cap de turc van ser els jueus. Se’ls treia de les cases i se’ls cremava. El call de Barcelona va ser assaltat el maig del 1348. Una Europa esquinçada L’epidèmia va acabar al final del segle, després de successius rebrots que l’havien allargat durant quasi seixanta anys. Tot i així, de forma absoluta, no va desaparèixer fins al segle XVIII, quan un altre tipus de rata, gri-

sa, va arribar a Europa des de les planures asiàtiques i va eliminar la rata negra. Era molt més ferotge, però, sortosament, no compartia els seus paràsits amb els humans. La Pesta va deixar una profunda petja en la demografia i l’economia, però també en l’imaginari col·lectiu. L’art i la literatura en són testimoni: es van omplir de figures de la mort. Infectats, cadàvers i calaveres. El càntic fúnebre Dies irae es va fer molt conegut. Les danses de la mort es van incorporar a les manifestacions populars. En algunes hi perviuen fins avui.

Titolet

Sàpiens, núm. 39 (Adaptació) Destacat

Els símptomes d’una malaltia mortal La pesta és una malaltia infecciosa causada per un bacteri que es troba als rosegadors salvatges i a les puces. La malaltia es pot transmetre als humans de tres maneres: • A través del e amb animals infectats o amb els seus excrements. • Mitjançant les picades de puça. • De persona a persona, a través de la tos. Els infectats requereixen tractament immediat: antibiòtics i mesures de (oxigen, sèrums...). Uns tractaments que, òbviament, no existien a mitjan segle XIV. A la gran epidèmia que va començar el 1348 es van donar els tres tipus de pesta que coneixem, que són els següents: 1. Pesta bubònica. Els símptomes apareixen entre tres 6 i cinc dies després de l’exposició al bacteri. Produeix febre alta, calfreds, malestar general, dolor mus3 cular, mal de cap i convulsions. El signe clàssic són les inflamacions vermelloses i doloroses dels ganglis limfàtics, principalment a nivell de l’engonal (1); 2 4 5 també es poden trobar a les aixelles (2) o al coll (3). 2. Pesta pneumònica. Els símptomes apareixen dos o tres dies després del e amb el bacteri. És 7 una infecció que afecta els pulmons (4). Produeix 1 tos, esputs sanguinolents i greus dificultats respiratòries. 3. Pesta septicèmica. És la variant més greu de totes. Els símptomes apareixen molt poc després de l’exposició al bacteri. És una infecció de la sang. Produeix hipertensió (5), febre (6), dolor abdominal (7), problemes de coagulació i també insuficiència d’alguns o tots els òrgans. L’aparició d’hemorràgies cutànies de color negre blavós és el que ha donat nom a la «pesta negra» o «mort negra».

Diagrama

161

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 162


16. Indica amb quin gènere periodístic relacionaries cadascuna d’aquestes afirmacions:

• Aporta les informacions bàsiques d’un fet d’actualitat. • Utilitza recursos gràfics com ara un mapa amb la distribució territorial • • •

d’un fenomen o un diagrama de sectors amb percentatges. Relata uns fets des d’un punt de vista subjectiu. Ocupa dues pàgines d’un mitjà de comunicació escrit. Inclou entrevistes amb persones que aporten un punt de vista interessant sobre el tema que es tracta.

17. Rellegeix el reportatge sobre la Pesta Negra i analitza si el cos del reportatge respon a les diferents idees apuntades a l’entrada. Explica en quin punt es desenvolupa cadascuna d’aquestes idees. 18. Explica la funció que fa en aquest reportatge cadascuna de les il·lustracions i el destacat. ■ Proposa altres il·lustracions i destacats que podrien complementar el cos d’aquest reportatge. 19. Busqueu reportatges en els mitjans de comunicació escrits, porteu-los a classe i busqueu-hi les característiques que heu estudiat. Valoreu què tenen en comú. 20. Mireu un reportatge televisiu, per exemple del programa Trenta minuts de Televisió de Catalunya o algun altre de similar. Expliqueu quines característiques del reportatge que heu estudiat en aquesta unitat també es poden aplicar a mitjans audiovisuals. 21. Fixant-te en els models que has treballat, prepara un reportatge sobre un d’aquests temes:

• Els esports d’aventura. • Una tendència o un grup musical. • La influència de la moda en l’adolescència.

162

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 163


Expliquem alguna cosa en públic Jo hi he estat! L’oncle Lluís i la seva companya, la Marina, són d’allò més inquiets. Viatgen sempre que tenen ocasió, i diuen que no fan de turistes, sinó de viatgers. A mi no me n’han explicat la diferència. Cada cop que tornen d’una de les seves escapades ens conviden a sopar. I a la sobretaula no hi pot faltar el i de

diapositives. Desenes, centenars…, jo què sé! S’ha de reconèixer, però, que mirant les imatges i sentint les explicacions que fan, t’agafen ganes d’anar-hi! Sempre els comento que els acompanyaré en la pròxima sortida. Així també podré dir-hi la meva.

22. Us ha at mai que algú us expliqui amb pèls i senyals un viatge? Com us heu sentit? Què creieu que es pot fer perquè resulti més entretinguda l’explicació? 23. Quins elements materials, a més de les fotos, poden ajudar a explicar el que s’ha fet en un viatge? 24. A la pissarra, anoteu les últimes destinacions (turístiques o viatgeres, tant se val) dels companys i companyes de la classe: París

3

Catalunya

9

Londres

4

Madrid

2

Roma

1

Xina

2

Galícia

1

Canàries

3

■ Expliqueu oralment els resultats d’aquesta petita enquesta. Feu servir determinants quantitatius.

●

Exemple

Per anar de vacances, la majoria de famílies de la classe opten per quedar-se a prop. Tot i això, són gairebé la meitat els qui surten a l’estranger. Londres i París són les destinacions més habituals. Hi ha algú, però, que s’estima més destinacions exòtiques.

163

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 164


Fem esquemes abans de parlar en públic Quan es tracta de presentar oralment un tema s’ha d’evitar llegir, ja que no resulta atractiu per a qui ens escolta. Com ho hem de fer per no quedar-nos en blanc, no descuidar-nos informació o no parlar desordenadament? Convé tenir a la vista un paper amb les idees bàsiques, de manera que amb un cop d’ull puguem recordar les idees i les paraules que les expliquen.

25. Individualment o en grups reduïts, seguiu els os següents per exposar davant de la classe un viatge real o fictici:

• Penseu sobre quin lloc voleu fer l’exposició: un lloc que hagi visitat algun de vosaltres o bé un lloc on us agradaria anar.

• Busqueu informació sobre aquest lloc (a Internet, en una guia, en fullets d’agències de viatges, etc.): Com s’hi va?

Quin temps hi fa?

Què cal visitar?

Què s’hi pot comprar?

• Busqueu fotografies que puguin il·lustrar aquest viatge, poden ser les que hàgiu fet vosaltres o bé les que trobeu a Internet, en llibres, en guies, etc.

• Seleccioneu la informació que us sembla convenient que aparegui a l’exposició. Tingueu en compte que només ha de durar uns deu minuts.

• Ordeneu els esdeveniments seguint un itinerari lògic. • Feu un guió per a l’exposició oral que ocupi un full com a màxim, només amb les paraules clau.

• Si feu l’activitat en grup, decidiu quina part de l’exposició farà cada persona. • Finalment, feu l’exposició davant de la classe durant uns minuts. ■ Si és possible, graveu totes les exposicions en vídeo, reviseu-les i aconselleu-vos els uns als altres per millorar.

164

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 165

26. Classifica aquests productes segons si són d’higiene personal o de cosmètica: 1

5 2

3

6

4

7

8

27. Escriu aparellades cada paraula amb la seva definició:

™ ™ ™ ™™ cursi

estrafolari

elegant

malgirbat

sofisticat

• Dit de la persona que es distingeix pel bon gust en el vestir i les formes. • Dit de la persona que es vesteix fora de certs límits. • Dit de la persona que actua i vesteix refinadament i sense naturalitat. • Dit de la persona que duu roba que no li cau bé o que està mal feta. • Dit de la persona que vol aparentar elegància i finor, però no en té. 28. Escriu agrupades les paraules que siguin sinònimes: despentinat - petit - delicat - esbullat - agraciat - bufó menut - bell - escabellat - xic - bonic - grenyós - baix - neulit - desbullat

29. Escriu aparellats els termes antònims: esvelt ben plantat polit pàl·lid imberbe esprimatxat

• • • • • •

• • • • • •

El vocabulari de la bellesa i la moda


descurat colrat barbut rabassut cepat escanyolit

30. Escriu cada verb juntament amb el seu significat: abillar endiumenjar-se empolainar-se embellir-se

• Esdevenir bell o més bell encara. • Vestir-se amb roba elegant, que faci goig. • Vestir-se amb la roba de les festes. • Adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments.

31. Escriu la paraula que correspon a aquestes definicions:

• Col·lecció de peces de roba que ofereix un comerciant. • Cabellera postissa. • Acció de ar ordenadament davant d’altres persones per mostrar indumentària. • Empostissat per on desfilen les persones que exhibeixen models d’alta costura. • Figura que representa una persona i que serveix per exhibir-hi vestits. • Model de paper o cartró, segons el qual hom talla certes peces de vestir. 32. Ordena aquestes lletres per formar paraules que designen oficis relacionats amb la bellesa i la moda: IMADOTS

REPQRERUU

SSATER

LMDOE

ATEESISTCTI

165

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 166


L’oració composta Act. 33 - 35

Oració composta i proposicions Una oració composta és una oració que té dos o més verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que formen l’oració composta s’anomenen proposicions. Exemple: Connecta’t a Internet i busca informació sobre la Conca de Barberà. proposició 1 proposició 2 _______________________________________________ _____ oració composta

Cal observar que les dues proposicions comparteixen una mateixa entonació, amb principi i final, que s’integren en una mateixa oració gràcies a la conjunció i, i que tenen sentit conjuntament. Act. 36 - 38

Les relacions entre proposicions Hem vist que una oració composta és una estructura complexa basada en la combinació de dues o més proposicions. Doncs bé, aquestes proposicions s’enllacen i s’encaixen de diferents maneres.

L’enllaç de les proposicions Les dues maneres com les proposicions d’una oració composta es poden enllaçar i, per tant, compartir una mateixa entonació, són mitjançant un signe de puntuació o bé un connector:

• Un signe de puntuació. Normalment és la coma, el punt i coma o bé els dos punts. Exemple: Posa el Canal 33: fan un documental molt interessant. proposició 1

proposició 2

• Un connector. Pot ser una conjunció o un pronom relatiu. Exemple: Els veïns han denunciat que l’ajuntament estava al corrent de l’avaria. proposició 1

proposició 2

L’encaix de les proposicions Les proposicions que conformen una oració composta s’encaixen entre si de dues maneres:

• L’encaix al mateix nivell. En aquest cas, les diferents proposicions tenen la seva pròpia estructura de constituents i podrien funcionar com oracions simples independents. Exemple: La reunió era a les vuit però els convocats van arribar vora les nou. proposició 1

proposició 2

Fixa’t que tant la primera proposició com la segona tenen una estructura de constituents completa i que podrien funcionar com a oracions simples separades per un punt: La reunió era a les vuit. Els convocats van arribar vora les nou. subjecte

166

predicat

subjecte

predicat

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 167


• L’encaix per inclusió. En aquest cas, en canvi, una de les proposicions forma part d’algun dels constituents de l’altra, tant el predicat com el subjecte; per tant, en depèn sintàcticament. Exemple: El capità es va estranyar que la tripulació no hagués arribat. proposició 1

proposició 2

La proposició que la tripulació no hagués arribat forma part del predicat (es va estranyar [d’una cosa]) i, concretament, hi fa de complement de règim del verb estranyar-se. subjecte predicat _________ ________________________________________________

El capità es va estranyar que la tripulació no hagués arribat. CR

Observa que la dependència sintàctica de la proposició inclosa s’aprecia també en el temps verbal, que apareix en mode subjuntiu (hagués arribat) i no pas en indicatiu, com apareixeria si fos una oració simple independent (La tripulació no havia arribat).

Tipus d’oracions compostes

Act. 39 - 41

Precisament, segons com s’enllacen i com s’encaixen les diferents proposicions, distingim les diverses classes d’oracions compostes. La taula següent resumeix les possibilitats que hi ha: Tipus d’enllaç

Tipus d’encaix

Al mateix nivell Per inclusió

Amb signe de puntuació Juxtaposició —

Amb connector Coordinació Subordinació

• Una oració composta té una estructura de juxtaposició si les proposicions que la formen estan enllaçades amb un signe de puntuació i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: El cel és ple de núvols, la temperatura ha baixat, amenaça pluja. proposició

proposició

proposició

• Una oració composta té una estructura de coordinació si les proposicions que la formen estan enllaçades amb un connector i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: La ràdio és més dinàmica però la premsa aprofundeix més la informació. proposició

proposició

• Una oració composta té una estructura de subordinació si les proposicions que la formen estan enllaçades amb un connector i mantenen una relació d’inclusió entre elles. Exemple: a per casa dels avis quan et vagi bé. proposició

proposició

Convé tenir present que en una mateixa oració composta formada per tres proposicions o més es poden trobar simultàniament estructures juxtaposades, coordinades o subordinades. Vegem-ho amb un exemple que conté les tres possibilitats: L’Arnau diu que ejarà el gos, la Maria li ho agraeix i la Marta s’enfada. _______________ _________________________ _________________ _________________ _______________ 167

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 168


33. Separa les oracions d’aquest text i classifica-les en simples i compostes:

L’

atletisme és un esport olímpic que comprèn un conjunt d’exercicis. Les proves atlètiques es classifiquen en salts, llançaments i curses. Els salts són el d’alçada, el de llargada, el triple salt i el salt de perxa. Els llançaments són de pes, de disc, de martell i de javelina. Les curses es classifiquen en curses de resistència i curses de velocitat. Les curses de resistèn-

cia són de fons, quan van dels 5.000 als 10.000 metres (o bé la marató, de 42,192 km); de mig fons, quan van dels 800 als 3.000 metres, i de marxa, que es caracteritza per la manera de córrer, amb el e constant d’un peu amb el terra. La majoria de proves atlètiques es practiquen dins d’un estadi allargat, en el qual una volta completa fa 400 metres.

■ Explica com has separat les oracions i com has determinat si eren simples o compostes. 34. Escriu juntes aquestes parelles d’oracions simples de manera que en formis de compostes:

• El cotxe no s’engegava. / Va avisar la grua. • Connecta’t a Internet. / Baixa’t el programa per fer la declaració de renda. • Pujaven lentament pel carrer de casa. / Va començar a tronar. • L’avi ens explica històries de la seva joventut. / L’àvia s’endormisca. • Posa’t l’anorac. / Avui fa molt de fred. 35. Separa les proposicions de les oracions compostes següents:

• Ha arribat per correu el paquet que estàvem esperant. • Quan ve la calor tothom comença a pensar en les vacances. • La meva opinió és que el blau i el verd no combinen gens bé. • Compra fruita i verdura i jo m’encarregaré del peix. ■ Indica quines proposicions estan al mateix nivell i quines no. 36. Copia aquestes oracions escollint les opcions correctes en cada cas:

• No millorem les vendes : / per tant hem de canviar d’estratègia comercial. • Se n’ha anat la llum , / però / i ens hem quedat a les fosques. • Farem un joc de nit si / ; / abans que porteu lots. • Prendrem el sol a la sorra o / ; / ja que no es pot entrar a l’aigua. ■ Explica de què depèn que sigui correcta una opció o una altra. ■ Valora si s’aprecia més clarament la relació de significat entre les proposicions amb un signe de puntuació o bé amb un mot d’enllaç. 37. Quina d’aquestes dues representacions gràfiques reflecteix millor l’estructura de l’oració analitzada? Per què?

• En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca d’estudis al Canadà. proposició 1

proposició 2 proposició subordinada

• En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca d’estudis al Canadà. oració composta

168

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 169


38. Escriu oracions compostes a partir de l’oració simple següent, i acumulant els requisits que s’indiquen a continuació: He retallat la butlleta

• Afegir una proposició coordinada amb el connector i. • Afegir una proposició subordinada amb el connector que darrere de butlleta. • Afegir una proposició subordinada amb el connector quan al final de l’oració. ■ Explica com s’han enllaçat i com s’han encaixat les proposicions que formen l’oració composta. 39. Classifica les oracions compostes següents segons si tenen una estructura de juxtaposició, coordinació o subordinació:

• Havíem guanyat tres partits i n’havíem empatat dos. • Els joves no estan satisfets amb els seus sous però pensen que poden millorar els • • • •

propers anys. Entra per la porta principal quan hagin acabat de sortir els assistents a l’acte. S’ha comprat una impressora nova; ha hagut de revendre els cartutxos de la vella. Com que he enllestit la feina, me’n vaig al cinema. Fixa’t en aquesta jaqueta: està molt bé de preu!

40. Quina de les afirmacions següents és certa? Argumenta-ho amb exemples.

• Una coma entre proposicions implica sempre juxtaposició. • Una coma entre proposicions pot implicar juxtaposició. 41. Escriu oracions compostes amb els connectors següents i explica si les proposicions estan coordinades o l’una subordinada a l’altra: i - que - o - com que - però - ni - quan - sinó que - tot i que

42. Conjuga els verbs venir, tenir, dir i dur i escriu el nom i la primera forma dels temps verbals simples que continguin gu. ■ En quins d’aquests verbs els temps compostos tenen tots gu? Per què? 43.

L’atribut és un complement verbal que es pot substituir per diferents pronoms febles segons els casos. Tenint en compte els exemples, respon les preguntes següents canviant l’atribut en cursiva pel pronom feble adient:

●

Exemples

La Marta és la seva germana. La Marta l’és. La Marta és una bona amiga. La Marta ho és.

• Aquell senyor que a, és el soci del teu pare? • Estàs cansada, Júlia? • Aquesta oferta sembla interessant, oi? • Els Pérez són els veïns del segon primera? • Els Pérez són veïns teus?

169

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 170


L’ús de la dièresi en les formes verbals En els verbs es donen molts casos de e de dues vocals que formen un hiat, és a dir, que es pronuncien en dues síl·labes diferents (per exemple, en-va-ïs-sis). Sovint, però no sempre, aquestes formes verbals porten una dièresi. I, com que són molt semblants, és habitual que dubtem a l’hora d’escriure-les amb aquest signe o sense. Per exemple, trair i traint no porten dièresi, mentre que traït sí que en porta. Les normes següents ens aclareixen aquests casos: 1 En els verbs acabats en -air (agrair), -eir (obeir) i -uir (reduir), la primera vocal i la i es tro§

ben sempre en hiat. Ara bé, aquest hiat no sempre es reflecteix amb una dièresi. La taula següent recull els casos en què no cal posar-ne i aquells en què sí que cal: No es posa dièresi • Quan la i ja porta un accent gràfic segons les normes d’accentuació. Exemples: agraíeu, beneís, conduíssiu... • En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional. Exemples: envair; envaint; envairé, envairàs...; envairia, envairies...

Es posa dièresi • En la resta de casos Exemples: maleïm, construïa, posseïren... Entre aquests casos, destaca el participi, perquè intervé en la formació de tots els temps compostos. Exemples: agraït, agraïda, agraïts, agraïdes.

2 En els verbs acabats en -ear (crear), -iar (canviar), -oar (lloar) i -uar (actuar), hi ha moltes §

menys dièresis que en els anteriors: només en les terminacions -i, -is i -in del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Exemples: creï, creïs, creïn. Ara bé, convé que et fixis en dos detalls: • En aquests casos, la dièresi es col·loca sobre la vocal àtona. Exemple: ac - tu - ïs tònica àtona

• En el cas de dues i seguides, la dièresi s’escriu sobre la segona. Exemple: estudiï Recorda que, com en la resta de categories lèxiques, també porten dièresi aquells verbs en què sona la u dels grups güe, qüe, güi i qüi. Exemples: qüestionar, adeqüés, adeqüi, desaigüi, desaigüéssiu... (i, sense dièresi, adequo, desaiguava...).

Si per mi fos, em posaria damunt de cada i que formés hiat, però no depèn de mi... Em tenen prohibit de posar-me en l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional. Sort que em queden... tots els participis amb hiat!

44. Escriu l’imperfet d’indicatiu del verb deduir sense cap accent ni dièresi, i després:

• Afegeix-hi els accents que calgui segons les normes d’accentuació i explica per •

170

què els has posat. Finalment, posa-hi les dièresis que calgui i explica en quines formes no n’has posat i per què.

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 171


45. Relaciona cada forma del at simple del verb posseir amb una explicació: posseí

posseïres

posseí

posseírem

posseíreu

posseïren

A. La e i la i formen un hiat que s’indica amb una dièresi. B. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una dièresi perquè la i ja porta un accent d’acord amb les normes d’accentuació de les paraules planes. C. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una dièresi perquè la i ja porta un accent d’acord amb les normes d’accentuació de les paraules agudes. 46. Copia la taula següent i completa-la amb les formes del verb produir; després explica què hi observes des del punt de vista de la dièresi. Present d’indicatiu

Present de subjuntiu

Imperatiu

1a sing. 2a sing. 3a sing. 1a pl. 2a pl. 3a pl.

47. Escriu totes les formes del verb copiar que portin dues i seguides i analitza-les des del punt de vista de la conjugació verbal. Model

●

copiï

1a o 3a persona del singular del present de subjuntiu 3a persona del singular de l’imperatiu

■ Fes el mateix amb el verb canviar. 48. En aquesta sèrie de paraules n’hi ha una que es diferencia de les altres des del punt de vista ortogràfic. Explica en què consisteix la diferència i quina relació té amb el que has estudiat en aquest apartat d’ortografia. veí - veïna - veïns - veïnal - veïnatge

49. Escriu el present d’indicatiu del verb adequar i explica quines formes duen dièresi i per què. ■ Busca altres formes d’aquest verb que continguin el grup qüi. 50. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

L

a Lluïsa era tinguda per una veritable heroïna de cap a cap del veïnat. Tots els seus actes obeïen a unes causes determinades, encara que segurament el comú dels mortals ho atribuiria tot a la casualitat. Posseïa una fluïdesa de paraula tan gran que havia conduït més d’un a contribuir a la seva causa amb quantitats elevades, fins al punt de quedar completament arruïnats. La qüestió és

que, a sobre, tots li agraíem el seu lliurament en cos i ànima a tan noble causa i ningú no s’amoïnava per la destinació final dels seus estalvis. Només al cap dels anys, les investigacions d’un jove advocat conegut meu influïren en els veïns perquè atribuïssin aquella precipitada marxa sense rastre a l’obertura d’un compte corrent, uns mesos enrere, a Suïssa.

171

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 172


L’habilitació i la metonímia L’habilitació L’habilitació és la modificació del significat d’una paraula a causa d’un canvi de categoria lèxica. Observa el procediment: Ahir vaig dinar amb l’Anna

El dinar va ser massa abundant

dinar (verb): fer l’àpat principal del dia

dinar (nom): àpat principal del dia, que es fa al migdia o a primeres hores de la tarda

De les paraules que han sofert aquest procés en diem paraules habilitades. Les habilitacions es poden fer en categories gramaticals diferents; les més usuals són les següents:

• De nom a adjectiu: Aquesta camisa rosa no m’agrada. • D’adjectiu a nom: És una xerraire i no li faig cas. • De verb a nom: El votant ha de dipositar la papereta a l’urna. • D’adverbi a nom: No vull un no per resposta. • D’adjectiu a adverbi: Ella sempre parla clar.

La metonímia La metonínima consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra perquè hi té una relació. El canvi metonímic es pot produir de maneres diferents. Observa’n uns exemples:

Joan Miró

• El continent pel contingut: Van anar a prendre unes copes. • La tècnica pel producte: Ha comprat tres aquarel·les. • La part pel tot: La pilota no va entrar a la xarxa. • L’autor per l’obra: Va heretar un Miró del seu avi. • L’objecte per la persona: És un dels millors bisturís de l’equip mèdic. • El lloc per l’origen del producte: Vam beure un porto excel·lent. • El nom de l’objecte per la proximitat: El coll de la camisa em molesta. Un Miró

51. Identifica els mots habilitats de les oracions següents:

• Se li ha cremat el rostit. • Hem de pensar amb il·lusió en el després. • Sempre em porta la contra. • Han canviat els baixants de la façana. • Va assistir a un sopar de gala. • Faran una ejada havent dinat. • Els anglesos condueixen per l’esquerra.

172

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 173


52. Indica si els noms d’aquests aparells són mots habilitats o no: 1 5 4

2

3

53. Escriu una oració amb cada un d’aquests adjectius habilitats com a noms:

™™™™ un jove

el dolent

un vell

el bo

54. Explica, com en l’exemple, el procés d’habilitació que han sofert les paraules en negreta d’aquestes oracions:

• Era un savi que no estava prou reconegut. • Agafa el quaranta-tres. • El ponent va arribar tard a l’assemblea. • No te’n sabria dir el perquè. • Va contestar-li amb un sí aionat. • A tot hi trobava un però.

●

Exemple

No li va voler donar cap rebut. Participi habilitat com a nom

55. Classifica aquests noms segons el que de:

• un roquefort • un honda • un participant • un Dalí

• un donut • una impressora • un comprovant • un alella

• un priorat • un comerciant • un rus • un refrigerador

• un Picasso • un havà • un Tàpies • un golf

56. Localitza en cada vinyeta una paraula que té un ús metonímic: Bec cada dia dues ampolles d’aigua.

És un enamorat de la pantalla gran.

Té les millors mans de la pastisseria.

Has de respectar les seves arrugues.

M’he comprat un jersei de caixmir.

És una de les llengües més esmolades de la ràdio.

57. Aparella cada oració amb l’ús metonímic corresponent: Els plats d’aquell restaurant són excel·lents. Han demanat el millor penedès. És una veu molt destacada en el món operístic. Té tots els papers en regla. Tenia el puny de l’americana trencat. Al museu hi ha un Picasso. És una de les plomes més prometedores.

• • • • • • •

• la part pel tot • el continent pel contingut • la matèria per l’objecte • l’objecte per la proximitat • el lloc d’origen pel producte • l’objecte per la persona • l’autor per l’obra

173

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 174


La poesia compromesa L’hivern de 1939 l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona i va anar empenyent les tropes republicanes fins a la frontera sa. Per a molts catalans, entre els quals Joan Oliver, que signava les seves poesies amb el pseudònim de Pere Quart, començava una etapa d’exili forçat del seu país. El poema que llegiràs se situa just en el moment de ar els Pirineus.

Corrandes d’exili Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de ar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.

tramuntar: ar a l’altre costat d’una serra ensagnar: tacar de sang condormit: endormiscat

174

Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallès no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa. PERE QUART Saló de tardor

ans: sinó que quartera: mesura de superfície agrària tenderol: tendal petit

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 175


Amb totes dues mans Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó. I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament. MARIA MERCÈ MARÇAL, Bruixa de dol

estrall: gran dany, destrucció, mortaldat blauet: substància blava que servia per emblanquir la roba que es rentava ceptre: vareta que simbolitza el poder reial vindicar: fer valer el dret que algú té sobre alguna cosa

175

831025 _ 0154-0181.qxd

29/3/07

18:03

Página 176


La poesia compromesa Tradicionalment la poesia ha estat un gènere literari que ha servit per expressar sentiments lligats a la intimitat del poeta. Un bon exemple d’aquesta tendència és la poesia amorosa, que has estudiat en la unitat anterior. Sovint, però, els poetes han posat els seus poemes al servei d’alguna causa que els ha semblat digna de fer-ho. En aquests casos, parlem de poesia compromesa.

La poesia patriòtica Un dels temes més presents en la història de la literatura, i especialment en la poesia, és l’exaltació o la reivindicació de la pàtria. En el cas de la literatura catalana, les vicissituds històriques que ha viscut Catalunya han fet que el tema patriòtic hagi estat recurrent. Els poetes catalans han escrit poesia patriòtica, especialment en dos moments molt significatius de la història contemporània del nostre país:

• Al segle XIX, durant la Renaixença, poetes com Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Víctor Balaguer van escriure poemes que reivindicaven la història de la nació catalana, tant medieval com moderna: els seus herois, els moments crítics en la defensa de les llibertats del poble català, etc.

• Al segle XX, durant la Guerra Civil i la postguerra, poetes com Pere Quart o Salvador Espriu es van comprometre en la denúncia de l’intent franquista d’eliminar la llengua i la cultura catalanes. El primer poema que has llegit és una mostra del compromís de Pere Quart amb el país del qual es veu obligat a exiliar-se.

La poesia social En altres casos, el poeta s’ha compromès amb algun grup social que ha cregut que estava especialment desafavorit. Dos exemples clars d’aquest segon tipus de poesia compromesa se situen al segle XX:

• Als anys seixanta, els poetes del realisme històric, com sc Vallverdú o Xavier Amorós, van dedicar les seves composicions a les classes populars i van mostrar les seves condicions de vida, entre la descripció objectiva i la denúncia oberta. Aquesta tendència va coincidir amb un major acostament a la realitat per part d’altres poetes, com Pere Quart i Espriu, ja esmentats, o Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.

• A partir dels anys setanta, la reivindicació feminista arrela amb força en la poesia catalana, de la mà de Maria Mercè Marçal. El segon poema que has llegit és un exemple d’aquest compromís amb la defensa del dret de les dones a assolir la plena igualtat respecte als homes. Tot i que els poetes esmentats no s’han limitat a la poesia patriòtica o a la poesia compromesa amb la societat, sovint els seus poemes d’aquesta temàtica són els que s’han fet més cèlebres, perquè s’han divulgat a través de la música o de reculls poètics fets amb una intenció política.

176

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 177


58. Llegeix les Corrandes d’exili i explica el sentit dels versos següents:

• Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena. • Perquè ens perdoni la guerra, [...] / m’ajec i beso la terra / i l’acarono amb •

l’espatlla. Avui en terres de França / i demà més lluny potser.

59. Fes una llista dels sentiments que expressa el poeta i indica en quins versos es troba cadascun. 60. Analitza la mètrica del poema (quantitat sil·làbica, rima, estrofes) i explica quina relació té amb el títol. 61. Analitza la segona estrofa i digues quina relació pot tenir amb el fet que els exiliats cantaven el Virolai, entre altres himnes, en ar la frontera. 62. Explica a què es refereix el poeta en cada vers de l’última estrofa. 63. Investiga quins cantautors de la Nova Cançó han cantat aquestes corrandes. Mira d’aconseguir-ne una gravació i feu-ne una audició a classe. 64. Centra’t ara en el poema de Maria Mercè Marçal i analitza’n la mètrica, la quantitat sil·làbica i la rima. 65. Fes una llista de les expressions que facin referència al món de les bruixes i explica quina relació tenen amb la dona. 66. Explica què simbolitzen dins del poema els elements següents:

• lluna

• finestra oberta

• estris domèstics

• metalls i armes

67. Explica el sentit general del poema en relació amb el compromís feminista que l’inspira. 68. Llegeix aquests tres fragments de poemes, indica quin relacionaries amb la Renaixença, quin amb el realisme històric i quin no pertany a la poesia compromesa. Argumenta la teva resposta. L’aigua magníficament dringa, degota i regala; la pluja dóna entenent que cau amb el cor content; dementre el meu cor la sent no té por de cosa mala. JOSEP CARNER

–Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor.–

Amb poca llum veuen vermut anònim a un pas de la vorera i parlen de futbol. Més tard, sobre el taulell, ompliran quinieles a caprici, o després d’haver llegir amb cura el que porta el diari. Potser guanyarà el Barça a brams des del cor verd de l’embut de ciment on el tabac fumeja. I tot ja no és tan trist ni es pensa tant en justícies i enveges. JORDI SARSANEDAS

FREDERIC SOLER Pitarra

177

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 178

Avaluació Contraatac En Ferran va arribar aquella tarda a casa d’un humor excel·lent. Tenia curiositat per veure si l’Edgar havia llegit el seu missatge de correu electrònic, perquè estava convençut que el seu amic compliria la promesa i aprofitaria qualsevol oportunitat per connectar-se. La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informació sobre la Societat Clairbone. En general, eren bases de dades empresarials d’accés restringit i d’ús exclusiu per a professionals abonats, però estava segur que no li costaria gaire saltar-se els controls d’accés i fer-hi un cop d’ull sense que ningú no se n’adonés. Va entrar a l’habitació, va deixar els llibres al seu lloc i la jaqueta penjada a l’armari i va seure davant l’ordinador. Després d’una ràpida ullada rutinària per comprovar que tot era al seu lloc, va pitjar l’interruptor de la unitat central, esperant la resposta immediata de tots els perifèrics que anunciaria l’engegada del sistema. No hi va haver res de tot això. Només el monitor va fer una breu pampalluga abans de quedar-se negre i mostrar un lacònic missatge que en Ferran sempre havia estat convençut que mai no hauria de veure: «Errada general del sistema. Premi una tecla per continuar». En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front. Va mirar de reiniciar, però el resultat va ser el mateix. Va teclejar després, frenèticament, algunes ordres al teclat, només per comprovar que el sistema no trobava cap dels discos durs, ni dels lectors externs. Després, fins i tot el teclat va deixar de respondre. No era que el sistema tingués una errada. Era que no hi havia sistema.

178

Metòdicament, lluitant per no perdre els nervis, en Ferran va anar provant tots els sistemes de recuperació de dades, tot i que ja s’imaginava que no hi hauria res a fer. –M’han enredat com a una gallina –va remugar, i a la seva boca allò era com el pitjor dels renecs. Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors: menysprear la capacitat de defensa de les seves víctimes. I mentre ell tafanejava els sistemes informàtics de la Societat Clairbone, ingènuament convençut que només s’enfrontava a uns sistemes de seguretat rudimentaris, que podia entrar i sortir per on volgués, l’autèntic sistema, el que s’amagava al darrere d’aquella façana tan fàcilment hackejable, havia contraatacat. I quan ell més convençut estava que al costat d’aquell servidor de Nova Orleans no hi havia ningú amb prou coneixements informàtics per suposar-li cap problema, algú de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobarlo, infiltrar-se al seu ordinador esquivant totes les barreres de seguretat, plantar-li a dins un virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser detectat... senzillament perquè ell es creia completament invulnerable. L’atac havia estat devastador, i en Ferran no va trigar a comprovar que el seu sistema s’acabava de destruir completament. Tot i que tenia còpies de seguretat de tot el contingut dels discos durs, probablement trigaria dies a reconstruir-ho tot tal com havia estat abans i a protegir-se amb mesures de seguretat més eficaces. PAU JOAN HERNÁNDEZ, La tripulació del Pànic

831025 _ 0154-0181.qxd

69.

20/3/07

19:22

Página 179

Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

• En Ferran va arribar aquella tarda a casa d’un humor excel·lent. • En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front. • No hi va haver res de tot això. • El problema era que no hi havia sistema. 70.

Explica quin és l’element d’enllaç d’aquestes oracions compostes:

• Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors: •

menysprear la capacitat de defensa de les seves víctimes. Va mirar de reiniciar, però el resultat va ser el mateix.

71. Identifica els connectors que enllacen aquestes oracions compostes. Indica si les proposicions encaixen al mateix nivell o una depèn sintàcticament de l’altra:

• La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informació sobre la • •

Societat Clairbone. No era que el sistema tingués una errada. L’atac havia estat devastador, i en Ferran va comprovar que el seu sistema s’acabava de destruir completament.

72. Llegeix atentament aquest fragment del text: Algú de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-lo, infiltrar-se al seu ordinador, plantar-li a dins un virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser detectat...

■ Copia el text següent i escull l’opció correcta en cada cas: Aquest fragment és una oració (SIMPLE/COMPOSTA), en la qual podem trobar un verb, havia pogut, en forma (PERSONAL / NO PERSONAL) i diversos verbs en (FORMA PERIFRÀSTICA / PERÍFRASIS VERBALS / FORMA NO PERSONAL). Aquests darrers formen oracions que, entre elles, tenen una estructura de (JUXTAPOSICIÓ/COORDINACIÓ/ SUBORDINACIÓ) i, en relació amb l’oració del verb havia pogut formen una estructura de (JUXTAPOSICIÓ/COORDINACIÓ/SUBODINACIÓ). 73.

Separa les proposicions que formen aquesta oració composta:

En general eren bases de dades empresarials d’accés restringit i d’ús exclusiu per a professionals abonats, però estava segur que no li costaria gaire saltar-se els controls. ■ Explica les relacions d’encaix o dependència. Indica’n els connectors, si és el cas. 74. Explica el canvi de categoria lèxica que s’ha produït en el procés d’habilitació de les paraules destacades de les expressions següents:

• Tots els perifèrics.

• Quedar-se en negre.

• Va pitjar l’interruptor.

75. Transforma aquestes oracions fent servir una altra forma del mateix verb, que porti dièresi:

• Premi una tecla per continuar. Premi una tecla i ......... • Mira de reiniciar el sistema. Mira que el sistema ......... • El seu sistema s’acabava de destruir. El seu sistema havia estat .........

179

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 180

Activitats complementàries GRAMÀTICA 76. En quines d’aquestes oracions és necessària la coma? Per què? Per què no ho és en els altres casos?

• El Carles és un gran esportista, sa germana no • • •

mouria el cul de la cadira. No anirem a Amsterdam amb el nostre cotxe, sinó que en llogarem un allà. L’Aina vol entrar a l’equip de bàsquet, però és més bona en l’handbol. Fes una plantilla, després retalla-la.

77. Fes servir aquestes parelles de verbs per construir en cada cas una oració composta per juxtaposició, una de composta per coordinació i una de composta per subordinació.

• anar - prendre • recomanar - llegir • dir - tallar

81. Explica la diferència de significat i de categoria lèxica entre les paraules de les parelles següents:

• beneit / beneït • fruit / fruït • fluid / fluït LÈXIC 82. Escriu una oració amb les paraules següents:

• abraçada (nom i verb) • anomenada (verb i nom) 83. Indica la categoria lèxica de les paraules en negreta i explica si han patit o no el fenomen de l’habilitació:

78. Canvia el signe de puntuació que uneix aquestes parelles de proposicions juxtaposades per un connector, de manera que en resultin els tipus d’oracions següents: L’empresa ha marxat a un altre país: s’han quedat sense feina.

• Una oració composta per dues proposicions coordinades.

• Una oració composta amb una proposició subordinada.

ORTOGRAFIA 79. Indica quina de les dues formes es correcta en cada cas i explica per què: Imperfet de subjuntiu

180

80. Totes les formes del verb aïllar i del verb amoïnar porten dièresi. Per què? És algun dels casos que has estudiat en aquesta unitat?

influís

influïs

influíssis

influïssis

influís

influïs

influíssim

influïssim

influíssiu

influïssiu

influíssin

influïssin

• He batut la meva pròpia marca. • S’ha pres un batut de maduixa. • Li va presentar un escrit per firmar. • Només ha escrit un llibre i s’ha fet d’or. • La descoberta del tresor l’ha conduït a la fama. • L’han descoberta copiant a l’examen. • Ha fet una migdiada de tres hores. • El fet va ar a les tres de la matinada. 84. Identifica les metonímies que contenen aquestes oracions i explica-les:

• A la subhasta va adquirir un Van Gogh. • Respecta profundament els colors del club. • No m’agrada el frankfurt sense mostassa. • Havent sopat va fumar una pipa. • Durant el concert el baix destacava per la seva gravetat.

• Han fet una exposició de porcellanes.

831025 _ 0154-0181.qxd

20/3/07

19:22

Página 181

Conceptes clau de la unitat Coordinació. Estructura d’oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades amb un connector. Habilitació. Canvi de significat d’una paraula a causa d’un canvi de categoria lèxica. Juxtaposició. Estructura d’oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades amb un signe de puntuació. Metonímia. Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té una relació.

Proposició. Cadascuna de les estructures oracionals que formen una oració composta. Reportatge. Text periodístic que explica de manera àmplia, amb dades i documentació diversa, com s’han produït determinats fets o situacions d’interès públic. Subordinació. Estructura d’oració composta formada per proposicions que mantenen una relació d’inclusió entre elles i van enllaçades amb un connector.

Oració composta. Oració que té dos o més verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal.

ENTRETENIMENTS Busca en la sopa de lletres el nom de set llengües que es parlen al nostre país (si una llengua té més d’un nom, aquí apareix el nom, catalanitzat, més usual internacionalment) i, després, copia-les en el lloc corresponent del text. Amb les lletres sobrants de la sopa completa el text: Al nostre país es parlen moltes llengües (__ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __, etc.). Però __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ (__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __), __ __ __ __ __ __’__ __ __ __ __ __ __: el català. L O Y N A P S E

D U I R I G S N

E S E N A M O R

L A A L A T A C

L P L R A U N I

E E A I X L H Z

C R O T I N I A

N O I T N O H M

G U T O E M A A

Q P E R S E U A

181

831025 _ 0182-0209.qxd

29/3/07

7 El temps fa canviar molt les coses. T’imagines com devia ser el lloc on vius fa cinc-cents anys? Com serà d’aquí a tres-cents anys? Què aria si féssim un salt en el temps sense adonar-nos-en?

182

18:09

Página 182

Plou i fa sol El príncep de Vilamaniscle Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, però no sé si estic en un somni, en un món irreal o què és el que està ant. De fet ha at aquesta tarda, però aquestes coses no en, no poden ar, és impossible que in. Comencem pel començament. Anit, vaig quedar-me al sofà del menjador a llegir un llibre que el meu pare va escriure per a mi i el va fer enquadernar; és, doncs, un exemplar únic al món. Es titula El príncep de Vilamaniscle i explica una aventura medieval, on el protagonista és l’Estanislau de Cantallops, un noi que va a buscar una flor màgica per salvar la seva promesa d’un encanteri que li ha fet una bruixa. Ahir vaig llegir fins a la pàgina vuitanta-quatre i, quan vaig anar a dormir, vaig deixarlo obert sobre la tauleta del menjador. Avui ha estat un dia normal, si no fos que a la tarda hi ha hagut una tempesta de llamps i trons, que ha estat la més forta que recordo. Quan he tornat de l’institut, tan bon punt he obert la porta de casa, he sentit una pudor estranya, que no havia sentit mai, una pudor molt forta. Una pudor... desconeguda! He pujat l’escala, he entrat al menjador i m’he quedat glaçada. Quan he reaccionat he sortit disparada i he baixat corrent les escales. Però en arribar a baix m’he quedat aturada, sense saber prou bé per què. Al menjador de casa hi havia un home, un home desconegut, un home molt estrany. Estava assegut a terra, en un racó. Devia tenir uns vint-i-cinc anys, duia els cabells llargs d’un color castany clar, però molt i molt bruts. També duia una barba deixada i bruta. Tot ell anava molt brut i la roba també feia fàstic. Portava una espècie de malles de color marró, velles i foradades, les cames embolicades amb pell lligada amb cordills a unes sandàlies de cuir, i un vestit amb mànigues que li arribava a mitja cuixa, amb un cinturó. M’ha fet llàstima, veure’l allà a terra, amb aquella cara d’espant. He tornat a pujar, i allà, en un racó del menjador, continuava l’home amb la mateixa cara d’espantat. –Qui ets? Què fas aquí? –he dit intentant cridar i fer veu de mal geni. L’home s’ha mogut inquiet, aterrit i tremolós, i ha contestat amb una veu fluixa: –Poc ho sé. –Ara pla! No saps qui ets? –És clar... que ho sé, mas emperò no sé què faç jo ací. No sé com hi som entrat, no sé on som, ne... –s’ha aturat dubtant. En veure’l tan espantat jo he agafat confiança i m’hi he acostat. Parlava mig català, mig no sé què, tenia un accent molt estrany i deia paraules que jo no entenia. –Si no t’expliques millor no t’entenc.

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 183


–Ara som dins un palau. No és ver? Tot és tan bell, tan lluent que açò és, certes, un palau. –Estàs molt de romanços! Són els mobles i el sofà que he vist tota la vida! –Dius paraules que no entenc gens. –Menys ho entenc jo. D’on has vingut? –Visc en un poble apellat Bitinga... –...Bitinga –he repetit, lentament–: això em sona. I com et dius? –Jo som n’Estanislau de Cantallops e servesc lo meu senyor, lo comte d’Empúries, que Déu guard, en Ponç Hug IV. –Mira! Aquí tenim el príncep de Vilamaniscle! –he dit jo burlant-me’n. –Com saps que hom m’apella així? –ha preguntat ell, mentre els ulls li sortien de la cara. –A veure. A veure... Jo em dic Laura, i tu? –Estanislau. Estanislau de Cantallops. E hom m’apella lo príncep de Vilamaniscle per ço com som l’únic minyó de la mia edat a Vilamaniscle, e les minyones del poble, e de Garriguella e de Peralada, començaren a dar-me aqueix nom... Era increïble! Estava mort de por i insistia que es deia com el protagonista del llibre que jo havia estat llegint la nit abans i que encara era obert sobre la tauleta. –Escolta... Estanislau, has llegit aquest llibre, veritat? –he dit mentre l’agafava. –No. Poc ne sé, jo, de lletra –ha dit com si fos la cosa més normal del món. –Que no saps llegir? –Jo? No en sé gens. Solament ne saben los monjos, los prínceps, los trobadors e hòmens de gran paratge. És increïble, he pensat, mentre rumiava alguna cosa que pogués explicar el misteri del personatge que tenia a casa. –Vejam, dius que no saps com has entrat a casa meva, que tot de sobte t’has trobat aquí, no? Doncs fes un esforç a veure si recordes on eres just abans.

183

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 184


–Era als afores del vilatge, era sortit del mas de mon amic Arnau e anava vers lo castell a parlar ab lo veguer. Quan era prop l’alzina que ha al costat del camí han començat a caure unes gotes molt grosses e m’he soplujat sota l’alzina. E encontinent és caigut un llamp aitant prop de mi que som romàs uns moments sens veure-m’hi, he sentit una calor terrible e m’he trobat caent entre aqueixa taula e aquest setial. M’ho ha explicat com si encara ho estigués vivint. Em sembla que llavors he començat a pensar que ell no estava malament del cap, sinó que realment estava ant alguna cosa molt estranya... –A veure, Estanislau, aquest poble... Bitinga, cap on cau? –A una llegua e mitja a migjorn d’Empúries e prop la muntanya del Montgrí, on lo rei en Jaume II basteix lo castell. Bitinga era un dels noms del meu poble, Bellcaire d’Empordà, a l’edat mitjana. –El castell! –he exclamat, en pensar que des d’una de les finestres del menjador de casa es veu el castell del Montgrí–. Estanislau, vine a mirar per la finestra. Mira, mira allà dalt –li he dit, assenyalant-li la muntanya del Montgrí. Ha mirat per la finestra i ha obert molt la boca, s’ha recolzat a la paret i ha rossolat, fins que ha estat assegut a terra. –No pot ésser! No pot ésser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e ara... ara... l’acab de veure acabat! Què s’és esdevingut? On som? –Des d’on es pot veure la muntanya del Montgrí com l’acabes de veure? –Des de... Bitinga? No, no pot ésser, a Bitinga no ha negun palau com aqueix, ab aqueixes taules ne ab aquests setials –ha dit mentre anava fent que no amb el cap. –Vols veure el castell del comte d’Empúries? A poc a poc s’ha aixecat. Ha arribat a la finestra i en veure el castell li ha quedat la boca més oberta que he vist mai. Després ha mirat la part del poble que es veu entre casa meva i el castell, tremolant tot ell. –Lo poblet, de sobte, s’és tornat vila! Lo castell és diferent: aquella torre és mig enrunada, les finestres són canviades... Les cases són de colors... d’unes colors fort estranyes! És cosa de bruixeria! Què s’és esdevingut? Em som tornat boig? –ha preguntat, suplicant. Ha estat llavors quan, tement la resposta, li he fet la pregunta que feia estona que em rondava pel cap. –Estanislau, a quin any som? –A l’any del Senyor de 1295 –ha contestat amb naturalitat–. Per qual raó m’ho demanes? Després he estat jo la que ha quedat bocabadada, sorpresa, pensativa. Aquell noi havia fet un salt en el temps. I quin salt: set-cents anys! Semblava que no podia haver-hi cap altra explicació, però això només a als llibres de ciència-ficció i a les pel·lícules. He començat a pensar com li explicaria, a ell, allò que jo no entenia, però el que ha succeït a continuació m’ha estalviat l’explicació. M’he aixecat i he agafat el llibre, encara obert per la pàgina vuitanta-quatre. M’he acostat a l’Estanislau; he segut al seu costat i he començat a tancar el llibre, al mateix temps que ell hi acostava la mà. En el precís moment en què el llibre s’anava a tancar, ell tocava les pàgines, de manera que li ha enganxat els dits. En aquell mateix moment ha desaparegut, com si el llibre l’hagués xuclat. He estat una estona pensativa i, sense saber per què, m’ha vingut una frase al cap: «Ha vingut amb la tempesta...». JOSEP TORRENT, L’ estranya desaparició de la Laura (Adaptació)

184

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 185



• trasbalsar • encanteri

• deixada • aterrit

• romanç • rumiar

• vejam • rossolar

2. Substitueix les expressions destacades per les dues opcions que són correctes:

• Ara pla! No saps qui ets? Caram! Renoi! Som-hi!

• Estàs molt de romanços! Són els mobles i el sofà que he vist tota la vida. Estàs molt de contemplacions! Estàs molt de cançons! Estàs molt de falòrnies!

L

i c m t s

3. Escriu en català actual aquests dos fragments: És clar... que ho sé, mas emperò no sé què faç jo ací. No sé com hi som entrat, no sé on som, ne... No pot ésser! No pot ésser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e ara... ara... l’acab de veure acabat! Què s’és esdevingut? On som?

4. Aparella cada mot o expressió utilitzada per Estanislau de Cantallops amb el seu equivalent actual: veguer setial vilatge home de gran paratge

• • • •

• • • •

noble seient població petita governador

5. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes: A

C

B

D

185

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 186


INTERPRETAR EL TEXT 6. Llegeix el fragment inicial de la lectura i respon les preguntes següents: Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, però no sé si estic en un somni, en un món irreal o què és el que està ant. De fet ha at aquesta tarda, però aquestes coses no en, no poden ar, és impossible que in.

• De quina manera la Laura comunica els seus sentiments? • Com reafirma la seva incredulitat sobre el que està vivint? • Com arriba al lector aquesta sensació? 7. Què significa l’expressió saber de lletra que fa servir l’Estanislau? 8. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• El protagonista del llibre ha sofert l’encanteri d’una bruixa. • Estanislau de Cantallops és cosí del comte d’Empúries. • La tempesta ha portat l’Estanislau al present. • L’Estanislau és una persona sociable i comunicativa. • Davant la nova situació, el protagonista reacciona ràpidament. • L’Estanislau atribueix a la bruixeria els canvis que observa al seu voltant. • A l’edat mitjana molt poca gent sabia llegir. 9. Quina mena de relació creus que hi ha entre la Laura i el seu pare? És habitual fer-se regals d’aquesta mena? 10. Et sembla que la manera com la Laura li vol demostrar la nova realitat a l’Estanislau és adequada? Creus que ho hauria hagut de fer d’una altra manera?

REFLEXIONAR I AVALUAR

a

M e m f g 186

11. Formula una hipòtesi que relacioni les dues tempestes amb l’aparició i la desaparició de l’Estanislau. 12. Creus que la idea dels salts en el temps és un tema recurrent en la literatura o en el cinema? Per què? 13. Com t’imagines que es pot sentir una persona quan el seu món desapareix de sobte? Et sembla que és lògica, la reacció de l’Estanislau?

EXPRESSAR-NOS 14.

Tria una època, ada o futura, i un indret i un espai concrets on t’agradaria traslladar-te. Després, explica als teus companys com seria aquesta experiència.

15. Per parelles, escriviu un diàleg breu en què l’Estanislau, un cop retornat a Bitinga, expliqui al comte d’Empúries l’experiència que ha viscut. Procureu fer-ho utilitzant la seva manera de parlar. ■

Representeu a classe el diàleg, i compareu-lo amb el que han redactat els companys i companyes.

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 187


L’entrevista L’entrevista és un gènere periodístic amb forma de conversa entre dos interlocutors: el periodista, que planteja una sèrie preparada de preguntes, i l’entrevistat, que les respon. En els mitjans de comunicació orals, l’entrevista és transmesa tal com es produeix. En canvi, en els mitjans escrits es fa una transcripció de les paraules de l’entrevistat, i això comporta resumir o fer un extracte de les idees expressades i, en general, perdre els matisos que aporta l’expressivitat en la llengua oral.

Estructura de l’entrevista Les entrevistes solen tenir una estructura com la següent:

• Titular. Com a titular s’acostuma a recollir una afirmació de l’entrevistat que el periodista considera important o, si més no, atractiva. El titular pot anar complementat per un avanttítol o per un subtítol que informen que es tracta d’una entrevista o que afegeixen alguna dada sobre la personalitat o l’activitat actual de la persona entrevistada.

• Entrada. En les entrevistes, l’entrada sol recollir la presentació de l’entrevistat: nom, edat, dedicació, circumstàncies actuals...

• Cos de l’entrevista. És la sèrie de preguntes i respostes. Les preguntes se solen destacar en negreta.

Tipus d’entrevistes Els dos principals tipus d’entrevista són:

• Entrevista informativa (o de declaracions). És una entrevista objectiva en què el periodista es limita a exposar el diàleg amb l’entrevistat, sense comentaris ni descripcions interpretatives. Recull idees i opinions de la persona entrevistada a propòsit de la seva activitat professional, social, política, artística, etc., relacionades amb l’actualitat. La intenció és informar el públic del que pensa l’entrevistat.

• Entrevista de personalitat. Aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i el tarannà de la persona entrevistada. Tot el text se centra en aquest personatge, encara que, sovint, s’hi incorporen els comentaris del periodista, les seves valoracions subjectives de la manera de ser i de fer del seu interlocutor. L’entrevista de personalitat tendeix a ser més extensa que l’entrevista informativa.

187

831025 _ 0182-0209.qxd

29/3/07

18:09

Página 188


ENTREVISTA A CARLES PUYOL Titular Subtítol

Entrada

Firma

Cos

«Encara tenim fam de títols» El capità blaugrana celebra els èxits del 2006 i es dol de la mort del seu pare Del record de la copa d’Europa guanyada pel Barça a París a la derrota en el Mundial de Clubs celebrat al Japó. D’un gran 2006 en l’àmbit professional al dolorós acomiadament del seu pare, trasat en un accident laboral. Carles Puyol, capità d’aquest Barça triomfant, rea l’any que tot just acaba per al 9 Esportiu i es marca nous objectius i reptes per al 2007. BIBIAN WEGGELAAR / Barcelona –Llàstima que un any tan bo per al Barça acabi amb la decepció del Japó... –Sí, va ser una llàstima perquè era una oportunitat molt bonica, històrica. I estàvem tots molt il·lusionats, no només els jugadors, també l’afició. Tot el barcelonisme en general esperava el títol i en certa manera podríem dir que vam fallar els jugadors. Però aquestes són les coses del futbol i nosaltres sabem que aquest equip encara té corda. Ens hem proposat tornar al Japó ant per Atenes.

–Faci un balanç del 2006 en l’àmbit professional. –Sens dubte, el millor de la meva carrera. Hem guanyat la lliga, la Lliga de Campions i la Supercopa estatal. Ara, perquè tot just acabem de perdre el Mundial de Clubs potser costa una mica més recordar aquells triomfs, però si et pares a analitzar el conjunt, ha estat un dels millors anys, no només per a nosaltres com a grup, sinó per al Barcelona com a club. –Amb tantes emocions que va viure a París, recorda exactament què va ar durant i després del partit? –I tant que me’n recordo, i no ho oblidaré mai. És un dels dies més importants de la meva carrera esportiva. Em quedo potser amb la cara de felicitat de l’equip, dels tècnics i, sobretot, de la gent. En el moment que vaig aixecar la copa d’Europa sabia que havíem guanyat la Champions, però no n’era del tot conscient. No és fins després, quan tornes a casa, que t’adones que has aconseguit una cosa molt complicada i alhora molt especial. –En l’aspecte personal, el 2006 acaba per a vostè amb el dolor per la mort del seu pare...

–Sí, crec que el que va ar va ser el pitjor moment de la meva vida, és clar. Dit això, crec que no hi ha més que mirar endavant. Hi ha moments difícils, i em sembla que per molt que ho intenti explicar, només aquell a qui li a ho entén. Amics meus han at per experiències similars i òbviament estàs al seu costat, però un cop ets a casa fas la teva vida. En canvi, quan et a a tu hi dónes voltes les 24 hores del dia. Hi ha moments que et distreus i estàs bé, però de cop et ve una baixada i és molt difícil. La sort és que he tingut la fortuna d’estar envoltat de gent que m’ajuda. –Un dels pocs partits que el seu pare va veure en directe en un estadi, va ser precisament la final de París... –Sí. Crec que havia baixat a Barcelona un cop a veure’m jugar un partit amb el Barça B, però un cop vaig ser al primer equip, el primer partit que va veure en directe al camp va ser la final de París. Això encara fa tot aquell record més especial, perquè en vam gaudir tots plegats. El 9 Esportiu, 29-12-2006 (Adaptació)

16. Llegeix atentament l’entrevista a Carles Puyol i explica la funció de cadascuna de les parts següents:

• titular • les tres primeres preguntes

• subtítol • entrada • les dues últimes preguntes

■ Creus que és una entrevista informativa o de personalitat? Justifica-ho. 17. Feu grups de treball a l’aula. Els uns hauran de preparar una entrevista objectiva i els altres una entrevista de personalitat a un personatge que tots conegueu, per exemple un professor del vostre centre educatiu. Després de llegir-la a classe, comenteu quines diferències hi ha entre el contingut de l’una i de l’altra. 18. Realitzeu i editeu una entrevista a partir del que heu preparat en l’activitat anterior. Hi podeu combinar preguntes d’actualitat amb altres de més profunditat.

188

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 189


Comprenem, comptem, analitzem i expliquem

Temps lliure, temps de lleure

1. Al migdia, entre les classes del matí i les de la tarda, què fas? a. Miro la tele. b. Xerro amb la família. c. Escolto música. d. Preparo algun treball escolar endarrerit. e. Amb prou feines tinc temps per dinar. 2. Quanta estona a des que plegues a la tarda fins que tornes a casa? a. Entre cinc i vint minuts. b. Una mitja hora, aproximadament. c. Una hora, si fa no fa. d. Més d’una hora. 3. Amb quina freqüència fas activitats extraescolars? a. No en faig. b. 1 o 2 cops per setmana. c. 3 o 4 cops per setmana. d. 5 o més cops per setmana. 4. Si no en fas, a què dediques el temps des que arribes a casa fins que te’n vas a dormir? a. Sobretot miro la tele o escolto música. b. Sobretot faig deures. c. Sobretot connecto l’ordinador o jugo a la consola. d. De tot una mica: estudio, escolto música, xerro amb els de casa…

5. Si en fas, de quina mena són? Si en fas més d’una, marca-les totes. a. Activitat esportiva. b. Curs d’idiomes. c. Informàtica. d. Música. e. Reforç. f. Artística. 6. Quina activitat que no fas t’agradaria fer? a. Arts marcials o esports d’aventura. b. Dibuix o manualitats. c. Teatre o cant. d. Natació. e. Informàtica avançada. f. Altres (quina?). 7. Amb quina freqüència llegeixes durant la setmana? a. Mai. b. Gairebé mai. c. De tant en tant. d. Sovint. e. Cada dia. 8. Et sents estressat/ada? a. No, mai. b. Una mica. c. Depèn del moment: si hi ha exàmens, competicions… d. Sempre: tinc ganes de fer vacances!

189

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 190


19. Un grup de 50 estudiants de 3r d’ESO han contestat l’enquesta de la pàgina anterior. Observa alguns dels resultats que s’han obtingut i respon les preguntes: 3. Amb quina freqüència fas activitats extraescolars?

1. Al migdia, entre les classes del matí i les de la tarda, què fas? 25

50%

a 12%

20

d 14%

15

b 28%

10

5. Si en fas, de quina mena són? Si en fas més d’una, marca-les totes.

40%

c 46%

30%

20%

10%

5

0%

0

a

b

c

d

e

a

b

c

d

e

• Què fan la majoria d’alumnes al migdia? Quin gràfic t’ho indica? • Quants alumnes, dels 50 que han contestat l’enquesta, no fan cap activitat • •

extraescolar? Quants en fan cinc o més? Com ho has sabut? Quantes respostes hi ha a la pregunta 1? I a la pregunta 5? Com pot ser, això? Explica-ho. Pots extreure alguna conclusió, de les dades d’aquests gràfics?

20. Ara respon l’enquesta, individualment i amb sinceritat. ■

Feu entre tots un recompte de les respostes de tots els companys i companyes de la classe.

■ Elaboreu un gràfic estadístic per a cada pregunta, o per a les que us semblin més significatives. Escolliu el tipus de gràfic més adequat per a cada cas. ■

Expliqueu oralment els resultats de cadascuna de les preguntes. Per exemple:

●

Exemple

La majoria de companys amb prou feines té temps per dinar. Són pocs/molts els qui miren la tele o escolten música. Ningú no té temps per fer feines de classe.

■ Analitza els resultats en una breu redacció. Formula alguna hipòtesi pel que fa a les possibles causes. 21. En grups de tres o quatre persones, elaboreu una enquesta sobre les activitats del cap de setmana. eu-la a deu companys i companyes d’altres classes perquè responguin. ■ Feu el recompte de respostes i elaboreu els gràfics estadístics que us semblin necessaris. Després, poseu els resultats en comú amb la classe i analitzeu-los conjuntament. ■ Pots arribar en alguna conclusió, després d’analitzar el resultat de totes dues enquestes? Formula-les per escrit i compara-les amb les de la resta de la classe.

190

f

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 191

22. Escriu aparellades cada paraula i la seva definició:

™™™™™™ gebre

boira

calamarsa

rosada

glaç

borralló

• Condensació de la humitat ambiental que a la nit es diposita en forma de gotes. • Grans petits de glaç que cauen com si fossin pluja. • Aigua que s’ha tornat sòlida a causa del fred. • Barreja de gotes d’aigua amb aire que disminueix la visibilitat. • Petita porció de neu. • Rosada gelada. 23. Escriu els noms dels vents representats en aquesta rosa dels vents: t __ __ __ __ __ __ __ __ __ m __ __ __ __ __ __

g __ __ __ __ l

p __ __ __ __ __

l __ __ v __ __ __

g __ __ __ __

x __ __ __ __

m __ __ j __ __ __ 24. Classifica els noms següents segons si fan referència a un vent suau, a un vent intens i sobtat o a un vent molt fort:

• ventada • tifó

• ràfega • brisa

• ratxa • cicló

• oratge • vendaval

• ventijol • huracà

El vocabulari dels fenòmens meteorològics


25. Copia aquestes oracions i completa-les amb el verb adequat: bufar tronar plovisquejar nevisquejar ventejar gelar

• Ha ............ tota la nit i han caigut molts llamps. • El vent ............ entre els arbres. • No m’he endut el paraigua: sort que només ............ • Avui fa un dia espantós: plou, neva i ............ • Fa tant fred que aquesta nit ............ • Ara ............ però si qualla la neu no podrem sortir.

26. Escriu cada frase feta aparellada amb el seu significat: Cridar el mal temps • Fer més mal que una pedregada • Escampar la boira •

• ejar per distreure’s • Fer mals pronòstics • Ser danyós

27. Classifica aquests adjectius segons si fan referència al fred o a la calor:

• tòrrid • gelat • congelat

• bullent • calent • ardent

• gèlid • glacial • glaçat

• xafogós • canicular • fresc

28. Escriu el fenomen que mesura cadascun d’aquests aparells: termòmetre - penell - anemòmetre - baròmetre - higròmetre

191

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 192


Act. 29 i 30

La juxtaposició i la coordinació En aquesta unitat veurem dos dels tres grans tipus d’oració composta. Es tracta de dos tipus d’oració en què les proposicions que integren l’oració es troben al mateix nivell sintàctic.

Act. 31 i 32

La juxtaposició La juxtaposició de les proposicions que formen una oració composta consisteix a enllaçar-les mitjançant l’entonació, en l’oral, o els signes de puntuació (la coma, el punt i coma i els dos punts), en l’escrit. Exemples: Cada dia circulen més vehicles , les carreteres es col·lapsen. proposició 1

enllaç

proposició 2

Truca a la tieta Carme : espera la teva felicitació. proposició 1

enllaç

proposició 2

En la llengua oral, aquests signes de puntuació equivalen a una pausa breu o un canvi dins d’una corba entonativa. Fixa’t que, si canviéssim els signes de puntuació destacats per punts i seguit, tindríem oracions simples independents amb un període d’entonació diferent per a cadascuna. Pel que fa al sentit, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos, des de la simple suma de significats (Avui és festiu, demà fan el pont) fins a una relació deductiva de causa i conseqüència (Ha deixat la porta ajustada: tornarà aviat).

Act. 33 i 34

La coordinació La coordinació de les proposicions que formen una oració composta consisteix a enllaçar-les mitjançant connectors (generalment, una conjunció coordinant). Exemples: Fan una excursió cada trimestre i van de colònies a l’estiu. proposició 1

enllaç

proposició 2

Es prepararan uns entrepans o buscaran un restaurant econòmic. proposició 1

enllaç

proposició 2

En els exemples que acabem de veure, el connector és un sol mot situat entre les dues proposicions que enllaça. Ara bé, en certs casos la conjunció es reforça amb altres mots (Ens endurem els nostres esquís o bé en llogarem uns) o es dobla i encapçala totes dues proposicions (Ni dormen ni deixen dormir). Pel que fa al significat, les proposicions coordinades poden expressar sentits diversos. Cada significat està en relació amb uns connectors concrets i comporta una classe de coordinació.

192

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 193


Classes de coordinació

Act. 35 - 38

Els tres grans tipus de coordinació segons el significat són la coordinació copulativa, la disjuntiva i l’adversativa.

La coordinació copulativa La coordinació copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si s’afirmen les proposicions, es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions. Buida els prestatges i treu-ne la pols. En canvi, si es neguen, s’utilitza la conjunció ni en totes dues proposicions. Ni assaja amb el piano ni va a les classes de solfeig.

La coordinació disjuntiva La coordinació disjuntiva expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. La conjunció més habitual és o, que es pot reforçar amb bé (o bé) o també apareixent en totes dues proposicions. Exemples: Entres o surts? Parla amb el conserge o bé deixa-li una nota. O tiren llarg o es queden curts... En altres casos, l’alternativa es pot indicar amb adverbis com ara o verbs com sigui encapçalant totes dues proposicions: Ara sembla que se’n surt, ara sembla que empitjora. Sigui ara, sigui més endavant.

La coordinació adversativa La coordinació adversativa expressa la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades. Les conjuncions més habituals són però, sinó i sinó que, i se situen entre les dues proposicions: Avui ha fet més fred però no ha plogut. No es va refiar del seu ajudant sinó que va demanar consell a un amic.

193

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 194


29. Copia les oracions compostes següents i separa les proposicions que les formen. Indica en quin cas les proposicions estan al mateix nivell sintàctic i en quin tenen una relació d’inclusió:

• Hauria de regar la planta que em va regalar l’Engràcia. • El primer plat era acceptable, el segon em va semblar exquisit. ■ En el cas de les proposicions que estan al mateix nivell, quin tipus d’enllaç les uneix? ■ En el cas de la proposició inclosa dins d’una altra, quina funció fa dins de la principal? 30. Fes una llista amb els casos de juxtaposició, de coordinació i de subordinació que trobis en l’oració següent: L’Ernest, que és molt robust, farà de camàlic; l’Oriol, que és més finet, farà el paper de galant, i en Pau podrà fer d’avi si el caracteritzem amb cura. 31. Transforma aquestes parelles d’oracions simples en oracions compostes per juxtaposició de proposicions:

• Dissabte tenim esplai. Diumenge anem d’excursió amb la família. • S’ha d’avisar el tècnic del rentaplats. Fa massa dies que la vaixella no queda eixuta. • Anar amb moto és més ràpid. Anar amb cotxe és més segur. • L’obesitat és una epidèmia. Afecta un percentatge important de la població dels països desenvolupats. 32. Transforma aquestes oracions compostes per coordinació i subordinació en compostes per juxtaposició. Explica quina relació de significat hi ha entre les proposicions enllaçades amb un signe de puntuació.

• Primer posa a bullir l’arròs i seguidament prepara l’aperitiu. • S’han cansat d’anar a esquiar, perquè es aven moltes hores a la carretera. • El transport públic ha millorat molt, però encara tendim a agafar molt el transport privat. 33. Escriu oracions coordinades amb un element de cada columna:

Proposició 1

Connector

Vés-hi amb els teus pares

ni

Les peres són verdes No s’adona del que fa Dorm vuit hores a la nit

o bé però i

Proposició 2 d’aquí a un parell de dies hauran madurat. fa una breu migdiada. que t’acompanyi una amiga. accepta consells de ningú.

34. Indica si l’oració següent està composta per dues proposicions juxtaposades o coordinades i explica per què: No s’ha apuntat a judo, sinó que escollirà un esport de pilota.

194

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 195


35. Escriu oracions que serveixin d’exemple per a les afirmacions següents:

• La primera de dues proposicions coordinades copulatives enllaçades amb ni també • •

ha d’anar encapçalada per ni, no o algun mot de sentit negatiu. La conjunció o que encapçala la primera de dues proposicions coordinades disjuntives, normalment pot ser eliminada. La primera de dues proposicions coordinades adversatives enllaçades amb sinó que ha d’anar encapçalada per un mot de sentit negatiu, com ara no.

36. Les conjuncions i i o, a més de proposicions, també poden coordinar altres elements. Escriu exemples en què aquestes conjuncions coordinin dos sintagmes nominals, dos sintagmes adjectivals, dos sintagmes adverbials, dos sintagmes preposicionals o dos sintagmes verbals. 37. La conjunció coordinant adversativa sinó es pot confondre, ortogràficament parlant, amb si no, és a dir, amb la conjunció subordinant condicional si quan va seguida de l’adverbi de negació no. Fixa’t en les oracions següents i omple els buits amb sinó o si no:

• Afanya’t .......... vols perdre l’últim tren. • No s’hi va encarar, .......... que va mirar de suavitzar la situació. • No està jubilat, .......... a l’atur. • .......... et talles els cabells, aviat no et coneixerem. 38. Explica què indica la coma destacada en les oracions següents:

• El mercat central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres. • En Pau ha tret un notable de tecnologia i la Sílvia , un excel·lent. ■ En quins dels tipus d’oracions que has estudiat es produeix aquest fenomen? 39. Escull l’infinitiu correcte i completa les oracions amb el temps verbal indicat entre parèntesis:

• Aquest preu .......... l’allotjament i mitja pensió (present d’indicatiu incluir/incloure). • Estem .......... des de l’estadi olímpic de París (gerundi emetre/emitir). • No se t’.......... pas de destapar aquest pot! (present de subjuntiu ocurrir/ocórrer). • Els candidats .......... sobre el tema dels impostos (futur debatre/debatir). 40. Identifica el complement directe de les oracions següents i substitueix-lo pel pronom feble adient:

• Sospito que ha tornat d’amagat. • Engega la ràdio, Manel. • Busca feina des de fa tres mesos. • Enganxa cartells d’actuacions musicals. • Acosteu-me allò, si us plau. • M’han tallat el pollastre a quarts.

●

Exemple

Busquem la cabana. 1 La busquem. Penso que caldria doblar la pensió. 1 Ho penso. Vaig enviar sis postals. 1 En vaig enviar sis.

195

831025 _ 0182-0209.qxd

29/3/07

18:09

Página 196


L’accent gràfic de la o i la e Així com la a, sempre que porta accent gràfic, el porta greu o obert (à) i la i i la u el porten agut o tancat (í, ú), en el cas de la e i la o, l’accent gràfic pot ser de les dues maneres: obert (è, ò) o tancat (é, ó). L’ ús d’un o altre depèn de la pronunciació: l’accent greu o obert és per a la e i la o obertes i l’accent agut o tancat, per a la e i la o tancades. Com que no sempre et podràs refiar de la pronunciació, per raons personals o de variació geogràfica, en aquesta unitat estudiaràs la tendència majoritària d’accentuació de la o i la e i també els casos menys freqüents o minoritaris. Accentuació gràfica de la O Tendència general La majoria de paraules agudes que porten accent a la o el porten tancat: ó. La majoria de paraules planes i esdrúixoles que porten accent a la o el porten obert: ò. Exemples de la tendència general Agudes: avió, institució, indicació, estació, blavós, famós... Planes: afònic, tònic, atòmic, antònim, supersònic... Esdrúixoles: lògica, tònica, còmica, rònega, històrica... Casos minoritaris No segueixen aquesta tendència general algunes paraules, que cal recordar: • Agudes: arròs, espòs, repòs, de debò, ressò... i tres d’ús molt freqüent: això, allò i però. • Planes: estómac, furóncol, Gósol, Sóller...; l’infinitiu córrer i compostos (recórrer, transcórrer, discórrer...); algunes formes del verb ser (fóssim, fóssiu, fórem, fóreu). • Esdrúixoles: fórmula, góndola, tómbola, tórtora... Accentuació gràfica de la E Tendència general La majoria de mots que porten accent a la e el porten obert: è. Però, en el cas dels mots aguts, els casos d’accent tancat són força abundants. Exemples de la tendència general Aguts: els numerals ordinals (sisè, setè, vuitè...), els gentilicis (japonès, senegalès, anglès...), els noms de comarques (Penedès, Vallès, Tarragonès...), alguns participis (ès, encès, après, promès...) i alguns mots d’ús freqüent com ara pagès, burgès, perquè, vostè, cafè, espès... Plans: gèlid, estètic, tètric, esplèndid, Fèlix...; alguns infinitius (convèncer, reconèixer, merèixer...) i la 1a i la 2a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu d’alguns verbs: dèiem, fèieu, quèiem... Esdrúixols: anècdota, independència, anestèsia, dècima, histèrica... Casos minoritaris No segueixen aquesta tendència general algunes paraules, especialment formes verbals: • Agudes: la majoria de formes verbals (per tant: faré, digué, mostrés...; compostos de bé i més (malbé, molt rebé, gairebé, també, només...) i mots com ximpanzé, abecé, excés, congrés, revés... • Planes: alguns mots (préssec, préstec, cérvol, feréstec...), alguns infinitius (créixer, néixer, ésser, témer...) i algunes formes verbals: érem, éreu, diguérem, féssiu... • Esdrúixoles: església, cérvola, feréstega, Dénia...

196

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 197


41. Classifica les cinc vocals en tres grups segons el nivell de dificultat de l’accentuació: Grup A Grup B Grup C

És molt fàcil saber quin accent porten. És relativament fàcil saber quin accent porta. És més difícil determinar si l’accent que porta és obert o tancat.

42. Quines són les tres paraules més utilitzades amb un accent a la o que no segueixen la tendència general pel que fa a l’ús de l’accent obert o tancat? 43. Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Després, accentua-les i assenyala les sis que porten l’accent contrari a la tendència general:

• camio • associacio • intencio • optica • atonit

• topic • formula • semito • llobrega • histrionica

• neguitos • fiblo • baco • escorpora • cendros

• conica • napoleonic • incorrer • socorrer • penos

• indomita • resso • Monica • blanquinos • raco

44. Fes el mateix amb aquestes paraules que porten accent a la e:

• cafe • portugues • tambe • llepola • perfida

• medic • nomes • dese • esglesia • perque

• Girones • transgenic • prestec • pressec • Moianes

• etcetera • cinque • Xenia • neerlandes • merit

• celebre • xines • tecnica • analgesic • fertil

45. Busca, en les pàgines d’ortografia de les unitats 2 i 3, exemples de participis i infinitius amb una e o una o accentuada. Quin tipus d’accent porten? 46. Busca, en les pàgines d’ortografia de la unitat 4, com solen ser els accents diacrítics (oberts o tancats), especialment en les formes verbals. Escriu-ne alguns exemples. 47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

E

l poble on va néixer i créixer la meva àvia ha quedat pràcticament exclòs dels mapes. I això que jo el vaig conèixer en una època de màxima activitat comercial que es concentrava en el mercat setmanal. De la plaça de l’església sortia un carreró estret i llòbrec, conegut popularment com el carrer de l’agutzil. De debò, però, es deia carrer de Napoleó ja que, segons la tradició, amb més o menys veracitat històrica, el gran militar francès va ar una nit a la casa que avui duu el número deu. Al capdavall, el carrer s’eixamplava una mica i desembocava a la plaça de la verdura. Un pagès de cara colrada oferia la seva mercaderia sota els tímids rajos matiners que es filtraven entre les cases. Els préssecs de la contrada eren cèlebres per la seva dolçor. La població no hauria tingut cap interès si no hagués estat per aquella fruita estiuenca que esperàvem d’any en any.

197

831025 _ 0182-0209.qxd

29/3/07

18:09

Página 198


Les abreviacions: abreviatures i símbols Una abreviació és la representació d’un concepte o d’una o més paraules de manera escurçada o simplificada. Els tipus més habituals d’abreviacions són les abreviatures, els símbols, les sigles i els acrònims.

Les abreviatures Una abreviatura és una abreviació formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules representades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals. Poden ser simples o compostes, segons si representen una paraula o més d’una. Normalment, al final de l’abreviatura es posa un punt i, en alguns casos, una barra. Exemples: carrer

pàg. per ordre p.o.

c/, c.

sense número

pàgina

s/n

Els símbols Un símbol és una abreviació establerta per convenció i no subjecta a cap regularitat concreta. Sovint són internacionals i estan fixats per organismes oficials. Els símbols solen estar relacionats amb la ciència i la tecnologia. Alguns són signes no alfabètics, i altres són lletres que en alguns casos s’escriuen amb majúscula o amb minúscula. Són invariables i sempre s’han d’escriure sense punt final. Exemples:

H cal

' b

hidrogen

minut

caloria

byte

48. Relaciona cada paraula amb la seva abreviatura: senyor certificat abril doctora a compte

• • • • •

• cert. • sr. • abr. • a/c • dra.

49. Copia les oracions següents i substitueix els mots en cursiva per l’abreviatura o el símbol corresponent:

• El capítol V tracta sobre l’economia del Tercer Món. • Durant el segle XX es van produir grans avenços tecnològics. • Ingressa’m els diners, si us plau, al compte corrent 0708000045. • L’entrevista amb l’escriptor apareix en el butlletí 34. • La temperatura actual és de 24 graus centígrads.

198

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 199


50. Escriu les abreviatures que corresponen a les adreces següents:

• Carretera de Vic, 3, baixos dreta • eig de Barcelona, 2, segon primera • Avinguda de Palamós, 23, tercer quarta 51. Busca en aquesta sopa de lletres els mots que corresponen a les abreviatures següents:

• etc. • nre. • rnt. • tel. • set. • mpal. • cia. • art. • apt. • dte.

D S A

T

R

R

E M

I

T

T

L O O L

A

E

R

T

A D O A D

I

E

J

A

R

I

C

L

E

D E M R

I

E

L

R

S

A M P

O T

R

S D B A O

T

E D E

S C O M P

T

E A R H

P

C

F

O

S O E A A

E

P U A X

R

T

C

I

P A

S

E

R M C A

R

T

E

T

F

N

L

P

O R

E

A A M A O Y

N T M P M U N I

I I

E N T

L

R M

N B

G D

T

Y D N

I

P O R

C E

C

I

E

S

N E O V

D A

L

I

E

A P

A

R

E

F

E

R

T A T

T

52. Escriu, en la forma masculina i femenina, les abreviatures dels ordinals que corresponen als nombres següents:

•1 •2 •3

•4 •5 •6

•7 •8 •9

• 10 • 18 • 21

53. Escriu aparellats cada símbol amb el seu significat: O % ºC W $ £ €

• • • • • • •

• grau centígrad • watt (unitat de potència) • dòlar • euro • lliura esterlina • oxigen • tant per cent

54. Busca informació sobre les diferents maneres de representar els símbols de les hores, els minuts i els segons i escriu totes les possibilitats que trobis per a les indicacions horàries següents:

17:48:02 09:45:15 12:07:25

199

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 200


La poesia sobre la vida i la mort

Tot l’enyor de demà A Marià Manent Ara que estic al llit

I les dones del barri

malalt, estic força content. –Demà m’aixecaré potser, i heus aquí el que m’espera:

matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d’un altre cireres vermelles.

Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent. I el carter que si a i no em deixa cap lletra m’angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l’aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

200

I després l’adroguer, que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els hi diu: –Ja ho té tot? I les noies somriuen amb un somriure clar, que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous i no anirà a l’escola. I els cavalls assenyats i els carreters adormits sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut.

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 201


I el pa, posat a taula. I l’escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços. Tot això bé m’espera si m’aixeco demà. Si no em puc aixecar mai més, heus aquí el que m’espera: –Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort. JOAN SALVAT-PAEIT, L’irradiador del port i les gavines

lletra: carta aeroplà: avió baume: aroma intens, perfum fressa: soroll vela: lona, tela forta que cobreix la càrrega

Si m’haguessis fet néixer gra de blat Si m’haguessis fet néixer gra de blat, que seria senzill d’arribar a ser una espiga! Llucar, créixer, florir, en l’aire assolellat, entre olivers, en una terra antiga. Si m’haguessis fet néixer raig de llum, d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna, m’hauria estat donat de no triar el meu rumb: el meu destí fóra una recta eterna. Però m’has creat home, fecund, fort. Has obert un camí a la meva mesura, i a cada instant he de buscar l’estel del nord en la nit nostra, viva, però obscura. Tinc por –tinc confiança. Servitud no hi hauria més dura que la de l’home lliure si, tant més fatigat com més s’hagués perdut, pogués perdre el repòs del teu somriure. MÀRIUS TORRES

llucar: brotar servitud: dependència, esclavatge

201

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 202


La poesia sobre la vida i la mort Un dels temes més presents en la poesia és la reflexió sobre la vida i la mort. Aquestes realitats essencials de l’ésser humà són abordades des de punts de vista molt diversos. En aquesta unitat, concretament, estudiaràs dues mirades poètiques diferents, l’una basada en la vida quotidiana i l’altra en la creença religiosa.

La poesia de la vida quotidiana La creació poètica a partir de les experiències que el poeta té en la vida quotidiana dóna lloc a un gran ventall de temes poètics, entre els quals destaquen els següents:

• La reflexió personal sobre la vida i la mort, i el sentit que tenen totes dues. El poema de Joan Salvat-Paeit que has llegit és un exemple de la visió íntima de la vida i de la mort que el poeta va elaborar durant la seva malaltia.

• La família i els amics. Aquests temes es tradueixen sovint en poemes dedicats o en elegies fetes en ocasió de la pèrdua d’un ésser estimat.

• La natura, el paisatge i els viatges. La contemplació de la natura, del paisatge habitual del poeta o de les ciutats o països als quals ha viatjat és un altre dels motius recurrents a partir dels quals els poetes reflexionen sobre la vida, el pas del temps, etc.

La poesia religiosa Parlem de poesia religiosa quan un ésser transcendent com és Déu té un paper important en la reflexió sobre la vida i la mort que fa el poeta. La poesia religiosa pot estar dirigida a la mateixa divinitat o, simplement, referir-s’hi. Al llarg de la història, la poesia religiosa ha consistit en una lloança de Déu i dels sants cristians, però també en una interpel·lació de l’home a Déu o, fins i tot, en un diàleg obert i sincer entre el poeta i Déu. En el segon poema que has llegit, per exemple, Màrius Torres reflexiona sobre la naturalesa humana i la seva relació amb la divinitat a qui s’adreça.

55. Quina paradoxa conté el títol del poema de Joan Salvat-Paeit? Relaciona aquesta contradicció lògica amb una circumstància de la vida del poeta. Busca informació sobre la seva biografia. 56. Rellegeix el poema Tot l’enyor de demà i analitza qui és el destinatari de la reflexió: és el mateix al llarg de tota la composició? Explica-ho. 57. Detecta i explica la funció que tenen aquestes dues figures retòriques en el poema:

• enumeració

• polisíndeton

■ En quin vers s’acaba la utilització d’aquests dos recursos? Per què? 58. Explica el sentit dels quatre versos finals en relació amb tot el poema.

202

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 203


59. Ara llegeix el poema de Màrius Torres i respon les preguntes següents:

• A qui s’adreça el poeta al llarg de la composició? • Com hauria estat la vida del poeta si hagués estat un gra de blat? • Quin seria l’avantatge més important de ser un raig de llum? • En què consisteix, però, de fet, la natura humana? • Quins dos sentiments contradictoris expressa el poeta al començament •

de l’última estrofa? Quin és el sentit que té Déu en la vida humana?

60. Explica el sentit de les metàfores següents:

• un camí • la nit nostra

• l’estel del nord • el repòs del teu somriure

61. El pas del temps és un dels temes més freqüents en les composicions poètiques. Llegeix aquest poema de Joan Vinyoli i explica com viu el poeta el pas del temps: Temps Torna’m a la furiosa ió que de mi va fer un altre. Ja no seré mai més el noi que feia jocs. I me n’alegro.

Torna’m, ah, torna’m als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb el eig i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No.

62. Comenta aquests dos poemes de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, comparant les coincidències i les divergències que hi ha entre tots dos: De vell de vella

Gloriola

Altre cop sols, la vida mia, com en el jorn que ens vam casar... S’han fos els cants i l’alegria i restem sols vora la llar.

Ja podem morir tranquils, oh l’esposa venerada! Ja podem morir tu i jo que en el món no hi fem cap falta.

Tots han volat els ocells joves, tots han volat lluny de son niu; s’han espargit les vides noves; restem tu i jo vora el caliu.

La sembrada de l’amor prou ha tret brotada ufana; cada bes un espigó, cada flor una abraçada.

Ja ha saonat altra esperança com en el jorn que ens vam casar: eixuga el plor de l’enyorança... Encara som dos vora la llar!

Eixes flors en nous amors, llavor nova han engendrada. Primavera de mon ser, fes feconda i seràs llarga. Ja podem morir tranquils, oh l’esposa vella i santa! Ja pot caure el tronc ressec, que la vida està arrelada!

203

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 204


Normalització i normativització de la llengua catalana La normalització lingüística del català La llengua catalana és una llengua minoritzada que es troba en una situació de conflicte lingüístic amb les llengües castellana (en els territoris de parla catalana de l’Estat espanyol), sa (a la Catalunya del Nord, sota jurisdicció sa) i italiana (a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya). També al principat independent d’Andorra el català experimenta la pressió del castellà, del francès i, fins i tot, del portuguès, parlat per molts immigrants d’origen portuguès. Dins d’aquest conflicte hi ha elements que afavoreixen la substitució lingüística del català per una de les llengües majoritàries esmentades, però també n’hi ha que fomenten la normalització del català. La normalització lingüística és un procés de canvi social pel qual es pretén recuperar plenament l’ús normal de la llengua amenaçada. En el cas del català, les actuacions que s’han fet i que s’estan duent a terme per aconseguir aquest objectiu són les següents:

• Reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana. – Andorra: el català ha estat sempre l’única llengua oficial. – Catalunya: oficial entre 1932 i 1939 i a partir de 1979. – País Valencià: oficial a partir de 1982. – Illes Balears: oficial a partir de 1983. – Franja de Ponent, el Carxe (Múrcia), Catalunya del Nord i l’Alguer: no oficial.

• Prestigi de la llengua pròpia. El català va tornar a ser una llengua de cultura a partir de la recuperació de la literatura culta que al segle XIX va promoure la Renaixença. També és una eina de promoció personal i de cohesió social per a les successives onades immigratòries que des de principis del segle XX han anat arribant a terres catalanes, especialment al Principat.

• Foment de l’ús de la llengua en els àmbits ocupats per la llengua dominant. A Catalunya, el territori on la normalització lingüística ha avançat més, aquest fet s’ha notat a l’istració pública (Generalitat i ajuntaments), als centres d’ensenyament (escoles, instituts, universitats), als mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdio, televisió, Internet), etc.

La normativització del català L’ establiment d’una normativa de la llengua acceptada per la comunitat que la fa servir és una condició indispensable perquè se’n pugui normalitzar l’ús públic, és a dir, a l’escola, els mitjans de comunicació, els organismes oficials i, en general, en els documents formals, sobretot els escrits. La normativització és la fixació de l’ortografia, la gramàtica i el diccionari oficials de la llengua. La primera normativització del català va tenir lloc durant el primer terç del segle XX, amb la figura cabdal del gramàtic Pompeu Fabra.

204

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 205


L’ any 1907, el polític Enric Prat de la Riba funda l’Institut d’Estudis Catalans, autoritat encarregada de la fixació de la normativa del català. Treballant en el marc de la Secció Filològica d’aquest organisme, Pompeu Fabra va publicar tres obres normatives bàsiques:

• 1913: Normes ortogràfiques. • 1918: Gramàtica catalana. • 1932: Diccionari general de la llengua catalana. Aquestes obres de referència van ser acceptades, amb alguna adaptació, arreu de les terres de parla catalana. Posteriorment, tot i les dificultats derivades de la persecució de la cultura catalana durant el franquisme, van ser revisades, modificades i ampliades per adaptar-les a l’evolució de la llengua. Actualment la normativa oficial del català (ortografia, gramàtica, diccionari) es pot consultar a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans: www.iec.cat.

63. Explica a què atribueixes que el català assolís l’oficialitat a Catalunya als anys trenta del segle XX i que al País Valencià i a les Illes Balears calgués esperar mig segle més. ■ Per què creus que no és oficial a la Franja de Ponent ni a la petita àrea murciana del Carxe? 64. Comenta com explicaries a una persona immigrant, especialment castellanoparlant, a qui l’aprenentatge del català pot semblar-li una dificultat afegida, que saber català és, a la llarga, un avantatge per a ell i per a la seva família. ■ Què penses que pots fer tu personalment per afavorir aquest aprenentatge? 65. Classifica aquests àmbits en tres columnes, segons el nivell de normalització que creguis que hi ha assolit la llengua catalana:

• escola • jutjats • Internet

• ràdio • cinema • món laboral

• ajuntament • televisió • teatre

• Generalitat • premsa • jocs d’ordinador

Nivells de normalització Alt

Mitjà

Baix

66. Connecta’t a la pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans (www.iec.cat) i fes una breu ressenya sobre els continguts d’aquesta pàgina, amb una incidència especial en els que es refereixen a la llengua. ■ Consulta al diccionari normatiu que trobaràs en el menú principal d’aquesta pàgina cinc de les paraules que has après en l’apartat de vocabulari d’aquesta unitat. ■ Guarda’t en la teva carpeta de pàgines preferides aquest accés al diccionari oficial de la llengua catalana i fes-lo servir quan necessitis saber el significat d’alguna paraula.

205

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 206

Avaluació Multa d’aparcament A l’oficina d’Infraccions d’Aparcament hi havia una llarga filera de finestretes, però només n’hi havia una d’oberta, i Conrad es va haver de posar al final d’una cua llarga i lenta en una altra habitació trista entre gris i beix amb llums fluorescents. Va trigar quaranta minuts a arribar a la finestreta, on una dona demacrada, la mateixa personificació de la Paciència Abusada, el va informar que havia de pagar trenta dòlars addicionals. Va quedar bocabadat. Trenta dòlars, per què? Per aparcar damunt la vorera. Allò s’afegia als trenta dòlars per aparcar en una zona vermella i tot plegat sumava 60 dòlars de multa que hauria de pagar per treure el cotxe del dipòsit. Al dipòsit hauria de pagar, a més, 77 dòlars en concepte de grua. Tot plegat, feia 137 dòlars, i només en tenia 107 i 15 centaus. I no s’acabava aquí. El dipòsit... Tota l’estona havia suposat que el dipòsit era una instal·lació municipal al centre de la ciutat. Ara l’informaven que el cotxe era al pàrquing particular de la companyia de grues. On era? A l’avinguda Keeler, a Oakland Est. Conrad només sabia una cosa d’Oakland Est: hi havia les barriades més pobres. Tenia el cotxe al fons de les pitjors barriades! Va pagar els 60 dòlars i va abandonar l’Oficina d’Infraccions d’Aparcament amb el permís a la mà, 47 dòlars i 15 centaus a la butxaca, un cor accelerat i un problema greu. Com podia aconseguir 29,85 dòlars més? L’única possibilitat d’aconseguir els diners era tornar a trucar a Jill, una perspectiva del tot aterridora. Suposant que els tingués, com els hi podia enviar? Per transferència? Havia embolicat tant la troca que ni tan sols podia fer la trucada. Només tenia quinze centaus en moneda. Si hagués comprat un diari en comptes d’una barra de xocolata amb ametlles naturals LAD Schoter, ara tindria vint-i-cinc centaus. D’esma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes un bitllet de dòlar... Dues illes, tres illes, quatre illes... notava, o es pensava que notava, com li augmentava la pressió sanguínia. Al final, un petit quiosc. No va gosar demanar canvi. Va comprar un exemplar de l’Oakland Tribune que li va costar cinquanta centaus. Per a consternació seva, el propietari li va tornar de canvi una moneda de cinquanta centaus. Una moneda de cinquanta centaus... no l’etia un telèfon públic! Tan sols després de molts precs, l’home va acceptar de canviar-la per dues monedes de vint-i-cinc. Quan se n’havia allunyat, Conrad va llençar el diari en un contenidor de la cantonada. Tenia dos bitllets de vint dòlars, un de cinc, un altre d’un, dues monedes de vinti-cinc centaus, una de deu i una de cinc. Es va posar a caminar de nou. Va trobar un telèfon. Hi va dipositar una moneda de vint-i-cinc. No res, inútil. Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar l’aparell amb la base del palmell. El va envair el pànic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven. El cor li anava a mil. Hi va dipositar amb cautela l’última moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinació a Jill... i li va explicar tota la trista història. TOM WOLFE, Tot un home (Adaptació)

206

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 207

67. Indica si les proposicions que integren l’oració composta següent estan enllaçades per juxtaposició, coordinació o subordinació: D’esma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes un bitllet de dòlar... 68.

De quin tipus és l’oració composta Notava, o es pensava que notava...? coordinada copulativa

coordinada disjuntiva

coordinada adversativa

69. Separa les proposicions que formen l’oració següent, identifica els connectors que les enllacen i indica quina relació de coordinació hi ha: Tot plegat, feia 137 dòlars, i només en tenia 107 i 15 centaus. ■ Fes el mateix amb aquesta altra oració composta, més complexa: A l’oficina d’Infraccions d’Aparcament hi havia una llarga filera de finestretes, però només n’hi havia una d’oberta, i Conrad es va haver de posar al final d’una cua llarga i lenta en una altra habitació trista entre gris i beix amb llums fluorescents. 70. Localitza els verbs de les oracions de l’activitat anterior, indica si hi ha algun verb impersonal o alguna perífrasi verbal i, si fos el cas, què expressa la perífrasi verbal. 71. Explica la relació sintàctica que hi ha entre les proposicions que formen aquesta oració composta: Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar l’aparell amb la base del palmell. 72.

Indica quins tipus de coordinació trobes en l’oració composta següent:

Hi va dipositar amb cautela l’última moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinació a Jill... i li va explicar tota la trista història. coordinació copulativa

coordinació disjuntiva

coordinació adversativa

73. Separa les proposicions que formen l’oració composta següent i explica’n l’estructura sintàctica. Es troben al mateix nivell sintàctic totes les proposicions? El va envair el pànic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven. 74. Escriu la norma que explica l’accentuació gràfica de cada una d’aquestes sèries de paraules:

• habitació, personificació, pressió, destinació • dòlars, dipòsit, història • allò, però • paciència, transferència, telèfon • només, tingués, hagués 75.

Escriu l’abreviatura d’aquestes paraules:

• avinguda

• municipal

• companyia

207

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 208

Activitats complementàries GRAMÀTICA 76. Indica quin tipus de coordinació presenten aquestes oracions:

• Han anunciat pluges però no ha caigut ni una • • • • •

gota. Ni participa a la classe ni fa els deures. Afronta el problema o canvia de feina. Surt de l’escola i a per cals avis. Trucaré sigui avui, sigui demà. No va venir amb la colla sinó que se’n va anar només amb la Mireia.

77. Transforma aquestes oracions compostes per juxtaposició en oracions compostes per coordinació.

• Escriu amb lletra ben clara: s’entendrà millor. • El nivell de l’aigua pujava ràpidament; •

nosaltres estàvem a recer. S’emportarà el premi, quedarà finalista...

78. Identifica la conjunció coordinant de cada oració. Després, tradueix les oracions al castellà i explica quines diferències ortogràfiques observes pel que fa als connectors.

• Penja la jaqueta i a al menjador. • Escriviu el vostre nom complet i indiqueu la • • •

vostra professió. Recordes tots els detalls o oblides el més important. No aniré a visitar-lo, però li trucaré per telèfon. L’Andreu no ve amb cotxe, sinó que ve amb bicicleta.

ORTOGRAFIA 79. Copia aquestes paraules afegint-hi l’accent que hi falta:

• creixer • diposit • terbol • progres

208

• interes • quilometre • gloria • aixo

• polvori • ximpanze • raco • merce

80. Explica per què les paraules següents porten accent tancat o obert i escriu tres casos més de cada tipus:

• japonès • desè

• grogós • Barcelonès

81. Escriu les formes verbals següents i observa com s’inverteix la tendència general de l’accentuació:

• Del verb ser: – 1a i 2a plural de l’imperfet d’indicatiu – 1a i 2a plural del at simple – 1a i 2a plural de l’imperfet de subjuntiu

• D’un verb model (per exemple, témer) i del verb auxiliar haver: – 3a singular i 1a i 2a plural del at simple – 1a singular del futur – 1a i 3a singular i 1a i 2a plural de l’imperfet de subjuntiu

LÈXIC 82. Escriu aparellats el dia de la setmana i l’abreviatura corresponent: dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

• • • • • • •

• dv. • dj. • dt. • dl. • ds. • dg. • dc.

83. Escriu les paraules que corresponen a les abreviatures següents:

• am • aj. • (a)

• pm • aC • núm.

• aprox. • dept. • p. ex.

84. Indica el significat dels símbols següents, que corresponen a pesos i mesures:

•A •r • MHz

•a •V •t

• km/h • CV • cm3

831025 _ 0182-0209.qxd

21/3/07

08:56

Página 209

Conceptes clau de la unitat Juxtaposició. Estructura d’oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades mitjançant canvis en l’entonació o signes de puntuació.

Abreviació. Representació d’una o més paraules de manera escurçada o simplificada. Abreviatura. Abreviació formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules representades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals.

Normalització lingüística. Procés de canvi pel qual es pretén recuperar plenament l’ús normal d’una llengua amenaçada o minoritzada.

Coordinació. Estructura d’oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades amb un connector.

Normativització. Procés de fixació de l’ortografia, la gramàtica i el diccionari oficials d’una llengua.

Coordinació adversativa. Coordinació que expressa la contraposició dels significats de les proposicions coordinades.

Símbol. Abreviació establerta per convenció i no subjecta a cap regularitat concreta. Sovint són internacionals i estan fixats per organismes oficials.

Coordinació copulativa. Coordinació que expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Coordinació disjuntiva. Coordinació que expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Entrevista. Gènere periodístic dialogat en què una persona (entrevistador) fa preguntes i la persona entrevistada les respon.

ENTRETENIMENTS Si resols el joc de l’escaquer trobaràs el nom de dues persones i un document molt importants per a la normativització del català. 1

1

2

3

4

5

6

2

12

13

14

15

16

21

3

29

30

31

32

33

34

7

8

9

10

11

17

18

19

20

25

21

22

28

23

24

48

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

25

26

27

45

46

47

28

Definicions 42

2

20

35

39

10

28

7

11

4

38

17

45

23

41

31

32

5

9

40

46

34

44

6

12

29

25

33

1

36

43

3

15

18

22

27

24

21

30

16

19

14

26

8

Dona que es dedica professionalment a la fotografia. 13

37

D’una manera popular.

Treuen una part de la mel del rusc de les abelles. 47

Sotmeteres (algú o alguna cosa) a repressió.

Faria el badoc.

209

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

8 Hi ha molts col·lectius que treballen per millorar les condicions de vida de persones d’arreu del món, especialment en països considerats del Tercer Món, que pateixen mancances de tota mena. Una de les mancances més greus és la sanitària. Com podem conèixer les activitats que duu a terme una ONG com Farmacèutics sense Fronteres? Doncs entrevistant un dels responsables d’aquesta organització.

09:21

Página 210

Progressos evidents Àngel Huélamo, director tècnic de l’organització Farmacèutics sense Fronteres

«Cal posar fi a la idea que ajudar és oferir caritat» Ángel Huélamo ha tornat fa pocs dies d’un periple per països de Sud-amèrica en els quals Farmacèutics sense Fronteres (FSF) fa el seu treball. Aquesta veterana ONG té l’objectiu de prestar ajuda sanitària a poblacions que sofreixen les conseqüències de la pobresa en la salut. Amb seu a diferents llocs del món, aspira a aconseguir que els medicaments bàsics deixin de ser productes de luxe, amb el convenciment que es pot estendre una xarxa de repartiment de genèrics autònoma i justa. Fa un temps FSF va deixar de demanar medicaments donats per la població perquè restava eficàcia a la seva missió i avui és la mateixa indústria farmacèutica la que els proveeix de fàrmacs. La seva funció consisteix a col·locar les partides al lloc de destinació i a formar la població per dotar-los d’autonomia. Huélamo narra amb satisfacció els avenços dels últims lustres, destaca que les persones que reben l’ajuda queden capacitades per continuar la tasca, però lamenta les polítiques d’alguns països, en què les dificultats més grans es troben en uns governs més interessats a fer negoci que a servir els seus ciutadans. –Les dades evidencien que al nostre país es consumeixen molts medicaments, però el consumidor té informació del que pren? –En general sí, sobretot pel que fa als medicaments bàsics. El problema és l’ús que se’n fa. Primer, recorrem amb massa facilitat als fàrmacs, sobretot per automedicar-nos, i a més som molt anàrquics a l’hora de seguir un tractament. La majoria de pacients no prenen els antibiòtics durant el nombre de dies prescrit. Quan s’acaben els símptomes del malestar abandonen el tractament i això en disminueix l’eficàcia. Així mateix, hi ha una infravaloració del farmacèutic com a professional sanitari capacitat per

210

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 211


exercir l’atenció al pacient. S’oblida que el farmacèutic pot oferir un assessorament gratuït per a malalties lleus, o bé derivar a una consulta d’atenció primària un pacient que no dóna importància a un símptoma i podria tenir-ne. –Aquesta infravaloració, ¿no pot ser deguda al fet que a les farmàcies comparteixen espai medicaments i productes generals? –Tots els productes que s’hi venen, inclosos els que no són medicaments, tenen un permís concret i són sotmesos a un control estricte perquè es puguin comercialitzar en una farmàcia. A això s’afegeix que qui entra en una farmàcia no ho fa com si ho fes en un altre comerç, sinó amb l’expectativa de rebre assessorament del professional que l’atén. –Es destinen molts diners a la investigació de cremes anticel·lulítiques, per exemple, mentre que la penicil·lina és un producte de luxe en alguns països. ¿Quin paper té en això Farmacèutics sense Fronteres? –La nostra missió és aconseguir que els fàrmacs inclosos en la llista de medicaments essencials confeccionada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), arribin a tot el món. Per això comptem amb l’ajuda de la indústria farmacèutica. En els nostres inicis es va debatre sobre la conveniència de recórrerhi, però vam decidir no entrar a qüestionar la seva activitat. Entenem que com a entitat empresarial que és la mouen interessos de mercat. Encara més, en alguns projectes són les nostres millors aliades mitjançant la donació de fàrmacs, i fins i tot algunes vegades fan totes les gestions necessàries per col·locar enviaments a les duanes. –Precisament denuncien que és a les duanes on troben més problemes. Per què? –Per la mala política i per la corrupció que hi ha. De vegades es retenen contenidors a les duanes, només per exigir que els abonem més aranzels. Això retarda l’entrada al país d’una partida de medicaments que està esa i amb tots els papers en regla, però aquest retard reporta beneficis abundants als qui istren les duanes. Altres vegades ens trobem que han canviat la llista de medi-

Enviament de medicaments a Burkina Faso.

caments que et el país sense donar raons per fer-ho, amb la qual cosa s’embarga determinat fàrmac, que es perd. Encara que costi dir-ho, les dificultats més grans ens les imposen els governs dels països on volem arribar. –Una vegada dins, ¿no ensopeguen amb interessos de les mateixes indústries o amb les farmàcies del país? –El nostre radi d’acció no són les grans ciutats. En totes hi ha oficines i laboratoris. Les nostres aspiracions són més modestes, volem arribar a àrees en què la població ha de recórrer molts quilòmetres per poder aconseguir un fàrmac bàsic. La manera d’actuar consisteix a recórrer zones amb el que anomenem una farmaciola, és a dir, un petit contenidor ben assortit i accessible a l’economia de la societat a la qual ens dirigim. Precisament, el cost econòmic dels medicaments és la seva principal dificultat. Un dispensari social no sol tenir problemes d’actuació si es limita a oferir el més bàsic de tot, i a evitar entrar en competència amb farmàcies particulars de la zona. –En aquesta línia, les ONG intenten involucrar persones autòctones en les seves activitats. Troben la manera de fer-ho? –En alguns països es mantenen paràmetres de caritat. Però així no s’aconsegueix el propòsit final d’abastiment autònom, l’únic que fa possible un repartiment real i just. La nostra forma d’actuar va encaminada a atendre la població

211

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 212


Intervenció a Sri Lanka després del tsunami del desembre del 2004.

que ho necessita, però intentant en tot moment dotar-los dels mitjans necessaris perquè la gestió del repartiment sigui autònoma. –No és estrany que una persona que viatja a Àfrica o a Sud-amèrica es plantegi la conveniència de portar medicaments per donar-los allà. Què li sembla? –Si es tracta d’un particular, li diria que, seguint les instruccions de l’OMS, és millor que no ho faci. A més d’introduir un producte sanitari sense posar-ho en coneixement de les autoritats, fet que li pot generar un problema seriós, el turista rarament arriba a connectar amb els qui aspira a ajudar. D’altra banda, ¿quin fàrmac porta, en quina llengua està escrit el prospecte i per a què és? Quan fèiem recollida de medicaments entre particulars havíem de seleccionar els productes, perquè en trobàvem alguns contra el colesterol, per exemple, inútils en llocs en què la pandèmia és la fam o la desnutrició. De tota manera, és més habitual que un col·lectiu tingui la iniciativa d’enviar medicaments. Llavors oferim la nostra ONG com a via. És la manera més pràctica de portar endavant el tema perquè la burocràcia a què t’enfrontes és enorme. –Si del que es tracta és de pal·liar una crisi fruit d’una tragèdia o una catàstrofe, com actuen?

212

–L’experiència ens diu que el més eficaç és treballar amb altres ONG. En el cas del tsunami asiàtic, nosaltres ens vam posar en e amb Missatgers de la Pau, que ja estaven treballant a la zona, i va ser a ells a qui vam enviar les donacions que vam gestionar. –¿Serveixen els mateixos medicaments en qualsevol lloc del món? –En termes generals, sí. Ara, als països desenvolupats necessitem antibiòtics de tercera generació, més forts i, per cert, amb més efectes secundaris. Però la medicina de prevenció, que és la més eficaç, serveix igual a tot arreu. Són cada vegada més els països en disposició de posar en marxa campanyes infantils de vacunació amb les quals protegeixen la seva població. –Precisament se sent dir els últims temps que a causa de la immigració i del moviment de persones pel món, s’estan important malalties, o reapareixen patologies que es pensaven superades. Tenen constància d’això? –Excepte les malalties tropicals o exòtiques que es pot emportar un viatger, és molt difícil afirmar que s’importen o s’exporten malalties. Revista Consumer (Adaptació)

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 213



• periple • genèric • lustre

• anàrquic • aranzel • embargar

• ensopegar • autòcton • paràmetre

• pandèmia • pal·liar • patologia

2. Completa les oracions següents amb l’opció més adequada:

• Els medicaments bàsics són els que... tenen com a base un altre medicament. es consumeixen o es recepten habitualment. milloren, bàsicament, el mal de cap.

• Els medicaments genèrics són els que... tracten malalties epidèmiques estan generalitzats entre la població es venen sense marca comercial

L

i c m t s

3. Copia aquestes definicions i completa-les amb el mot adequat:

™™™ un antibiòtic

la penicil·lina

un fàrmac

• …....…… és qualsevol medicament. • …....…… és una substància química o natural que combat o elimina els microorganismes. • …....…… és el nom gèneric de determinats compostos d’origen natural o sintètic, efectius contra els bacteris i els fongs. 4. Quina funció fa l’entrada de l’entrevista?

• Resumeix íntegrament l’entrevista posterior. • Presenta l’entrevista amb el responsable de Farmacèutics sense Fronteres. • Presenta la tasca de cooperació que duu a terme aquesta ONG. • No té res a veure amb l’entrevista. 5. Busca en aquesta entrevista fragments que tinguin característiques dels textos argumentatius. Selecciona’ls i explica-ho.

213

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 214


INTERPRETAR EL TEXT 6. Expressa la teva opinió sobre el títol que encapçala l’entrevista: ¿Creus que justifica els principis que guien Farmacèutics sense Fronteres? 7. Indica si és cert (C) o fals (F) que aquestes afirmacions corresponen a la persona entrevistada:

• Farmacèutics sense Fronteres desenvolupa les seves activitats a tot el món. • FSF forma la població en la gestió autònoma del repartiment de medicaments. • L’ús dels medicaments que es fa al nostre país és l’adequat. • En el nostre país no es valora prou la tasca del professional farmacèutic. • Els habitants dels països desenvolupats són poc resistents als antibiòtics. • Els països poc desenvolupats activen campanyes de vacunació infantil. • L’OMS vetlla perquè hi hagin uns medicaments considerats essencials. • Els laboratoris farmacèutics investiguen molt per al Tercer Món. • Els turistes no haurien de dur productes sanitaris a l’Àfrica o Sud-amèrica. • Cal la col·laboració entre les ONG per gestionar les donacions de medicaments. 8. Desenvolupa aquests raonaments, que fa el director tècninc d’FSF:

• La indústria farmacèutica es mou per interessos de mercat, però és una bona aliada en la • •

tasca d’aquesta ONG perquè... La corrupció i la mala política que imperen en determinats països retarden el lliurament de partides de medicaments perquè... FSF vol arribar a aquelles àrees on no arriben els fàrmacs bàsics i per això la seva manera d’actuar consisteix a...

9. ¿Consideres que l’entrevistador formula les preguntes de manera que facilita els raonaments de la persona entrevistada? Per què?

a

M e m f g 214

REFLEXIONAR I AVALUAR 10. ¿Creus que els problemes amb què es troben els membres d’FSF són importants a l’hora de dur a terme la seva missió? 11. Tria les dues idees expressades per l’entrevistat que t’hagin impressionat més i explica’n els motius. 12. Quin objectiu bàsic creus que es pretén aconseguir amb l’entrevista al responsable d’aquesta ONG? Consideres que l’ha aconseguit? 13. Explica què respondries a algú que afirmés que l’arribada massiva de persones d’altres continents pot fer-nos encomanar malalties que ja estaven eradicades.

EXPRESSAR-NOS 14. Elabora un eslògan que inciti la població a fer un consum responsable dels medicaments. 15.

Busqueu informació sobre algunes malalties que afectin els països del Tercer Món i que estiguin eradicades en els països desenvolupats. Després, feu-ne una llista i expliqueu-ne algunes a la resta de companys i companyes.

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 215


Els gèneres periodístics d’opinió Els gèneres periodístics d’opinió són textos argumentatius publicats als mitjans de comunicació en els quals els periodistes o els col·laboradors d’aquestes empreses informatives expressen la seva visió d’uns fets o d’una realitat social determinada. Hi ha diversos gèneres periodístics d’opinió:

• L’article d’opinió. S’hi expressa l’opinió de qui el signa, que no necessàriament ha de coincidir amb el del mitjà de comunicació on es publica. Pot ser des d’un breu apunt sobre l’actualitat fins a articles més llargs i aprofundits. Solen aparèixer a la secció d’opinió dels diaris o també distribuïts en les diverses seccions de política, societat, economia, internacional... destacats al costat de les notícies corresponents. També en els mitjans audiovisuals apareixen articles d’opinió. Cada cop més, en els articles d’opinió figura l’adreça electrònica de l’autor, cosa que permet que el lector pugui adreçar-li algun comentari. Vegem un exemple d’article d’opinió:

Què trien els nens i les nenes? M’agradaria que m’arribés algun estudi sobre quins regals han demanat als Reis Mags, aquest any, els nens i les nenes. Per separat, vull dir. Tot i que ja fa bastants anys que hi ha veus igualitaristes que afirmen que hi ha una discriminació per part dels pares i de la publicitat comercial, no sembla que la denúncia hagi produït gaires efectes. Penso que si hi ha tradicionalment regals per a nens i per a nenes, aquesta distinció té un estimable percentatge que és natural, i no forçat. No vull dir que no hi hagi casos de discriminació, però penso que només serà apreciable en determinades joguines. Però no conec dades d’una possible evolució, i per això m’agradaria disposar d’una investigació solvent. Abans, per exemple, era típic que els nens demanessin cotxes. Els cotxes eren regals masculins. Socialment, la realitat ha canviat moltíssim. El percentatge de dones que condueixen un automòbil és molt elevat. Aquesta evolució ha fet que les nenes també demanin cotxes per Reis? Ho dubto. En l’èxit actual de les anomenades consoles amb jocs, les nenes hi tenen un paper important? Perquè avui l’ús d’aparells tecnològics no és pas exclusiu dels homes. Hi ha tot un món informatitzat que les dones s’han fet seu, i en què demostren una aptitud excellent. Què ens dirien les enquestes sobre si les

nenes senten algun desig apreciable per aquestes joguines? Cal tenir en compte que en aquest cas, com en altres, el pes de la tradició no existeix, no hi ha cap educació per sexe sobre aquests regals. El cas de l’antic mecano és diferent. Encara que tinguessin a l’abast aquell joc de peces metàl·liques per construir camions o grues, a les nenes no els interessava en absolut. Perquè ni els ava pel cap ser enginyeres o arquitectes. Ara sí que n’hi ha. I quantes nenes hi ha que demanen jocs de construcció? Són preguntes que em faig des del desconeixement de les peticions que ells i elles han fet en la carta als Reis. Però sospito que hi ha moltes nenes que sí que han demanat un mòbil. Si és així, haurem de rebaixar la importància que s’ha donat als pares en l’elecció de les joguines per als fills, i donar més paper als desitjos dels nens i de les nenes. Per què el mòbil també és un regal femení? Potser perquè des de petites, a les noies els interessa molt la comunicació. JOSEP MARIA ESPINÀS, El Periódico, 3 de gener del 2007

215

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 216


• L’editorial. S’hi expressa l’opinió del mitjà de comunicació sobre algun tema d’actualitat recent. Reflecteix la ideologia de la publicació o l’emissora. Per això, al contrari que la resta d’articles d’opinió, no va signat. L’elabora el consell de redacció del mitjà, format pels caps de les diferents seccions, i el supervisa i, si convé, corregeix, la direcció. L’ editorial sol aparèixer encapçalant la secció d’opinió o obrint un programa de ràdio, especialment en els informatius del matí o del vespre.

• La crítica. S’hi valoren diferents manifestacions artístiques: musicals, teatrals, literàries, cinematogràfiques, etc. Les crítiques són d’actualitat i les elaboren els crítics, periodistes especialitzats en les diferents arts.

• L’acudit i la tira còmica. S’hi expressa l’opinió del dibuixant o ninotaire que signa aquests gèneres, que es caracteritzen per la combinació d’imatge i text i pel to humorístic. En els mitjans audiovisuals, hi ha espais còmics centrats en la sàtira política, social i esportiva, que també creen opinió.

16. Quin fet d’actualitat motiva l’article d’opinió de Josep Maria Espinàs? 17. ¿Creus que l’autor de la columna vol defensar una teoria o, més aviat, posar en dubte una afirmació comunament acceptada? Argumenta-ho. 18. Fes una llista dels diferents exemples que aporta l’autor i explica l’argument al qual dóna cada un. 19. Fes una llista de les expressions i dels recursos expressius que fa servir Espinàs per evitar de ser desqualificat pels qui opinin el contrari que ell. 20. Al marge de la qüestió de la diferenciació o discriminació de gènere, l’autor expressa una opinió personal pel que fa a la tria de joguines. Copia-la i comenta si hi estàs totalment o parcialment d’acord. 21. Escriu un article d’opinió sobre el tema de les diferències de gènere en les aficions dels adolescents. 22. Busca, en un diari imprès o digital, exemples dels diferents gèneres d’opinió i presenta’ls a la classe.

216

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 217


Fem preguntes amb sentit Mahatma Gandhi Mohandas Karamchad Gandhi (18691948): estadista indi, una de les personalitats més importants del segle at. Es va casar molt jove, d’acord amb la tradició religiosa del seu país, i va estudiar Dret a Anglaterra. El va influenciar molt profundament la lectura de la Bíblia i del Bhagavad-Gı-ta- , el llibre sagrat de l’hinduisme. Va exercir l’advocacia a Sud-àfrica, on treballaven molts compatriotes en condicions difícils. Va lluitar pels drets de les persones, aplicant dos principis que el van acompanyar tota la vida: l’ús de la veritat i la no-violència. Més tard va renunciar a la vida còmoda que duia i va predicar l’austeritat i l’espiritualitat. En tornar a l’Índia tenia milions de seguidors, que l’anomenaven Mahatma (gran ànima). Va endegar campanyes de desobediència civil pacífica destinades a reclamar la independència de l’Índia. Les autoritats britàniques el van empresonar i ell va protestar amb

vagues de fam. En acabar la Segona Guerra Mundial, la colònia britànica es va dividir en dos països: l’Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana. Pel fet de defensar la convivència pacífica dels dos credos, un fanàtic hindú el va ass.

23. Llegeix la biografia de Mohandas Gandhi. En sabies res? Quins aspectes de la seva trajectòria vital et criden l’atenció? 24. Ara que coneixes aspectes de la vida del personatge, pensa tres preguntes que t’agradaria fer-li. ■ ■

Posa-les en comú amb la resta de la classe. De totes les de la classe, trieu entre tots les cinc que us semblin més interessants.

25. Escolliu un company o companya de classe que faci veure que és Gandhi, i feu-li les preguntes com si fos una entrevista. Després valoreu si les seves respostes són adients, d’acord amb el personatge.

217

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 218


Per fer una entrevista impossible En ocasions pot resultar interessant plantejar un treball biogràfic en forma d’entrevista. Només cal informar-se a fons sobre el personatge i imaginar com respondria les nostres preguntes. Fer això suposa l’esforç de ficar-se en la pell de la persona, però segur que el resultat és d’allò més original.

26. Relaciona aquests noms amb el tret més definitori de la seva personalitat. Si et cal, busca’n informació. Marie Curie

científic català

Rosa Parks

científica sa

Thomas A. Edison

activista pels dret humans nord-americana

Joan Oró

inventor nord-americà

27. Per parelles, documenteu-vos sobre la vida i els actes importants d’un dels personatges de l’activitat anterior. Podeu buscar-ne informació a Internet o en enciclopèdies. ■ Contrasteu la informació almenys en dues fonts diferents. ■ Prepareu les preguntes que fareu durant l’entrevista i les possibles respostes del personatge. Procureu no limitar-vos als aspectes més anecdòtics, com per exemple: Quin dia va néixer vostè? Quin any va acabar la carrera? Intenteu fer preguntes que impliquin una certa anàlisi de la personalitat de l’entrevistat. ■ Representeu l’entrevista davant de la classe seguint el guió de tot el que heu preparat. Un assumirà el paper d’entrevistador i l’altre del personatge entrevistat. ■ Escolteu les entrevistes que ha preparat cada parella de companys i companyes de classe. Un cop hagueu sentit unes quantes entrevistes, decidiu quin personatge us sembla més interessant i per què.

218

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 219

28. Escriu aparellats cada mal o molèstia amb el remei corresponent: contractura ferida migranya debilitat restrenyiment diarrea febre

• • • • • • •

• • • • • • •

antitèrmic iode laxant reconstituent analgèsic dieta astringent massatge

29. Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula adequada: gàrgares

antibiòtics

un apòsit

cotó fluix

una tireta

una gasa

• M’he tapat la butllofa amb .......... • Per al mal de coll li ha anat molt bé fer .......... • Es neteja la rascada amb .......... • Ha tingut una infecció i ha hagut de prendre .......... • Es protegeix la cremada amb .......... • Ara li posaré .......... en aquesta úlcera. 30. Escriu agrupades les paraules que signifiquin el mateix: píndola - ungüent - remei - comprimit - alcohol - medecina untura - purgant - pastilla - laxant - esperit de vi - medicament

31. Aparella la forma amb què es presenta el medicament amb la via d’aplicació: pomada xarop injectable supositori inhalador col·liri

• • • • • •

El vocabulari dels remeis i les medecines


• via ocular • via rectal • via parenteral • via oral • via nasal • via tòpica

32. Copia juntes cada paraula amb la seva definició: profilaxi

naturisme

acupuntura

homeopatia

placebo

hipocondria

• Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics productes naturals. • Pràctica terapèutica oriental consistent en la inserció d’agulles en punts del cos • • • •

humà. Conjunt de mitjans que preserven els individus i les societats de les malalties. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat. Neurosi caracteritzada per una preocupació excessiva per la salut pròpia. Sistema terapèutic basat en la potenciació i la dinamització dels productes medicinals.

219

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 220


La subordinació En aquesta unitat veurem el tercer gran tipus d’oració composta: l’oració composta per subordinació. Aquesta estructura oracional es caracteritza perquè les proposicions que integren l’oració es troben en nivells sintàctics diferents. L’enllaç, d’altra banda, es fa mitjançant connectors. Act. 34 i 35

Proposició principal i proposició subordinada En el cas de l’oració composta per subordinació no parlarem de proposició 1 i de proposició 2, com hem fet en el cas de proposicions juxtaposades o coordinades seguint l’ordre d’aparició. En aquest cas, haurem d’introduir dos termes nous: proposició principal i proposició subordinada. La jaqueta que em vaig emprovar em venia petita. proposició subordinada proposició principal

Observa que també hi ha casos de subordinació a tres o més nivells: La jaqueta que em vaig emprovar quan feien rebaixes em venia petita. En aquest cas, la proposició quan feien rebaixes és subordinada d’una altra proposició subordinada, que em vaig emprovar, que alhora és subordinada respecte a la proposició principal. Act. 36 - 42

Classes de subordinació Hi ha diferents classes de subordinació segons a quin tipus de sintagma equival la proposició subordinada:

• Les proposicions subordinades substantives equivalen a un sintagma nominal. Exemple: Demanen que els ajudem.

1

Demanen una ajuda.

pr. subordinada substantiva

SN

• Les proposicions subordinades adjectives equivalen a un sintagma adjectival. Exemple: He trobat un amic que em comprèn.

1

He trobat un amic comprensiu.

pr. subordinada adjectiva

SA

• Les proposicions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial. Exemple: Rega les plantes quan sigui fosc. 1 Rega les plantes després. pr. subordinada adverbial

SAdv

La subordinació substantiva Les proposicions substantives són aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Per tant, poden fer les funcions sintàctiques típiques que acompliria un SN: subjecte, atribut, complement directe. També poden assumir funcions pròpies de sintagmes preposicionals, com ara la de complement de règim. Exemples: La proposta dels socis és que es convoquin eleccions a la presidència. proposició subordinada substantiva en funció d’atribut

Es refien que els familiars i els amics col·laboraran amb ells. proposició subordinada substantiva en funció de complement de règim

220

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 221


En el primer exemple la proposició substantiva equival a un sintagma nominal del tipus la convocatòria d’eleccions a la presidència, mentre que en el segon equival a un sintagma preposicional com ara de la col·laboració dels familiars i els amics.

La subordinació adjectiva Les proposicions adjectives són aquelles que poden actuar com un sintagma adjectival i, per tant, fan la funció pròpia dels adjectius: complement del nom. El cotxe que acabem d’estrenar és molt segur i còmode. pr. subordinada adjectiva en funció de complement del nom

Fixa’t que la proposició adjectiva equival a un sintagma adjectival del tipus nou.

La subordinació adverbial Les proposicions adverbials són aquelles que poden actuar com un sintagma adverbial. N’hi ha de dos tipus:

• Les que fan la funció de complement circumstancial de lloc, de temps o de manera. Desa les eines on t’indiqui l’encarregat. pr. subordinada adverbial en funció de CC de lloc

Fixa’t que la proposició adverbial on t’indiqui l’encarregat equival a un sintagma adverbial que fa funció de complement circumstancial de lloc del verb desar, com ara allí dins.

• Les que fan la funció de complement adjunt de la proposició principal. Expressen causa, conseqüència, condició, comparació, finalitat i concessió. M’he queixat per escrit perquè de paraula no em feien cas. pr. subordinada adverbial en funció de complement adjunt

Observa que, en aquest cas, la proposició perquè de paraula no em feien cas és més difícil de commutar per un sintagma adverbial (podria ser, per exemple, finalment) perquè fa referència a tota la proposició principal (no només al verb m’he queixat) i n’expressa la causa. En aquest segon cas, per tant, la inclusió de la proposició subordinada no es produeix dins d’un constituent de la principal, sinó dins de la principal en conjunt.

33. Classifica les oracions compostes següents en compostes per juxtaposició, per coordinació o per subordinació:

• Aplaudeixen amb ganes l’equip de casa, però no esbronquen el visitant. • O m’apugen el sou o buscaré una altra feina. • Quan vagis al mercat, porta’m mig quilo de cigrons cuits. • Trenca el teu silenci, denuncia les agressions. • Es va menjar un entrepà perquè faltaven dues hores per al dinar. • Baixa’t aquest programa: t’anirà bé contra els virus. • L’amanida que vaig tastar diumenge era deliciosa.

221

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 222


34. Copia les oracions compostes següents, subratlla les proposicions subordinades que contenen i indica quina d’aquestes funcions fa cadascuna:

™™™™™ CN

CD

CC

Atr

CI

• La meva opinió és que hi ha massa tolerància amb els conductors temeraris. • Van decidir que atorgarien la medalla de la ciutat a Miquel Guanyavents. • El campanar que veieu al fons és el de Santa Maria del Mar. • Van llençar-se per la tirolina com els ho havien explicat els monitors. • Consulteu els vostres dubtes als qui més hi entenen. 35. Reescriu les oracions següents substituint les paraules destacades per proposicions subordinades, de tal manera que l’oració composta resultant continuï tenint sentit:

• L’orador va defensar una idea. • Si pots, envia’m les imatges escanejades. • Ara trucaré al meu amic madrileny. • Buiden el contenidor del vidre sorollosament. • He decidit una cosa. • Doni’m una coca d’aquestes més cuites. 36. Copia la proposició subordinada de les oracions compostes següents, indica a quin sintagma equival i, per tant, de quin tipus és:

• En Genís ha dit que no s’entén amb els seus companys. • Estudien l’oferta que els ha fet recentment l’empresa. • Quan s’acaba la festa major se’n van de viatge. • Les lectures que ens han recomanat són molt variades. 37. Complementa els verbs següents amb una proposició subordinada substantiva que comenci amb un dels connectors del requadre, de manera que en resulti una oració composta amb sentit complet: que

si

• Li van preguntar... • Personalment, opino... • Digues...

què

qui

quin

• Saps... • Dubtava... • Explica’m...

38. Completa els verbs següents amb l’estructura indicada entre parèntesis:

• Penseu (+ SN) • Penseu (+ SP) • Penseu (+ SV que comenci per un infinitiu) • Penseu (+ proposició subordinada que comenci per la conjunció que) • Penseu (+ proposició subordinada que comenci pel pronom interrogatiu què)

222

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 223


39. Les proposicions subordinades d’aquestes dues oracions comencen amb que. Explica la diferència bàsica que hi ha entre l’una i l’altra. Em compraré la bicicleta que pesi menys. Provoques que m’enfadi amb tu.

40. Escriu oracions compostes que incloguin una proposició subordinada adjectiva amb els connectors següents:

• que

• la qual

• amb què

41. Escriu oracions compostes amb proposicions subordinades adverbials que expressin lloc, temps i manera. Fes servir, respectivament, els connectors on, quan i com. 42. Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F). En el cas de les falses, escriu l’afirmació correcta. En el cas de les certes, posa’n exemples.

• Perquè es pot escriure amb accent o sense accent. • Perquè es pot escriure amb accent obert o amb accent tancat. • Perquè es pot escriure junt o separat. • Perquè pot expressar causa o finalitat. 43. En l’imperatiu d’alguns verbs irregulars hi ha vacil·lacions. Observa aquests dos models: dir

beure

digues digui diguem digueu diguin

beu begui beguem beveu beguin

■ Ara conjuga l’imperatiu dels verbs encendre, voler, venir, ser, creure, moure, viure i estar. 44. Torna a escriure les oracions següents substituint el complement indirecte pels pronoms li o els. Si és possible més d’una opció, escriu-les totes: Model

● Han regalat joguines als nens malalts. Els han regalat joquines.

• Ofereixen beguda als corredors. • Dóna el biberó al bebè. • Heu d’oferir confiança als clients. • Pau, reparteix els plats i els coberts als convidats. • Porta el material als operaris. ■ Quins són els pronoms febles catalans equivalents als castellans le i les? Quin calc sintàctic cal evitar?

223

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 224


L’ús de l’apòstrof Recorda que en català es poden apostrofar l’article singular masculí i femení (el i la), l’article personal masculí i femení (en i na), la preposició de i certs pronoms febles. NORMA GENERAL

Els articles el, la, en i na i la preposició de s’apostrofen davant d’un mot que comença per vocal o hac. Exemples: l’arqueòleg, l’hospital, n’Eudald, n’Aina, d’animació, d’història.

Casos particulars d’apostrofació • S’escriu apòstrof davant de xifres que, pronunciades, comencen per vocal. Exemples: l’1 de maig, l’11 de setembre, l’XI Congrés de Bioètica.

• S’escriu apòstrof davant de sigles que, pronunciades, comencen per vocal: l’FBI, d’FM. • S’escriu apòstrof en l’article davant de essa inicial seguida de consonant. Exemples: n’Stephen King, l’statu quo.

Casos particulars de no apostrofació • No s’apostrofa davant de paraules que comencen per hac aspirada: el hip-hop, el hall, la hansa. • No s’apostrofa davant de paraules que comencen per diftong creixent: la iaia, de iode, en Iuri. • No s’apostrofa l’article femení la davant de: – Una paraula que comenci per i o u àtones, precedida o no d’hac: la impaciència, la unió, la histèria, la humanitat. Tampoc no s’apostrofa l’article personal na davant d’un nom propi que comenci per i o u àtones. Exemple: na Immaculada. – El nom de les lletres: la ela, la ema. Tampoc no s’apostrofa la preposició de en aquest cas: de essa. – Mots que comencen per a- i que podrien provocar confusions, com ara la asimetria (per distingir-la de la simetria). –Alguns mots concrets: la ira, la una (referit a l’hora), la host.

45. Escriu les sigles corresponents als noms següents, posa-hi l’article i, si cal, apostrofa’l:

• L’Institut d’Estudis Catalans • La Unitat de Cures Intensives • El Fons Monetari Internacional • La Unió General de Treballadors

224

• L’impost sobre el valor afegit • La Universitat Oberta de Catalunya • La Universitat Autònoma de Barcelona • L’impost sobre la renda de les persones físiques

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 225


46. Amb quina sigla es coneix la lliga nord-americana de bàsquet? Escriu-la amb l’article davant, si cal apostrofat. Fes el mateix amb la policia internacional. ■ Explica per què una sigla s’apostrofa i l’altra no. 47. Afegeix un article davant dels noms següents, si cal apostrofat:

• 1 de maig, festa del treball • 1 de juny del 2008 • 11 de setembre, diada nacional

• 11è Aplec de col·leccionistes de segells • XI Jornades de Mitjans Audiovisuals • 11a Marató de TV3

48. Escriu dos exemples d’apostrofació davant d’una essa i dos més de no apostrofació davant d’una hac, diferents dels de la pàgina anterior. 49. Defineix aquestes paraules, escriu-les amb l’article el o la segons que calgui i explica per què no s’apostrofen:

™™™™™ iarda

iot

hiena

iogurt

uacari

50. Explica la diferència entre la normalitat i la anormalitat. ■ Escriu una parella de paraules que contrastin de la mateixa manera que les anteriors, formades a partir de l’adjectiu moral. 51. Escriu aquestes paraules femenines amb l’article la o l’, segons que calgui:

• universitat • essa • història • unió • insistència • ufana

• Índia • única • històrica • indisposició • hípica • Irene

• indigna • Úrsula • ínfima • unitat • hipermetropia • ema

• última • íntima • humanitat • erra • ironia • instantània

52. Explica per què, en l’oració següent, una vegada s’apostrofa l’article davant una i l’altra, no: De les dues amigues, l’una volia quedar per dinar a la una, i l’altra deia que a les dues era més bona hora. 53. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

«P

er a aquesta nit es preveu un cel clar i sense núvols, cosa que permetrà contemplar el pas del cometa Halley a la una de la matinada. El fenomen serà visible a tot Catalunya i els recomanem que no es deixin perdre l’oportunitat de presenciar un fet poc freqüent, ja que el Halley ens visita cada setanta anys.» L’Olga va canviar d’emissora i deixà sonar una antiga cançó de Sting que recordava dels seus temps a la universitat. El seu cervell s’inundà de sobte

d’un devessall de records: el iogurt desnatat abans d’agafar el metro; les pràctiques d’infermeria en aquell ambient d’asèpsia inable; l’Ignasi amb els seus afanys per canviar la humanitat; les hores de voluntariat a l’ONG; les manifestacions de l’1 de maig i la lluita sindical a la UGT... Quan va sortir amb el títol d’ATS sota el braç tot allò va quedar enrere, com si hagués estat un somni, fins al dia d’avui, en què una melodia ho ha fet despertar.

225

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 226


Les abreviacions: les sigles i els acrònims Les sigles Una sigla és una abreviació feta amb la lletra inicial de cada una de les paraules que formen el nom d’una publicació, una entitat, un partit, una associació, etc. Les paraules gramaticals (articles, preposicions, conjuncions...) no n’acostumen a formar part. Generalment, s’escriuen amb majúscules i sense punt després de cada lletra. Exemples:

document nacional d’identitat producte interior brut

DNI

PIB

Hi ha sigles que es poden llegir com si fossin una paraula (PIB: pib) i d’altres que es llegeixen lletra per lletra (DNI: de ena i). Ocasionalment, les sigles també eten variacions:

• Amb nombres: TV3 • Escrites amb minúscules si l’ús les ha lexicalitzades: SIDA sida

Els acrònims Un acrònim és una abreviació formada per grups de lletres o síl·labes de les paraules d’un sintagma, les quals constitueixen una paraula nova. Es diferencien de les sigles perquè es formen d’una manera més lliure, ja que no estan constituïts únicament per la lletra inicial de cada paraula. Hi ha acrònims que s’escriuen amb lletres majúscules com les sigles, uns altres que s’escriuen amb minúscules i d’altres que es poden escriure de totes dues maneres. Exemple: Institut Català del Sòl Incasol, INCASOL

54. Relaciona les sigles de l’esquerra amb els sintagmes de la dreta: TSJC • ATM • BBC • IEC • BOE • OTAN • DOGC •

• British Broadcasting Corporation • Institut d’Estudis Catalans • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya • Autoritat del Transport Metropolità • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya • Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord • Butlletí Oficial de l’Estat

55. Inventa’t el nom d’un equip, organisme o entitat cultural que respongui a les sigles següents:

™™™™ BCG

226

ATL

OMF

CFB

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 227


56. Copia aquestes sigles i escriu-ne les paraules completes:

• ACB

• AVE

• PC

• COI

• EUA

• OMS

57. Ordena els grups de mots i copia’ls juntament amb la sigla corresponent: ONG - IES - FMI - CEIP - NIF - CAP

• d’atenció centre primària • fiscal d’identificació número • Internacional Monetari Fons • no organització governamental • secundari d’ensenyament institut • primari infantil d’ensenyament centre i 58. Copia les oracions següents i substitueix les sigles que hi ha en cursiva pels mots o sintagmes sencers:

• Estudia Biologia a la UAB. • L’IPC d’agost ha superat les pitjors previsions. • Per aprovar les PAAU cal que estudiï molt. • Han apujat l’IRPF a tots els treballadors. • La UE té previst tractar el tema del medi ambient aquest mes. 59. Classifica les sigles següents segons com les llegim:

• FBI • ADSL • FIFA

• NASA • TAV • UNESCO lletra per lletra

• NBA • CIA • UPC

• ACNUR • ONU • ADN com si fos una paraula

60. Aparella aquests casos especials d’abreviacions amb el seu significat: LECr • • Universitat de Girona UdG • • petita i mitjana empresa PIME • • àcid ribonucleic ARN • • televisió TV • • llei d’enjudiciament criminal ■ Explica per què és especial cada cas. 61. Aparella cada acrònim amb el grup de paraules que el formen: positró • bit • aparthotel • Benelux • radar • ofimàtica • motel •

• apartament + hotel • België, Nederland, Luxembourg • radio detecting and ranging • oficina + automàtica • positiu + electró • motor + hotel • binary + digit

227

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 228


El drama Romeu i Julieta FRARE: Romeu! Romeu i Julieta són dos joves (Avança) enamorats que pertanyen a Ai, Déu meu, quina sang és aquesta, que taca dues famílies enemistades des les pedres de l’entrada del sepulcre? de fa temps. Julieta s’ha de Què signifiquen aquestes espases casar amb Paris, però, per brutes de sang en aquest lloc de pau? evitar-ho i poder-se casar amb (Entra a la tomba) Romeu, es pren un beuratge que Romeu! Pàl·lid. I qui més? Paris també! li ha preparat fra Llorenç I brut de sang? Quina hora monstruosa i que la farà semblar morta. és culpable d’aquesta gran desgràcia? Romeu no rep l’avís de l’engany La dama es mou. i creu que Julieta és realment (JULIETA es desperta) morta. Així, després de matar JULIETA: O bon frare! On és el meu senyor? Paris, pren un verí i mor. Ja me’n recordo on havia d’estar i ara ja hi sóc. On és el meu Romeu? (Se sent soroll a fora) FRARE: Sento soroll. Sortim, senyora, d’aquest niu de mort, d’infecció, de son contra natura. Una força més gran que tots nosaltres ens ho ha capgirat tot. Vine, marxem, el teu marit jeu mort al teu costat, Paris també. Et portaré a un convent, a una comunitat de monges. I no perdis més temps fent-me preguntes, que ja ve la guàrdia. Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me més. JULIETA: Doncs marxeu perquè jo no vull anar-me’n. (Surt el FRARE) Què és això? Un flascó a la mà del meu amor? Ja ho veig, aquest verí ha estat el seu final. Avar! No m’has deixat ni una gota propícia que m’ajudés a mi? Et besaré per si en queda una mica en els teus llavis i em permet de morir reanimant-me. (El besa) Els teus llavis són càlids! GUARDA I (Des de fora): Guia’ns, noi: digues cap on hem d’anar. JULIETA: Soroll? Doncs seré breu. Feliç punyal! (Agafa el punyal de ROMEU) Jo sóc la teva beina. Enfonsa-t’hi. Deixa’m morir. (Es clava el punyal i cau sobre el cos de ROMEU) WILLIAM SHAKESPEARE, Romeu i Julieta (Adaptació, a partir de la traducció de Salvador Oliva)

228

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 229


Mar i cel Després de patir un abordatge, Blanca, una noia cristiana destinada al convent, es troba captiva amb els seus en un vaixell corsari. S’enamora de Saïd, un corsari sarraí al qual en un primer moment va voler apunyalar i ara vol ajudar a fugir. BLANCA: Saïd, fugiu! Fugir! SAÏD: Eixa finestra! BLANCA: dóna a la vida. Esteu salvat. Ah, Blanca, SAÏD: deixeu-me aquí morir; deixeu que besi al cloure els ulls un fil de vostra roba! BLANCA: No, Saïd, no: que vull la vostra vida, que espero en vós; sentiu? Que a totes hores viuré esperant-vos. (Creu haver sentit soroll.) Oh! Fugiu! Vós, Blanca, SAÏD: m’ho maneu?... Sí. BLANCA: (Sempre amb por que baixin los enemics). Ah! Que tornen! A reveure. SAÏD: BLANCA (rompent en plor): Aneu per caritat! Vaixell que fores SAÏD: mon orgull de tants jorns, gàbia de feres on mon ser embrutit se corsecava, sigues avui lo temple d’esta dona! BLANCA: Déu meu! Me fa morir! Va, doncs! SAÏD: Ah! BLANCA: Blanca... SAÏD: la vostra mà... BLANCA: Saïd! La que volia SAÏD (besant-la): matar-me i m’ha salvat! És vostra, vostra! BLANCA: SAÏD: Llenceu al mar aqueix punyal: m’esglaia tenint-lo vós. BLANCA (lo llença per la finestra): Ja està. Fugiu! M’arrenca SAÏD: la vida! BLANCA: Tornareu?... Sí: us ho juro! SAÏD: Fins vindrà, si morís, lo meu cadavre! BLANCA: Adéu! Ja prou! SAÏD: Crideu-me de la terra BLANCA:

del mar, del paradís o de l’abisme, jo us respondré seguint-vos, que só vostra! (Se sent lleuger remor dalt de l’escala. Al sentir lo soroll s’han separat de pressa.) SAÏD (des de la finestra, en veu baixa): A demà! BLANCA (també molt baix): Adéu! CARLES: On és lo vil! Ja tornen! Ah! De pressa! BLANCA (a Saïd): CARLES: Morirà! (Ix la lluna, que il·lumina de ple a Saïd, qui ha baixat fins a genolls.) El pare! BLANCA: Ah! Fuig! CARLES: (Carles baixa un altre graó i dispara sobre Saïd al moment en què Blanca, coneixent la intenció de son pare, d’un salt se posa al davant de Saïd, per resguardar-lo amb son cos, rebent la bala i vacil·lant ferida.) Jo et mato! BLANCA: Ah! SAÏD (ha tornat a pujar i la rep en sos braços, privantla de caure a terra, no deixant-la ja fins que abraçats desapareixen): L’heu ferida an ella! Pare! BLANCA: Filla! CARLES: FERRAN (apareixent dalt de l’escala, seguit de Joanot, Guillem, Roc, mariners i soldats): Què heu fet!... SAÏD (amb desesperació): L’abandoneu? La prenc! És meva! Morim plegats, ma esposa! Abraça’m! CARLES (arribant al mig de l’escena seguit de tothom): Filla! SAÏD: Al mar! Al cel! (Se llencen al mar abraçats. CarBLANCA: les ha caigut al mig de l’escena de genolls.) CARLES: Oh Déu! FERRAN (corrent per la finestra): A fons! (Tornant a escena.) Ni rastre! ÀNGEL GUIMERÀ, Mar i cel (Adaptació)

229

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 230


Tragèdia, comèdia i drama Els dos gèneres teatrals que van tenir més èxit a l’antiguitat clàssica (a Grècia i a Roma) van ser la tragèdia i la comèdia. La tragèdia és una peça teatral escrita en un estil elevat, que presenta una acció seriosa, protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgràcia segura per culpa del destí o d’una ió que els encega. La intenció dels autors tràgics és fer que l’espectador s’identifiqui amb el sofriment dels personatges i que se senti moralment afectat per la representació. Els diàlegs i els monòlegs estan escrits en un llenguatge tan treballat com el de la poesia. Els temes tràgics més corrents són la guerra, l’amor, la justícia, la venjança, l’odi, l’ambició, un destí fatal que es transmet de generació en generació dins d’una nissaga, etc. Finalment, el desenllaç de la tragèdia és infeliç i sol ser un crim, la mort o el suïcidi. La comèdia, en canvi, té un llenguatge més planer, amb predomini del to col·loquial i humorístic. L’acció és més quotidiana i fins i tot banal. Els personatges són més semblants als espectadors, tant socialment com psicològicament. La característica essencial de la comèdia és el final feliç, el desenllaç positiu de la trama. La intenció de la comèdia és distreure i, sovint, fer la crítica o la sàtira de certs vicis individuals o socials. A partir d’una situació inicial determinada, els protagonistes topen amb un obstacle que desencadena una peripècia dominada pels malentesos provocats, paranys posats pels uns als altres i escenes que provoquen la diversió del públic. El final és feliç per als protagonistes: un casament fins aleshores impedit, el desemmascarament del malvat que mou els fils d’una injustícia, etc. Tot i que també es va originar a Grècia, el drama no va ar, a l’època clàssica, de ser un gènere menor. El drama és un gènere teatral que es considera a mig camí entre la tragèdia i la comèdia i que té unes característiques específiques. Pel que fa a l’argument, el protagonista es troba involucrat en un conflicte de dimensió humana: lluita contra el seu propi caràcter o contra la societat en què viu. Les forces a què s’enfronta no són desmesurades ni sobrenaturals, sinó més aviat naturals o socials i, en certa manera, es poden dominar. Per tant, si el final d’un drama és tràgic, no és pas perquè estigui predestinat d’aquesta manera, sinó perquè les relacions psicològiques entre els diferents personatges i els condicionants socials hi condueixen de manera lògica.

Història del drama Al llarg de la història, aquest gènere ha at per diferents etapes:

• A l’edat mitjana, el drama va tenir, bàsicament, una intenció i una temàtica religioses. Els misteris, els actes sacramentals i les vides i els martiris dels sants servien a l’Església per divulgar les creences i els valors del cristianisme.

• Als segles XVI i XVII, durant el Renaixement i el barroc, el drama va agafar una gran volada i es va consolidar com un gènere modern. És l’època de William Shakespeare, del qual has llegit el desenllaç de Romeu i Julieta.

• Durant el segle

XIX, es va desenvolupar el drama romàntic, generalment centrat en la temàtica històrica. N’és una bona mostra el fragment de Mar i cel, d’Àngel Guimerà, que has llegit.

• Posteriorment, durant el segle

XX, es va desenvolupar el drama burgès,

que va comportar una progressiva humanització dels personatges fins a perdre els trets heroics que podien tenir.

230

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 231


62. Relaciona cadascuna d’aquestes definicions extretes del diccionari general de la llengua amb un dels tres gèneres teatrals que has treballat en aquesta unitat. Esdeveniment o sèrie d’esdeveniments que fan riure, que són tot simulació. Esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies violentes, que infonen terror, etc. Esdeveniment aflictiu de la vida real, capaç d’interessar i commoure vivament.

63. Explica, un per un, aquests fragments de l’escena de Romeu i Julieta que has llegit: FRARE: Romeu! Pàl·lid. I qui més? Paris també! I brut de sang? Quina hora monstruosa és culpable d’aquesta gran desgràcia? La dama es mou. FRARE: Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me més. JULIETA: Doncs marxeu perquè jo no vull anar-me’n. JULIETA: Avar! No m’has deixat ni una gota propícia que m’ajudés a mi? Et besaré per si en queda una mica en els teus llavis i em permet de morir reanimant-me. 64. Explica què vol dir Julieta quan exclama «Feliç punyal!». ■ Com es diu i en què consisteix aquesta figura retòrica? 65. Pensant en el conjunt de la història de Romeu i Julieta, classifica aquests elements en tràgics o dramàtics, i justifica la classificació:

• Romeu mata Paris i se suïcida, com també fa Julieta. • Romeu i Julieta són joves i s’enamoren extremadament. • Els protagonistes s’enfronten a la pressió familiar i social. • Quan Romeu s’enverina no sap que Julieta només està adormida. 66. Fes un resum de l’escena final de Mar i cel, fixant-te tant en les intervencions dels personatges com en les acotacions que narren l’acció que té lloc. 67. Explica les semblances i les diferències entre l’escena de Romeu i Julieta que has llegit i la del desenllaç de Mar i cel. 68. Com interpretes les últimes rèpliques dels protagonistes de Mar i cel i la seva sortida d’escena? 69. Busca informació de la influència de William Shakespeare en els autors romàntics, especialment pel que fa al teatre.

231

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 232

Avaluació Records d’infantesa Només vaig rebre veritable atenció per part de la mare, i una nena comprèn quan rep amor, aquesta és la veritat, que no hi ha cap altra cosa veritable ni important. Es podria dir que tot va bé quan t’estimen i que quan ningú no t’estima res no està en el seu lloc. Això ho aprens a penes en un instant, n’hi havia prou que la mare s’enfadés i et mirés fastiguejada i amb un bri de ressentiment perquè el terror tragués el cap, obrís un precipici a terra i un terratrèmol esberlés el món. Quan li ava, sempre de seguida, i l’amor cap a mi es tornava a mostrar en els seus ulls, comprenia que tot estava bé així, que així havia de ser el món sempre. «La meva mare, la meva mareta, no n’hi ha cap com ella, que em va escalfar la carona amb l’escalforeta de la seva», m’havia ensenyat ella mateixa a cantar. Jo sabia que, d’ençà de la mort de la mare, la nostra vida no estava bé, estava fora de mare, apartada del seu centre. I per molt que intentés donar un sentit a la vida de cada dia per tal que al meu germà no li faltés de res, sabia que allò era un engany, una caricatura de la vida veritable. Escoltava amb atenció i corregia la parla del meu germà per veure si es curava de la quequesa, perquè si tornés a parlar bé seria un signe de normalitat, un senyal que les coses tornaven al seu curs, però el meu germà continuava quequejant. I així no hi havia cap signe a la meva vida que m’ajudés a tenir il·lusió o esperança per poder canviar per millorar. Tot i que vivia en l’acceptació del meu destí, recordo que quan vaig fer catorze anys va començar a néixer dins meu cada cop més viva la curiositat primer i l’ànsia després cap al món exterior.

232

Sempre havia acceptat com a natural viure apartats d’un món que el meu pare qualificava de pervers i infernal. El món real era el nostre, aquell que habitàvem tots tres dins els murs que envoltaven la finca. Tot el que sabíem del món exterior era el que ens volia explicar, i ell no volia parlar-ne. Jo recordava una cosa de quan era molt petita, segurament devia ser en els primers anys de la reclusió de la meva família, quan el pare encara permetia que sortís de tant en tant, acompanyant-los a la mare i a ell en els viatges a l’hipermercat. Encara conservo les imatges infantils de viatjar enfilada en un carret metàl·lic per adissos plens de llaunes de colors i moltes persones parlant i empenyent carrets carregats de coses al meu voltant. Recordo perfectament una noia asseguda davant una caixa registradora a qui el meu pare donava una targeta i recordo com ella em va oferir uns caramels. També recordo com el meu pare me’ls va prendre i com només davant els meus plors i les súpliques de la mare va consentir donar-me’n un. Durant molts anys vaig conservar a la memòria el gust, de llimona, del caramel, somniant que un dia el tornaria a sentir a la meva boca. El meu pare només portava de fora les coses «imprescindibles», i els caramels no eren imprescindibles. Per això em deleixo pels caramels de llimona, tot i que sé que em fan malbé les dents. SUSO DE TORO, L’ombra caçadora

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 233

70. Llegeix les oracions compostes següents, separa’n la proposició principal i la subordinada, i indica de quina classe de subordinada es tracta en cada cas:

• Jo sabia que la nostra vida no estava bé. • La meva mareta, que em va escalfar la carona, és la millor mareta. • Quan li ava, jo comprenia que tot estava bé així. 71. En l’oració composta següent, separa la proposició principal de les subordinades, després indica quina funció fa cada una de les subordinades: complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, atribut, etc.

• Una nena comprèn quan rep amor que no hi ha cap altra cosa important. 72. Separa la proposició principal i la proposició subordinada d’aquestes oracions:

• Jo recordava una cosa que havia at. • Recordo que va néixer dins meu la curiositat. ■ Indica de quina classe de subordinada es tracta en cada cas i substitueix-la per un sintagma equivalent. ■ Indica quina funció fa la subordinada. 73. Separa totes les proposicions de l’oració següent i explica quants nivells de subordinació hi ha:

• El món real era el món que habitàvem tots tres dins els murs que envoltaven la finca. ■ Indica de quina classe és cada subordinada i quina funció fa. 74. En l’oració següent, distingeix la proposició principal de la proposició subordinada adverbial:

• Era suficient l’enuig de la mare perquè un terratrèmol esberlés el món. ■ Després indica si la subordinada adverbial actua com a complement circumstancial o com a complement adjunt de la proposició principal. 75.

Escriu en singular aquest sintagma nominal:

• les imatges infantils ■ Explica quina norma ortogràfica has hagut de tenir en compte per fer-ho bé. 76.

Reescriu el fragment següent substituint les sigles pel seu significat:

En complir la majoria d’edat, la protagonista va entrar a treballar en una ONG que lluita contra la sida. Va haver de presentar-hi el DNI i el NIF, juntament amb altra documentació.

233

831025 _ 0210-0235.qxd

29/3/07

18:10

Página 234

Activitats complementàries GRAMÀTICA 77. Classifica aquestes oracions compostes per subordinació segons si la subordinació és substantiva, adjectiva o adverbial:

• Han sentenciat que el condemnen a tres anys • • • • •

de presó. El calendari que té l’ajuntament té una errada. He abaixat el tendal perquè no ens toqui el sol. El dibuix que ha fet per al seu fill és preciós. La veïna diu que va sentir soroll a l’escala. Segueix els os com indiquen les instruccions.

78. Indica què expressa la proposició adverbial destacada de cada oració:

• Li va tornar la pilota, encara que no s’ho • • • •

mereixia. Entra la planta de la terrassa perquè el vent no la tombi. Està disgustat perquè va perdre l’anell. Si actua així, ben aviat es trobarà sol. Aquesta exposició és més interessant que no ho era l’anterior.

79. Completa aquestes oracions amb un sintagma i una proposició subordinada equivalents:

● Hi aniré després.

Exemple

quan acabi els deures.

• Ens han comunicat ......... • No hem trobat l’adreça ......... • Costa Rica és un país ......... ORTOGRAFIA 80. Escriu, amb l’article corresponent al davant, el nom d’aquestes coses:

• La moneda japonesa. • Una unitat de longitud anglesa. • La sigla de l’impost sobre la renda de les • • •

234

persones físiques. Una lletra que no sona. Un esport que es pot practicar sobre patins, sobre gel o sobre herba. El país on es troba la ciutat de Calcuta.

81. Indica quina columna conté les formes correctes: A

B

C

d’el

de’l

del

d’els

de’ls

dels

■ Com s’anomenen les formes seleccionades? ■ En quin cas separem les preposicions a, de o per de l’article el? Posa’n algun exemple. 82. Fes una llista de les paraules que s’apostrofen en català. Compara-la amb aquests casos d’altres llengües:

• Anglès: we’re, we’ll, can’t, Peter’s dog. • Francès: j’aime, qu’elle LÈXIC 83. Escriu les sigles que corresponen als organismes o institucions següents:

• Servei d’Ocupació de Catalunya • Institut de Ciències de l’Educació • Escola Oficial d’Idiomes • Servei d’Emergències Mèdiques 84. Copia aquestes sigles i escriu-ne els mots sencers:

™ ™ ™ ™ LFP

ONU

UCI

IVA

85. Relaciona cada acrònim amb el seu significat: Incavi

mòdem

Termcat

Confavc

byte

Assoc

• Servei d’Assessorament per a l’Ocupació • Centre de terminologia catalana • Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya

• Institut Català de la Vinya i el Vi • modulator-demodulator • binary term

831025 _ 0210-0235.qxd

21/3/07

09:21

Página 235

Conceptes clau de la unitat Acrònim. Abreviació formada per grups de lletres (no només la lletra inicial) o síl·labes de paraules diferents, que constitueixen una paraula nova.

Sigla. Abreviació feta només amb la lletra inicial de cada paraula que forma part del nom d’una entitat, una associació, una persona, un concepte, etc.

Article d’opinió. Article periodístic que expressa l’opinió de qui el signa sobre un tema determinat.

Subordinació. Estructura d’oració composta formada per proposicions que mantenen una relació d’inclusió entre elles i enllaçades amb un connector.

Editorial. Article que expressa l’opinió d’un mitjà de comunicació sobre una notícia o un tema d’actualitat. Proposició principal. Proposició dins de la qual encaixa una proposició subordinada en el marc d’una oració composta per subordinació. Proposició subordinada adjectiva. Proposició subordinada equivalent a un sintagma adjectival. Proposició subordinada adverbial. Proposició subordinada equivalent a un sintagma adverbial, amb funció de complement circumstancial del verb o de complement adjunt de la proposició principal. Proposició subordinada substantiva. Proposició subordinada equivalent a un sintagma nominal o, eventualment, a un sintagma preposicional.

ENTRETENIMENTS Han desaparegut les consonants d’unes paraules relacionades amb un tipus de fenòmens. Si restitueixes les consonants, trobaràs les paraules en horitzontal i el tipus de fenomen, en vertical. Pista Les consonants desaparegudes són aquestes: B, C, C, C, C, C, Ç, D, D, D, D, G, H, L, L, M, N, N, N, P, Q, R, R, R, R, R, S, S, S, T, T, T, T, T i Z.

I

Ó A

I

U

E A

E

O I E

I

A

À O

E

A

I Ó

A U

A

A

A

O

U E

A

A I Ó E

235

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

9 Segur que has anat al teatre moltes vegades. Segur que has vist obres serioses i obres divertides. Sovint, les obres que ens fan riure també tenen elements de paròdia o de crítica. L’exageració d’alguns comportaments, per exemple, ens els fa percebre com a ridículs...

09:23

Página 236

Punt i seguit Consell extraordinari a la vila de Pimburg HANS (davant del teló): Una vegada hi havia a Alemanya una vila molt bonica, Pimburg. Quan comença aquesta història, fa més de sis-cents anys, els pimburguesos i llur vila eren víctimes d’un terrible flagell: rates! N’hi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven els gats. Ho devoraven tot. Els vilatans van exigir la intervenció de l’Ajuntament. I el Molt Enginyós Gremi de Manyans i la Doctíssima Corporació d’Apotecaris van proposar al burgmestre Schmid una solució, a un preu... i amb una comissió... (S’alça el teló.) (S’encenen els llums. El Consell municipal està reunit.) SCHMID: S’obre la sessió. Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu d’aquest Consell extraordinari. Heu vist la plaça plena de vilatans que exigeixen de l’Ajuntament una ràpida solució al problema de les rates. El barri dels molls, m’han dit, n’està infestat. KOST: Si em permeteu, burgmestre, no crec que aquest problema l’hagi de resoldre l’Ajuntament. Aquell barri és habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota mena de paràsits. (Els regidors riuen.)

236

SCHMID: Us asseguro que la cosa és greu. Almenys, això m’han dit. FERRER: Però no ho heu vist vós mateix, burgmestre? SCHMID: No. WEBS: Aquesta gent exagera sempre. SCHMID: Cal considerar la viva exigència d’aquests vilatans. Perquè encara que modestos, són vilatans i mereixen que se’ls escolti. A més a més, jo no voldria portar la malastrugança, però hi ha un perill evident: la plaga pot estendre’s per tota la vila. KOST: Ca, home, les rates busquen la misèria, es queden vora el riu. SCHMID: No obstant això, hi ha aquesta possibilitat. La setmana que ve comença el mercat anyal de Sant Rogacià, i si la vila està infestada de rats, no vindrà ningú. KOST: Seria una desgràcia. RUSH: I la ruïna per a molts mercaders. FERRER: Burgmestre, tot i aquest perill, no hi ha motiu per intervenir. Només són afectades unes quantes cases. SCHMID: Cent famílies, almenys. KOST: Però això no afecta la vila. Qui tingui rates, que les mati. (Els regidors assenteixen.) WEBS: Com a tresorer, he de fer constar que el pressupost de neteja pública està esgotat.

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 237


sibé tots els formatges de Pimburg són al meu magatzem. Hem de permetre que els pimburguesos es quedin sense pa i sense formatge? (Entra l’AGUTZIL.)

(Entra l’AGUTZIL.) AGUTZIL: Regidor Rush, un dependent us demana. (L’AGUTZIL surt. RUSH s’acosta a la porta.) RUSH: Què a? VEU DEL DEPENDENT: Una desgràcia, el magatzem està ple de rates! RUSH: Ai, Déu meu!... Agafeu tots bastons, pales, el que sigui, i mateu-les. Compra també una dotzena de rateres. Vindré així que pugui. WEBS: Deia que no sé pas d’on trauríem els diners. RUSH: Senyor burgmestre, senyors regidors, m’acaben de donar una notícia que ens afecta a tots. El que temíem... La invasió de la vila ja ha començat. TOTS: Què? Com? RUSH: L’Ajuntament ha d’intervenir amb urgència. WEBS: Anem a pams; el dependent, què us ha dit? RUSH: Que tinc el magatzem ple de rates! FERRER: Amic, el vostre magatzem no és tota la vila. KOST: És natural que hi hagi rates. Vaja, un magatzem de grans i farines, no em negareu que... RUSH: Abans hi havia ratolins petitons, blancs, inofensius. Ara són... les rates! Estem perduts! (Consternació general.) BATTS: Cal reconsiderar el problema. FERRER: El regidor Rush canvia d’opinió així que té les rates a casa, i el regidor Batts, que és veí, està a punt de fer-ho. Senyors, una mica de decència! Les rates encara no han envaït la vila. Qui tingui rates, que les mati! Ja heu sentit el tresorer: no hi ha diners. BATTS: Un moment! El magatzem de farines del regidor Rush, com si diguéssim, és el graner de la vila. Qua-

AGUTZIL: Burgmestre, un dependent acaba d’avisar que han vist rates al magatzem de teixits. (Surt.) SCHMID: El Regidor Batts té raó. La situació s’està agreujant per moments. AGUTZIL: Regidor Batts, els formatges! (Surt.) BATTS: Els formatges! (Anava a sortir.) SCHMID: Batts, vostè és regidor i no pot abandonar un Consell d’aquesta importància. BATTS: Només una estona. SCHMID: Senyors regidors, hi ha perill de crear el pànic a la vila. No perdem la calma. (Entra l’AGUTZIL.) AGUTZIL: Regidor Kost! (Surt.) KOST (Es precipita cap a la porta.): Rates? Rates a la fonda! Els viatgers han marxat, i si no ho aturem, no vindrà ningú. RUSH: El comerç paralitzat! BATTS: És catastròfic! WEBS: Un desastre! SCHMID: Silenci! FERRER: Proposo de declarar l’estat de guerra! TOTS: Aprovat, aprovat! FERRER: Cal desallotjar la plaça amb la milícia! SCHMID: El que cal desallotjar són els rats. Cal recuperar la confiança dels vilatans, i fer carregar la milícia no és la millor manera. Declararem l’estat d’emergència, i gràcies. I ara, anem al gra. He rebut una oferta de rateres i verí dels Gremis de Manyans i d’Apotecaris. Ens ofereixen un bon descompte. FERRER: És immoral! SCHMID: Què? FERRER: Docs que és immoral de negociar amb una desgràcia com aquesta. SCHMID: Ferrer, les coses són com són. No és el moment de discutir la moralitat dels negocis. Al cap i a la fi, entre nosaltres, qui més qui menys té un negoci. FERRER: Proposo que es voti una llei que condemni a mort els qui especulin amb la plaga, i que obligui els gremis a vendre rateres i raticides a preu de cost, almenys a l’Ajuntament.

237

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 238


SCHMID: Ferrer, els negocis han de ser lliures. Si publiquem aquesta llei, els gremis no fabricaran ni rateres ni raticides. FERRER: I una altra llei que els obligui a fabricar-ne! Si cal amb la milícia! SCHMID: No podem obligar-los a ar ells sols el pes de la plaga, Ferrer. Això seria una injustícia. FERRER: També ho és que s’enriqueixin amb la plaga! SCHMID: Si les dues solucions són injustes, adoptem la més eficaç. És a dir, comprem rateres i mata-rates a un preu raonable. WEBS: Amb quins diners, senyors, amb quins diners? SCHMID: Examinem els pressupostos. Tresorer Webs... WEBS: Tribut a pagar a Sa Senyoria el Baró. SCHMID: No, això no es pot tocar. RUSH: Potser el Baró s’avindrà a esperar uns mesos. SCHMID: Amic meu, Sa Senyoria el Baró també menja, i ha de mantenir un exèrcit, i a més a més, una pila de gent que fa de borinot al seu voltant. BATTS: De tota manera... SCHMID: El conec, i sé que no voldrà ni sentir-ne parlar. WEBS: Retribucions de Burgmestre, Regidors, Agutzils i Escribans, etc. SCHMID: em. Què més? WEBS: Quota al patró de Pimburg, Sant Rogacià... SCHMID: El Reverend Grundig ens dirà que la millor ajuda que podem rebre vindrà de les relíquies de Sant Rogacià, i que ens convé estar-hi bé. Webs... WEBS: Pressupost per a les obres del sector nord de les muralles de la vila.

KOST: Ja ho tenim! D’aquí podem treure els diners. Al cap i a la fi, les muralles ens han de protegir de l’enemic, i l’enemic ja el tenim dintre! FERRER: M’hi oposo! El Baró es va comprometre a defensar la vila sempre i quan la vila pugui ser una plaça forta. Una plaça forta amb les muralles a mitges no és una plaça forta. Estic disposat a cedir la milícia per col·laborar en la campanya contra les rates, però les muralles, no me les toqueu! SCHMID: Bé, ens conformarem amb la milícia. Què més, Webs? WEBS: S’ha acabat. SCHMID: Cal trobar una solució. Algú té una idea? WEBS: Podríem incrementar l’arbitri del mercat. KOST: Amic meu, oblideu que probablement enguany no hi haurà mercat. SCHMID: No ens queda cap més solució que demanar un emprèstit. WEBS: I com el tornarem? I els interessos? No trobarem diners si no és amb el 30 per cent. FERRER: Això és usura! BATTS: Els diners són cars, sí. SCHMID: Si vós, ferrer, ens podeu fer un préstec de 10.000 escuts sense interès... FERRER: Si em deixessin a mi... SCHMID: Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de l’arbitri. WEBS: Em sembla molt bé. Es podrà tornar el préstec en dos anys; després tothom estarà acostumat a pagar un arbitri més alt i no caldrà rebaixar-lo. Podrem crear un fons en previsió de futures calamitats públiques. FERRER: Si no hi ha cap més solució, demanem l’emprèstit, però amb la condició que no sigui a un jueu. SCHMID: Jueu o cristià, ferrer, exigirà un 30 per cent. De tota manera, ho pagarà la vila. WEBS: Pitjor seria haver de pagar cadascú la desratització del seu propi magatzem. KOST: La lluita contra les rates ha esdevingut un problema d’interès públic. En nom d’aquest Consell, jo us prego, burgmestre Schmid, que comenceu immediatament la campanya, l’èxit de la qual queda des d’ara a les vostres mans. BATTS: I pleguem! Ai, senyor, els meus formatges! RUSH: La meva farina! (Tots surten corrents. S’apaguen els llums.) JORDI TEIXIDOR, El retaule del flautista (Adaptació)

238

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 239


L


• • • • •

llur flagell manyà apotecari burgmestre

• regidor • • • •

• • • • •

moll infestar paràsit malastrugança

agutzil tribut borinot arbitri emprèstit

2. Observa el tractament personal amb què s’adrecen mútuament els membres del consell: es tracten de vós. Després, reescriu les oracions següents de manera que es tractin de tu i de vostè:

• Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu d’aquest Consell extraordinari. • Però no ho heu vist vós mateix, burgmestre? 3. Escriu aparellats el nom de cada personatge amb el seu ofici o amb el càrrec que ocupa dins del consell: Batts Schmid Webs Rush Kost

• • • • •

i c m t s

• propietari de la fonda • tresorer • comerciant de formatges • propietari de magatzem de grans i farines • burgmestre

4. Classifica aquestes paraules, que apareixen en el text, segons el grup al qual pertanyen:

• tresorer • manyà • milícia càrrecs públics

• reverend • regidor • baró estament militar

• burgmestre • apotecari • dependent estament eclesial

• agutzil • comerciant • escrivà gremis

aristocràcia

5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets: A

B

C

D

239

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 240


INTERPRETAR EL TEXT 6. Explica de quina manera manifesten la seva hipocresia els membres del consell. Posa’n exemples concrets. 7. Explica el paper que fan en aquest text teatral els elements següents:

• les acotacions • la il·luminació

• el teló • Hans, el narrador

8. Indica quina de les opcions següents reflecteix millor el significat de cada oració:

• Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de l’arbitri. Els vilatans s’hauran d’aguantar amb el nou arbitri. Els vilatans ja no recordaran que hi ha hagut un augment.

• Aquell barri és habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota mena de paràsits. No a res, ja estan acostumats a les rates. Com que el barri té paràsits, procurarem desratitzar-lo. 9. Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):

• El Gremi de Manyans i la Corporació d’Apotecaris té interessos altruistes. • El poble acabarà pagant amb escreix les despeses de la desratització. • L’acció se situa a Alemanya en el segle at. • Els vilatans s’han organitzat per exigir els seus drets. • Hi ha fortes discrepàncies entre el burgmestre i els regidors del consell. • Els interessos que s’han de pagar pels crèdits són molt elevats. REFLEXIONAR I AVALUAR 10. Indica un moment o situació en què es percebin els conflictes o interessos següents:

a

M e m f g 240

• La indefensió de les persones humils • Les relacions entre el poder militar, eclesial i econòmic • La protesta de les classes populars 11. Per què creus que el ferrer no vol demanar un emprèstit a un jueu? Quina fama tenien a l’edat mitjana? 12. Quines conseqüències socials es poden derivar de la plaga de rates a Pimburg? 13. Has extret alguna conclusió de la lectura del text? Quin missatge creus que vol transmetre l’autor? Explica-ho.

EXPRESSAR-NOS 14.

Per torns, feu una lectura dramatitzada del text. Procureu fer-hi intervenir altres elements que no siguin els estrictament verbals com ara el moviment o el gest.

15. Escriu un article d’opinió que pugui ser publicat en un diari o una revista i que tracti sobre l’especulació o la corrupció. Pots escriure sobre un fet actual o sobre opinions generals o personals.

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 241


L’expressió de l’opinió personal Mitjans de comunicació convencionals Tradicionalment els mitjans de comunicació han reservat un espai perquè els lectors o els oients puguin expressar la seva opinió sobre els continguts de la publicació o emissora o, en general, sobre l’actualitat informativa. En els diaris i les revistes acompleix aquesta funció la secció de cartes al director, on s’exposen peticions, denúncies, agraïments o opinions dels lectors. Aquí tens un exemple de carta al director, publicada al diari Avui el 10 de setembre del 2006:

La sisena hora escolar He estat seguint durant aquests últims dies el debat que ha generat la incorporació d’aquesta sisena hora als centres públics de primària. Sembla que s’està acceptant prou bé, tot i la polèmica que ha portat. Crec que el més important és qüestionar la utilitat d’aquesta hora. Segons els comentaris d’alguns

centres que hem sentit, es preveu aprofitar-la majoritàriament per a ampliació, àrees de creativitat, etc. Personalment, crec que aquesta incorporació d’hores hauria de rebre una planificació de contingut prèvia, ja que pot comportar un mal ús de les hores quant a contingut, cosa que ja ha at a l’ESO amb els crèdits variables. Sabem prou bé que al nostre país els nivells de coneixements en algunes àrees són

realment precaris, especialment en ciències i anglès. No ens caldria en tot cas una ampliació de les hores lectives d’assignatures essencials i que presenten insuficiència? Sembla que ens preocupi més la comoditat dels pares i la reducció de l’atur del professorat que no pas la garantia d’una bona educació per als alumnes. Gerard Marull Paretas Corçà

Els mitjans audiovisuals, sobretot la ràdio, també estan oberts a la participació del públic, per exemple a través de seccions com el defensor de l’oient.

A través d’Internet Internet ha representat un salt endavant pel que fa a la participació dels individus en la configuració de l’opinió pública sobre l’actualitat. Concretament, en la xarxa s’han desenvolupat dos gèneres que persegueixen aquest objectiu: els blocs i els fòrums.

El bloc Un bloc és una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informacions o opinions sobre temes diversos. Com que és molt lliure tant pel que fa a l’estructura com al contingut, s’hi poden tractar tota mena de temes: hi ha persones que els fan servir per expressar la seva opinió de manera seriosa i raonada, altres els fan servir per explicar la seva vida, com si fos un diari personal obert als lectors, altres tenen com a tema bàsic l’humor, etc.

El fòrum Un fòrum és un grup d’internautes que intercanvien opinions i informacions sobre un tema a través de missatges que es pengen en una pàgina web o per mitjà d’una llista d’adreces electròniques. Les persones que hi participen amb aportacions personals s’anomenen foristes, mentre que els que es limiten a llegir les intervencions dels altres són observadors. També pot haver-hi un moderador del fòrum, que gestiona el contingut i el to del que s’hi escriu mitjançant una selecció dels missatges. En la pàgina següent pots llegir un fòrum publicat al Diari dels estudiants, que responia a la pregunta Has fet amics per Internet?

241

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 242


10/12/2006 Forista 1: Sí, he fet bastants amics per Internet, i està clar que no me’n penedeixo, ni les meves actituds davant aquesta qüestió estan en contra. Puc dir que veritablement i desgraciadament surt algun cas d’aquest tipus: assetjaments per Internet, baralles, fins i tot casos en què als protagonistes els han at coses fora de l’ordinador... Per això podem dir que no és que sigui del tot segur, però sí que ho és si anem amb una mentalitat desconfiada i negant sempre tota mena d’informació privada. Forista 2: Personalment pensem que Internet és un bon mitjà per conèixer gent d’altres llocs. Nosaltres mateixes, gràcies a Internet hem pogut conèixer més gent de la que haguéssim conegut sense.

Forista 3: No, ja que considero que per aquest mitjà no es poden fer amics de debò. Crec que ningú és lleial amb els altres i per aquest motiu no m’agrada fer amistats per Internet. Forista 4: Jo he fet moltíssimes amistats per Internet. Sé que és un lloc insegur i que no te’n pots refiar mai, però jo, en el meu cas i analitzant la meva experiència, he pogut trobar veritables persones que avui en dia són molt amics meus. I sobretot, quan les coneixes, encara més, tant xatejant com en persona. He de dir que totes les meves experiències són boníssimes i espero no perdre mai la seva meravellosa amistat! Forista 5: No, perquè tots els amics que tinc en el Messenger ja

els coneixia i ma mare no em deixa tenir amics per Internet perquè diu que el món és ple de pervertits... Forista 6: Nosaltres dos hem fet alguns amics per Internet i no a res; hi ha persones que et poden mentir i hi ha persones que no. Nosaltres pensem que està bé conèixer amics per Internet, perquè coneixes gent de pobles de fora o de països diferents. A part, tenim unes amigues que han conegut les seves parelles per Internet i ara estan molt bé. Forista 7: Jo vaig fer un amic però perquè ell em va afegir a la seva llista. No tinc el costum de posar-me en xats i parlar amb gent de fora... www.diaridelsestudiants.com (Adaptació)

왌 16. 쐌왌 Llegiu entre tots les cartes al director de més d’un diari i comenteu els temes als quals fan referència i la manera d’expressar les opinions. Si trobeu més d’una carta sobre el mateix tema, fixeu-vos si expressen una opinió semblant o diferent i valoreu-les totes. 왌 17. 쐌쐌 Per parelles, escriviu una carta al director sobre un tema que us interessi, o que estigui relacionat amb el vostre centre educatiu. Envieu-la a un mitjà de comunicació de la vostra localitat per tal que sigui publicada. 왌 18. 쐌쐌 Rellegeix atentament les aportacions al fòrum sobre l’amistat a través d’Internet, que tens en aquesta pàgina, i escriu:

• Un avantatge d’aquest mitjà. • Un inconvenient d’aquest mitjà. • Algunes precaucions que cal prendre en utilitzar-lo. ■ Escriu una rèplica per afegir a aquest fòrum. 왌 19. 쐌쐌 Busca algun fòrum que t’interessi del portal Edu365 i fes-hi la teva aportació. ■ Té alguna característica especial, la manera d’expressar-se en aquest mitjà? I tu, t’expresses igual si t’adreces a un fòrum que si escrius una carta al director? Per què?

242

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 243

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL

Presentem un informatiu a la televisió BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Les temperatures augmentaran d’1,8 a 4 graus centígrads al llarg del segle XXI Els nens que neixin el 2007 viuran en un món molt més calent. I és que la temperatura podria pujar fins a 4 graus centígrads al llarg d’aquest segle, i en el mateix període el nivell dels oceans es podria elevar entre 28 i 43 centímetres. Així conclou l’informe presentat a París pel Grup Intergovernamental sobre l’Evolució del Clima (GIEC) després

de ar-se tota la setmana debatent sobre el canvi climàtic. A més, segons l’informe, hi haurà més sequeres, pluges torrencials i huracans. Finalment, l’estudi revela que hi ha una «elevada probabilitat» que la responsable d’aquest canvi climàtic sigui l’acció humana. Font: http://www.noticies.cat 02/02/2007

왌 20. 쐌쐌 Llegeix la notícia anterior en veu alta. Intenta fer-ho de manera que qui t’escolta la pugui seguir encara que no tingui el text al davant. ■ Te n’has sortit? Comenta-ho amb els companys i companyes de classe. 왌 21. 쐌왌 Coneixes algun canal de televisió o de ràdio dedicat exclusivament a les notícies? Els has seguit en alguna ocasió? Per quina raó? Et semblen útils? ■ Coneixes altres fonts d’informació que serveixin per estar informat constantment? 왌 22. 쐌쐌 Feu entre tots una llista, com més completa millor, dels mitjans tècnics (aparells) i humans (persones amb tasques diferenciades) que caldrien per mantenir en funcionament un canal informatiu que emetés notícies les 24 hores del dia.

243

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 244

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL

Fem el nostre butlletí de notícies

쐌 23. 쐌쐌 Recordes quines tècniques d’expressió has treballat al llarg del curs? A continuació tindràs l’oportunitat de posar-les en pràctica.

En grups de quatre, prepareu el vostre butlletí de notícies, de 10 minuts de durada com a màxim. Seguiu els os següents: 1. Prepareu-ne els continguts. Penseu quines seccions creieu que hauria de tenir: món, Catalunya, la vostra ciutat, l’institut, actualitat esportiva... Valoreu si hi voleu incloure alguna entrevista o fins i tot alguna trucada dels oients (fictícies). Elaboreu-ne un esquema que anireu emplenant de continguts progressivament. Penseu les músiques (sintonies), que poden introduir cada secció. 2. Busqueu la informació que incloureu en cada secció: als diaris impresos, als diaris per Internet, als informatius de les diverses cadenes de televisió o emissores de ràdio (d’abast nacional, comarcal o local), a la pàgina web o a la revista de l’institut, etc. 3. Si decidiu incloure-hi una entrevista fictícia relacionada amb una de les informacions que transmetreu, formuleu les preguntes i respostes possibles. 4. Assageu la lectura dels textos en veu alta, de manera que sonin naturals i, sobretot, que s’entenguin. Pareu especial atenció a fer servir expressions adequades a la situació. 5. Decidiu si enregistreu en àudio (o vídeo) el programa o si l’emeteu en directe, davant dels companys. Penseu que una elecció o altra implica un muntatge tècnic diferent. 6. Distribuïu-vos les tasques; per exemple, que cadascú llegeixi una secció, i que algú s’encarregui de la música i el so. Quan tots els grups tingueu preparat el butlletí, representeu-lo davant de la classe i escolteu el de tots els companys i companyes. Finalment, comenteu-los conjuntament, valoreu què heu fet bé i què es podria millorar, tant de la selecció de les notícies com de la manera de redactar-les i llegir-les, i de la distribució de les seccions.

244

831025 _ 0236-0261.qxd

29/3/07

18:16

Página 245

왌 24. 쐌왌 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges: 5 1

2 3

4

왌 25. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula corresponent:

™™™™™ penyal

penya-segat

cascada

iceberg

arxipèlag

• L’any at vam visitar les ......... del Niàgara. • El Titanic es va enfonsar perquè va xocar contra un ......... • Des del ......... hi ha una vista espectacular. • Les illes Balears formen un ......... • L’estiu vinent anirem al ......... de Gibraltar. 왌 26. 쐌쐌 Escriu aparellades cada paraula amb la seva definició: duna areny llot sorral fang

• • • • •

• Lloc de sorra. • Mescla pastosa de terra i aigua. • Muntanyola generalment de sorra, amuntegada pel vent. • Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades. • Llit de riera format de sorra.

왌 27. 쐌쐌 Ordena les lletres següents per formar paraules que tenen a veure amb el mar i la costa: AALC

AD ABI

LLSCUE

LGOF

PA C

왌 28. 쐌쐌 Classifica aquestes paraules segons si tenen relació amb un riu, amb el mar o amb la muntanya:

• istme • afluent • vessant

• puig • turó • delta

• riba • estuari • marejol

• altiplà • baixamar • massís

• maror • meandre • llit fluvial

El vocabulari dels accidents geogràfics


쐌 29. 쐌쐌 Escriu la paraula que correspon a cada una d’aquestes definicions:

• Terreny inundat o almenys amarat d’aigua permanentment: a __ g __ __ __ __ l l • Llacuna litoral formada d’aigua de mar i d’aigua fluvial tancada per un cordó de • • • •

platja: a l b __ __ __ __ __ Massa d’aigua dipositada en una depressió del terreny: e __ __ __ n y Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial: r __ __ r __ Cavitat formada a les regions calcàries: e __ p l __ __ __ Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral: m __ __ __ s m __

245

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 246


Act. 30 i 31

Els connectors Els connectors són paraules o grups de paraules amb un significat únic que posen en relació elements diversos. Distingim els connectors textuals, que relacionen les oracions d’un text, i els connectors oracionals, que relacionen les proposicions d’una oració composta.

Act. 32 - 34

Els connectors textuals Un text és un conjunt organitzat d’oracions consecutives i relacionades. Les oracions se separen amb signes de puntuació i es relacionen mitjançant uns mots que anomenem connectors textuals. Els connectors textuals indiquen la relació de significat que hi ha entre les oracions d’un text, especialment entre oracions consecutives. Segons el que expressen, es classifiquen en quatre grups:

• Oposició. Dues oracions s’oposen mitjançant connectors com però, tanmateix, en canvi, per contra. Exemple: Amb les nevades d’aquesta setmana s’ha acumulat aigua a les muntanyes. Tanmateix, aquesta aigua no arribarà als embassaments fins al desglaç.

• Conseqüència. Donades dues oracions, la segona és conseqüència de la primera. S’expressa amb connectors com per tant, així doncs, en conseqüència. Exemple: S’ha acabat el temps de la visita. Així doncs, fins la setmana que ve.

• Complementarietat. Dues oracions expressen aspectes complementaris entre si. Per fer-ho s’utilitzen connectors com d’una banda... de l’altra. Exemple: D’una banda, buscaré informació a Internet. De l’altra, consultaré els llibres de la biblioteca sobre aquesta matèria.

• Enumeració. Diferents oracions enumeren aspectes diversos: en primer lloc... a continuació... finalment; primerament... segonament... per acabar. Exemple: En primer lloc, llegiu les instruccions. A continuació, comproveu que hi hagi tots els components. Finalment, munteu l’aparell seguint les instruccions. Act. 35 - 37

Els connectors oracionals Els connectors oracionals enllacen les proposicions que formen una oració composta. La primera classificació dels connectors oracionals estableix dos grans grups:

• Els connectors coordinants, que posen en relació proposicions coordinades. Exemple: Hi ha set escoles a la ciutat i se’n construiran dues més. proposició 1

proposició 2

La conjunció i és un connector coordinant entre dues proposicions que estan al mateix nivell sintàctic.

• Els connectors subordinants, que introdueixen una proposició subordinada en el marc de la proposició principal de la qual forma part. Exemple: El reportatge que vas elaborar va sorprendre molts lectors de la revista. proposició subordinada proposició principal

El pronom relatiu que és un connector subordinant que relaciona dues proposicions que no estan al mateix nivell sintàctic.

246

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 247


Els connectors coordinants Segons el tipus de coordinació, distingim diferents connectors coordinants:

• La coordinació copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades, amb les conjuncions i (en sentit afirmatiu) i ni (en sentit negatiu). Exemple: Va a classes de violí i fa un curs intensiu d’anglès.

• La coordinació disjuntiva expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. La conjunció més habitual és o, que pot aparèixer en totes dues proposicions i reforçar-se amb l’adverbi bé (o bé). També actuen com a connectors amb valor disjuntiu adverbis com ara o verbs com sigui encapçalant totes dues proposicions. Exemples: Avisem els bombers o truquem al 112 d’emergències. Ara ve amb nosaltres, ara va amb elles.

• La coordinació adversativa expressa la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades, amb les conjuncions però, sinó i la locució sinó que. Exemple: No vam fer cap visita guiada a la ciutat sinó que vam anar pel nostre compte a descobrir-la.

Els connectors subordinants Segons el tipus de subordinació, distingim diferents connectors subordinants:

• En la subordinació substantiva, la proposició subordinada pot ser introduïda per les conjuncions que o si, i pels interrogatius què, qui, com, quan, on i quin en les seves diverses formes. Exemples: Pretenen que els canviïn uns pantalons de rebaixes. Em pregunto si en unes altres circumstàncies hauria reaccionat així. El venedor exposava quines virtuts tenia la nova enciclopèdia.

• En la subordinació adjectiva, la proposició subordinada és introduïda per un pronom relatiu (que, què, qui, on i el qual en les seves diverses formes). Exemples: La velocitat a què condueix és temerària. Les botigues de roba on sol comprar tenen fama d’elegants.

• En la subordinació adverbial, la proposició subordinada és introduïda per diverses conjuncions i locucions conjuntives segons el significat que aporta respecte a la proposició principal. El quadre següent recull els connectors més habituals: Noció Lloc Temps Manera Causa Conseqüència Condició Finalitat Concessió Comparació

Connectors on quan, abans que, mentre, després que, tan bon punt com, com si, segons, segons que perquè, ja que, com que de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que si, tret que, posat que, a condició que perquè, per tal que, a fi que encara que, per bé que, per més que com, més... que, menys... que

247

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 248


왌 30. 쐌왌 Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i corregeix les falses:

• Els connectors són conjuncions coordinants o subordinants. • Les conjuncions són un tipus de connectors. • Amb el terme connectors englobem les conjuncions, les locucions conjuntives i, en • •

general, les expressions que posen en relació oracions o proposicions. Els connectors textuals poden ser coordinants i subordinants. Els connectors oracionals més abundants són els coordinants.

왌 31. 쐌쐌 En el text següent apareix dues vegades el connector però. Indica en quin cas és un connector textual i en quin cas és un connector oracional, i explica per què.

E

n Ramon sempre havia dit que volia ser pintor, però ni els seus pares ni els mestres que havia tingut confiaven gaire –per no dir gens– en les seves capacitats. La sorpresa es va produir quan va guanyar el primer premi de pintura ràpida de Vilabella. La crítica va ser unànime: havia pintat una aquarel·la magnífica. Li van començar a ploure ofertes de feina com a il·lustrador, de sales d’exposicions, etc. Però poc es podien pensar que en Ramon ho refusaria tot perquè no volia entrar en el circuit comercial.

왌 32. 쐌쐌 Completa el text següent amb els connectors textuals que et semblin més adients:

Q

uan es fa un regal a una persona determinada, solen intervenir-hi dos condicionants. .........., hi ha el gust del receptor del regal, que hauria de ser el factor predominant. .........., hi ha el gust de qui fa el regal, que massa sovint pensa en el que li agradaria a ell personalment, més que no pas a complaure qui el rep. .........., la societat actual ha generat estratègies per evitar que algú es pugui sentir decebut amb un regal. .........., hi ha la possibilitat –per als més previsors– de fer un xec regal perquè la persona pugui triar. .........., també es pot canviar el regal rebut, amb la sola condició de presentar el tiquet de compra. .........., hi ha el recurs –més antic– de guardar un regal poc plaent per encolomar-lo a algú altre en una altra ocasió.

왌 33. 쐌쐌 Què sol haver-hi immediatament davant d’un connector textual? I darrere? 쐌 34. 쐌쐌 Escriu textos breus sobre els temes següents fent-hi servir la classe de connectors textuals que s’indiquen entre parèntesis:

• Avantatges i desavantatges d’un producte tecnològic actual (connectors • • •

248

d’oposició). L’efecte hivernacle en l’atmosfera (connectors de conseqüència). Una recepta de cuina (connectors d’enumeració). Tema lliure (connectors de complementarietat).

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 249


왌 35. 쐌쐌 Completa les oracions següents amb un connector coordinant i indica si és copulatiu, disjuntiu o adversatiu:

• Els tatuatges s’han posat de moda, .......... encara és una minoria la gent que • • • •

en porta. No es va saltar el semàfor, .......... va ar amb groc. .......... encarem bé aquest problema d’entrada .......... després costarà molt redreçar-lo. arem una quinzena a la muntanya .......... farem una escapada per Europa. No us enfileu a la tarima .......... empenyeu els de les primeres fileres.

쐌 36. 쐌쐌 Completa les oracions següents a partir del connector subordinant destacat i digues de quin tipus és la subordinació resultant:

• Els enquestats pensen que .......... • M’he comprat una bicicleta que .......... • Quan .........., truqui’m, sisplau. • Com que .........., t’he portat aquesta novel·la tan gruixuda. • Ignoro si .......... • Va entrar per la porta de darrere perquè .......... 쐌 37. 쐌쐌 Escriu una oració composta amb cada una d’aquestes proposicions subordinades:

• Que comenci per com amb valor interrogatiu. • Que comenci per com amb valor adverbial de manera. • Que comenci per com amb valor comparatiu. 왌 38. 쐌쐌 De les parelles següents, indica quina forma verbal és perfectament regular i quina presenta algun tipus d’irregularitat. Explica en què consisteix la irregularitat.

• resisteixo/reconec • llogueu/trobeu • ballin/actuïn

• pengis/robis • pensessin/tinguessin

쐌 39. 쐌쐌 Canvia els sintagmes preposicionals que comencen amb de per un pronom feble, i la resta, per un altre pronom feble:

• Em referiré a una qüestió d’actualitat. • Anem amb bicicleta. • Es va parlar de la teva situació. • No trobo el vestit llarg a l’armari. • Vénen de París aquesta tarda. ■ Quins són els pronoms febles utilitzats en cada cas?

249

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 250


L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles Quan els pronoms febles es combinen amb el verb que complementen, o bé quan es combinen entre si, entren en joc dos signes ortogràfics: el guionet i l’apòstrof.

El guionet Apareix només darrere del verb per separar elements (verb o pronoms febles) dels quals no s’elideix cap vocal. Exemples: ensenya-me-la.

L’apòstrof S’apostrofen determinats pronoms febles quan, en e amb un verb o altres pronoms febles, s’elideix una vocal. L’apòstrof pot aparèixer: – Entre el verb i el pronom. Exemple: ajuda’l. – Entre el pronom i el verb. Exemple: l’ajuda. – Entre pronoms febles. Exemple: te’l regalo. Per apostrofar correctament els pronoms febles, cal recordar tres normes: 1 Els pronoms febles em, et, es, el, la i en s’apostrofen quan van davant d’una forma verbal que §

comença per vocal o hac. Exemples: m’enredes, t’han cridat, s’obriran, l’estimulen, n’escriuria... Excepció: el pronom la, igual que l’article femení singular, no s’apostrofa davant d’una forma verbal que comença per i o u àtones (la incitaven, la usàveu) ni davant del pronom hi (la hi explicaré). 2 Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en s’apostrofen quan van darrere d’una forma ver§

bal que acaba en vocal, excepte si forma un diftong decreixent. Exemples: truca’m, enretira’t, recordi’s, convida’ns, mira’ls, dóna’n... però truqueu-me, enretireu-vos... 3 Quan es combinen dos o més pronoms febles, l’apòstrof s’ha de situar tan a la dreta com si§

gui possible. Exemple: t’el ha ofert

왌 40. 쐌왌

쏅

te’l ha ofert

쏅

te l’ha ofert

Substitueix els complements subratllats per un pronom feble:

• Els nois han cridat a tu. • Els avis han vist a vosaltres. • Tu, avisa a ell.

• La Marta ha d’advertir a ella. • Vosaltres, espereu a ells. • L’Albert ha enganyat a nosaltres.

왌 41. 쐌쐌 Explica per què les dues oracions següents són ortogràficament correctes: • Pel que fa a la mantega, en altres països la utilitzen molt per cuinar. • Pel que fa a la mantega, en altres països l’usen molt per cuinar.

250

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 251


왌 42. 쐌쐌

Canvia el complement de règim verbal subratllat per un pronom feble: Apunta’t al curset d’informàtica!

■ Què observes des del punt de vista del guionet i l’apòstrof? 왌 43. 쐌쐌 Analitza fonèticament i gramaticalment aquestes parelles i explica la diferència entre els dos elements que les formen: pensa’t - pensat

왌 44. 쐌쐌

expliquis - expliqui’s

Explica per què s’escriu anant-hi i no pas anant’hi.

왌 45. 쐌쐌 Combina els cinc infinitius següents amb el pronom feble el i, després, respon les preguntes: ballar - témer - perdre - sentir - servir

• Quin és l’únic infinitiu que et un pronom feble apostrofat darrere? Per què? • Com s’escriuen els pronoms febles posposats als altres quatre infinitius? 왌 46. 쐌쐌 Escriu totes les formes possibles dels pronoms febles següents i construeix un exemple amb cadascuna:

• ens

• us

• els

• la

• en

쐌 47. 쐌쐌 Escriu correctament l’oració següent, tenint en compte aquest context: la diu una venedora d’electrodomèstics fent referència al fet que la venda d’espremedors de taronja amb filtre ha tingut molt èxit. se + me + en + han endut sis en una setmana

쐌 48. 쐌쐌 Explica la diferència gramatical i de significat entre aquestes dues oracions:

• Vaig estar dient-ho tot l’any. • Vaig estar dient-t’ho tot l’any. 49. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

E

sperava amb delit les vacances de Pasqua. Volia dir anar-nos-en ben estrets en el cotxe cap a cals padrins. Glatia per veure’ls, per tornar-me a ejar per la casa, l’hort i els corrals. Retrobar la Perla, que se’m tirava a sobre i remenava la cua de tan contenta com estava de veure’m. Allò era tot un món. Imagina’t si n’era de gran la casa que havien arribat a dormir-hi divuit persones! La tia Teresa, germana del padrí, no hi vivia, però la invitaven a ar aquells dies perquè pogués estarse amb nosaltres. I quan arribava, quin devessall

d’alegria, quines llàgrimes d’emoció, quines abraçades, quin menjar-se’ns a petons... Als vespres, davant la llar de foc, se m’asseia a la falda i ens contava les novetats que s’havien produït a la comarca de l’estiu ençà. I jo m’adormia arraulit i se’m barrejaven les seves paraules amb els meus somnis. I l’endemà no sabia si creure’m o no les històries de boscos i xais i gallines i allaus de neu que formaven aquell món tan meu i alhora tan distant.

251

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 252


La correcció lèxica De vegades, quan parlem o escrivim, cometem errors. Aquestes incorreccions es poden produir per diverses causes, i entre els casos més habituals trobem:

• Incorreccions ortogràfiques derivades d’incorreccions fonètiques, quan pronunciem alguna síl·laba o algun mot de manera incorrecta i ho transmetem a l’escriptura: diseny per disseny, fútbol per futbol...

• Ús de manlleus innecessaris, és a dir, paraules estrangeres no acceptades per la normativa i que s’introdueixen en la nostra parla, quan la llengua catalana ja disposa de paraules equivalents. Els més habituals són, per proximitat o e, els gal·licismes: affaire, charme...; els anglicismes: discman, hot dog... i, sobretot, els castellanismes: adelantar, traje...

• Derivació incorrecta, és a dir, formació de paraules derivades a partir d’una de primitiva a partir de prefixos o sufixos que no són correctes en català; per exemple, de jardí, hem de formar enjardinar, i no ajardinar. Per parlar i escriure correctament cal que coneguis bé les normes gramaticals i que, quan tinguis algun dubte, ja sigui ortogràfic, gramatical o de pronúncia, consultis un diccionari normatiu o un d’especialitzat, com és el cas dels diccionaris de dubtes.

왌 50. 쐌왌 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges: 2

9

4 7

8

1

3

5

6

왌 51. 쐌왌 Fixa’t en les lletres en negreta i llegeix correctament en veu alta les paraules següents:

• casella • pivot • corba • folrar

• pijama • diòptria • estèrnum • cavalcada

• laringe • comissió • esplaiar • flegmó

• xofer • il·lusió • benzina • zoo

• suggeriment • càrrega • xurro • platja

왌 52. 쐌왌 Tria la vocal o consonant adequades i copia complets els mots següents:

• re__osteria (p/b) • impre__ió (s/ss) • t__rró (o/u) • dan__a (s/ç)

• bi__uteria (s/j) • margari__a (t/d) • e__tranger (x/s) • i__fermera (m/n)

• camina__a (t/d) • te__tació (mp/n) • reca__ar (pt/ud) • e__estir (mb/nv)

왌 53. 쐌쐌 Indica quin dels dos verbs proposats per a cada nom és correcte:

• format: formatar/formatejar • traïció: traïcionar/trair

252

• decepció: decepcionar/decebre • garantia: garantitzar/garantir

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 253


왌 54. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb una paraula derivada de la que hi ha entre parèntesis:

• Encara no han .............. (moble) la casa nova. • Van .............. (vernís) el parquet de l’habitació. • Per ..............-lo (content) li van fer un bon regal. • La ferida li rajava tant que va .............. (sang) tota l’habitació. • Era un governant tan dèspota que .............. (temor) la població. • Els seus errors el .............. (turment) profundament. 왌 55. 쐌쐌 Llegeix les oracions següents i substitueix les paraules en cursiva, que són típiques de la llengua oral, per la forma correcta en la llengua escrita:

• A mig matí sempre menjo una tronja. • Per sopar he menjat una amanida d’àpit i poma. • La veïna del quart primera està embrassada. • Si estés sempre alegre seria més feliç. • La truita d’asbergínia m’agrada molt. • M’he endut pa amb xocolata per brenar. 왌 56. 쐌쐌 En aquestes oracions hi ha paraules incorrectes. Torna a escriure les oracions canviant-les per paraules correctes, tant lèxicament com ortogràficament.

• M’agraden els canelons sense betxamel. • S’ha embossat el desaigüe del lavabo. • Els buitres es van menjar els animals morts. • La casa està plena de telaranyes. • Encara no han preparat l’escaparate per a les rebaixes. • Tot i que el camarot del vaixell era de primera classe no era gens còmode. • Van portar-lo en camilla fins a l’ambulància. 왌 57. 쐌쐌 Aparella cada paraula amb la seva definició: cataracta cascada plànol planell dragó drac

• • • • • •

• Prototip del monstre contra el qual lluiten déus i herois. • Representació sobre una superfície plana d’una ciutat, edifici... • Nom que comunament reben diferents rèptils saures. • Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici. • Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí. • Indret pla i elevat.

쐌 58. 쐌쐌 Torna a copiar aquestes oracions substituint aquests manlleus innecessaris pel mot corresponent en català:

• Anirem a ejar i, a l’hora de berenar, entrarem en un burger. • Li van regalar una entrada per al back stage del concert. • El show room d’aquesta marca de mobles és impressionant. • Va portar-me de Rússia un souvenir preciós. • El container del vidre estava totalment ple. • Han tancat aquella boutique on vaig comprar el vestit de nit. • M’he apuntat al gimnàs a fer fitness.

253

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 254


El teatre de text actual El mètode Grönholm Ferran Augé ha estat sotmès a una peculiar i dura entrevista de selecció de personal, seguint un mètode anomenat Grönholm. La prova es feia simultàniament amb tres suposats candidats més: Mercè Degàs, Carles Bueno i Enric Font. Després de diverses situacions que posen al límit la capacitat de resistència de l’aspirant, els falsos candidats revelen a en Ferran que, en realitat, són tres psicòlegs de l’empresa: Neus Porta, Miquel Garcia i Esteve Ripoll, respectivament. Malgrat l’esforç que ha fet en Ferran, li comuniquen que no serà seleccionat. MERCÈ: Hem estat parlant i hem pensat que no paga la pena fer-lo esperar els quinze dies. De fet, ho tenim molt clar. FERRAN: ¿Ah, sí? MERCÈ: Sí, el càrrec no és per a vostè, i hi estem tots tres d’acord. ¿Miquel? CARLES: Completament. Per mi, ni pensar-ho. MERCÈ: ¿Esteve? ENRIC: No, no. Seria un error greu contractar-lo. MERCÈ: Bé, ho sento. Crec que és millor que ho sàpiga ara i així no perd espai mental conservant alguna esperança. CARLES: I d’espai mental no n’hi sobra, precisament. FERRAN: Però... MERCÈ: ¿Vol que l’hi expliqui? L’hi explico. Les proves que ha at estaven dissenyades en relació amb el seu perfil. (Consulta els papers de la carpeta.) Sabem que després de la mort de la seva mare va estar un any sense treballar. La seva baixa per depressió va durar... deu mesos. ¿És exacte, no? FERRAN: Sí, però... MERCÈ: ¿Encara es medica? FERRAN: No. MERCÈ: La baixa va costar a la seva empresa seixanta-cinc mil euros. ENRIC: Sabem que va estar casat i la seva dona el va denunciar. Hi ha dictada una ordre d’allunyament. ¿És veritat, oi? FERRAN: Bé, sí, però en el judici... CARLES: Vostè ha estat tota la sessió mentint-nos, literalment. ENRIC: Ja ens ha dit que ha fet el que considerava més adequat per guanyar les proves i aconseguir el càrrec, i així ho valorem, però... FERRAN: A veure, la meva dona... CARLES: No cal que ens expliqui històries. Hem parlat amb la seva exdona. FERRAN: ¿Què? ENRIC: Suposo que ja s’imagina el que ens ha explicat. FERRAN: No sé què els deu haver explicat, però... MERCÈ: A la prova dels barrets, no l’hem deixat triar. Li hem fet agafar el de bisbe. Sabem que de jove va estar al seminari... FERRAN: És que sóc de Manlleu, i a la plana de Vic és molt normal... MERCÈ: I, finalment, també sabem que té un germà homosexual amb qui no té cap mena de e.

254

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 255


FERRAN: ¿També han parlat amb ell? MERCÈ: És clar. FERRAN: Si no em parlo amb el meu germà no és perquè sigui homosexual. És perquè quan va morir la mare, ell... MERCÈ: Bé, en cap de les quatre situacions no hi ha hagut ni una ombra d’empatia... FERRAN: ¿De què? MERCÈ: Podria semblar que no es deixa influir per les motivacions personals, però... És que se li veia tant el llautó... Ens hem hagut d’aguantar el riure unes quantes vegades. Quina manera de parlar... Fotia pena. FERRAN: ¿Com han sabut tot això? CARLES: Però si no el contractem no és per motius personals. ¿Sap què és l’efecte bumerang? FERRAN: Bé... No. MERCÈ: S’ha d’anar amb compte amb l’agressivitat perquè es pot tornar en contra seva, i sobretot en el seu cas. ¿Per què? Perquè era una agressivitat impostada. No era real. Era una actitud externa. ¿Què pot ar amb una persona com vostè davant d’un conflicte? ENRIC: Que generi un conflicte més greu. FERRAN vol dir alguna cosa però no ho fa. MERCÈ: ¿Ara ho ha entès? Doncs va, prou, pleguem. Per un dia que puc arribar a casa abans que em fiquin els nens al llit, no vull perdre més temps parlant amb aquest hipòcrita. FERRAN: Escolti... MERCÈ: ¿Sí? FERRAN: Jo... No res. MERCÈ: ¿Què es pensava, que ens enganyaria? La seva vida és un desastre absolut, personalment i professionalment, i permeti’m que li digui que estic convençuda que continuarà igual. FERRAN se’ls mira en silenci. JORDI GALCERAN, El mètode Grönholm

255

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 256


L’oferta teatral actual Si consultem la cartellera teatral, hi trobarem espectacles de diferents menes. Des del punt de vista literari, distingim el teatre de text de la resta de gèneres. El teatre de text inclou les obres que es basen en el text literari que un autor ha escrit pensant que pogués ser portat a escena. En canvi, hi ha espectacles en els quals el text comparteix protagonisme amb altres elements (musicals, coreogràfics, etc.) o, fins i tot, desapareix en benefici d’elements escenogràfics. Actualment, destaquen dos tipus d’espectacles teatrals no basats prioritàriament en el text:

• Els musicals. Es tracta de muntatges on, al costat del text i la història, tenen un paper determinant la música, la dansa i el cant dels actors. Una de les companyies catalanes que més ha destacat en aquest terreny és Dagoll-Dagom, amb obres com El mikado, Flor de nit o Mar i cel, aquesta darrera una adaptació del drama d’Àngel Guimerà.

• Els espectacles escènics. Són muntatges que es basen en el treball d’una companyia a partir d’un guió i d’una exploració de les possibilitats del llenguatge teatral. Dues companyies que han excel·lit en aquest sentit en el teatre català són Comediants, amb muntatges festius en espais oberts, i La Fura dels Baus, amb una constant experimentació dramàtica i tecnològica.

El teatre de text Dins del teatre de text, convé distingir entre les obres clàssiques (des de l’antiguitat grega fins als clàssics contemporanis del segle XX) i les obres d’autors actuals:

• Els clàssics. Es tracta de peces teatrals que s’han produït al llarg de la història de la literatura dramàtica i que han esdevingut referents per a totes les èpoques, inclosa l’actual. Es representen en muntatges més o menys fidels al plantejament original o bé en adaptacions que pretenen acostar-los a la realitat de l’espectador. Poden ser considerats clàssics Antígona, del grec Sòfocles, Hamlet, de William Shakespeare o Primera història d’Esther, de Salvador Espriu...

• Els dramaturgs actuals. Són escriptors teatrals en actiu que escriuen i estrenen peces que, sovint, es caracteritzen perquè incorporen problemàtiques ben actuals, com ara la crisi de la parella o de la família, les dificultats de comunicació entre els individus, la soledat, la marginació social, la violència quotidiana, les malalties terminals i l’eutanàsia, la crisi d’autenticitat en les relacions humanes... El fragment de El mètode Grönholm que has llegit, per exemple, planteja el tema de la competitivitat i la hipocresia en el món de les relacions laborals del nostre temps. Des del punt de vista del gènere, la dramatúrgia més recent oscil·la entre la comèdia i el drama. Tot i que sovint, almenys aparentment, les peces adopten el to de la comèdia, tenen un rerefons dramàtic. A la intenció més evident de satiritzar determinats comportaments individuals o socials, objectiu propi de la comèdia, s’hi afegeix, de fet, la voluntat d’aprofundir en certs temes psicològics i sociològics. Alguns dels dramaturgs més reconeguts actualment en l’escena catalana són Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Jordi Galceran.

왌 59. 쐌왌 Explica per què El mètode Grönholm pertany al teatre de text. 왌 60. 쐌쐌 Quina escenografia (decorats, vestuari, luminotècnia, so, música, efectes especials...) t’imagines per a l’escena que has llegit?

256

831025 _ 0236-0261.qxd

29/3/07

18:16

Página 257


왌 61. 쐌쐌 Com qualificaries la intervenció d’en Carles quan diu al Ferran que «d’espai mental no n’hi sobra, precisament»? 왌 62. 쐌쐌 Relaciona cadascuna d’aquestes situacions, que s’han produït abans del veredicte que has llegit, amb una circumstància de la vida d’en Ferran que li retreu la Mercè:

D

urant el desenvolupament de les proves, la Mercè ha fingit una trucada al seu mòbil comunicant-li la mort de la seva mare. Ella, simulant

que competia pel lloc de treball, ha optat per no anar-se’n immediatament i quedar-se fins al final del procés de selecció.

n Carles dóna la informació als altres presumptes candidats que està a punt de sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Seguint les

E

instruccions que van rebent per una porteta, els altres han de decidir si aquest fet l’invalida per continuar endavant en el procés de selecció.

L’

Enric ha explicat que s’ha separat de la dona, que ha tingut una relació sentimental amb una altra treballadora i que ha tingut un fracàs im-

portant a la feina. Després, ha demanat als altres que decideixin si se l’havia de despatxar o bé donar-li una altra oportunitat.

E

que van amb un avió accidentat i que només hi ha un paracaigudes; cadascú ha d’argumentar per què és ell el qui mereix salvar-se.

ls quatre personatges han hagut de posar-se un barret de copa alta (simulant un polític), un de torero, un de pallasso i un de bisbe. Representa

쐌 63. 쐌쐌 Què és l’empatia? Explica com creus que ha reaccionat en Ferran davant d’aquestes situacions:

• La Mercè ha decidit continuar l’entrevista malgrat la notícia de la mort de la seva • •

mare. Ha hagut de decidir si en Carles continuava endavant. L’Enric ha explicat els seus problemes.

쐌 64. 쐌쐌 Comenta què penses que preferien els psicòlegs de l’empresa, algú que fingís bonhomia o algú que fingís agressivitat. I, en el fons, què creus que preferien, algú agressiu o una bona persona? 쐌 65. 쐌쐌 Explica què aporten les últimes intervencions de la Mercè adreçades als seus companys i al Ferran. 왌 66. 쐌쐌 ¿Penses que les empreses tenen dret a tenir en compte la vida privada de les persones a l’hora d’escollir els seus càrrecs? Argumenta-ho per escrit i feu un debat a classe sobre aquest tema. 왌 67. 쐌쐌 Consulta la programació teatral d’aquesta temporada a Barcelona i als principals teatres de la resta de Catalunya i busca-hi un musical, un espectacle escènic, un de clàssic i una obra de text d’un autor actual. 왌 68. 쐌쐌 Busca informació a Internet sobre alguna de les companyies o els autors esmentats a la pàgina anterior i fes-ne una breu ressenya.

257

831025 _ 0236-0261.qxd

29/3/07

18:16

Página 258

Avaluació Senderisme: seguir la tradició La història de l’excursionisme i del senderisme van estretament lligades perquè, de fet, el segon terme neix a conseqüència del primer. La diferència bàsica rau, precisament, en la senyalització de camins i itineraris, tasca que es va començar a aplicar i sistematitzar a l’Europa central. D’una banda, el creixent fenomen de la despoblació rural i de l’abandonament del camp va provocar la desaparició progressiva de les pràctiques habituals que durant la història havien ajudat a mantenir els boscos i els camins en un bon estat de conservació. De l’altra, l’augment de la pràctica de les activitats a la muntanya per part dels habitants del món urbà va fer veure al món excursionista, que ja estava plenament consolidat a Catalunya, la necessitat de començar a treballar no solament per facilitar les sortides dels excursionistes i evitar incidències, sinó per conservar un patrimoni natural, cultural i històric: els camins o senders. Així doncs, les diferents entitats excursionistes de Catalunya són en l’actualitat les encarregades del manteniment i de la gestió de la xarxa de camins i senders. Caldrà que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut. En primer

lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europa en totes direccions. A continuació, trobarem itineraris senyalitzats amb marques blanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), d’àmbit local o comarcal, inferiors als cinquanta quilòmetres. I, finalment, itineraris amb marques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deu quilòmetres. A Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats té una extensió de més de set mil quilòmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueològica i paisatgística del nostre territori. Tots dos factors situen aquestes «infraestructures naturals» catalanes al nivell dels millors països europeus. Cal tenir en compte que els itineraris intenten evitar, en la mesura del possible, el pas per carreteres o camins asfaltats i transiten pel que podríem denominar camins tradicionals. Així, trobem vies que originàriament es van destinar al trànsit de carruatges, d’animals de càrrega, de persones o de ramats. Totes ofereixen una oportunitat única per a la recuperació de la memòria històrica d’unes pràctiques tradicionals que quasi s’han extingit. En són un exemple clar els camins ramaders, que van ser una infraestructura bàsica per a l’economia del nostre país durant molts segles i que, actualment, a causa de la fragmentació que han patit com a conseqüència de la construcció de les grans vies de transport i de la manca d’expectatives econòmiques de la transhumància, han esdevingut un patrimoni en perill que demana la nostra atenció.

EDUARD PARELLADA, Claror, núm. 54 (Adaptació)

258

831025 _ 0236-0261.qxd

29/3/07

18:16

Página 259

왌 69. 쐌쐌 Localitza, en el primer paràgraf del text, dos connectors textuals que expressen complementarietat i un que expressa conseqüència. 왌 70. 쐌쐌

Localitza, al llarg de tot el text, tres connectors textuals d’enumeració.

왌 71. 쐌쐌

Localitza en aquest fragment un connector oracional coordinant:

A

Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats té una extensió de més de set mil quilòmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueològica i paisatgística del nostre territori. ■ De quin tipus de coordinació es tracta? 쐌 72. 쐌쐌 Localitza en aquest paràgraf tots els connectors oracionals subordinants:

C

aldrà que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut. En primer lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europa en totes direccions. A continuació, trobarem itineraris senyalitzats amb marques blanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), d’àmbit local o comarcal, inferiors als cinquanta quilòmetres. I, finalment, itineraris amb marques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deu quilòmetres.

■ Classifica els connectors que has trobat segons que siguin conjuncions (introdueixen subordinades substantives) o pronoms relatius (introdueixen subordinades adjectives). 왌 73. 쐌쐌 Localitza en aquest fragment un connector subordinant adverbial i indica quina noció expressa:

A

Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats té una extensió de més de set mil quilòmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueològica i paisatgística del nostre territori. 왌 74. 쐌쐌

Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

• Cal mantenir els boscos. • Cal conservar els camins. • Ofereixen una oportunitat. • Eviten el pas. 쐌 75. 쐌쐌 Transforma les oracions següents, de manera que els pronoms se situïn darrere del verb:

• Algunes vies es van destinar al trànsit de carruatges. • La senyalització de camins es va començar a aplicar a l’Europa central.

259

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 260

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 76. 쐌왌 Escriu una enumeració que contingui els connectors següents:

• en primer lloc • en segon lloc

• en tercer lloc • i, finalment

■ Com s’anomenen els connectors que posen en relació les oracions d’un text? 왌 77. 쐌쐌 Classifica els connectors següents en coordinants i subordinants: que - o - perquè - encara que - però - quan fins al punt que - ni - com si - sinó que

■ Escriu una oració amb cadascun d’aquests connectors. 왌 78. 쐌쐌 Destria en quina oració perquè introdueix una causa i en quina, una finalitat.

• S’han trobat a dins del casino perquè fora •

plovia a bots i barrals. He matinat perquè vull arribar al tros abans de la calor forta.

■ Escriu dues oracions més amb perquè amb aquests dos sentits.

ORTOGRAFIA 왌 79. 쐌왌 Substitueix els complements subratllats per pronoms febles i torna a escriure cada oració situant-los primer davant del verb i després darrere.

• Vaig veure el Josep amb l’Anna. • Va presentar-se a mi. • Esperava agrair l’atenció als assistents. • Anava a comunicar l’incident a nosaltres. 왌 80. 쐌쐌 Torna a escriure les oracions següents combinant els pronoms febles que s’indiquen:

• S’ha posat tres mocadors a la butxaca i (se + •

260

en) .............. ha tret sis! Hem deixat menjar a l’abast del gos i (se + ens + ho) .............. ha menjat tot.

• Regala (el + li) .............. el dia del seu aniversari. • Si trobem bitllets per Roma, (ens + en + hi) anirem. Si porteu la jaqueta posada, traieu (vos + la) ............... quan entreu. ..............

•

쐌 81. 쐌쐌 Escriu tres casos més seguint el model: Model

●

canteu

쏅 canteu-ho

■ Quina diferència de pronúncia hi ha entre la forma verbal sola i la forma verbal amb pronom?

LÈXIC 82. Copia les oracions següents substituint les expressions en cursiva per la forma correcta:

• S’ha tallat els cabells al rape. • No hi ha dret! Sempre ho he de fer jo. • Avui he tingut molt mala pata. • En Joan i els demés van ser els responsables de l’èxit. 왌 83. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb el mot adequat:

• L’ocell picotejava les cireres amb el (pic/bec). • Li va sortir una (ampolla/butllofa) a la planta • • • •

del peu. Les (ganyes/agalles) del peix li fan molt fàstic. He pintat les habitacions de casa amb diversos tons (pastís/pastel). L’(orgue/òrgan) de la catedral se sentia des de la plaça. No li agrada conduir amb tant (trànsit/tràfic).

쐌 84. 쐌쐌 Torna a escriure aquestes oracions substituint els anglicismes indicats pel mot corresponent en català:

• Només li agradava la música dance. • Quan fan un reality show apago el televisor. • El software instal·lat és molt complet. • El seu new look li queda molt bé. • Un hacker va introduir un virus a Internet. • En el seu negoci tenien un horari full time. • S’havia preparat per fer de cheer leader.

831025 _ 0236-0261.qxd

21/3/07

09:23

Página 261

Conceptes clau de la unitat Connector. Paraula o grup de paraules amb un significat únic que posa en relació elements diversos. Connector coordinant. Connector oracional que relaciona proposicions coordinades.

Subordinació adjectiva. Subordinació en què la proposició subordinada és introduïda per un pronom relatiu.

Connector oracional. Connector que relaciona les proposicions d’una oració composta. Pot ser coordinant o subordinant.

Subordinació adverbial. Subordinació en què la proposició subordinada és introduïda per diverses conjuncions i locucions conjuntives segons el significat que aporta respecte a la proposició principal.

Connector subordinant. Connector oracional que introdueix una proposició subordinada en el marc de la proposició principal de la qual forma part.

Subordinació substantiva. Subordinació en què la proposició subordinada és introduïda per les conjuncions que o si o per un interrogatiu.

Connector textual. Connector que relaciona les oracions d’un text. Pot ser d’oposició, de conseqüència, de complementarietat o d’enumeració. Coordinació adversativa. Coordinació que expressa la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades. Coordinació copulativa. Coordinació que expressa la suma dels significats de les proposicions que la formen. Coordinació disjuntiva. Coordinació que expressa l’alternança entre els significats de les proposicions coordinades.

ENTRETENIMENTS Col·loca els connectors següents a l’encreuat, tenint en compte que en els quadrets verds hi van connectors de causa i en els quadrets grocs hi van connectors de conseqüència: • atès que • com que consegüentment • • doncs • en conseqüència • fins al punt que • ja que, • per això pel fet que • • per tal com • per tant • perquè

261

831025 _ 0262-0267.qxd

29/3/07

17:41

Página 262

Llegir un llibre UROC, el guerrer ABANS DE LLEGIR 1. Observa la il·lustració de la coberta i explica què et suggereix. En quins ambients creus que pot succeir l’acció de la novel·la? ■ Respon aquestes preguntes, també relacionades amb la coberta: • Per què creus que només es veu la silueta del personatge que està en primer terme? • Què et suggereix la imatge del fons i els colors que té? • Creus que aquesta il·luminació a contrallum té alguna relació amb el contingut del llibre? 2. Llegeix a la contracoberta el resum biogràfic de l’autor i respon aquestes preguntes:

• Quin tret destacaries, tant de la seva experiència professional •

com de la relació dels llocs on ha viscut? Quines són les seves preferències literàries, com a lector?

3. Llegeix ara a la contracoberta el resum de l’argument de la novel·la i respon:

• Esperes trobar una novel·la... policíaca històrica

d’aventures i misteri de ciència-ficció

romàntica fantàstica

Has assenyalat més d’una possibilitat? Per què? ■ Creus que les preferències com a lector de l’autor influiran en el desenvolupament d’aquesta novel·la? 4. Completa les dades de la fitxa bibliogràfica: Títol:

.........................................................................................................................................

Autor:

......................................................................................................................................

Editorial:

................................................................................................................................

Lloc d’edició:

.....................................................................................................................

Data i número d’edició: ISBN:

..........................................................................................

.........................................................................................................................................

5. Observa el mapa que trobaràs abans de l’inici de la novel·la i fes una llista dels llocs concrets on previsiblement transcorrerà l’acció.

262

831025 _ 0262-0267.qxd

29/3/07

17:41

Página 263

LLEGIR UN LLIBRE

DESPRÉS DE LLEGIR Contingut i organització 6. Ordena els llocs ons transcorre l’acció. N’hi algun de nou, que no figuri al mapa? 7. Què són els cigrons del record? Per què vol aconseguir-los Uroc? 8. El llibre està dividit en tres parts: Part I: UROC

Part II: IDHIR

Part III: AMATZUR

■ Intenta explicar els motius d’aquesta divisió. 9. Recorda el que has llegit i respon breument aquestes preguntes:

• En quina situació es coneixen Uroc i els Homes del Silenci? • Quina traïció pateix Uroc a casa de Zumpa,el mercader de somnis? • Quins perills i dificultats ha de superar Uroc per travessar el Bosc de l’Oblit? • De quina manera és elegit el cabdill dels Homes Escuma? • Quins experiments realitzava Amatzur amb els seus presoners, i amb quina finalitat? • Per quin motiu Ògsburn és coneguda com la Ciutat dels Infants? • Per què queden inutilitzats els primers robots que Amatzur aconsegueix enviar a les terres • • • • •

dels Homes de Vidre? Com aconsegueix fugir Idhir del castell d’Amatzur? Quina feina ha de fer Valti després de ser capturat per les tropes d’Amatzur? Per quin motiu són portats Uroc, els Homes del Silenci i Ailina al Temple de l’Escorpí? Quin error desencadena la destrucció del Temple? Què és en realitat el Temple de l’Escorpí?

Personatges 10. Descriu breument aquests personatges i el paper que tenen en l’obra:

• Bèrum • Valti • Naruk • Grumf • Amatzuret

• Ailina • Gòlek • Amatzur • Durk • Xana

11. Qui és Txagra? Qui són els txarguins? Quines habilitats i quines debilitats els diferencien dels humans? 12. Fes un resum de la vida d’Idhir. 13. Respon aquestes preguntes sobre Uroc, el protagonista de la novel·la:

• A l’inici de l’obra, com és presentat? • Quan i com descobreix que és mig huma? • Què amaga el seu nom? • Què havia estat abans de ser un guerrer, segons li explica Idhir? • Quina relació hi ha entre Xana i Uroc? • Quina decisió pren finalment Uroc sobre el seu at? Per què actua així? 263

831025 _ 0262-0267.qxd

29/3/07

17:41

Página 264

LLEGIR UN LLIBRE

14. Què en saps dels Senyors d’Ògsburn? 15. Explica la relació que hi ha entre Valti i la seva fada protectora. 16. Al llarg del llibre trobem diversos pobles que són coneguts amb un nom col·lectiu. Explica qui són i per què se’ls anomena així:

• Homes del Silenci • Homes de Vidre • Homes Escuma • Homes Grocs Temes 17. Busca informació (llibres, còmics, pel·lícules...) sobre herois similars al protagonista, que s’han d’enfrontar a un món en què la raça humana viu en condicions molt diferents de les que corresponen a la nostra realitat. Prepara una redacció sobre aquest tema com si l’haguessis de llegir en públic. 18. Un dels motius de la llarga recerca que fa Uroc és recuperar la seva identitat perduda. Quina decisió pren finalment, recuperar-la o seguir el camí que li ha traçat la seva personalitat mig humana? Explica en quin moment de la novel·la es produeix la reflexió i la decisió final sobre aquesta qüestió, i en què es concreta. 19. Sovint, en les obres literàries, la mort d’algun personatge amaga o insinua una lliçó moral. Recorda els episodis de les morts de Txagra, Amatzur i Xana, i explica si creus que en aquests casos també es pot fer una interpretació d’aquest tipus.

Estil 20. El llibre conté abundants fragments escrits en cursiva. Quin valor o quina funció tenen? 21. A la pàgina 148 del llibre s’explica que el nom del protagonista correspon, en realitat, a una sigla. En el món real pots trobar molts exemples de sigles que utilitzem freqüentment. Fes-ne una llista. 22. En determinats moments de l’obra, l’autor ha de fer servir un bon nombre de paraules del món de la tecnologia. Fes un recull de les que empra a la pàgina 139 del llibre. Si desconeixes el significat d’algun dels mots, pots recórrer al diccionari.

ARA ESCRIU TU 23. Imagina’t que ets un periodista i has sabut que hi ha un ancià que té fama d’interpretar somnis que expliquen el at. Decideixes investigar i escrius un reportatge sobre aquest fet. Caldrà que respectis les característiques d’aquest gènere periodístic. 24. Ara imagina’t que has d’entrevistar el comandant d’una expedició que ha fet un viatge a l’espai, a la recerca de planetes similars al nostre. Redacta les preguntes que li faràs i inventa’t les seves possibles respostes, de manera que redactis l’entrevista que publicaràs al diari on treballes, tot respectant les característiques d’aquest gènere periodístic.

264

831025 _ 0262-0267.qxd

20/3/07

19:05

Página 265

LLEGIR UN LLIBRE

Val més anar sol ABANS DE LLEGIR 1. Observa la il·lustració de la coberta i digues en quin ambient creus que es desenvoluparà l’acció. Justifica la teva resposta. 2. Explica què et suggereix la representació de les tres persones de la coberta. 3. El títol del llibre, Val més anar sol, et recorda alguna cosa? El podries completar d’alguna manera? 4. Busca informació a Internet sobre l’autora i amplia les dades que ens ofereix la contracoberta del llibre. 5. Completa aquesta fitxa amb les dades bibliogràfiques del llibre: Títol:

.........................................................................................................................................

Autor:

......................................................................................................................................

Editorial:

................................................................................................................................

Lloc d’edició:

.....................................................................................................................

Data i número d’edició: ISBN:

..........................................................................................

.........................................................................................................................................

DESPRÉS DE LLEGIR Contingut i organització 6. El llibre es divideix en quatre parts, indica quines són. 7. Penses que es pot establir alguna relació entre la primera i la quarta part? Explica-ho. 8. Tot i que l’autora ens diu que no sap ben bé quan comença ni quan acaba una història, en el llibre trobem, a l’inici i al final, una escena molt similar; sabries explicar de quina escena es tracta? 9. Indica quina d’aquestes explicacions et sembla correcta:

• El llibre segueix una sola línia narrativa ininterrompuda des de l’inici fins al final. • El llibre ens explica de manera simultània el que li a als diferents protagonistes. • El llibre ens parla primer d’uns protagonistes i després, al final, d’uns altres. 10. Explica la situació lingüística d’Àfrica a partir del que explica en Binton. 11. Explica el que sàpigues de Guinea Equatorial a partir de les informacions que ens aporta el llibre. També pots buscar més informació.

265

831025 _ 0262-0267.qxd

29/3/07

17:41

Página 266

LLEGIR UN LLIBRE

12. Respon de manera breu les preguntes següents:

• On ha nascut en Fèlix? • Per què parla català amb fluïdesa? • Quina és la primera feina que proposa als seus alumnes? • Com acaba la festa de Nadal de l’escola? • Com es diu l’ONG que visiten la Marta i en Rafa? • A quines activitats concretes es dedica? • En quin diari publicarà per primer cop les seves fotos en Rafa? • Què és el Breakfast? • Qui és la Lucrecia Planas i quina importancia té en la novel·la? Personatges 13. Indica breument la relació que hi ha entre aquestes parelles de personatges:

• Marta i Núria • Marta i Rafa

• Marta i Sergi • Marta i Binton

• Núria i Pando • Rafa i Binton

• Sergi i Pando • Zetaté i Fèlix

14. Explica la diferent situació familiar que es viu a casa d’aquests personatges i els sentiments que experimenta cadascun en relació amb els seus pares:

• Marta

• Núria

• Sergi i Pando

• Rafa

15. La relació entre en Pando i la colla d’en Zetaté evoluciona al llarg de la narració. Respon aquestes preguntes:

• De quina manera en Pando mostra la seva identificació amb la colla a l’inici de l’obra? • En quins moments en Pando va descobrint diferències amb la colla? • De quina manera es produeix la confrontació final? 16. Com en la festa de Nadal en Pando, en Sergi, la Núria, la Marta i en Rafa? 17. Al final de la novel·la, l’autora ens explica com seran les vides, en el futur, d’alguns dels personatges. Resumeix-les en poques línies.

Temes 18. L’amistat és un dels valors més present en el llibre. Copia tres exemples que demostrin que algun dels personatges és capaç de sacrificar-se pels seus amics. Després, redacta una carta al director d’un diari en què defensis el valor que té l’amistat per als joves. 19. La violència és una de les característiques més lamentables de la nostra societat. Busca en el text les escenes en què la colla d’en Zetaté actua de manera violenta contra altres persones i fes-ne una breu relació. Contesta aquestes preguntes:

• Creus que són casos absolutament imaginaris o que en la vida real se’n produeixen •

de semblants? En coneixes algun? Qui creus que són els principals culpables d’aquesta violència social?

■ Escriu una mena de decàleg (deu normes breus) que et sembli que poden ser útils per lluitar contra la violència.

266

831025 _ 0262-0267.qxd

20/3/07

19:05

Página 267

LLEGIR UN LLIBRE

20. La Marta i en Rafa entren en e amb el món de les ONG amb motiu del treball que han de fer per al professor d’ètica. En grups reduïts, recolliu informació sobre alguna d’aquestes organitzacions i prepareu un guió per fer una exposició oral davant dels companys i les companyes de classe. 21. Explica quina és l’actitud davant el racisme de dos personatges tant diferents com són en Binton i en Zetaté. Busca als diaris alguna notícia relacionada amb el racisme i fes-ne un resum.

Estil L’autora intercala en la narració alguns fragments narratius diferenciats que ajuden al desenvolupament de l’acció principal: correus electrònics, cartes, redaccions dels alumnes, programes de ràdio, etc. 22. Rea tots els correus electrònics que s’envien entre Granota Verda i la Marta. Fesne una llista on facis constar el nom de l’emissor, el nom del destinatari i l’assumpte tractat. 23. La Marta i Granota Verda s’envien dues breus narracions, un conte de fantasmes i un conte en forma de llegenda popular africana. Narra tu una història en què un dels personatges escrigui un conte i l’enviï a l’altre, i l’opinió d’aquest darrer sobre el conte rebut. 24. En el conte de la granota Bulú, el dimoni Ullals convoca un seguit de dimonis perquè l’ajudin a resoldre el seu dubte. Fes la llista de tots els que hi són convocats i respon aquestes preguntes:

• Quin procediment de creació de paraules s’ha seguit per crear els seus noms? • Quina és la categoria lèxica dels elements usats per crear aquests noms? ARA ESCRIU TU 25. Redacta una notícia en la qual narris la detenció d’un grup de violents que actuaven en els partits de futbol d’un conegut equip. Recorda que has de respondre les sis preguntes bàsiques que caracteritzen les notícies (qui, què, quan, on, com, per què) i mantenir un enfocament objectiu. Igualment, cal que respectis l’estructura pròpia de la notícia periodística. 26. Imagina’t que has de preparar un viatge per diversos països africans. Busca informació sobre els països que t’interessin més, i redacta una guia, on comentis els llocs que visitareu, els mitjans de transport que utilitzareu, els dies que romandreu a cada lloc, etc. Si et cal, consulta mapes, atles, enciclopèdies, fulletons turístics, Internet... 27. Fes una redacció com la que demana en Fèlix, el professor d’ètica, als seus alumnes: Com sóc jo, en realitat?

267

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 268

APÈNDIX • GRAMÀTICA

Resum de gramàtica Les categories lèxiques • El verb, des del punt de vista morfològic, és la categoria lèxica amb més formes; sintàcticament, dóna nom al sintagma verbal i n’és el nucli; semànticament, té un significat ple i autònom.

• El nom, des del punt de vista morfològic, varia de forma segons el nombre i, de vegades, el gènere; sintàcticament, dóna nom al sintagma nominal i n’és el nucli; semànticament, té un significat ple i autònom.

• El pronom, des del punt de vista morfològic, pot ser invariable (jo, tu, ho, hi) o variar de forma segons el nombre (li, els) o el gènere i el nombre (el, la, els, les); sintàcticament, no té un significat específic, sinó que adopta el de l’element a què es refereix en cada oració o text.

• L’adjectiu, des del punt de vista morfològic, varia de forma segons el nombre i el gènere; sintàcticament, dóna nom al sintagma adjectival i n’és el nucli; semànticament, té un significat ple i autònom.

• El determinant, des del punt de vista morfològic, varia de forma segons el nombre i el gènere; sintàcticmaent, introdueix el nucli del sintagma nominal: el nom; semànticament, afegeix una noció de pertinença, proximitat, quantitat, etc. al nom que introdueix.

• L’adverbi, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, dóna nom al sintagma adverbial i n’és el nucli; semànticament, té un significat ple i autònom.

• La preposició, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, dóna nom al sintagma preposicional; semànticament, no té un significat gaire específic, sinó que relaciona dos sintagmes o dues proposicions.

• La conjunció, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, relaciona mots dins d’un sintagma o proposicions dins d’una oració composta; semànticament, no té un significat gaire específic, sinó que bàsicament relaciona mots dins de l’oració.

• La interjecció, des del punt de vista morfològic, és invariable; sintàcticament, no forma part de cap sintagma pròpiament dit, sinó que es considera una expressió aïllable de l’estructura sintàctica estricta; semànticament, té un significat ple i autònom.

Els verbs • La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la persona, el temps i el mode.

• El nucli del sintagma verbal pot estar format per un verb en temps simple (El cotxe no arrenca), un verb en temps compost (L’ampolla s’ha trencat), un verb en temps perifràstic (Jo no ho vaig fer) o un verb en veu iva (L’edifici aviat serà restaurat).

• Classes de perífrasis verbals: d’obligació, amb haver + de + infinitiu o bé caldre + infinitiu (he de dir-te una cosa, cal fer-ho); de probabilitat, amb deure + infinitiu (deu ser ell); d’imminència, amb anar + a + infinitiu o bé estar + a punt de + infinitiu (anava a dir-t’ho, estava a punt de ferho); d’inici, amb començar + a + infinitiu o bé posar-se + a + infinitiu (ha començat a ploure, ara es posa a ploure); d’anterioritat, amb acabar + de + infinitiu (acaba d’anar-se’n); de duració, amb estar + gerundi o bé continuar + gerundi (estic venint, hi continuem aspirant).

268

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 269


Els pronoms • Els pronoms personals forts són aquells que fan referència a les tres persones gramaticals: primera (jo, mi, nosaltres), segona (tu, vosaltres) i tercera (ell, ella, ells, elles, si).

• Els pronoms personals febles són els que poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstàncies: em, et, es, en, el, ens, els, us, la, les, i, ho, hi. Depenen sempre d’un verb al qual s’adjunten pel darrere (dóna-li) o pel davant (li dóna). I segons la posició que ocupen, poden prendre formes diferents; per exemple: donar-me, dóna’m, em dóna, m’escolta.

• Els pronoms interrogatius són els que utilitzem per fer pregunes (Què dius?) i sovint, també, en oracions exclamatives (Quina bestiesa!). Són qui, què, quin, quina, quins, quines.

• Els pronoms relatius són categories lèxiques que poden fer dues funcions dins de l’oració: substituir un sintagma i introduir una proposició subordinada en l’oració composta. Són que, qui, què, el qual, la qual, els quals, les quals, on.

L’oració i classes d’oracions • L ’oració és una sèrie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte). Exemple: subjecte _______________ predicat _______

La casa està deshabitada.

Modalitats oracionals • Oració declarativa: presenta un fet o un pensament com a real. Exemple: S’ha fos una bombeta. • Oració interrogativa: planteja una pregunta. Exemple: Què vol dir, això? • Oració imperativa: dóna una ordre o estableix una prohibició. Exemple: Escolteu-me! • Oració exclamativa: expressa una emoció o un estat d’ànim. Exemple: Que bé que vinguis! • Oració optativa: expressa un desig. Exemple: Tant de bo tot vagi bé. • Oració dubitativa: presenta un fet com a hipotètic. Exemple: És probable que ho trobis.

L’oració simple • Una oració simple és la que té un sol verb en forma personal i una sola estructura de constituents: predicat (grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració) i subjecte (mot o grup de mots que expressa la persona, l’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb). Exemple: subjecte predicat ________________ _________________________

Un grup de veïns muntarà un sopar popular. A més d’oracions amb predicat i subjecte explícit, com el de l’exemple anterior, hi ha les oracions amb verbs impersonals, que estan formades només per un predicat el verb del qual sol ser haver-hi (allà hi ha bolets) o bé un verb que expressa un fenomen meteorològic (plourà tot el cap de setmana); i també hi ha oracions amb subjecte el·líptic, és a dir, que es dóna per sobreentès (ja hem arribat).

• El predicat nominal és el que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Està format pels verbs ser, estar o semblar i porta obligatòriament un complement anomenat atribut. Exemple: atribut ______

El pati està mullat. predicat (nominal)

269

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 270


• El predicat verbal és el que expressa una acció del subjecte o bé un procés. Es forma generalment amb tots els verbs excepte ser, estar i semblar. Exemple: complement directe ___________

El pati té gronxadors. predicat (verbal)

Els complements del predicat verbal són: – Complement directe: fa referència a l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb (compreu pomes). – Complement indirecte: designa el destinatari de l’acció (compreu pomes al fruiter). – Complement de règim: va introduït per una preposició (parlen de nosaltres). – Complement predicatiu: sol ser un sintagma adjectival i, de vegades, també nominal (portes descordades les sabates). – Complement circumstancial: és un complement optatiu de l’oració i expressa temps, lloc o manera (vindrà demà).

L’oració composta • Les oracions compostes són les que tenen dos o més verbs en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Estan formades per proposicions: subjecte _________ predicat ______

subjecte predicat ______ __________

L’Aina escombra i l’Oriol frega plats. proposició

proposició

• Les proposicions són les estructures oracionals que formen l’oració composta.

Tipus d’oracions compostes • Les oracions compostes juxtaposades són les proposicions de les quals s’enllacen per mitjà de l’entonació (en la llengua oral) o mitjançant signes de puntuació com la coma, el punt i coma o els dos punts (en la llengua escrita). Exemple: Truca a l’Enric: tindràs una sorpresa. proposició 1

proposició 2

• Les oracions compostes coordinades són oracions les proposicions de les quals estan enllaçades mitjançant connectors, generalment una conjunció coordinant. – Oracions coordinades copulatives: són oracions que expressen la suma de significats de les proposicions coordinades. Els connectors són les conjuncions i, ni. Exemples: Obre el calaix i treu un mocador.

Ni dorm ni deixa dormir.

– Oracions coordinades disjuntives: són oracions que expressen l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. El connector més habitual és la conjunció o. Exemple: Plourà o farà sol? – Oracions coordinades adversatives: són oracions que expressen la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades. Els connectors més habituals són els conjuncions però, sinó i la locució sinó que. Exemple: El piano és vell, però encara funciona.

270

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 271

APÈNDIX • ORTOGRAFIA

• Les oracions compostes subordinades són oracions les proposicions de les quals es troben a nivells sintàctics diferents. Per això diem que estan formades per una o més proposicions subordinades que s’inclouen dins d’una proposició principal. – Oracions subordinades substantives: són oracions en les quals la proposició subordinada equival a un sintagma nominal (SN). Exemple: El diari publica que milers de persones s’han manifestat per demanar la fi de les guerres. proposició principal

proposició subordinada

El diari publica una notícia. SN

– Oracions subordinades adjectives: són oracions en les quals la proposició subordinada equival a un sintagma adjectival (SA). Exemple: Els objectes que ven l’antiquari

tenen molt valor.

proposició subordinada proposició principal

– Oracions subordinades adverbials: són oracions en les quals la proposició subordinada equival a un sintagma adverbial (SAdv). Exemple: T’esperaré on tu em diguis. T’esperaré aquí. pr principal pr subordinada

SAdv

Els connectors Els connectors textuals • Els connectors textuals poden ser d’oposició (però, tanmateix, en canvi, per contra), de conseqüència (per tant, així doncs, en conseqüència), de complementarietat (d’una banda... de l’altra), i d’enumeració (en primer lloc... a continuació... per acabar).

Els connectors oracionals • Els connectors coordinants poden ser de tres tipus: copulatius (i, ni), disjuntius (o, o bé, ara, sigui) o bé adversatius (però, sinó, sinó que).

• Els connectors subordinants poden ser, també, de tres tipus: substantius (que, què, qui, com, quan, on, quin, quina...), adjectius (que, què, qui, on, el qual, la qual...) o bé adverbials. Els adverbials són diversos segons la noció que expressen: Noció

Connectors

Lloc

on

Temps

quan, abans que, mentre, després que, tan bon punt

Manera

com, com si, segons, segons que

Causa

perquè, ja que, com que

Conseqüència

de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que

Condició

si, tret que, a condició que

Finalitat

perquè, per tal que, a fi que

Concessió

encara que, per bé que, per més que

Comparació

com, més... que, menys... que

271

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 272

APÈNDIX • VERBS

Conjugacions verbals Verb auxiliar: HAVER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU he has ha hem heu han IMPERFET D’INDICATIU havia havies havia havíem havíeu havien AT SIMPLE haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren

PERFET D’INDICATIU

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

he hagut has hagut ha hagut hem hagut heu hagut han hagut

vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver

PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

havia hagut havies hagut havia hagut havíem hagut havíeu hagut havien hagut AT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí hagut hagueres hagut hagué hagut haguérem hagut haguéreu hagut hagueren hagut

hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver hagut vas haver hagut va haver hagut vam haver hagut vau haver hagut van haver hagut

hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin

hauria hagut hauries hagut hauria hagut hauríem hagut hauríeu hagut haurien hagut

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués hagut haguessis hagut hagués hagut haguéssim hagut haguéssiu hagut haguessin hagut

hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin

hauré hagut hauràs hagut haurà hagut haurem hagut haureu hagut hauran hagut

PERFET DE SUBJUNTIU hagi hagut hagis hagut hagi hagut hàgim hagut hàgiu hagut hagin hagut

IMPERFET DE SUBJUNTIU

FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu haver gerundi havent participi hagut, haguda haguts, hagudes infinitiu perfet haver hagut gerundi perfet havent hagut

— — — — — —

Model de la primera conjugació: BALLAR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU ballo balles balla ballem balleu ballen IMPERFET D’INDICATIU ballava ballaves ballava ballàvem ballàveu ballaven AT SIMPLE ballí ballares ballà ballàrem ballàreu ballaren

272

PERFET D’INDICATIU he ballat has ballat ha ballat hem ballat heu ballat han ballat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia ballat havies ballat havia ballat havíem ballat havíeu ballat havien ballat AT ANTERIOR haguí ballat hagueres ballat hagué ballat haguérem ballat haguéreu ballat hagueren ballat

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig ballar vas ballar va ballar vam ballar vau ballar van ballar

FUTUR ballaré ballaràs ballarà ballarem ballareu ballaran

CONDICIONAL ballaria ballaries ballaria ballaríem ballaríeu ballarien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver ballat vas haver ballat va haver ballat vam haver ballat vau haver ballat van haver ballat

balli ballis balli ballem balleu ballin

ballés ballessis ballés balléssim balléssiu ballesin

hauré ballat hauràs ballat haurà ballat haurem ballat haureu ballat hauran ballat

hauria ballat hauries ballat hauria ballat hauríem ballat hauríeu ballat haurien ballat

MODE IMPERATIU _ balla balli ballem balleu ballin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi ballat hagis ballat hagi ballat hàgim ballat hàgiu ballat hagin ballat


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués ballat haguessis ballat hagués ballat haguéssim ballat haguéssiu ballat haguessin ballat

FORMES NO PERSONALS infinitiu ballar gerundi ballant participi ballat, ballada ballats, ballades infinitiu perfet haver ballat gerundi perfet havent ballat

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 273

APÈNDIX • VERBS

Model de la segona conjugació: TÉMER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU temo tems tem temem temeu temen IMPERFET D’INDICATIU temia temies temia temíem temíeu temien AT SIMPLE temí temeres temé temérem teméreu temeren



he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut

vaig témer vas témer va témer vam témer vau témer van témer


FUTUR temeré temeràs temerà temerem temereu temeran

havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut AT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut

temeria temeries temeria temeríem temeríeu temerien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut

temi temis temi temem temeu temin

hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués temut haguessis temut hagués temut haguéssim temut haguéssiu temut haguessin temut

temés temessis temés teméssim teméssiu temessin

hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut

PERFET DE SUBJUNTIU hagi temut hagis temut hagi temut hàgim temut hàgiu temut hagin temut


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu témer gerundi tement participi temut, temuda temuts, temudes infinitiu perfet haver temut gerundi perfet havent temut

— tem temi temem temeu temin

Model de la segona conjugació: PERDRE MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU perdo perds perd perdem perdeu perden

PERFET D’INDICATIU he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut

IMPERFET D’INDICATIU


perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien

havia perdut havies perdut havia perdut havíem perdut havíeu perdut havien perdut

AT SIMPLE perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen

AT ANTERIOR haguí perdut hagueres perdut hagué perdut haguérem perdut haguéreu perdut hagueren perdut

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre

FUTUR perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran

CONDICIONAL perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut

perdi perdis perdi perdem perdeu perdin

perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin

hauré perdut hauràs perdut haurà perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut

hauria perdut hauries perdut hauria perdut hauríem perdut hauríeu perdut haurien perdut

MODE IMPERATIU _ perd perdi perdem perdeu perdin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi perdut hagis perdut hagi perdut hàgim perdut hàgiu perdut hagin perdut


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués perdut haguessis perdut hagués perdut haguéssim perdut haguéssiu perdut haguessin perdut

FORMES NO PERSONALS infinitiu perdre gerundi perdent participi perdut, perduda perduts, perdudes infinitiu perfet haver perdut gerundi perfet havent perdut

273

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 274

APÈNDIX • VERBS

Model de la tercera conjugació: DORMIR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU dormo dorms dorm dormim dormiu dormen



he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

IMPERFET D’INDICATIU


dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

AT SIMPLE dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

FUTUR dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

AT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

dormi dormis dormi dormim dormiu dormin

hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués dormit haguessis dormit hagués dormit haguéssim dormit haguéssiu dormit haguessin dormit

dormís dormissis dormís dormíssim dormíssiu dormissin

hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

PERFET DE SUBJUNTIU hagi dormit hagis dormit hagi dormit hàgim dormit hàgiu dormit hagin dormit


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu dormir gerundi dormint participi dormit, dormida dormits, dormides infinitiu perfet haver dormit gerundi perfet havent dormit

— dorm dormi dormim dormiu dormin

Model de la tercera conjugació: SERVIR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU


serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen

he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit

IMPERFET D’INDICATIU servia servies servia servíem servíeu servien AT SIMPLE serví servires serví servírem servíreu serviren

274

PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia servit havies servit havia servit havíem servit havíeu servit havien servit AT ANTERIOR haguí servit hagueres servit hagué servit haguérem servit haguéreu servit hagueren servit

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig servir vas servir va servir vam servir vau servir van servir

FUTUR serviré serviràs servirà servirem servireu serviran

CONDICIONAL serviria serviries serviria serviríem serviríeu servirien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver servit vas haver servit va haver servit vam haver servit vau haver servit van haver servit

serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin

servís servissis servís servíssim servíssiu servissin

hauré servit hauràs servit haurà servit haurem servit haureu servit hauran servit

hauria servit hauries servit hauria servit hauríem servit hauríeu servit haurien servit

MODE IMPERATIU — dorm dormi dormim dormiu dormin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi servit hagis servit hagi servit hàgim servit hàgiu servit hagin servit


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués servit haguessis servit hagués servit haguéssim servit haguéssiu servit haguessin servit

FORMES NO PERSONALS infinitiu servir gerundi servint participi servit, servida servits, servides infinitiu perfet haver servit gerundi perfet havent servit

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 275

APÈNDIX • VERBS

Verb auxiliar: SER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU sóc ets és som sou són IMPERFET D’INDICATIU era eres era érem éreu eren AT SIMPLE fui fores fou fórem fóreu foren



vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR seré seràs serà serem sereu seran

havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat AT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat

seria (fóra) series (fores) seria (fóra) seríem (fórem) seríeu (fóreu) serien (foren)

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU



FUTUR PERFET

fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat CONDICIONAL PERFET hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

PERFET DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu ser (ésser) gerundi sent (essent) participi estat, estada estats, estades infinitiu perfet haver estat gerundi perfet havent estat

— sigues sigui siguem sigueu siguin

Verb irregular: ESTAR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU estic estàs està estem esteu estan IMPERFET D’INDICATIU estava estaves estava estàvem estàveu estaven AT SIMPLE estiguí estigueres estigué estiguérem estiguéreu estigueren

PERFET D’INDICATIU he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat AT ANTERIOR haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar

FUTUR estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

CONDICIONAL estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien



vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat FUTUR PERFET

estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin

hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat CONDICIONAL PERFET

PERFET DE SUBJUNTIU

MODE IMPERATIU — estigues estigui estiguem estigueu estiguin

FORMES NO PERSONALS infinitiu estar gerundi estant participi estat, estada estats, estades infinitiu perfet haver estat gerundi perfet havent estat

275

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 276

APÈNDIX • VERBS

Verb irregular: ANAR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU vaig vas va anem aneu van IMPERFET D’INDICATIU anava anaves anava anàvem anàveu anaven AT SIMPLE aní anares anà anàrem anàreu anaren



he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat

vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar


FUTUR aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat AT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí anat hagueres anat hagué anat haguérem anat haguéreu anat hagueren anat

aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat

vagi vagis vagi anem aneu vagin

hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat

anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

PERFET DE SUBJUNTIU hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu anar gerundi anant participi anat, anada anats, anades infinitiu perfet haver anat gerundi perfet havent anat

— vés vagi anem aneu vagin

Verb irregular: FER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU faig fas fa fem feu fan IMPERFET D’INDICATIU feia feies feia fèiem fèieu feien AT SIMPLE fiu feres féu férem féreu feren

276

PERFET D’INDICATIU he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet AT ANTERIOR haguí fet hagueres fet hagué fet haguérem fet haguéreu fet hagueren fet

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer

FUTUR faré faràs farà farem fareu faran

CONDICIONAL faria faries faria faríem faríeu farien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet

faci facis faci fem feu facin

fes fessis fes féssim féssiu fessin

hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet

hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

MODE IMPERATIU — fes faci fem feu facin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi fet hagis fet hagi fet hàgim fet hàgiu fet hagin fet


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués fet haguessis fet hagués fet haguéssim fet haguéssiu fet haguessin fet

FORMES NO PERSONALS infinitiu fer gerundi fent participi fet, feta fets, fetes infinitiu perfet haver fet gerundi perfet havent fet

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 277

APÈNDIX • VERBS

Verb irregular: SABER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU sé saps sap sabem sabeu saben IMPERFET D’INDICATIU sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien AT SIMPLE sabí saberes sabé sabérem sabéreu saberen



vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber

he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran

havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut havíeu sabut havien sabut AT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí sabut hagueres sabut hagué sabut haguérem sabut haguéreu sabut hagueren sabut

sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien



FUTUR PERFET

sabés sabessis sabés sabéssim sabéssiu sabessin

hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut

hauria sabut hauries sabut hauria sabut hauríem sabut hauríeu sabut haurien sabut

PERFET DE SUBJUNTIU hagi sabut hagis sabut hagi sabut hàgim sabut hàgiu sabut hagin sabut

sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut

CONDICIONAL PERFET


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués sabut haguessis sabut hagués sabut haguéssim sabut haguéssiu sabut haguessin sabut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu saber gerundi sabent participi sabut, sabuda sabuts, sabudes infinitiu perfet haver sabut gerundi perfet havent sabut

— sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

Verb irregular: VEURE MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU veig veus veu veiem veieu veuen IMPERFET D’INDICATIU veia veies veia vèiem vèieu veien AT SIMPLE viu veieres veié veiérem veiéreu veieren

PERFET D’INDICATIU he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist AT ANTERIOR haguí vist hagueres vist hagué vist haguérem vist haguéreu vist hagueren vist

AT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure

FUTUR veuré veuràs veurà veurem veureu veuran

CONDICIONAL veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien

MODE SUBJUNTIU AT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist

vegi vegis vegi vegem vegeu vegin

veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin

hauré vist hauràs vist haurà vist haurem vist haureu vist hauran vist

hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist

MODE IMPERATIU — veges vegi vegem vegeu vegin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi vist hagis vist hagi vist hàgim vist hàgiu vist hagin vist


FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET


PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués vist haguessis vist hagués vist haguéssim vist haguéssiu vist haguessin vist

FORMES NO PERSONALS infinitiu veure gerundi veient participi vist, vista vistos, vistes infinitiu perfet haver vist gerundi perfet havent vist

277

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 278

Referències dels textos Unitat 0 Petites reflexions TERRICABRAS, Josep-Maria. Pensem-hi un minut. Barcelona: Pòrtic, 2004. Crítiques a la moda femenina EIXIMENIS, sc. Prosa (versió a cura de Xavier Renedo i Sergi Gascon). Barcelona: Teide, 1996 Grans magatzems COMADIRA, Narcís. Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976. Unitat 1 L’Hedera helix La torre de Babel Ulisses i els Cíclops Desaparegut!

CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005. Bíblia catalana: traducció interconfessional. Barcelona: Editorial Claret, 2002 HOMER. L’Odissea (novament traslladada en versos catalans per Carles Riba). Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993. PIRANDELLO, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Barcelona: Edicions Proa, 2002

Unitat 2 La mà dissecada Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls El rei En Jaume és ferit Relacions en societat

MAUANT, Guy de. La tomba i altres contes d’horror. València: Brosquil Edicions, 2003. La cançó de Roland, versió catalana de Joan Jubany. Barcelona: Quaderns Crema, 1985. JAUME I. Llibre dels feits. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1982. PLA, Josep. Nocturn de primavera. Barcelona: Edicions Destino, 1989.

Unitat 3 Com es construïa una piràmide Julita L’Escanyapobres Sempre amb patins

SELLA, Antoni. Revista Sàpiens, núm. 28. GENÍS I AGUILAR, Martí. Julita. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1992. OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Edicions 62, 2001. LLORT. Trenta-dos morts i un home cansat. Barcelona: Plaza & Janés Editors, 2004.

Unitat 4 La ciutat El hòbbit L’arbre domèstic Compte amb els comptes

HESSE, Herman. Els contes més bells. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2003. TOLKIEN, J. R. R. El hòbbit. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995. CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005. KINSELLA, Sophie. Boja per comprar. Barcelona: Edicions 62, 2001

Unitat 5 Retorn al at Oreneta, ton cant em fa sofrir Els amants Camí de la Muntanya Glaçada

GERMANES QUINTANA. POR. Històries de terror. Barcelona: Columna Edicions, 2000. GUILLEM DE BERGUEDÀ i altres trobadors. Obra poètica. Berga: Edicions de l’Albí, 1986. ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. Llibre de meravelles. València: Tres i Quatre, 2003. FRAZIER, Charles. La Muntanya Glaçada. Barcelona: Edicions 62, 1998.

Unitat 6 Les Noies de Filferro Corrandes d’exili Amb totes dues mans Contraatac

SIERRA I FABRA, Jordi. Les Noies de Filferro. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2005. QUART, Pere. Saló de tardor. Barcelona: Edicions Proa, 1985. MARÇAL, Maria Mercè. Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, 1998. HERNÀNDEZ, Pau Joan. La tripulació del Pànic. Barcelona: Edebé, 2004.

Unitat 7 El príncep de Vilamaniscle Tot l’enyor de demà Si m’haguesis fet néixer gra de blat Multa d’aparcament

278

TORRENT, Josep. L’estranya desaparició de la Laura. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2003. SALVAT-PAEIT, Joan. L’irradiador del port i les gavines. Barcelona: Edicions Proa, 2005. TORRES, Màrius. Poesies i altres escrits. Barcelona: Edicions 62, 1993. WOLFE, Tom. Tot un home. Barcelona: Columna Edicions, 1999.

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 279

Unitat 8 «Cal posar fi a la idea que ajudar és oferir caritat» Romeu i Julieta Mar i cel Records d’infantesa

Revista Consumer. http://revista.consumer.es/web/ca/20051001/entrevista/ SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Barcelona: Vicens-Vives, 2006 GUIMERÀ, Àngel. Mar i cel. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1997. TORO, Suso de. L’ombra caçadora. Barcelona: Columna Edicions, 2001.

Unitat 9 Consell extraordinari TEIXIDOR, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Edicions 62, 1996. a la vila de Pimburg El mètode Grönholm GALCERAN, Jordi. El mètode Grönholm. Barcelona: Edicions Proa, 2005. Senderisme: seguir la tradició PARELLADA, Eduard. Revista Claror, núm. 54.

279

831025 _ 0268-0280.qxd

21/3/07

09:25

Página 280

Direcció d’art: Josep Crespo Projecte gràfic: Coberta: CARRIÓ /SÁNCHEZ/LACASTA Interiors: José M. Sánchez de Ocaña Il·lustracions: Àlex Gallego Cap de projecte: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carles Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Xavier Tejeda Desenvolupament gràfic: Rosa Barriga, Josep Lluís García i Raül de Andrés Direcció tècnica: Àngel García Coordinació tècnica: J. del Prado Confecció i muntatge: Jonas Nilsson, José M. Sánchez de Ocaña, Lluís Sanosa i Track 20 Cartografia: Adolf Vallejo Documentació i selecció fotogràfica: Mercè Barcenilla Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jiménez; C. Pérez; C. Roca; D. López; F. Ontañón; F. Po; GARCÍA-PELAYO/Juancho; I. Rovira; J. C. Muñoz; J. I. Medina; J. Jaime; J. Lucas; J. M.ª Escudero; J. V. Resino; Krauel; L. M. Iglesias; M. Redondo; Michele di Piccione; ORONOZ; Prats i Camps; R. Arrizabalaga; R. Manent; S. Enríquez; TERRANOVA INTERPRETACIÓN Y GESTION AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Paolo Sánchez, Javier Larrea, Aspen Stock, Jeff Greenberg, Clara Jose, Science Photo Library, Leonard Lee Rue III, Miquel Tres López, Carol&Mike Werner, James McLoughlin; ARXIU MAS; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CORDON PRESS/REUTERS/ William Philpott; COVER /SYGMA/KEYSTONE; COVER /CORBIS/Historical Picture Archive, Blue Lantern Studio, Bettmann, CORBIS SYGMA/John Van Hasselt, DIGITALVISION; EFE/Alessandro della Bella, Andreas F. Voegelin, A. Dalmau, AP PHOTO /Tobias Rostlund, EPA/I. Pierre Verdy; EFE/SIPA-PRESS/ Tor Eigeland; FOCOLTONE; GENERALITAT DE CATALUNYA/Departament de Salut; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M.ª Barres; MUSEUM ICONOGRAFÍA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS; STOCKBYTE; Joan Garcia i Santiago; BIBLIOTECA CENTRAL, BARCELONA; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID /Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, VIENA; BNF; CREATIVE LABS; European Community; Farmacéuticos sin fronteras; FUJITSU/SIEMENS; FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES, BARCELONA; FUNDACIÓN COLECCIÓN THYSSEN-BORNEMISZA/MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA, MADRID; MATTON-BILD; MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFÍA; MUSEO NAVAL, MADRID; Nokia Corporation; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD /PHOTOALTO/Laurence Mouton; THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART, NEW YORK; ARXIU SANTILLANA Agraïments: Farmacèutics sense Fronteres i Federació Catalana de Korfbal

© 2007 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 Barcelona PRINTED IN SPAIN Imprès a

ISBN: 978-84-7918-128-4 : 831025 Dipòsit legal:

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal)

Català 3r Eso 3l64k

Overview 3e4r5l

More details w3441

Related Documents 3m3m1z

Comentario Cantar Mio Cid 3r Eso 4z1k2u

3r 1k4l4g

3r Concept 6qo2c

Catal Aspersor Fabrimar Eco.pdf 1m64y

3r Metales x6a5z

Llengua Catalana I Literatura 3r Eso Solucionari Llibre Alumne 2r5970

More Documents from "Jose Ramirez" 5pn6s

Carta Escrita En El 2070.ppt 45592m

Citrix Xenapp Essentials Deployment Guide 136j3p

Fabulas g3u39

Diagrama De Seguimiento De Auditoria 2a6a59

Anexo 2 Alcance Guia Orientacion Al Aspirante Pruebas Escritas Convocatoria No. 740 Y 741 Distrito Capital 441w5k

6l6m1j